Revistes Catalanes amb Accés Obert

UNA VISIÓ GENERAL D E L S S E G L E S XVI I XVII 
Els dos segles en els quals se centra el nostre treball constitueixen els ini-
cis de l'Època Moderna. S'han agafat diversos fets i dates per marcar l'ini-
ci de l'època que tractem. Les dues més importants són: a) el 1453, amb la 
conquesta de Constantinoble pels musulmans turcs; i b) el 1492, amb l'ar-
ribada de Cristòfol Colom al continent americà. Aquestes dates són pura-
ment simbòliques, ja que un «canvi d'era» significa tot un procés que en el 
cas que ens ocupa es produirà entre la segona meitat del segle X V i els inicis 
del X V I . Abans d'endinsar-nos en l'estudi d'aquest període històric, ens hem 
de preguntar quina és la seva modernitat. Deixant de banda les noves pro-
postes polítiques, econòmiques, culturals i religioses que l'Europa moder-
na proposa (i que analitzarem més endavant), la modernitat d'aquests se-
gles és el reconeixement per part d'Europa d'altres civilitzacions i la seva 
tolerància o rebuig. Això no és un fet nou. A l'Edat Mitjana, Europa des-
cobreix una altra civilització: l'islam. Però als segles X V I , X V I I i X V I I I aquest 
descobriment es realitzarà per primer cop a escala mundial. Els europeus 
tindran contactes amb la resta de civilitzacions del món, a les quals impo-
saran un domini, en major o menor grau. Europa també es definirà i es co-
neixerà a si mateixa mitjançant el Renaixement cultural, l'Humanisme i les 
ciències. Però no només ens referim a una definició a nivell ideològic o 
cultural, sinó també físic i geogràfic. Es realitzaran mapes d'Europa dei-
xant de banda la tradició teològica, que feia una construcció del món situ-
ant al centre la ciutat de Jerusalem, fent d'Europa un apèndix d'Àsia. 
L'HERÈNCIA BAIXMEDIEVAL 
L'evolució política, social, econòmica i fins i tot certes representacions i 
models artístics, culturals i ideològics de l'època moderna no es poden 
entendre sense fer un repàs a la crisi baixmedieval. Durant el segle X I V i 
part del X V es va produir una crisi que trencà la conjuntura econòmica que 
regnava als segles anteriors. És la crisi del feudalisme. E l sistema de con-
reu es basava en una explotació expansiva. La disminució de la producció 
agrícola, provocada per l'esgotament de la terra, es va intentar salvar amb 
la rotació de més terres. Aquest sistema va provocar un augment de la pro-
1. Aquest apartat volia ser un curt repàs de tots els nivells dels segles XVI i XVII. 
L a complexitat d'aquest període ha fet que, tot i que hem intentat ser breus en les 
explicacions, se'ns fes més llarg del que podíem esperar. 
Trobem, però, que tot el que s'explica és necessari per a no perdre la visió glo-
bal a l'hora d'entrar en l 'anàlisi local. 
11 
Visió històrica dels Juliana a través de la documentació escrita: 1500-1700 
ducció seguit d'una estabilit-
zació i finalment d'un decrei-
xement. Es tracta d'una crisi 
de sobreexplotació agrícola. 
Aquesta baixa producció, jun-
tament amb un canvi climàtic 
desfavorable, va provocar un 
augment dels preus dels pro-
ductes, augment que va com-
portar una major carestia i 
grans fams. Aquests proble-
mes agrícoles, juntament amb 
les guerres i les epidèmies, 
van provocar un augment de 
la taxa de mortalitat que va 
afectar greument la demografia europea. Provenint d'Àsia, la pesta negra 
del 1348 i els seus seguits rebrots, serà la pitjor epidèmia que haurà viscut 
Europa, i avançarà, en onades, des de l'Europa oriental fins a l'occidental. 
Pel que fa als enfrontaments bèl·lics, la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) 
és la més coneguda, però en aquest període de crisi hi ha guerres en mol-
tes altres zones, com és el cas de la Península Ibèrica. 
«El triomf de la mort» , de Pieter Bruegel. 
Les epidèmies van fer que la mort estigués 
molt present en la mentalitat dels europeus 
DEMOGRAFIA 
La demografia europea es recuperà entre el 1450 i el 1500. Amb l'inici del 
nou segle es va iniciar un augment constant de la població europea, i al 
segle X V I I es produirà una estabilització i un creixement molt més lent. En 
els períodes anteriors, la taxa de natalitat, talment com la de mortalitat, són 
molt altes. Això provocava que la població tingués un creixement molt dèbil. 
Les crisis de mortalitat extraordinàries (epidèmies, guerres,...) provocaven 
davallades demogràfiques. En el segle X V I , aquestes taxes de mortalitat es 
mantenen, però les crisis de mortalitat extraordinària són menys corrents. 
H i haurà episodis de pesta i de guerra, però tindran un efecte local. Això, 
afegit a la millora de l'alimentació i a l'avançament de l'edat de matrimoni 
(degut a les bones perspectives econòmiques), expliquen l'augment demo-
gràfic. E l segle X V I I I va ser un període de crisi econòmica i va ser un segle 
de molts enfrontaments bèl·lics, fets que expliquen la disminució en el crei-
xement de la població europea. Un altre fet important va ser l'augment de 
població de les ciutats. Aquestes (tot i que només sustentaven el 6 % de la 
població), per la seva capacitat productiva i de consum, es convertiren en 
el centres impulsors de les seves respectives àrees d'influència. 
12 
Visió històrica dels Juliana a través de la documentació escrita: 1500-1700 
ECONOMIA 
Tot i el creixement de les ciutats i el desenvolupament de les activitats 
econòmiques que s'hi realitzen, l'agricultura continua sent la base de l'eco-
nomia d'aquests segles. L'època moderna no va introduir grans canvis en 
les tècniques d'explotació de la terra respecte a les utilitzades al segle X I I I . 
Es tractava d'una agricultura extensiva capaç de produir més gràcies a la 
rotació de més terres. E n alguns indrets, com en els Països Baixos, s'intro-
duïren mètodes fertilitzants. Els cultius no només tenien finalitats alimen-
tàries, sinó també industrials. E l camp subministrava les matèries primeres 
per a la producció artesana. 
Fruit de la crisi baixmedieval, trobem un règim senyorial força dèbil. 
A l'Europa occidental es va produir una reducció de la reserva senyorial i 
un increment de les cases i les terres que posseïen els vassalls. Tot i això, 
van sobreviure durant un període de temps alguns residus d'aquell règim 
senyorial fort. Un bon exemple a Catalunya és el dels remences que no 
van poder-se deslliurar dels mals usos fins el 1609. A Anglaterra, degut a 
la secularització de terres de l'Església provocada per la reforma anglica-
na, es va iniciar un procés de tancaments de terres (enclosures) que va 
afavorir als terratinents anglesos. A l'Europa oriental el règim senyorial es 
va enfortir a l'època moderna. E l fet que aquestes zones s'haguessin con-
vertit en el graner d'Europa va propiciar l'enfortiment del vassallatge i el 
règim feudal. 
E l segle XVII va ser un període de refeudalització. A l'Europa orien-
tal, les càrregues senyorials van augmentar encara més respecte al segle 
passat. A occident s'inicià un procés de proletarització de la pagesia. Aquest 
sector social va veure agreujada la seva situació amb un augment de les 
càrregues fiscals i l'expropiació de terres (sobretot comunals) per part dels 
senyors, que buscaven l'augment de les seves rendes agràries. 
Tot i que l'economia es basava en l'agricultura, es va produir un des-
envolupament de les manufactures, sobretot dels productes tèxtils. E l co-
merç del tèxtil depenia de la capacitat adquisitiva de les famílies un cop 
satisfetes les necessitats alimentàries. E l tèxtil va patir un fort desenvolu-
pament degut a la conjuntura econòmica de l'època moderna. Enfront de 
peces de llana utilitzades fins ara, apareixeran peces de lli (new draperies). 
Aquesta nova roba, tot i ser de pitjor qualitat que l'anterior, va tenir molta 
més sortida degut al seu baix preu. L'augment de la demanda de productes 
tèxtils no podia ser satisfeta per l'administració gremial. Això va fer que 
s'iniciés un procés de protoindustrialització. 
13 
Visió històrica dels Juliana a través de la documentació escrita: 1500-1700 
DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS I COMERÇ 
Un altre factor que va dinamitzar l'economia de l'època fou el comerç. 
Aquest comerç va deixar de ser de caràcter europeu per passar a ser un 
comerç a escala mundial. Fins ara, els productes asiàtics havien arribat a 
Europa per mitjà de caravanes que unien Xina i l'Orient Pròxim, i d'aquí 
passaven, mitjançant el trac-
te amb ciutats nord-italianes, 
al mercat europeu. A l 1305, 
els turcs van posar una bar-
rera entre Europa i Xina, que 
va impulsar als europeus a 
buscar una via de contacte 
directe (la marítima) amb la 
Xina, evitant així la interme-
diació turca. Europa va co-
mençar a conèixer la resta del 
món, i tot i que per realitzar 
les seves expedicions es van 
basar en les fonts clàssiques, 
aquestes van deixar de ser el 
mètode de coneixement del 
món per a l'europeu. Les ex-
pedicions que podríem desta-
car sobre la resta són: a) el 
doblament del Cap de Bona 
Esperança l'any 1471 de la 
nau comandada per Bartomeu 
Díaz; b) els diferents viatges 
realitzats per Colom a Amè-
rica entre el 1492 i el 1504; 
c) l'exploració de la costa brasilera per les naus d'Americo Vespucio; d) el 
1519, quan Fernando Magallanes va iniciar una volta al món que va aca-
bar al 1522. D'aquesta expedició formada per cinc vaixells, només en va 
tornar el dirigit per Sebastiàn Elcano; i e) el 1544, l'arribada dels europeus 
per primer cop al Japó. 
E l comerç, juntament amb el desenvolupament dels sistemes de crè-
dit, va ser un dels factors que expliquen la ràpida transformació que la ci-
vilització europea va patir en l'època moderna. La riquesa generada per 
aquesta activitat econòmica va fer que els diferents països posessin en pràc-
tica una política mercantilista. Es tractava de defensar el comerç de la prò-
Mapa da Àsia (século XIV) 
14 
Visió històrica dels Juliana a través de la documentació escrita: 1500-1700 
pia burgesia enfront del comerç d'al-
tres països. Així veurem sorgir du-
rant aquests segles conflictes entre 
estats, companyies mercantils (Com-
panyia de les índies Occidentals fun-
dada al 1621), lleis que monopolitza-
ven les rutes comercials (Actes de 
Navegació), etc. 
RELIGIÓ 
Un altre camp de crisi dels segles X V I 
i X V I I és el religiós. Des dels últims 
. . . !• i >i . . . . Embarcaçoes (século XV) 
segles baixmedievals s havia iniciat un 1 1 
procés de reforma en tots els nivells de l'Església cristiana. L'objectiu era 
cristianitzar Europa. Els europeus dels segles X I V - X V eren plenament cris-
tians, però la seves creences estaven plenes de mites, màgia, etc. L'Esglé-
sia va voler eliminar aquestes inquietuds espirituals. E l 1517, Luter penja-
va les seves 95 tesis a la porta de l'església del castell de Wittenberg: era 
l'inici de la reforma protestant i de la ruptura de l'Església cristiana. La 
teorització d'aquesta nova fe cris-
tiana, la protestant, va ser duta a 
terme no només per Luter, sinó 
també per altres homes d'església 
com Calví i Zwingli. 
Cada un d'aquests teòrics crearan 
diferents corrents o branques en el 
protestantisme. Com a resposta a la 
reforma protestant, l'Església catò-
lica iniciava al 1545 amb el Conci-
li de Trento l'anomenada Contrare-
forma. Tenia com a objectiu donar 
resposta als dubtes teològics i dog-
màtics que havien plantejat els pro-
testants i mantenir la disciplina 
moral i social en les pràctiques re-
ligioses. La ruptura de l'Església va 
portar un seguit de guerres de re-
ligió que s'estengueren per gairebé 
tot Europa, afectant sobretot a 
França. Mar t í Luter 
15 
Visió històrica dels Juliana a través de la documentació escrita: 1500-1700 
POLÍTICA 
Políticament, l'Època Moderna es va caracteritzar pel desenvolupament d'un 
nou sistema de govern: la monarquia absoluta. Es tractava d'anar empeti-
tint el poder dels nobles a favor de l'acumulació de poder dels reis. Durant 
aquests segles veurem models absolutistes que fracassen (és el cas d'An-
glaterra) i models que sense cap mena de dubte triomfen (França). E n el 
cas de la monarquia hispànica, l'absolutisme'no va tenir un clar èxit fins 
als inicis del segle X V I I I . En aquests segles es definiran diverses posicions 
polítiques davant el sorgiment de l'absolutisme (contractualistes, monar-
còmans,...). Diferents autors desenvoluparan uns models de societats i es-
tat perfectes i utòpics en la línia del model platònic. Entre aquests, cal des-
tacar a Thomas More i la seva obra Utopia (1516). Un altre teòric de la 
política que és necessari destacar és Maquiavel. Aquest personatge no va 
plantejar un model de societat, sinó que va teoritzar sobre l'absolutisme. 
Maquiavel va descriure als monarques absoluts com a governants indepen-
dents que confiaven en les seves qualitats i recursos, que feien ús tant de 
la legitimació divina i hereditària del seus càrrecs, hàbilment transmesa a 
través de la propaganda dinàstica i , si era necessari, també feien ús de la 
violència. 
Ens trobem davant de dos segles molt castigats pels conflictes bèl·lics. 
Com hem pogut veure fins ara, la crisi social, la crisi religiosa, les políti-
ques mercantilistes dels diferents estats, etc, són factors generadors de 
conflictes armats. La guerra serà força generalitzada a tota Europa. La 
guerra europea més important d'aquests segles serà la Guerra dels Trenta 
Anys (1618 - 1648). 
ARTS I CIÈNCIA 
Culturalment, el segle X V I es va ca-
racteritzar per ser la recta final del 
Renaixement; el X V I I va iniciar un 
nou corrent artístic i cultural: el Bar-
roc. Durant aquests dos segles, i du-
rant tota l 'Època Moderna, s'anirà 
produint la Revolució Científica. E l 
Renaixement no va ser un període 
com a vegades es defensa, sinó un 
moviment cultural que va buscar per 
sobre de tot reviure els models estè-
16 
Visió històrica dels Juliana a través de la documentació escrita: 1500-1700 
tics de l'antiguitat. Molt lligat a aquesta idea de recuperació de l'antiguitat 
tenim l'humanisme. Els studia humanitaris (és a dir, gramàtica, retòrica, 
poètica, història i filosofia) tenien l'objectiu de perfeccionar l'home en base 
al mètode d'educació clàssic. E l Barroc va sorgir com un model cultural 
de masses lligat al poder, l'objectiu del qual era establir i consolidar l'or-
dre social i religiós existent. L'aparició de personatges com Galileu, Kepler 
o Newton van marcar l'origen i desenvolupament de les diferents discipli-
nes científiques. La introducció de tres conceptes en la recerca científica 
expliquen el desenvolupament que durant aquests segles es va produir en 
tots els camps científics: a) una nova concepció de la investigació científi-
ca; b) una nova concepció del potencial i de la utilitat d'aquesta investiga-
ció; i c) un nou concepte de naturalesa i , per tant, una nova interpretació. 
Un període, en definitiva, que no suposa un trencament rotund amb 
l'Edat Mitjana. Representarà un punt d'inflexió per entrar al segle X V I I I , 
el qual significa la germinació de molts dels brots que breument us hem 
explicat en aquest apartat. 
17 


Una visió general dels segle XVI i XVII

https://www.raco.cat/index.php/placavella/article/download/334955/425965

Una visió general dels segle XVI i XVII

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert