Julibert, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

dE L’AudIèNcIA 
A L’usuARI
Internet genera cada cop més una informació basada 
en la satisfacció de l’usuari que no pas en la veracitat i el rigor
Text Joan JulibErt
Il·lustració José daVid MoralEs
Capçalera 65
 Novetat  editorial  
La xarxa permet que l’audiència ja no sigui gairebé 
passiva en la selecció de la informació, sinó que hi 
hagi un servei a la carta adaptat si es vol a cadascun 
dels individus. Aquesta possibilitat podria conduir al 
fet que es perdessin els elements comuns i de socia-
lització i com a resultat l’opinió pública. Una opinió 
pública massa difusa tendeix a un cos opinatiu comú 
líquid, que podria acabar provocant el mateix efecte 
que quan un riu es desborda del seu llit, negant sense 
ordre tot el que troba al seu pas. 
Les xarxes socials han permès un augment de l’oferta 
del consum a la carta, i també ho han fet les noves 
plataformes de televisió digital. Les primeres perme-
ten la selecció dels emissors de la informació i fan 
possible que un mateix receptor pugui ser emissor 
per a un ampli entramat de relacions en cadena. 
Aquesta possibilitat fa que es pugui modelar un servei 
d’informació per afinitat. Els usuaris solen elegir 
aquells que els donaran informació segons les seves 
creences o els seus valors ideològics, amb la qual cosa 
la tria de les informacions sempre tendirà a ser més en 
funció del que es vol escoltar que en funció de valors 
com la veracitat i el rigor. 
En aquestes circumstàncies, hi ha investigadors de la 
comunicació que alerten del risc d’un consum de 
la informació a partir del criteri únic de satisfacció. 
Les xarxes socials alimenten, amb la nomenclatura 
que fan servir, un seguiment que entronca més amb 
criteris emocionals que no pas amb criteris racionals, 
periodístics o acadèmics. Les persones que ens se-
gueixen són followers o friends. Això pot provocar certa 
endogàmia comunicativa i alhora un grau elevat de 
biaix en el consum informatiu. 
Però no només les xarxes poden constituir un perill 
en aquest consum massa específic i individual de la 
informació. La intel·ligència artificial, aplicada a tots 
i cadascun dels dispositius que tenim entre les mans, 
fa possible que avui les màquines ens coneguin millor 
que qualsevol persona del nostre entorn o que nosal-
tres mateixos. El nostre ordinador personal o el nostre 
telèfon intel·ligent ho són tant, d’intel·ligents, que a 
partir de l’ús que en fem són capaços de detectar-nos 
amb precisió absoluta els gustos, les inclinacions i les 
preferències ideològiques, i fins i tot poden resseguir 
la nostra rutina diària. Les consultes als cercadors, els 
nostres destinataris en la comunicació i l’ús que fem 
de les diverses aplicacions faciliten totes les dades 
necessàries per definir el nostre perfil. L’historiador 
Yuval Noah Harari ens en posa un exemple: 
“Avui dia als Estats Units hi ha més gent que llegeix 
llibres digitals que volums impresos. Dispositius com 
el Kindle d’Amazon poden acumular dades dels 
usuaris mentre estan llegint un llibre. Per exemple, el 
Kindle pot supervisar quines parts del llibre llegim 
de pressa i quines a poc a poc, en quina pàgina fem 
una pausa i en quina frase vam abandonar el llibre 
i no el vam tornar a obrir. Si el Kindle el milloren 
amb reconeixement facial i sensors biomètrics, podrà 
saber com va influir cada frase que llegim en el nostre 
ritme cardíac i en la nostra tensió arterial. Podrà saber 
què ens va fer riure, què ens va entristir i què ens va 
indignar. Aviat els llibres ens llegiran mentre els lle-
gim… Aquestes dades els permetran elegir llibres per 
al lector amb gran precisió”. 
coNsuM PersoNaLitzat
Si ho traslladem al consum d’informació, en un 
futur potser no tan llunyà ens podríem trobar que els 
mitjans centressin els seus esforços a desenvolupar la 
tecnologia suficient per conèixer-nos a tots nosaltres 
i oferir-nos exactament allò que s’adapta més a les 
nostres necessitats o als nostres gustos. 
L’aparició d’Internet ha suposat molts canvis per als ciutadans. Un 
d’aquests és la multiplicació de canals informatius i les transformacions 
que ha comportat en la construcció del relat per part dels mitjans. Al 
llibre La causa del periodisme (Edicions Saldonar), el periodista Joan Julibert 
reflexiona sobre aquest fet. A continuació, reproduïm un extracte en 
què l’autor analitza com els usuaris cada cop reben més una informació 
basada, sobretot, en les seves creences i en la seva ideologia.
Hi ha investigadors que alerten del 
risc d’un consum de la informació a 
partir del criteri únic de satisfacció
Capçalera66
 novetat  editorial  
Dit d’una altra manera: un consum a la carta extrem, en 
què es prioritzaria l’individu per sobre del col·lectiu, 
o el que és el mateix, cadascú de nosaltres tindríem 
una informació sobre fets diversos o sobre els mateixos 
amb perspectives diferents segons el que els dispositius 
haurien calibrat que ens podria satisfer més. Si a una 
persona no se li exposessin bé els successos, mai en 
tindria notícia, si una altra se sentís reconfortada amb la 
pau mundial, se li evitarien els conflictes bèl·lics, i si a 
una altra només la motivessin les victòries del seu partit 
polític o del seu equip esportiu, se li evitaria haver 
d’explicar les derrotes.
Té sentit el fet comunicatiu establert sota els paràmetres 
de la bombolla individual de la satisfacció? No és la 
comunicació una activitat que només s’explica a partir 
del fet col·lectiu? Són preguntes que queden a l’aire 
a l’espera d’una evolució que pot fer canviar tots els 
paràmetres i que en tot cas quedaria per analitzar en lli-
bres futurs, que llegiran els lectors a qui la intel·ligència 
artificial determini que poden interessar.
Tornant a les xarxes socials, afegim un element que cal 
considerar: es conceben com una eina d’èxit social en 
funció dels seguidors o de la repercussió dels missatges. 
D’alguna manera,fan bona la dita atribuïda a Andy 
Warhol sobre la recerca de notorietat o popularitat, se-
gons la qual tothom en el futur podria ser famós durant 
quinze minuts. Aquesta característica, consubstancial a 
l’èxit de les xarxes socials, agrega un ingredient més en 
l’estructura de la notícia, més orientada a la recerca de 
l’enginy i l’impacte que no pas a la de veritat. 
Els usuaris aprenen en poc temps a escriure el que per 
afinitats o per enginy serà capaç de tenir més recorre-
gut a la xarxa i, alhora, procurar més seguidors. És un fet 
que no és menor, si es té en compte que a les xarxes la 
lectura de l’èxit sempre és quantitativa. Tant és així que 
hi ha persones que reben ofertes econòmiques de mar-
ques publicitàries si disposen de xifres importants de 
seguidors. El fenomen dels youtubers és una conseqüèn-
cia d’aquesta dinàmica. Es dediquen a gravar missatges 
per a grans públics i tenen una altíssima repercussió. 
Aquests professionals, perquè ja els podem anomenar 
així, també s’han incorporat al cada vegada més ampli 
ecosistema comunicatiu, i per a molts joves i adoles-
cents són la principal font d’informació, i per tant en 
depèn una certa visió que tenen del que passa al món.
qüestió d’iMPactes
En situacions tan polaritzades com les que provoca el 
Procés, la dialèctica basada en la cerca de seguidors, més 
que no pas en el rigor, funciona com una màquina de 
precisió capaç de generar corrents de simpatia que pel 
seu impacte a internet poden semblar massius, sobretot 
si els mitjans de comunicació en fan el seguiment i 
eleven l’univers de la xarxa a l’univers social. 
anàLisi sobre eLs mitjans de masses 
En les 330 pàgines de La causa del periodisme. La veritat sobre la construc-
ció del relat en els mitjans de comunicació (Edicions Saldonar), el periodista 
Joan Julibert –professor d’anàlisi dels discursos a la ub i subdirector 
durant cinc anys del programa 8 al dia de 8TV– reflexiona sobre l’actual 
funcionament dels mitjans de comunicació de masses. El llibre combina 
aspectes propis de manual divulgatiu (l’anàlisi dels gèneres, del llenguatge 
periodístic, etc.) amb altres més actuals, ja que se centra en tot el que ha 
suposat, tant per a la professió com per a la ciutadania, la irrupció d’inter-
net, la multiplicació dels estímuls comunicatius o el triomf del periodisme 
de causa, entre altres coses.
Les xarxes alimenten un seguiment que 
entronca més amb criteris emocionals 
que no pas racionals o periodístics
Capçalera 67
 Novetat  editorial  
En aquest sentit, el periodista Cristian Segura tuiteja-
va el 10 de gener del 2017, parodiant el funcionament 
de les xarxes, que era conscient que fer una piulada 
favorable al Procés aportava un creixement de se-
guidors i fer-ne una que qüestionés el Barça en feia 
perdre immediatament. Hi ha situacions que generen 
un debat encès, com passa amb el Procés, en què el 
terreny de combat dialèctic fet a còpia de frases sim-
ples i sentències, com passa amb el futbol, fa que es 
converteixin en temes principals de l’agenda. 
A les xarxes les agendes es marquen en funció de la 
seva repercussió, al contrari del que passa en els mit-
jans convencionals, que jerarquitzen, amb la intenció 
de marcar els paràmetres del debat públic, abans que 
l’audiència els doni o els tregui la raó. A internet és la 
mateixa audiència la que instantàniament jerarquitza 
en un relat marcat pels rànquings minut a minut.
Hi ha models d’informació en plataformes digitals 
que ofereixen directament els seus continguts en 
funció de l’impacte que han tingut a la xarxa. Un 
exemple és Playground, que elabora vídeos curts per 
resumir les notícies més comentades a les xarxes so-
cials. En aquest cas l’etern debat sobre l’ou i la gallina 
en els mitjans de comunicació queda resolt.
torNa La jerarquia 
Durant dècades, i sobretot arran de l’anomenada 
teleporqueria, es va discutir si els seus continguts con-
dicionaven el comportament de les audiències, o bé 
si eren les audiències les que determinaven que fossin 
a les graelles. Aquest debat és vigent als mitjans de 
comunicació tradicionals. A les xarxes l’aposta sembla 
clara. Fins i tot els diaris digitals, molts dels quals són 
hereus o simples reproduccions dels de paper, han 
inclòs una secció amb les notícies més comentades o 
amb les més visualitzades, és a dir, que donen per bo 
l’impacte com un element de selecció, i per tant de 
jerarquització, de la informació.
Amb tot, ningú perd de vista que també els índexs 
de l’èxit a les xarxes socials o als cercadors d’internet 
poden ser conduïts amb estratègies comercials que 
connotin l’agenda temàtica. No és nou que a internet 
les grans corporacions apostin per crear circuits prou 
eficaços per mirar d’influir en l’impacte de deter-
minats continguts o informacions. Alguns estudis 
acadèmics fins i tot han qüestionat el paper presump-
tament democràtic de la relació lateral que s’estableix 
en aquest univers, amb mostres segons les quals la 
informació acaba seguint les mateixes jerarquies que 
en els mitjans tradicionals o, el que és el mateix, que 
els grans interessos econòmics i polítics han trobat 
la manera de fer més present el seu discurs a la xarxa 
que la resta de participants en una proporció semblant 
a com ho feien a la premsa, la ràdio o la televisió. 
En aquest sentit, la sociòloga Sara González-Bailón, 
professora de l’Anneberg School of Communication 
de la Universitat de Pennsilvània, afirmava el 2014 
en una conferència programada per la Universitat 
Oberta de Catalunya que recents investigacions 
demostren “que amb el temps les xarxes són cada cop 
més jeràrquiques, i això va en contra dels qui diuen 
que són horitzontals”. La investigadora assenyalava la 
falta de tenacitat i persistència dels grups minoritaris 
i els individus enfront de la força que tenen els grans 
grups editorials i de comunicació, també a la xarxa, 
per mantenir en el temps els seus discursos. Posava 
l’exemple del moviment 15-M, generat a Espanya a 
través de Twitter el 2011. 
Durant aquell any el flux de missatges per part 
dels col·lectius implicats va ser molt important, 
però només un any més tard s’havia reduït fins a 
convertir-se en gairebé residual. No ha passat el 
mateix amb el Procés, un moviment polític i social 
que ha mantingut el vigor a internet amb una força 
equiparable a la que tenen els grups poderosos 
de comunicació. Aquesta és precisament una de 
les singularitats de la situació política catalana, la 
capacitat per mantenir una narració durant tant de 
temps i de manera tan intensa, i que probablement 
mostra fins a quin punt la seva eclosió no responia 
tant a la resposta a una conjuntura com a l’esclat 
d’un sentiment d’injustícia profund.  
El nostre ordinador o telèfon són 
capaços de detectar els nostres 
gustos, inclinacions i ideologies
En un futur els mitjans podrien 
oferir un consum a la carta, amb la 
informació que ens pot satisfer més


De l’audiència a l’usuari

https://www.raco.cat/index.php/Capcalera/article/download/336857/427673

De l’audiència a l’usuari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert