Urmeneta, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

REguLAR INTERNET pER gARANTIR 
LA LLIbERTAT d’ExpREssIó?
Les darreres eleccions alemanyes donen una sèrie de lliçons sobre la influència 
política de la discussió a les xarxes socials
Text MiquEl urMEnEta
El paper tant d’Internet com de les xarxes socials en la comunicació cada cop és més clau. Foto: Pexels.
Capçalera 61
 Anàl i s i  
Alemanya ha aprovat una llei que preveu 
sancions a les xarxes socials per mala gestió de 
les denúncies contra el discurs de l’odi. Alguns 
critiquen que pot donar peu a abusos contra 
la llibertat d’expressió. Alhora, la dimensió 
creixent de Facebook en les nostres societats 
mostra que aquest tipus de mesures –tot i ser 
necessàries– són insuficients. En aquest sentit, 
molts experts argumenten que si la xarxa social 
vol contribuir a la construcció d’un món més 
just i lliure, està obligada a ser més transparent. 
Amb les eleccions alemanyes del passat 24 
de setembre es tancava un cicle electoral 
clau a nivell global i europeu. En tots 
aquests comicis la lluita política a les pla-
taformes digitals ha estat crucial. Com va 
ser en el cas alemany? Quines lliçons en 
podem extreure? A les nord-americanes 
vam tenir notícia per primer cop del 
fenomen de les fake news. Les presidencials 
franceses, per la seva banda, es van revelar 
com el camp de batalla d’una veritable 
guerra global d’informació on estava en 
joc la pervivència del projecte europeu. 
Què hem d’aprendre, d’aquestes últimes? 
Les federals alemanyes van tenir com a 
element diferencial una llei pionera que 
preveu sancionar les xarxes socials en cas 
de mala gestió de continguts que consti-
tueixin delicte. 
La gestació d’aquesta norma va anar 
acompanyada de la preocupació que les 
eleccions alemanyes podien ser un esce-
nari molt atractiu per als creadors de no-
tícies falses. Era una amenaça versemblant 
atès el rebuig d’Alemanya a la invasió de 
Crimea i la propensió russa a fer servir 
aquest tipus d’eines per a desprestigiar els 
seus enemics polítics. A mesura que avan-
çaven les setmanes, aquesta interferència 
cada cop semblava menys probable i 
finalment –fora d’episodis puntuals–no es 
va produir. No obstant això, segons alguns 
estudis, una part dels alemanys sí que creu 
que les notícies falses van tenir un paper 
important en les eleccions. Possiblement, 
l’explicació es trobi en l’àmplia cobertura 
mediàtica del fenomen. 
Més enllà de les notícies falses, la prehistò-
ria d’aquesta llei es pot trobar en les peti-
cions del Ministeri de l’Interior alemany a 
Facebook, Google i Twitter perquè fossin 
més àgils a l’hora d’eliminar missatges que 
propaguessin el discurs de l’odi o a favor 
del terrorisme. Donat els magres resultats 
d’aquestes converses és comprensible que 
optés per legislar-ho. La nova norma –que 
també esmenta les fake news– preveu 
sancions de fins a 50.000 euros a les xarxes 
socials que triguin més de 24 hores a par-
tir de la denúncia a retirar missatges molt 
ofensius (pels que no siguin tan greus, el 
límit és una setmana). Aquesta llei, tot i 
que no entrava en vigor fins després de les 
eleccions, va suscitar un cert debat durant 
la campanya.
Pros i coNtres 
D’una banda, els crítics amb aquesta 
norma esmentaven –entre altres punts– el 
risc massa elevat que les xarxes socials 
acabessin eliminant, directament i sense 
més estudi, qualsevol contingut denunciat. 
Argumentaven que és un text massa am-
bigu i que fa responsables les plataformes 
de jutjar fins a quin punt un comentari és 
ofensiu. 
Així la llei perjudicaria la llibertat d’ex-
pressió més que protegir-la. Un episodi 
que confirmava aquests temors hauria 
estat, segons Jochen Bittner, periodista 
polític de Die Zeit, el fet que Twitter 
ja hagués eliminat un perfil contrari a 
qualificar com “casos aïllats” les agressions 
comeses per ciutadans àrabs.
D’altra banda, els defensors de la nova llei 
afirmaven que calia fer alguna cosa. A més, 
tot i reconèixer que el text no es perfecte, 
consideraven que tindria l’efecte positiu 
de forçar les empreses de Silicon Valley a 
prendre un rol més actiu. En aquest sentit, 
Facebook ja va anunciar que contractaria 
unes 500 persones a Alemanya per a 
reforçar el seu equip de moderació de 
comentaris i gestió 
de denúncies sobre 
continguts. Després 
de les eleccions, el 
debat ha decaigut, 
però segurament es 
revifarà, amb una 
certa avaluació de la seva efectivitat, de 
cara a cap d’any, quan la norma ja serà de 
plena aplicació.
Acabem d’esmentar Facebook, un actor 
que és rellevant més enllà d’aquestes 
eleccions. La magnitud de la seva base 
d’usuaris i de la capacitat de prescripció 
de continguts li donen una preeminència 
indubtable en el sector. Per això és inte-
ressant veure com darrerament ha anat 
prenent iniciatives en aquest terreny. Fa 
mesos, per exemple, va habilitar meca-
Una llei pionera a Alemanya preveu sancionar 
les xarxes socials en cas de mala gestió de 
continguts que constitueixin delicte
Capçalera62
 Anàl i s i  
nismes per a denunciar possibles notícies 
falses i alertar els usuaris abans que les 
compartissin. A més, a les presidencials 
franceses, va participar en una aliança de 
mitjans per a verificar notícies i va tancar 
30.000 perfils amb identitats falses. El seu  
algoritme ja ha incorporat el criteri de 
veracitat a l’hora de proposar continguts 
als usuaris i també va anunciar que els 
webs que publiquin notícies falses reite-
radament quedaran exclosos de la seva 
plataforma de publicitat. A les eleccions 
a Kenya d’aquest estiu passat (finalment 
anul·lades per irregularitats), va publicar 
guies a la mateixa 
plataforma i als 
diaris per facilitar als 
ciutadans la detecció 
d’informacions falses. 
Són actuacions 
lloables si bé també ens podem preguntar 
si estan a l’alçada del lideratge creixent 
de Facebook dins les xarxes socials. Tot i 
que ha estat un any força conflictiu per a 
la companyia, no ha parat de créixer tant 
pel que fa a les finances com en el nombre 
d’usuaris, on ha traspassat el llindar dels 
dos mil milions d’usuaris actius mensuals 
(dos terceres parts es connecten cada dia). 
Amb aquestes dades, sembla clar que està 
en una posició immillorable per a conti-
nuar essent un actor molt influent. 
L’objectiu de facebook
No obstant això, el fet més definitiu és 
que Facebook té la voluntat de desenvo-
lupar un paper determinant en el nostre 
futur col·lectiu. El febrer passat va actu-
alitzar-ne la missió: “unir la humanitat” 
El públic fa fotos durant la visita del llavors president dels Estats Units, Barack Obama, a la seu de Facebook. Foto: Lawrence Jackson 
Els crítics amb la norma creuen que 
pot perjudicar la llibertat d’expressió 
més que protegir-la
Capçalera 63
 Anàl i s i  
(fins ara, havia estat senzillament connec-
tar famílies i amics). Facebook vol crear la 
“infraestructura social” de tota una gene-
ració en un món que es percep cada cop 
més dividit. El passat mes de maig, Mark 
Zuckerberg (amb 95 milions de seguidors 
a la plataforma) s’expressava com un 
autèntic líder mundial en el discurs que 
va pronunciar a Harvard. Allà encoratjava 
l’audiència a canviar el món per a superar 
les injustícies, reivindicava el salari mínim 
universal i expressava preocupació per les 
amenaces que pateix el planeta.
Amb tot el que hem dit fins ara veiem 
que, d’una banda, la llei alemanya ha 
servit per a mostrar els punts forts i febles 
d’aquest tipus de normes i, de l’altra, que 
les ambicions de Facebook han mostrat 
la dimensió inabastable del fenomen que 
es pretén regular. Així, eliminar les faltes 
de respecte, la incitació a la violència o 
l’expressió de l’odi és condició necessària, 
encara que no suficient per a tenir un 
discurs públic realment democràtic. Les 
nostres societats no només necessiten 
llibertat d’expressió sinó també una ciuta-
eL miLLor deL trimestre
Aquest article de Miquel Urmeneta, 
periodista i professor universitari, 
ha estat considerat el millor dels 
publicats al Report.cat –setmanari 
d’anàlisi de periodisme i comunicació 
del Col·legi de Periodistes– durant 
el trimestre juliol-setembre de 2017. 
Cada tres mesos, un jurat atorga les 
beques Ferrer i Eguizábal que premi-
en els millors treballs d’aquest portal. 
El millor es publica a capçalera.
dania madura i ben informada que pugui 
exercir plenament aquest dret.
En una esfera pública marcada per la 
fragmentació i una estructura de mitjans 
i plataformes cada cop més complexa, és 
crucial que els ciu-
tadans sàpiguen com 
funciona a l’hora 
de contextualitzar 
correctament les 
informacions que 
reben. En aquest 
sentit, és del tot imprescindible que es co-
neguin els mecanismes de la xarxa social 
per excel·lència. Per això molts exigeixen 
que Facebook doni un salt qualitatiu en 
transparència. Es tracta d’un exercici que 
hauria d’anar més enllà de les explicacions 
genèriques que algun cop ha donat sobre 
com s’enfoca la moderació de comentaris 
i els problemes que això planteja amb una 
audiència tan gran i diversa. 
Més traNsParèNcia
Si realment ha de ser la base sobre la qual 
es bastirà la comunitat humana els propers 
anys, és lògic que es reclami a Facebook 
més integració en el sistema democràtic 
de les nostres societats. I això, com 
dèiem, passa per ser més transparent. Els 
responsables del projecte de recerca sobre 
propaganda informàtica de la Universitat 
d’Oxford articulen aquesta petició així: en 
primer lloc, publicar les dades que poden 
comprar els partits polítics per tal de 
microsegmentar la seva audiència; després, 
oferir més col·laboració als governs a 
l’hora de detectar ingerències polítiques 
externes i, finalment, mitigar les cambres 
d’eco polaritzades políticament. A més, 
igual que altres investigadors, també ells 
volen una actitud més oberta de cara a la 
recerca acadèmica, ja que consideren que 
Facebook és molt opac. 
Encara queda un 
llarg camí fins a as-
solir aquest objectiu. 
Però, com s’acon-
seguirà? Segons 
Timothy Garton 
Ash, acadèmic britànic especialitzat en 
llibertat d’expressió, el fet que s’arribi a 
aquest grau de transparència dependrà 
dels ciutadans. “Facebook no té por del 
govern nord-americà. Allò que el fa patir 
és perdre els seus usuaris. Així que qui 
de debò té el poder som nosaltres”, ha 
assegurat. No podem esperar que altres 
ens facin la feina: ni els polítics ni ningú. 
De fet, com apuntaven alguns rumors 
aquest estiu passat, podria ser que en un 
futur el ceo de Facebook i l’inquilí de la 
Casa Blanca fossin la mateixa persona. Tot 
i això, aquesta ja és una altra història...  
El debat segurament es revifarà de cara  
a cap d’any, quan la norma ja serà 
de plena aplicació
Molts exigeixen a Facebook, que ambiciona 
“unir la humanitat”, que doni un salt 
qualitatiu en transparència


Regular internet per garantir la llibertat d’expressió?

https://www.raco.cat/index.php/Capcalera/article/download/336856/427672

Regular internet per garantir la llibertat d’expressió?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert