GIBERT, AGUSTÍ Mº

Revistes Catalanes amb Accés Obert

_ BVTIL ETI 
AROVEOIQ GIC 
P U B L I C A C I Ó • D E • LA R E I A L • S O C I E T A T • A R Q U E O L Ó G I C A T A R R A C O N E N S E .'• 
E P O C A III | J U L I O L - A G O S T 1 9 2 1 N Ú M . 3 
APLEC DOCUMENT Al DE 
NOTICIES HISTÒRIQUES 
S O L C I N A ( V I L A S E C A ) 
(Cont inuació) 
Gesta , relacionada amb la qüestió que's 
promogué entre'ls cònsuls i els ciutadans de 
Tarragona i l'Arquebisbe en Pere de Clàs-
queri, patriarca d'Antioquia, a causa de les 
lliures immunitats i privilegis concedits per 
en Pere IV d'Aragó, als vehins de Tarrago-
na i de Reus; a lo qual s'hi oposàren l'Arque-
bisbe, el Camarer i el Cartlà. 
Trobant-se en la ciutat de Tarragona el 
rei en Joan I, el Caçador i l 'arquebisbe 
N'Heneg de Valterra i votguent el rei com-
plir Ies mandes del seu pare en Pere IV con-
signades en un codicil , a darrers de juny de 
1590 formulàreu un projecte de permuta en 
virtud de la qual el Prelat cedia al rei, tots 
els seus drets a la ciutat metropolitana, aixís 
com els que li corresponien dels castel ls de 
Montoliu i Tamarit; els pertanyents als l locs 
i termes de Cubells , Vilafranca i Castel l de 
Vilavert; els drets que gaudia en les illes 
d'Eiviça i Formentera. En camvi, el Rei do-
nava a l'Arquebisbe to te s l es jurisdiccions 
dels l locs del Pla, Figarola, Valls , Montroig, 
Cambrils, Montbrió de Tarragona, Pallare-
sos , Codony, Centce l l e s , Mongons, Masos 
de la Canonja, Mas-Ricart, Vi laseca de 
Comú, Vilaseca de Solcina, Pineda, Alcover , 
Aleixar, Vilaplana, Sarreal i altres pobles i 
localitats del reialme de València, creant 
per a això un comtat de Tarragona a favor 
dels Arquebisbes i adjudicant-los quants 
drets poguéssen atènyer al senyoriu de no-
vell origen (1). 
La permuta, emprò, no arrivà a efectuar-
se , per no haver-la autoritzat, segons qual-
que historiare o crític ec les iàst ic , en Cli-
ment VII; més, com en aquells dies esdevin-
gués a Sardenya la nova revolta den Branca-
lleó d'Oria i la seva muller Na Leonor amb 
llurs fills i la den Marian, jutge d'Arborea, 
apurat el monarca per a allistar i dotar una 
armada que passés immediatament a l'illa i 
sofoqués tan formidable remoguda i encon-
trant-se, a 4 de desembre de 1591, altra vol-
ta, rei i arquebisbe; el rei li vengué per 
17000 florins en or d'Aragó, firmant-se l'es-
criptura a Vilafranca, davant del notari pú 
blic, en Joan Quintana, tots e l s seus drets de 
Cambrils, Montbrió de Tarragona i Teixell , 
Aleixar i Alcover; els que posseia d e les 
Cartlanies de Cambrils i Valls , així com les 
jurisdiccions que li competien de Montroig, 
Plà, Vilafortuny, Barenys, Mas Calvó, Vila-
seca de Comú, Vi laseca de So lc ina , Mas de 
la Canonja, Vilallonga, Garidçl ls , Peralta, 
(1) P r o c é s dc la C o r r e l i n , doc . 281; M e m ò r i e s den 
F e r r a n d e L o o r e s , apa r t - 319. 
U u ¿ t «a! O t iI7 ^WvJlnt hl1 
Renau, Codony, Penallonga, Pallaresos, S e -
cuita, Tallada, Figarola, Alió, Guardamar, 
Mas-Ricart, Pineda, Mongons, Morell, Pobla 
de Mafumet, Botarell, Rourell, Masó, Milà, 
Mas Morató, Perafort, Puigdelff, Torell , 
Burgà, Centce l les , Buella, La Grassa, Cuart, 
Pobla den Taudell, Vilagrassa, Pòrpres, Font 
de l'Aztor, Carxol, Granja de les monges de 
Santas Creus, Cuadra del Paborde i altres 
propietats (1). 
Aitals drets i jurisdiccions, cap relació te-
nien amb ¡'impost de Lleuda, que el rei en 
P e r e IV havia personalment condonat a l'ar-
quebisbe N'Arnald de Cescomes , qui el passà 
al seu nebot i aquest el vengué en 1570 als 
PP. Cartoixos de Scala-Dei . 
Si es mogué plet per a la percepció d'a-
quest tribut, limitarie's, doncs, entre els po-
bles del Camp i l'esmentada Comunitat regu-
lar, car, potser Vilaseca, Salou, Barenys i 
Guardamar, com els poblats de l'actual ter-
me municipal de Tarragona, per llur poca 
importància, formarien part en l'Edat mitja, 
de les seves faldes o arrabals. 
En altre compromís amb la dignitat arque-
bisbalj data 21 de gener de 1592, el monarca 
e s retingué la facultat de redimir les enage-
nacions jurisdiccionals de les viles i l locs del 
Canip, cedides en la venda del 4 de setembre 
de l'any anterior. 
En el llibre de comptes de la gran A s s o -
ciació o Sindicat de la Comuna del Camp, 
folis: 48, 49 i 50, roman anotat: 
«En l'any M C C C L X X X X dos, fo trach-
tat é convengut entre los prohomens del 
Camp y lo tresorer del senyor Rey per la 
demanda que lo honrat monsenyor en P. Fe -
brer y lo honrat N'Anthoni de Navès , comi-
saris, pera tramesos, dins lo dit Camp, per 
demanar aiuda de part de dit senyor per lo 
maridatge de la Senyora Infanta, amb lo rey 
Luis, la qual composició fo feta dins de la 
ciutat de Tarragona, la qual firmada é 2.700 
florins d'or d'Aragó, los quals foren taxats 
per quiscuna Universitat, segons que lo nom. 
f i ) Blanch Archiepiacopolofi ia de Tarrnf lonn, capi-
VV VI) ' 
bre dels fochs y venia d cascun foc á rahò de 
10 sous, 10 diners, per lo que fo feta la taxa 
següent, la qual fo comanada é plegar ai 
honrat Nanthoni Moragas del loch de Cons-
tantí.» 
Resulta, doncs, que el lloc de Vi laseca de 
Solcina pagà per 25 focs o cases , 24 florins, 
6 sous, 10 diners i Vilaseca de Comú, per 40, 
59 florins, 4 sous, 4 diners. 
A 8 de gener de 1597, embargats els bens, 
ço és, les rendes i el domini del Cartlà en 
Joan d'Ulsinelles, en Benedic te Xll l (Pere 
de Luna) els comprà per 50.000 sous, en pú-
blica subhasta, havent roniàs extingida la 
Cartlania de Reus. 
Taula cronològica dels Cartlans o senyors 
de Reus 
1150 en Robert Aguiló ,Príncep de Tarragona 
1153 en Bertran de Castel let . 
1183 en Bernat de Bellocli, 
1222 en Bernat de Belloch i Cànoves . 
1309 en Simó de Belloch. 
1327 en Bertran de Cabrera. 
1355 en Pere Mulet. 
1549 en Bernat d'Ulsinelles. 
1395 en Joan d'Ulsinelles. 
A 31 de gener de 1402, les poblacions del 
Camp assoliren de l'Arquebisbe N'Heneg de 
Valterra, autorització per aplegar-se en lloc 
senyalat, a l 'obgecte de concertar comuna i 
mútua defensa, creant-se la gran Assoc iac ió 
o Sindicat anomenat Comuna del Camp de 
Tarragona. Ser ia probablement per a donar-li 
existència legal o personalitat jurídica. 
La vila de la Selva del Camp fóu escullida 
punt de reunió i a semblança dels tradicio-
nals aplecs dels antics pobles nòrtdics d'Eu-
ropa s'elegí per a celebrar-hi les graus jun-
tes , l'ombra augusta d'un roure secular. • 
Vi laseca amb 24 pobles més, en 1405, li 
otorgàren poders. 
L'arquebisbe en P e r e de Çagari iga , en 
mig de la turbació i desconcert de la Corona 
d'Aragó després la mort sense fruit de bene-
dicció den Martí l'Humà, en 1411 senyalà al 
batlle de Vi laseca la dotació de 140 sous per 
administrar justicia en la vila de Vilaseca de 
Comú, de Solcina, Saiou, Pineda, Barenys, 
Vilafortuny, Mas-Calvó, Mas-Ricart i la Ca-
nonja; (1) l'arquebisbe éra senyor de Vilase-
ca de Comú; al pendrer posessió de la do-
minicatura se li entregava: una vadella o 
vaca, blat, oli, llegums i diners, a més de tots 
e ls gastos (2). 
Furetejant per l'arxíu parroquial de Vilase-
ca, escorcollàrem que'l document més antic 
porta la data del dissabte 10 de maig de 1416; 
i dos anys més tard, ço és , a 21 d'octubre de 
1418, el començal de Tarragona en Jaume 
Bas donà al rector en Pere Llop, l'Abadia 
{casa i pati) amb el censal anyal de 0 sous. 
Ambdugues Vilasecas anàven creixent len-
tament: la de Solcina estava situada on en 
nostres dies, comença la vila al vindrer per 
la part de la Canonja i el cami de Bellisens; 
comptava en I41G, 16 focs o cases , sense les 
dels Jurats, o 52 com vol en Bofarull. 
El seu baró o senyor, en 1417, nomenaves, 
Ulsinellef, Joannes de Ulsincllis miles do-
minus Castri Villcesiccoe de Solcina et Cas-
tri de Barenys (5). 
A G U S T Í M . " G I B E R T 
Continuará) 
t i 
MICER JUAN DE StSSÉ 
PRECURSOR l)li LOR ARQUEÓLOGOS E HISTORIA-
DORES TA RRACONESSES 
{Conclus ión) 
Porque el nombre está allí, a la cabeza del 
original, que se conserva en el archivo del 
santuario, en un cuaderno de pergamino, es-
crito en correctísima y gruesa letra gótica, 
en lengua latina, con la versión catalana a 
continuación de la propia letra, y hecha tal 
Ve¿, dice el presbítero D. Juan Segura (que 
la transcribe), por el mismo autor. Dice la 
dedicatoria: 
tl> Blanch Ar ch i cp l s copo loa i a de T a r r a g o n a , cnp. 37. 
(2) Blanch . Arch i ep i s copo log l a de T a r r a g o n a , cap.42. 
(3) E s c r i p t u r a r e b u d a a 31 de a e n e r de 1417 a l ' a rx iu 
par roquia l de Vi laseca . 
«Joan de S e s s é , Canonge de la Iglesia de 
Tarragona, al distingit varó D. Bernat del 
Casaldós, cavaller y digníssim Professor 
d'Arts y de Medicina, salut que Déu li dó. 
Ilustre cavaller y doctor: Me ha demanat 
v. m. que buscás y reunís y li enviás escrites 
totes les noticies que pogués trovar referents 
al gran Mártir qui, segons tradició, patí mar-
tiri en Tarragona. He tardat en complaurer 
á v. m. més que no pensava: y no per oblit ni 
per descuit, sino porque no trovava testimo-
nis prou autentichs per saber la veritat: més 
ara, per complaurer á v. m., he recullit y 
redactat en aquest escrit , que li dedico como 
á son ver autor, tot lo que me han suministrat 
la memoria dels antichs y la relació dels 
vehius fidedignes. Que ho l iegesca benigna-
ment y esmeue lo que ho meresca; y no'm 
culpe per los errors que tal volta hi trobarà; 
ans be culpe als antics que no's cuidaren d e 
confiar al escrit los grans fets de tant gran 
Mártir. A Deu, y que sempre m'ame, ilustre 
doctor.» 
¿Puede darse en un escritor inayor since-
ridad que la empleada por el buen canónigo 
al presentar y ofrecer su obra? Bien claro lo 
expresa: no encontró testimonios auténticos 
para saber la verdad, y se limitó a dar forma 
escrita a cuantos datos le suministró la me-
moria de los antiguos y la relación de los 
vecinos fidedignos. Y reconoce que habrá 
errores en su escrito, y ruega que s e le co -
rrijan; pero no se le culpe de ellos, sino a 
los antiguos, que no se cuidaron de confiar al 
papel los grandes hechos del mártir de la 
Brufagaña, 
¿Por qué no copió esto Domenech? ¿Por 
qué se apropió el texto de S e s s é sin mencio-
narle siquiera? ( I ) Digna de censura es la 
omisión de Domenech, que no sólo pnescin-
dió de la anterior dedicatoria, sino del co-
t í ) D. Emil io M o r e r a , en una n o t a a ]n pág. 621 del 
t o m o I de su Tarracona Cristiana, ya d i ce que el P . D o -
menech pub l icó en c a s t e l l a n o la Vida de Son Magín, d e 
S e s s é , con v a r i o s ml laf l ros t o m a d o s de un l ib ro e x i s t e n -
te en el s an tua r io ; p e r o no h a c e c o n s t a r que D o m e n e c h 
ocu l tó el n o m b r e de S e s s é y pub l i có el t r a b a j o c o m o 
suyo , que e s lo l a m e n t a b l e . 


APLEC DOCUMENTAL DE NOTÍCIES HISTÒRIQUES, SOLCINA (VILASECA) (CONTINUACIÓ)

https://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/download/333838/424700

APLEC DOCUMENTAL DE NOTÍCIES HISTÒRIQUES, SOLCINA (VILASECA) (CONTINUACIÓ)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert