La designació de l’irlandès com a llengua oficial de la Unió Europea el 2005 va ser el resultat de la interacció entre un moviment social dinàmic i un govern d’un estat membre, la qual va esdevenir una recerca compartida de canvis en la política lingüística. Atorgar l’estatut d’oficialitat a una llengua fora del context d’una ampliació de la Unió era una situació única que exigia un enfocament nou. Les estratègies adoptades des de bon començament, que es descriuen des d’una perspectiva participativa crítica, implicaven elements creixents de suport cívic i de demostració de la força d’aquest recolzament. Aquests elements definien un context social en què es preveia i era necessària una resposta governamental, de dalt a baix, que, finalment, es va donar. Es tracten aspectes de la negociació en l’àmbit europeu, així com dos casos paral·lels i relacionats en què els drets lingüístics dels ciutadans van ser defensats per decisions del Defensor del Poble Europeu. Strategioj de interkonsento kun la registaro kaj kun Eŭropa Unio por modifi la lingvopolitikon Resumo La akcepto de la irlanda kiel oficiala lingvo de Eŭropa Unio en 2005 estis la sukcesa konkludo de interago inter vigla socia movado kaj registaro de membroŝtato, kiu fariĝis komuna serĉado de lingvopolitikaj ŝanĝoj. Doni oficialan statuson al lingvo ekster la kunteksto de plilarĝigo de la Unio estis unika situacio, kiu postulis novan aliron. La strategioj adoptitaj ekde la komenco, ĉi tie priskribitaj el kritika partoprena perspektivo, postulis elementojn de civitana subteno kaj pruvado de ties forto. Ĉi elementoj difinis socian kuntekston, en kiu oni konsideris desupran registaran subtenon nemalhavebla kaj antaŭvidis ĝin, kio finfine okazis. Oni pritraktas la intertraktadon ĉe la eŭropa nivelo, kaj ankaŭ du paralelajn kaj rilatajn kazojn, en kiuj la lingvaj rajtoj de la civitanoj estis subtenitaj de decidoj de la Eŭropa Rajtoproktektanto. Straitéisí i gcaidreamh le rialtas agus leis an AE d’fhonn athruithe beartais teanga a bhaint amach Achoimre Nuair a ainmníodh an Ghaeilge mar theanga oifigiúil de chuid an Aontais Eorpaigh sa bhliain 2005, ba chríoch shásúil é ar shaothrú gluaiseachta sóisialta bríomhaire agus Rialtais Ballstáit as lámha a chéile sa deireadh d’fhonn athruithe beartais teanga a bhaint amach. Ba staid ar leith a d’iarr cur chuige nua é stádas oifigiúil a bheith á bhronnadh lasmuigh de chomhthéacs méadaithe. Léirítear, i gcur síos á dhéantar ó pheirspictíocht chriticiúil rannpháirteach, gur tháinig, mar thoradh ar na straitéisí a cuireadh i bhfeidhm ón mbonn aníos, forás de réir a chéile ar thacaíocht an phobail agus ar léirithe a nirt, agus gur cruthaíodh comhthéacs sóisialta ina rabhthas ag súil go ngníomhódh an Rialtas ón mbarr anuas, mar ba ghá, rud a tharla. Déantar gnéithe den idirbheartaíocht ar an leibhéal Eorpach a chíoradh, chomh maith le dhá chás chomhthreormhara agus ghaolmhara inar dheimhnigh cinntí de chuid an Ombudsman Eorpaigh cearta teanga saoránach
