Eskualdeetako edo Eremu Urriko Hizkuntzen Europako Gutuna nazioarteko tratatu bat da, eta bere helburuak printzipioak eta konpromisoak bete beharrekoak dira Gutuna onartu eta berretsi duten Europako Estatuentzat. Gutunak eragin positiboa izan du bere babes eremuan dauden hizkuntzen bilakaeran, nahiz neurri desberdinean eragin duen hizkuntza batzuetan eta besteetan. Positiboa izan da, baita ere, euskara biziberritzeko prozesua sendotzeko. Artikulu honek gogoeta bat eskaintzen du Gutunak euskararentzat izandako balio eta onurei buruz, bai eta haren mugei buruz ere; ondorioz, planteatzen duGutuna hobetzea eta eguneratzea komeni dela, kontuan hartuz dituen gabeziak eta, halaber, gutxiengoen hizkuntzek eta hizkuntza gutxituek (edo, hobeto esanda, gutxiengoen hizkuntza komunitateek eta hizkuntza komunitate gutxituek) Espainiako eta Europako testuinguruetan dituzten erronkak. Bestalde, Gutunari euskararen ikuspegitik egindako begiratu honek ezin du saihestu euskararen hiru lurraldeetan Gutunak aplikazio desberdina izan duela; horregatik, lehenbiziko orrialdeetan, Gutunak Ipar Euskal Herrian eta Nafarroako Foru Komunitatean izan duen eraginaz dihardu artikuluak, nahiz eta analisixeheena Euskadiko Autonomia Erkidegoari buruzkoa den.Gutunaren erronkei buruzko gogoeta egin aurretik, artikuluan analisi bat egiten da Gutunak Euskadin eta Espainiako Estatuan duen aplikazioa baldintzatzen duten elementu funtsezkoenen gainean, eta xeheki aztertzen dira Gutunak Euskadin izan dituen irismena eta betetze maila altua. Gutunak Euskadin duen aplikazioa argi-ilunen prozesu bat da: argi-ilun horietan argiak nagusitzen dira nabarmen, baina badira izaera estrukturaleko itzal batzuk ere, funtsean Estatuaren erakunde zentralen eskumen alorretik datozenak. Halaber, artikuluan azpimarratzen da beharrezkoa dela Espainiako Estatuak eta Europar Batasunak hizkuntza politika propioak garatzea, estatu hizkuntzaz haragoko hizkuntza aniztasun erreala sustatzeko.La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias (CELROM) es un tratado internacional cuyos objetivos, principios y compromisos formalmente asumidos son de obligado cumplimiento para aquellos Estados europeos que la han ratificado. La incidencia de la Carta en el devenir de las lenguas objeto de su protección ha sido positiva, aunque en desigual medida para unas y otras. También ha sido positiva en el apuntalamiento del proceso de revitalización del euskera. Este artículo plantea una reflexión precisamente sobre el valor y los beneficios de la CELROM para el euskera, así como acerca de sus limitaciones, y, en consecuencia, sobre la conveniencia de su mejora y actualización a la vista de sus carencias y de los retos de las lenguas minoritarias y minorizadas –o, mejor dicho, de las comunidades lingüísticas minoritarias y minorizadas– en los contextos español y europeo. Por otra parte, la mirada desde el euskera no puede obviar la desigual aplicación de la Carta en sus tres territorios, razón por la que las primeras páginas del artículo sitúan el foco en la incidencia de la Carta en Euskadi Norte y en Navarra, si bien el análisis más detallado corresponde a la Comunidad Autónoma de Euskadi.El artículo, antes de emprender una reflexión sobre los retos, ofrece un análisis de aquellos elementos esenciales de la Carta que afectan a su aplicación en Euskadi y en el Estado español, y recoge un análisis bastante detallado del alcance y alto grado de cumplimiento de la Carta en Euskadi. La aplicación de la Carta en Euskadi es un proceso de luces y sombras en el que prevalecen claramente las luces, pero también se ponen de manifiesto algunas sombras de carácter estructural que básicamente corresponden al ámbito competencial de las instituciones centrales del Estado. Se subraya, asimismo, la necesidad de políticas lingüísticas propias del Estado español y de la Unión Europea para la promoción de su diversidad lingüística real, es decir, más allá de las lenguas de Estado.The European Charter for Regional or Minority Languages (hereinafter the ECRML or Charter) is an international treaty whose formally accepted objectives, principles and undertakings are binding for those European States which have ratified it.The Charter has had a positive, albeit unbalanced, impact on the future of the languages under its protection. It has also been positive to the extent that it has provided the basis for revitalisation of the use of the Basque language (Euskara in the originallanguage). This paper presents a reflection on how the ECRML has benefitted the Basque language, but also on its limitations, and, in light of the results, on the possible need to improve and revise the Charter in view of its shortcomings and the challenges facing minority and minoritised languages – or rather minority and minoritised linguistic communities – in Spain and Europe. If the ECRML is considered from the point of view of the Basque language, it is clear that the implementation of the Charter has not been uniform throughout the three regions where the Basque language is spoken. The first pages of this paper therefore focus on the impact that the Charter has had in the Northern Basque Country and the Chartered Community of Navarre, although the rest of the paper provides a detailed analysis of the situation in the Basque Autonomous Community. Before reflecting on the challenges, the paper analyses the fundamental elements of the Charter which have affected its implementation in the Basque Autonomous Community and the Spanish State, and provides a detailed analysis of the scope and high degree of compliance with the Charter in the former. The implementation of the Charter in the Basque AutonomousCommunity has not been an outright success but rather has entailed a process of light and dark in which light has clearly prevailed. Nevertheless, the dark, in the form of structural failings, exists and relates primarily to the sphere of competence corresponding to Spain’s central institutions. Emphasis is also placed on the need for language policies within the Spanish State and European Union to promote true linguistic diversity in the aforementioned regions, that is, policies which encompass more than just official languages at state level.La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELROM) és un tractat internacional els objectius del qual, principis i compromisos formalment assumits són d'obligat compliment per a aquells Estats europeus que l'han ratificat. La incidència de la Carta en l'esdevenir de les llengües objecte de la seva protecció ha estat positiva, encara que en desigual mesura per a unes i d'altres. També ha estat positiva en l'apuntalament del procés de revitalització de l'eusquera. Aquest article planteja una reflexió precisament sobre el valor i els beneficis de la CELROM per a l'eusquera, així com sobre les seves limitacions, i, en conseqüència, sobre la conveniència de la seva millora i actualització en vista de les seves carències i dels reptes de les llengües minoritàries i minoritzades – o, més ben dit, de les comunitats lingüístiques minoritàries i minoritzades– en els contextos espanyol i europeu. D'altra banda, la mirada des de l'eusquera no pot obviar la desigual aplicació de la Carta als seus tres territoris, raó per la qual les primeres pàgines de l'article situen el focus en la incidència de la Carta a Euskadi Nord i a Navarra, si bé l'anàlisi més detallada correspon a la Comunitat Autònoma d'Euskadi.L'article, abans d'emprendre una reflexió sobre els reptes, ofereix una anàlisi d'aquells elements essencials de la Carta que afecten a la seva aplicació a Euskadi i en l'Estat espanyol, i recull una anàlisi bastant detallada de l'abast i alt grau de compliment de la Carta a Euskadi. L'aplicació de la Carta a Euskadi és un procés de llums i ombres en el qual prevalen clarament els llums, però també es posen de manifest algunes ombres de caràcter estructural que bàsicament corresponen a l'àmbit competencial de les institucions centrals de l'Estat. Se subratlla, així mateix, la necessitat de polítiques lingüístiques pròpies de l'Estat espanyol i de la Unió Europea per a la promoció de la seva diversitat lingüística real, és a dir, més enllà de les llengües d'Estat
