Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els nostres
projectes
Els nostres projectes
134
El Museu Marítim de Barcelona, des de la seva Àrea de 
Gestió de Col·leccions i Coneixement, en el seu afany de do-
nar a conèixer i apropar la cultura i la història marítima a 
la ciutadania, ha endegat un projecte de recerca que va 
néixer l’any 2016 titulat “Corpus de grafits parietals d’em-
barcacions a la Catalunya continental, des d’època antiga 
fins al món contemporani”.
Com diu la Dra. Elvira González Gonzalo, no només exis-
teix l’arqueologia subterrània, la més coneguda i la impor-
tància de la qual ningú no qüestiona, sinó que també exis-
teix la vertical, no tan coneguda, però molt interessant i 
que ens aporta gran informació per a conèixer la història 
precedent i el passat.
Els grafits, siguin dibuixats amb carbo  net o a colors o 
siguin incisos, són una mostra d’aquesta arqueologia verti-
cal i ens proporcionen una gran quantitat d’informació de 
la tipologia dels vaixells i de les embarcacions que solca-
ven els mars en el passat i de les del present. Però també 
es converteixen en documents i “fotografies històriques” 
que ens diuen com es tripulaven les naus, de quina manera 
es navegava i quines tècniques s’utilitzaven.
Per a l’estudi dels grafits s’han de tenir en compte tota 
una sèrie de premisses:
1. L’entorn i el suport on es troben (lloc i material).
2. La iconografia dels elements representats.1
Però hom afegiria un tercer element que és, indubtable-
ment, el fet “sociològic” que va motivar la seva creació.
Existeixen diferents definicions del terme de “grafit”, i 
totes ens ajuden a entendre millor el seu significat:
—  El grafit és un acte de caràcter individual, elaborat 
amb uns mitjans circumstancials sobre uns suports no 
previstos per a rebre’ls i que mostren una manifestació 
de la personalitat i la intenció dels seus autors, en un 
moment i per uns motius determinats.2
—  El grafit és tota inscripció o imatge no oficial feta a 
mà alçada sobre una superfície, arquitectura o no, la 
funció principal de la qual és diferent de la dels su-
ports que habitual ment es fan servir per escriure o 
dibuixar.3
— Els grafits ens aporten informació sobre un tipus de 
cultura, diferent de l’“oficial” establerta, cultura po-
pular i quotidiana, no reflectida en altres manifesta-
cions culturals.4
Els artistes anònims d’aquestes manifestacions gràfi-
ques, que fugen de la norma, ens han facilitat la repre-
sentació de les diferents tipologies d’embarcacions i vai-
xells que s’utilitzaven a Catalunya i a la Mediterrània en el 
decurs del nostre passat i també del nostre present. L’es-
pontaneïtat de la seva “obra” ens apropa a ubicacions i 
Els grafits d’embarcacions a Catalunya
135
drassana
número 25 | 2017
localitzacions ben variades, des del campanar d’una es-
glésia a la cisterna d’un castell, passant per torres forada-
des i coves amagades.
La seva realització és producte d’unes voluntats indivi-
duals immerses i encaixades en fets històrics col·lectius 
que van marcar el moment concret de la seva execució. 
Poden ser testimonis gràfics, algunes vegades amb grans 
detalls, dels mateixos constructors de vaixells o mariners 
amb melancolia, o també l’entreteniment de presoners que 
veuen en el vaixell l’al·legoria de la llibertat, o simplement 
exvots religiosos.
El significat i el concepte de grafit varia i evoluciona se-
gons l’època i el context on es desenvolupa. Així doncs, el 
grafit medieval no és tan sols un fet de cultura popular, 
marginal, sinó que té un alt percentatge d’erudició intel-
lectual i tècnica.5 En canvi, per exemple els grafits de les 
Brigades Internacionals del castell de Castelldefels, realit-
zats la majoria entre l’abril de 1938 i el gener de 1939, són 
l’expressió d’uns sentiments d’índole molt diversa i de dife-
rents nacionalitats però la major part dels quals intenten 
manifestar la seva forma particular de veure el món, des 
de la seva òptica, en aquell moment tan convuls.6
Per què es feien grafits de vaixells als castells, capelles, 
esglésies, monestirs, cisternes, masies, fàbriques, etc.? Qui 
o què movia els “artistes anònims” a realitzar aquestes 
manifestacions gràfiques? Quina informació ens donen a 
l’estudiar-los? Totes aquestes preguntes i més sorgeixen 
davant d’aquest estudi. El que sí que resta palès és el fet 
que el tema marítim, i en particular la representació de 
vaixells i/o embarcacions, es repeteix amb relativa insis-
tència des d’època antiga fins als nostres dies.
El projecte és, doncs, un treball, i d’una temàtica evi-
dentment interessant i prioritària per al Museu. Se sap 
d’estudis generalitzats sobre grafits, de diferents tipolo-
gies, en altres indrets com les Illes Balears, València, França, 
Itàlia i també aquí a Catalunya, però mai s’ha desenvolupat 
un corpus focalitzat en els grafits de vaixells i la seva pos-
terior anàlisi. Degut a les seves característiques, estem da-
vant d’un estudi obert i viu, ja que seguiran apareixent gra-
fits en el marc de projectes de restauració o d’investigació, 
però el valor afegit d’aquest projecte és tenir ja una base 
potent de recopilació i recull d’aquestes manifestacions 
gràfiques, les que ja havien estat estudiades i les que han 
sorgit de manera inèdita en el decurs de la recerca realit-
zada. S’intenta donar una descripció detallada de l’embar-
cació que estem veient, encara que, moltes vegades, és 
una tasca difícil i aproximada donat l’estat de conservació 
d’alguns elements. De fet, s’ha de dir que algunes repre-
sentacions ja no hi són i han desaparegut al llarg d’aquests 
últims temps. Malgrat aquest fet, i gràcies a la gran feina 
Grafits del castell de Cubelles. Segle XVII. Grafit d’una nau a la capella de Santa Àgueda 
de Barcelona. Segle XIV. (Foto: Gemma García).
Els nostres projectes
136
altruista d’algunes persones, perdura el seu record i com 
eren, ja que s’han fet calcs i reproduccions abans de la se-
va desaparició.
Aquest corpus està adquirint unes dimensions i propor-
cions interessants, amb una potencial rellevància en el fet 
que s’està trobant un nombre molt elevat d’aquestes re-
presentacions i també de tipologies d’embarcacions i llocs 
on es representen al llarg de la història.
Tota la informació cercada es recull en un inventari 
conformat per fitxes estàndard on s’especifiquen els se-
güents camps: fotografia i/o calc del grafit; nom del gra-
fit; ubicació; mapa concret de la seva situació; situació a 
Catalunya; descripció del grafit; datació cronològica i re-
ferències bibliogràfiques. Per les seves característiques, 
esdevé una base de dades provisional o en constant cons-
trucció. La cerca continuada de materials i de bibliografia 
que hi estiguin relacionats ha fet que el Museu Marítim 
de Barcelona es converteixi en el referent d’aquesta temà-
tica i que s’hagi creat una xarxa de contactes i informadors, 
acadèmics o no, en constant creixement.
Com ja hem apuntat, amb tota aquesta informació es 
poden extrapolar fets i informacions històriques (contex-
tualització històrica), que avalen i expliquen el perquè 
d’aquests grafits i la seva realitat i evolució (sociologia de 
I’art) i que demostren que Catalunya porta en el seu ADN 
la cultura marítima des d’època antiga fins als nostres dies.
Aquest projecte es troba en el marc de les accions i línies 
de Recerca de l’Observatori Permanent d’Història i Cultura 
Marítima de la Mediterrània i està liderat per Gemma M. 
Garcia Hernando, Conservadora de l’Àrea de Gestió de Col-
leccions i Coneixement del Museu Marítim de Barcelona; 
properament, serà consultable al web del Museu, recent-
ment renovat (www.mmb.cat).
 ■ NOTES
1. Eduard CARBONELL, Àngels CASANOVAS i Celina LLORAS, “Pro-
blemática de la interpretación de los graffitis medievales catala-
nes”, a Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española: 17-
19 abril (Osca, 1985), vol. 1, 257-271.
2. P. CINQUABRE, “Graffiti des Eglises de Normandie. Interpreta-
tions et hypotheses 2 divers signes présumés votifs”, a Actes du 
Colloque Intemational de glyptographie de Saragosse, CIRG, 7-11 ju-
illet 1982 (Saragossa, 1983).
3. L. BOUCHERIE, “Graffiti, mise en scgne despouvoirs et histoire 
des mentalités”, a Actes du III colloque internationel de glypto-
graphte (Saragossa, 1983), 485-501
4. Ferran DOMÈNEC i Albert ROIG, “El grafit medieval. Mètode Ar-
queològic. La seva aportació a la Història”, a Actas del I Congreso 
de Arqueología Medieval Española (Saragossa, Diputación General 
de Aragón, 1986), vol. I, 223-237.
5. Ibidem.
6. Antoni GONZÁLEZ, Manuel GONZÁLEZ i Núria PINÓS, Els gra-
fits de les Brigades Internacionals de l’Església del Castell de Cas-
telldefels (1938-1939) (Diputació de Barcelona, 1996).
Grafits de les Brigades Internacionals  
del castell de Castelldefels. Segle XX. 
(Fotos: Gemma García).


Els grafits d'embarcacions a Catalunya

https://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/download/337835/428640

Els grafits d'embarcacions a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert