Fullana i Puigserver, Pere

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA oct. / nov. / des.     2005
34
El 17 de desembre de 1954, Pere Capellà morísobtadament a Palma. Era, encara, un homemolt jove, massa jove, que havia mantingut
aquell esperit jove, dinàmic i radical des de la seva
adolescència. Un esperit que no perdé mai, malgrat
les circumstàncies l’obligaren a adaptar-se externa-
ment al món de cartró pedra de la postguerra. Capellà
havia nascut a Algaida, el 1907, i tingué una infància
aparentment normal. No obstant, des del final del
decenni de 1920 es donà a conèixer com un jove
inquiet i es pot considerar, entre moltes altres coses,
un referent d’aquella nova generació juvenil que
cercava alliberar-se d’un món de misèries diverses,
conscient que havia arribat l’oportunitat històrica de
trencar vells esquemes socials, encara dominats sim-
bòlicament per un estamentalisme social decadent i
obsolet. Educat en el taller d’espardenyeria del seu
pare, el popular glosador Llorenç Capellà Garí, Pere
aprengué a degustar la cultura i tingué l’oportunitat de
conèixer profundament la de la seva classe social. El
món de la petita menestralia local en auge tot just
començava a definir-se i aspirava a tenir un cert pro-
tagonisme en una societat que començava a
assaborir la modernitat. Pere era un lector inquiet, un
clarinetista vocacional i un líder juvenil amant de la
música, la bauxa, el teatre, el cinema i tot allò
relacionat amb la cultura popular, de la qual el pare
n’era un referent en l’escenari local. El pare era,
llavors, un home profundament compromès, un
“intel·lectual” de les classes populars, gràcies a la
seva exquisida capacitat d’aguisar paraules que
l’havia convertit en cronista crític de la decadència
política i social de la classe dirigent contemporània.
Com molts joves radicals, Pere conegué el republica-
nisme lerrouxista i s’introduí en els àmbits culturals
antimonàrquics, com ara les publicacions
promogudes per Jordi Martí Rosselló –Mascle Ros.
Visqué intensament la socialització republicana durant
el període de decadència de la Dictadura de Primo de
Rivera i decidí incorporar-se als col·lectius que
maldaven per crear un model de societat moderna i
igualitària, amb la República com a horitzó. 
“Pere entenia la pedagogia com
una eina de transformació social,
com un compromís individual per
inclinar la balança de l’analfabetis-
me polític i com a construcció
d’una nova ciutadania.”
PERE CAPELLÀ ROCA: LA LLUITA
INCANSABLE PER LA LLIBERTAT
Pere Fullana i Puigserver
Historiador
Foto cedida per Llorenç Capellà
2005 oct. / nov. / des.          PISSARRA
35
La decisió d’estudiar magisteri i la seva vocació
pedagògica era un compromís amb la societat, una
forma d’especialitzar-se en aquell terreny que,
s’intuïa, havia de ser estratègicament substancial per
a transformar la realitat. Tot plegat, estudiar no podia
ser un privilegi i, així, Pere interioritzava una forma
d’entendre la pròpia vida vinculada a la llarga tradició
republicana, marcada per un cert partisanisme social i
cultural. Pere entenia la pedagogia com una eina de
transformació social, com un compromís individual
per inclinar la balança de l’analfabetisme polític i com
a construcció d’una nova ciutadania. Les Cançons
Republicanes, primer, i el setmanari La Razón (abril-
juny 1931), després, reflecteixen el pensament
republicà químicament més pur de Pere Capellà i la
seva particular lectura de l’esperit del 14 d’abril. La
República no era un somni, tot i que ben aviat
esdevingué un malson per a tots aquells que, com ell,
es comprometeren a fons en la consolidació d’una
nova cultura política, entengueren la urgència de
bastir partits polítics i generaren models nous de
sociabilitat estudiantil i pagesa. Pere compaginà els
estudis de magisteri amb la militància política, primer
en el Partit Republicà Radical Socialista (1932-34) i
després a Esquerra Republicana Balear (1934-1939).
Així mateix, tingué un protagonisme destacat en la
Federació Escolar Balear, associada a la FUE, una
plataforma formada per estudiants illencs comprome-
sos amb un model educatiu laic, al servei de la causa
republicana; i fundà també una Agrupación de
Labradores (1932), amb la finalitat d’incorporar
jornalers del camp i dones a la causa del republicanis-
me d’esquerres. En totes aquestes iniciatives, la
presència i la paraula de Pere Capellà varen tenir un
ressò especial i es consolidà com una icona juvenil de
la causa republicana, no només en l’àmbit local
algaidí. Obtingué el títol de mestre durant el Bienni
Negre (1934-1936) i, davant la impossibilitat d’exercir
a Mallorca, es traslladà a Barcelona. Durant els dos
cursos escolars de 1934-1936, exercí a Montcada i a
Sants, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya i
milità en sindicats de l’ensenyament. En el context de
la Revolució d’Octubre de 1934 i en el clima de recon-
questa ciutadana del republicanisme d’aquells anys
interioritzà i exterioritzà la seva militància catalanista.
El poema Jo soc català, escrit en aquells moments
d’incertesa és, indubtablement, la seva professió de fe
cívica i nacional més profunda.
“...aquell gruix de ciutadans que
carregaven sobre les seves
espatlles només la culpa d’haver
estat manobres d’una República
possible.”
El 20 de juliol de 1936 s’escapolí de la repressió
feixista a Algaida, on, des de feia temps era objecte
d’una animadversió especial per part de la dreta,
escapà de Mallorca i es refugià a Barcelona, passant
per Menorca. En aquella ciutat tot i que inicialment
continuà treballant com a mestre, ben aviat s’incorpo-
rà a l’Escola Popular de Guerra i, el 1937, fou destinat
al front de Madrid. Féu la guerra com oficial de
l’exèrcit republicà i sofrí directament les conseqüèn-
cies de la derrota, l’abril de 1939. Com a membre de
l’exèrcit derrotat, fou internat en un Camp de
Concentració a Alcalá de Henares i jutjat en un
Consell de Guerra sumaríssim, en el qual fou
condemnat a vint anys de presó. Redimí penes en el
Foto cedida per Llorenç Capellà
PISSARRA oct. / nov. / des.     2005
36
Penal d’Alcalá escolaritzant i alfabetitzant els presos, i
compartí aquell temps de silenci i de degradació cívica
i humana, amb un grup d’escriptors, músics i
intel·lectuals republicans, la relació amb els quals i amb
la família com a únics referents, donà sentit a una expe-
riència inexplicable i sense cap mena de sentit per
aquell gruix de ciutadans que carregaven sobre les
seves espatlles només la culpa d’haver estat manobres
d’una República possible. Després de tres anys de
resistència silenciosa i de sofrir la tortura psíquica i la
penúria física del penal, obtingué la llibertat vigilada i
fou alliberat l’abril de 1943. Sense poder tornar a
Algaida com a conseqüència de l’actitud de les
autoritats franquistes locals, s’establí a Montuïri, on es
casà dos mesos després amb Maria Fornés. 
Els primers anys a Mallorca no varen ser fàcils, ni
personalment ni professionalment. Va ser per a ell, un
temps d’interiorització de la derrota i de decepcions
constants, almenys fins el 1949.  Entre 1949 i 1954,
publicà diàriament una secció a Baleares, titulada
Coplas sin malicia, amb el pseudònim de Mingo
Revulgo. A través d’aquests escrits, aparentment des-
enfadats i humorístics, reflectí la seva particular inter-
pretació de la realitat social i política de Mallorca.
Paral·lelament, gràcies a l’èxit obtingut com autor
teatral, esdevingué un dels personatges més populars
de la Mallorca de postguerra. Impossibilitat per exercir
la seva vocació pedagògica féu del periodisme i el
teatre instruments de divulgació d’aquell ideal
intemporal de lluita incansable per la llibertat. 
Foto cedida per Llorenç Capellà


Pere Capellà i Roca: la lluita incansable per la llibertat

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2005_n0/121_p034.dir/Pissarra_2005_n0121_p034.pdf

Pere Capellà i Roca: la lluita incansable per la llibertat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears