Cañadell, Rosa

Biblioteca Digital de les Illes Balears

3 0 L'educació que volem / ABRIL 2013 
LA LLUITA 
PER LA TERRA 
EN a MOVIMENT DEES 
"SEM TERNA" DEL BRASIL 
Rosa Cañadel l 
Professora. Portaveu 
d'USTEC STEs. 
Membre del Comitè de 
Suport a l'MST a Barcelona 
El Brasil té 600 milions d'hectàrees de terres cultivables; però amb prou feines el 2% dels propietaris controlen el 48% de la terra. Hi ha latifundis més extensos que Holanda 0 Bèlgica. 53 milions de brasilers viuen sota el llindar de la pobresa amb una renda mensual inferior a 
60 dòlars, i 22 milions estan sota el 
llindar de la indigència amb una renda 
diària inferior a un dòlar. Els sense 
terra s'estimen en uns 15 milions. Són 
els exclosos del camp els últims 30 
anys a causa de l'extensió dels 
latifundis, la construcció de rescloses i 
l'expansió de l'agronegoci dirigit a 
l'exportació i dominat pel gran capital 
internacional, que necessita grans 
extensions i inversions per a produir a 
gran escala. 
En aquest context, l'any 1985 va néi-
xer el Movimento dos Trabalhadores 
Rurais Sem Terra (MST), que fins avui 
no ha deixat de créixer ni ha abdicat 
dels seus principis i s'ha convertit en un 
referent i un signe d'esperança, tant al 
Brasil com a tot l'Amèrica Llatina. 
Sota el lema "Ocupar, resistir i produir", 
L'educació que volem / ABRIL 2013 3 1 
Per a l'MST l'educació és fonamental. La seva preocupació per 
l'escola està present des de l'inici del moviment. La lluita per l'escola 
és la fase següent a la lluita per la terra. 
l'MST organitza els camperols que no 
tenen terra per ocupar zones 
improductives. Poden arribar a 
agrupar-se des de 300 famílies fins a 
3.000, normalment persones que viuen 
als barris pobres de les grans ciutats 
després d'haver estat expulsades del 
camp. Sortir de la pobresa i tornar a 
viure del treball al camp és el que 
empeny aquestes famílies a agrupar-se 
entorn de l'MST i començar el procés 
d'ocupació i resistència. 
Una vegada decidida la zona, el dia i 
l'hora, prenen possessió col·lectiva de la 
terra. El pas següent és defensar-la. De 
vegades apareixen els pistolers, d'al-
tres, l'exèrcit. Els camperols no tenen 
armes i la seva defensa és la no-violèn-
cia i l'abandó temporal de la terra en el 
cas d'expulsió, normalment violenta, 
per tornar-la a ocupar posteriorment. 
Les famílies munten els campa-
ments i comencen un procés a fi de le-
galitzar l'ocupació. La Constitució brasi-
lera reconeix el dret que les terres im-
productives siguin "susceptibles de re-
forma agrària". En aquest marc, l'ocupa-
ció és una forma de lluita i de pressió 
per obligar el govern a posar en pràcti-
ca el manament constitucional de rea-
litzar la reforma agrària i fer que les te-
rres compleixin la seva funció social. 
Aquest procés de legalització, a par-
tir d'un gran equip d'advocats del ma-
teix moviment, pot durar mesos i de ve-
gades fins i tot anys. En el 80 % de casos 
s'aconsegueix, però hi ha campaments 
que fa deu anys que esperen que acabi 
el procés. Durant tot el temps que dura 
l'ocupació es combinen les accions le-
gals, la negociació i la mobilització: mar-
xes, ocupacions d'edificis públics, etc. 
Finalment una vegada aconseguida 
la legalització de l'ocupació, la terra pas-
sa a ser propietat de l'Estat, que la dóna 
en usdefruit a les famílies que la van 
ocupar. Així comença l'assentament, la 
construcció de les cases i la producció. 
Les persones que han ocupat la terra 
planifiquen totes les qüestions que s'hi 
relacionen, com repartir-la, com treba-
llar-la, on construiréis habitatges, l'es-
cola, etc. És un procés democràtic, as-
sembleari i participatiu. La línia política 
de l'MST és impulsar i desenvolupar la 
producció de forma col·lectiva, però les 
decisions corresponen als assentats i 
assentades. 
Una vegada aconseguit aquest ob-
jectiu, l'MST continua buscant noves te-
rres per assentar nous camperols i 
camperoles. Una part de la producció 
dels ja assentats serveix de suport per 
a les noves ocupacions i l'experiència 
d'uns ajuda l'organització dels altres, en 
un gran cercle de solidaritat que en 
permet l'expansió. 
Des que va començar, l'MST no han 
parat d'ocupar terres, d'organitzar la 
producció, de construir escoles i de for-
mar nous militants. Ara mateix, uns dos 
milions de persones viuen i treballen a 
les terres ocupades i/o legalitzades. Hi 
ha centenars d'associacions campero-
les i cooperatives de producció. 
Com han aconseguit tant amb tan poc? 
Doncs, tres són els puntals bàsics de 
l'èxit de l'MST: la lluita constant l'orga-
nització com a construcció de nous 
valors i l'educació com a garantia de 
continuïtat 
L'EDUCACIÓ COM A LLAVOR DE FUTUR 
Per a l'MST l'educació és fonamental. La 
seva preocupació per l'escola està 
present des de l'inici del moviment. La 
lluita per l'escola és la fase següent a la 
lluita per la terra. Es tracta de garantir 
l'accés a l'educació pública (infantil, 
primària i secundària), l'alfabetització 
de joves i adults, i la formació tècnica i 
política dels seus joves, a través de la 
construcció sistemàtica d'escoles als 
acampaments i assentaments. 
Educar, per a l'MST, significa bàsica-
ment "formar per transformar la socie-
tat". Es tracta d'una educació que no 
amaga el seu compromís social i l'esco-
la és concebuda com un espai on els 
nens i nenes i els adolescents es for-
men com a éssers humans integral-
ment. L'organització col·lectiva es con-
cep com un pilar fonamental de l'escola, 
i ei treball com a base de tot el procés 
educatiu. L'autoorganització dels edu-
cadors i dels alumnes, com també la im-
plicació de tota la comunitat és també 
present en l'educació: des de l'auto-
construcció de l'escola, passant per la 
lluita pel seu reconeixement com a cen-
tre públic i gratuït, fins a la participació 
de les famílies en la marxa de l'escola. 
Amb aquest objectiu, la primera 
construcció col·lectiva en un acampa-
ment és l'escola. Després es busca de 
seguida els joves que tenen més for-
mació perquè iniciïn l'educació dels 
més petits. El pas següent és la lluita 
per l'escola pública, tot exigint a l'Ad-
ministració (local 0 estatal, segons que 
es tracti de primària 0 secundària) la 
construcció de l'escola pública i l'adju-
dicació dels i les mestres. Per a l'MST, 
la formació dels seus propis ensen-
yants és també una qüestió clau, i això 
per dues raons. La primera és per as-
segurar la continuïtat de l'escola, ja 
que l'assentament i l'acampament es-
tan en zones apartades i els mestres 
que no formen part del Moviment 
abandonen moltes vegades l'escola 0 
no volen anar-hi a treballar. I la segona 
perquè així poden aplicar la seva con-
cepció de l'educació lligada a la histò-
ria de l'assentament, a la lluita per la 
terra i al treball al camp. 
Quan han aconseguit l'escola pública en 
l'acampament 0 l'assentament la 
formació és "oficial" i els/les mestres 
pagats per la municipalitat 0 l'Estat En 
la gran majoria d'aquestes escoles 
aconsegueixen que joves del mateix 
assentament queja han estat formats, 
puguin ocupar aquestes places. 
Tot això implica que també han 
d'impartir els continguts oficials; però 
no es queden aquí, sinó que apliquen 
els seus propis principis educatius: una 
metodologia "emancipadora", inspira-
da en Paulo Freiré i una educació teori-
copràctica lligada a la terra, amb horts 
escolars, que ensenya a tenir cura dels 
arbres i les flors, etc. Així amplien els 
continguts oficials amb continguts pro-
pis i elaboren material didàctic alter-
natiu. La "Mística" (cants, himnes, con-
signes, representacions simbòliques, 
etc.) està també sempre present a les 
escoles, com també l'educació artística 
i cultural: música, dansa, teatre, etc. 
Aquestes escoles, situades als assen-
taments, tot sovint estan obertes a la 
resta de nois i noies dels llogarets pro-
pers, amb la qual cosa presten també 
un servei a la comunitat locat 
D'altra banda, l'MST, en conveni amb 
diverses universitats, organitza cursos 
tècnics i pedagògics per als seus joves. 
Aquests cursos funcionen sempre a 
temps parcial i combinen la teoria amb 
la pràctica. Són dos mesos de formació 
al centre educatiu i tres mesos de tre-
ball a l'assentament i així successiva-
ment durant 3 anys, al final dels quals 
tenen una formació i un títol universi-
tari que els permet treballar als assen-
taments com a professors de les esco-
les públiques 0 com a tècnics en agro-
ecologia i cooperativisme. 
La concepció de l'escola en l'MST 
abasta un gran nombre d'aspectes 
com la planificació, l'avaluació, la forma-
ció dels professors, els materials didàc-
tics, la relació professor/alumne, el tre-
ball pedagògic, etc. És a dir, l'escola és 
repensada de forma integral i assu-
meix una sèrie d'objectius com a eina 
d'emancipació social per acabar amb 
l'analfabetisme i com a via d'accés a la 
cultura per a tothom; però també com 
a formació intel·lectual i tècnica dels jo-
ves per tal que puguin quedar-se tre-
ballant i vivint als assentaments. I com 
a transmissora de valors: amor a la te-
rra, treball col·lectiu, solidaritat discipli-
na, creativitat; com a forma de millorar 
la vida dels assentaments i de l'entorn 
local: producció, cooperativisme, agroe-
cologia; com a forma d'estimular el 
compromís: lluita per la terra, la recu-
peració de la història pròpia (de l'ocu-
pació, de l'acampament) i col·lectiva 
(les lluites socials i camperoles, les re-
volucions a l'Amèrica Llatina, etc.); i fi-
nalment com a manera de formar els 
futurs quadres i dirigents a partir de la 
formació política. L'educació forma part 
d'un procés de retroalimentació del 
mateix MST i esdevé una eina de trans-
formació social 
Al llarg del seu quart de segle d'e-
xistència, l'MST ha construït una àmplia 
xarxa d'escoles, la majoria públiques, 
que es localitzen en les seves àrees d'in-
fluència. Segons dades del sector d'edu-
cació, l'abril del 2010, hi havia als seus as-
sentaments i acampaments prop de 
dues mil escoles, bàsicament d'educació 
infantil i primària completa, i algunes 
amb secundària. Ara mateix, hi ha unes 
300.000 persones estudiant en escoles 
públiques, des d'infantil fins a la univer-
sitat, passant per l'educació de joves i 
adults. A les escoles dels assentaments i 
acampaments, hi treballen 10.000 pro-
fessors, a més de 5.000 treballadors 
més en educació, normalment joves que 
exerceixen d'educadors sense títol, 
però que ja s'estan formant en els cur-
sos pedagògics del mateix MST, i per la 
seva Escola Nacional Florestan Fernan-
des hi han passat 16.000 joves perfor-
mar-s'hi políticament i tècnicament 
Tot això els ha permès posar fi a l'a-
nalfabetisme, tenir escoles en tots els 
acampaments i assentaments, tenir 
mestres joves, motivats i implicats en 
aquesta educació com a projecte global, 
més enllà de la simple instrucció, i tenir 
molts joves amb títol i formació, i un 
alumnat participatiu i engrescat amb 
pocs problemes d'indisciplina i un gran 
sentit de la responsabilitat 
I alhora, han aconseguit també joves i 
adults amb una gran preparació ideolò-
gica i política, poca deserció dels joves 
en l'MST i un major arrelament en els 
assentaments, la qual cosa ha fet possi-
ble un augment de la qualitat en la pro-
ducció i en l'autoorganització dels as-
sentaments. Tot plegat els permet con-
tinuar avançant en la lluita per la terra i 
la transformació social i al mateix 
temps augmentar les oportunitats vi-
tals, personals i professionals dels cam-
perols sense terra. 
De la seva organització, de la seva 
lluita, de la seva obstinació per una edu-
cació emancipadora, en podem apren-
dre molt com a educadors i com a acti-
vistes de moviments socials. La història 
no està escrita però hi ha camins traçats 
i val la pena explorar-los. 
fWUZINPO 
ASSENTA/MENTO 
CONTESTADO 
IOS Familias 
m SUBSISTENCIA 
0GUfW0^7(2ll999 


L'educació i la lluita per la terra en el moviments dels 'sem terra' del Brasil

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2013_n0/142_p030.dir/Pissarra_2013_n0142_p030.pdf

L'educació i la lluita per la terra en el moviments dels 'sem terra' del Brasil

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears