Ferrer Cerdà, Elena

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA 107 FEBRER / MARÇ 2002 
EL PRESENT DELS 
I CENTRES ESPECÍFICS I ELS 
Í PROGRAMES D E @ 
TRANSICIÓ | 
A LA VIDA ADULTA £ 
Elena Ferrer Cerdà 
Professora Associada del Dept. Ciències de /Educació de la UIB 
i parlam de transició a la vida adulta sovint ens ve a la ment el 
pas del sistema educatiu al laboral o la finalització d'una etapa 
k^J en la vida de cadascú (la joventut) i l'inici d'una altra (l'adul-
ta). Però quan ens enfrontam a aquesta transició el pas no és tan clar, 
i les fronteres entre una etapa i una altra no estan gaire delimitades, 
sinó ben al contrari es troben difuminades i són tants els components 
que hi intervenen que no és fàcil definir la transició. Al llarg d'a-
questa exposició s'intentaran acotar aquests conceptes i introduir els 
Programes de Transició a la Vida Adulta que aquest any s'han gene-
ralitzat a tots els centres d'educació especial de la nostra Comunitat 
Autònoma per tal que aquest període es doni de la forma més òptima 
possible. 
1. EI concepte de transició i el concepte de transició a la vida adulta 
C o m s'ha dit a la in t roducció , definir el concepte 
de transició no és senzil l i més encara en un 
moment en què els canvis socials esdevenen a una 
velocitat a la qual , en mol tes ocas ions , ens és difí-
cil adaptar-nos . 
Intentant fer una ap rox imac ió al concepte de tran-
sició d'una forma concre ta , ens p o d e m referir a la 
definició que dóna Ped ró Jurado (1999 , 133) con-
siderant-la com ".. . tot episodi o fase que es con-
forma com a aspecte crític que ocorre durant els 
canvis, siguin madura t ius , socials o d'altra índole 
que afecten l ' individu i els quals es caracter i tzen 
per les repercuss ions que tenen en l 'ambient o 
context en el qual ocorren" . 
Campo (1999, 11), per la seva part , considera la 
t ransició c o m "...un canvi de curta durada carac-
teritzat per una notòria cont inuï ta t respecte al pas-
sat. D e fet, la majoria de les t ransic ions tenen ini-
cis definits i finals probables , i so tmeten les per-
sones que les viuen a un procés adaptador de 
major o menor intensitat". 
Par t in t d ' aques t e s de f in i c ions i d 'acord a m b 
Weatherman (1993) (cit. Àlvarez Rojo i García 
Pastor, 1997) podr í em entendre el trànsit com un 
pont des de la seguretat d 'una s i tuació coneguda a 
les oportuni tats i riscs a m b què una persona s'en-
fronta a la nova si tuació. 
Observant des d 'aquesta perspect iva el t ranscurs 
de la t ransició podem pensar que es tracta de pro-
cessos més o manco senzills que , després d 'una 
fase d' inestabili tat duen l inealment a la persona a 
una altra si tuació de nou es table i segura. N o obs-
46 
FEBRER / MARÇ 2 0 0 2 PIS SARRA 107 
tant això, López Blasco (2001) considera que en 
la si tuació actual , les t ransicions j a no es poden 
explicar d 'una forma tan senzilla donat que mani-
festen una gran reversibil i tat ; reversibil i tat que 
provocarà que en mol tes ocas ions les transicions 
j a no siguin unidi reccionals sinó que es caracterit-
zin per un procés d 'avanç i retrocés més o menys 
continu. D 'aquí que comenc i a sorgir el te rme 
" t rans ic ions" substi tuint el de " t ransic ió" . 
És dins aquesta d inàmica que podem emmarca r el 
concepte de transició a la vida adulta, en excessi-
ves ocasions identificat únicament amb la inserció 
laboral . Àlvarez Rojo i García Pastor (1997) 
interpreten aquesta s imbiosi amb la importància 
que té per a la inserció social de qualsevol perso-
na aconsegui r un lloc de treball que li proporc io-
ni una independència econòmica que li permeti , 
en conseqüència , gaudir d'altres serveis i activi-
tats. 
Malgrat aquest fet, la postura amb la qual ens 
identif icam des d 'aquestes línies és la d 'entendre 
la t ransició a la vida adulta com un procés més 
global que abraça tots els rols que desenvolupa 
una persona adulta. Per tant, es tam d 'acord amb 
Pall issera (1999, 5) quan defineix la transició a 
l 'edat adulta i vida act iva com "un procés que 
porta a que cada pe r sona arribi a assolir el màx im 
nivell d ' independència possible , en funció de les 
seves necessitats, demandes i capaci ta ts , als dife-
rents entorns i rols propis de la vida adul ta" . 
Aquest procés es fa difícil perquè , com apunta 
López Blasco (2001), en aquests m o m en t s la per-
manència dins l 'estatus j ove s'allarga en el t emps ; 
les transicions a la societat pos tmoderna estan 
desestructurades i la t ransició cap a la vida adulta 
es converteix en un per íode obert en el que el j o v e 
ha d'optar, decidir i elegir cons tantment per trobar 
el seus propis objectius. 
Per tant, donades aquestes dificultats cal planifi-
car el procés de transició a la vida adulta i orga-
nitzar serveis de suport que s'hauran de posar en 
marxa durant l 'escolarització obligatòria i inclou-
ran tant els serveis educat ius com els serveis pos-
teducat ius i d 'adults, per l longant-se al llarg de tot 
el procés de transició. Aquest fet és encara més 
evident en el cas de les persones amb discapacitat , 
i en part icular les persones amb discapacitat psí-
quica, perquè es troben en una situació de des -
avanta tge respecte a la seva formació i possibi l i -
tats d ' inserció laboral, independència econòmica i 
familiar, capacitat d 'autodeterminació, . . . 
2. Els Programes de Transició a la Vida Adulta (PTVA) en el context dels centres 
específics 
Anali tzar els PTVA és, ara per ara, una tasca 
1.951 
Pere Josep Garcias (Pianer) 
CV Joan Maura, B i s b e , 1 0 - Pa lma (Mal lorca) Tel. i Fax: 9 7 1 4 6 2 0 1 6 
VENDES I LLOGUERS A M B OPCIÓ A C O M P R A 
AFINACIONS • REPARACIONS • RESTAURACIONS 
ASSESSORAMENTS • ACCESSORIS • TRANSPORTS 
47 
PISSARRA 107 FEBRER / MARÇ 2002 
impossible ja que , malgra t que hi hagués diverses 
iniciatives per part d 'a lguns centres d 'Educac ió 
especial de la nostra Comuni ta t A u t ò n o m a , no és 
sinó en el present curs 2 0 0 1 - 2 0 0 2 quan s'han 
implantat a m b caràcter general . 
Per cercar els an tecedents d 'aquests p rogrames , 
ens hem de remuntar al Reia l Decre t 696 /1995 , 
d 'ordenació dels a lumnes a m b necess i ta ts educat i -
ves especials , en el que s 'estructura l 'escolari tza-
ció dels a lumnes als centres d 'educació especial . 
A l 'article 20 en què s 'organitzen els ensenya-
ments s 'exposa que ". . .en els centres d 'educació 
especial s ' impartirà l ' educació bàs ica obligatòria i 
una formació que faciliti la t rans ic ió a la vida 
adulta dels a lumnes escolar i tzats en el ls" . Després 
d 'aquesta referència legislat iva, en segueixen d'al-
tres tant del M E C c o m d e la Conse l l e r i a 
d 'Educació i Cul tura a t ravés de les quals es regu-
len específ icament els PTVA. 
Es a partir d 'aquests documents que podem con-
textualitzar els PTVA als centres d 'educació espe-
cial com una etapa educat iva que substi tueix l'an-
tiga modal i ta t d 'aprenentatge de tasques , organit-
zada en un únic cicle de dos anys de durada. Els 
a lumnes que cursen els PTVA han de tenir 16 
anys , i malgra t que es preveu una pròrroga quan 
les condic ions de l 'estudiant així ho requereixin , 
el l ímit m à x i m d'edat per prendre-hi part són els 
20 anys . 
L 'estructura d 'aquests p rogrames gira al voltant de 
tres àmbi ts d 'experiència que es desenvolupen en 
diferents mòduls els quals es concreten en dife-
rents blocs de cont inguts . Malgra t que es de termi-
nen de forma legal les hores se tmanals de dedica-
ció a cada un dels mòduls , t ambé es proposa la 
real i tzació de p rogramac ions global i tzades que 
incloguin cont inguts de diferents àmbi ts . 
Els tres àmbi ts de treball , a ixí c o m els mòduls que 
els configuren són els que apareixen a cont inua-
ció: 
a) Àmbit d'autonomia personal en la vida dià-
ria 
- Mòdu l 1: Benes ta r i cura d'un mateix 
- M ò d u l 2: A u t o n o m i a a la llar 
b) Àmbit d'integració social i comunitària 
- Mòdul 1: Oci i l leure 
- Mòdu l 2: D e s p l a ç a m e n t s , t r anspor t s i 
comunicac ions 
- Mòdul 3: Ut i l i tzació dels equ ipament s 
- Mòdul 4: Par t ic ipació en la v ida comuni -
tària 
c) Àmbit d'orientació i formació laboral 
- Mòdul 1: Capaci tac ió laboral 
- Mòdul 2: Or ientac ió laboral 
- Mòdul 3: F o rmac ió en centres de treball 
Per tal que l 'a lumne part icipi dels PTVA de la 
forma més adequada es preveu l 'e laboració d'un 
pla individual d 'or ientació cap a la t ransició i la 
inserció laboral per reforçar tots els aprenenta tges 
que tenen una especial incidència en el desenvo-
lupament d 'una vida el més au tònoma i independ-
ent possible . 
Malgra t a ixò, aconsegui r aquest objectiu no depèn 
sols del bon desenvo lupamen t d 'aquests progra-
mes (anàlisi que es podrà fer després d'un temps 
raonable d 'apl icació) s inó que les es t ructures 
socials en tenguin que la persona a m b discapaci ta t 
pot, si se li ofereixen els suports necessar is , des -
envolupar les seves capaci ta ts al màx im, i es dei -
xin de banda prejudicis que cont rà r iament "l'han 
cata logat c o m a receptor del benefici social i no 
c o m a productor d 'aquest" (Gonzàlez , 1995, 30) . 
Referències 
* Àlvarez Rojo, V. i García Pastor, C. (1997). 
Orientación vocacional de ióvenes con necesidades 
especiales. Un proerama de transición a la vida adul-
ta. Madrid: EOS. 
* Campo, A. (1999). Itinerarios personales y educati-
vos. Cuadernos de Pedagogia. 282, 10-13. 
* Gonzàlez Yagüe, A. (1995). Integración laboral del 
Deficiente Psíquico. A: C. García Pérez (coord.), 
Integración Sociolaboral del Deficiente Psíquico (pp. 
29-31). Salamanca: Amarú. 
* Jurado de los Santos, P. (1999). La transición 
escuela/trabajo y la evaluación de personas con dis-
capacidad. A: P. Arnaiz i C. Guerrero (eds), 
Discapacidad psíquica: formación y empleo (pp. 
133-147). Màlaga: Aljibe. 
* López Blasco, A. (2001). Jóvenes en la segunda 
modernidad: ia quién le interesa sus conocimientos, 
su preparación?. A: A. López Blasco i J. Hernàndez 
Aristu (comp.) Jóvenes màs allà del empleo. 
Estructuras de apovo a las transiciones de los ióvenes 
(pp. 15-34). Valencià: Nau. 
* Pallisera Díaz, M. (1999). Formació i inserció per a 
les persones amb discapacitats. Els reptes de la tran-
sició a l'edat adulta i vida activa (pp. 5-13). 
Seminaris de la Direcció General de Formació. 
Palma: Govern Balear/Conselleria de Treball i 
Formació. 
48 


El present dels centres específics i els programes de transició a la vida adulta

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2002_n0/107_p046.dir/Pissarra_2002_n0107_p046.pdf

El present dels centres específics i els programes de transició a la vida adulta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears