Monserrat Rius, Miquel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA 
GENER89 
N2 48 
escolares han entrado en "el juego" 
quese les ha brindado, en el momen-
to de la elección de sus propios 
delegados. ¡Ingenua y admirable 
predisposición a considerar la de-
mocratización de la enseñanza 
como un fenómeno "de facto", y no 
como un simple revoque de facha-
da...! 
Pues de ese "conflicto de intere-
ses" al que antes aludíamos, y que 
es a la vez, un conflicto económico, 
Ideológico y cultural, surgen las ver-
daderas raices del problema. Y de su 
enmascaramiento con coartadas de 
todo tipo brota la manipulación que, 
desde muchos frentes contrapues-
tos, los adultos (hay que volverlos a 
citar nuevamente:Estado, Centros, 
Padres, Profesores, etc) ejercemos 
sobre los escolares. 
¿ P o r qué no considerar que los 
Consejos de Centro, y los de Direc-
ción, y las Asociaciones de Padres y 
de Alumnos, etc ... sólo tendrán 
oportunidad real en la medida en 
que sea posible una acción manco-
munada en el ejercicio de las liberta-
des y derechos democráticos, en 
cada Centro, y sin exclusiones? 
¿ P o r qué olvidar el "eterno pro-
blema" de que el Estado y el Siste-
ma, la Sociedad en su conjunto -la 
de los adultos, claro- busca su pro-
pia "continuidad" a través de la 
prolongación de su propia "escala 
de valores" -léase, visión del mun-
do, etc. en la conciencia ideológica 
de los jóvenes? 
¿ P o r qué no denunciar el empeci-
namiento del Estado en negarse a 
reconocerel problemade la "homo-
logación" de todos los trabajadores 
de la enseñanza, en su doble vertien-
te -laboral y económica-; y por lo 
demás única salida viable a una si-
tuación totalmente injusta y discrimi-
natoria que debería hacer sonrojar 
devergüenzaaun gobierno supues-
tamente socialista? 
¿ P o r qué no reconocer autocríti-
camente que entre los "profesio-
nales" de la enseñanza -nunca sufi-
cientemente reciclados en el hermo-
so pero duro ejercicio de los dere-
chos y libertades democráticas- aún 
provocan sobresaltos y resquemo-
res la apelación a dichos derechos y 
su aplicación estricta exigida por los 
jóvenes -alumnos, estudiantes: en 
consecuencia, trabajadores y ciuda-
danos?.¿Acaso el miedo a la inviabi-
lidad de determinadas actitudes no 
ya trasnochadamente "autorita-
rias", sino, lo que es peor, pseudo-
democráticamente "paternalistas" 
-de democracia controlada y vigila-
da -nos haga añorar los viejos tiem-
pos en los que- única ventaja de la 
dictadura- la aspiración a la libertad 
de enseñanza era un mero recurso 
retórico (un simple "bla, bla, bla" 
teórico)- y no el ejercicio cotidiano 
de una puesta en práctica profesio-
nal y personal aula por aula e indivi-
duo por individuo? 
Si todos los que viajamos en este 
tren a cuya última estación no sabe-
mos si llegaremos, nos replanteára-
mos algunas de dichas cuestiones, 
tal vez en una próxima parada -unas 
futuras elecciones en los centros-
pudiéramos empezar a hablar de 
logros y no de fiascos. Pero en cual-
quier caso la fruta sigue aún verde en 
el árbol. Y el resto en silencio. 
Antoni Figuera Salvà 
Llicenciat en Filosofia i Lletres 
PARLAMENT ACTE 
DE PROCLAMACIÓ 
PREMIS O.C.n. 
Amics, amigues bon 
vespre, 
L'ensenyament, el món educatiu, 
conformen un dels pilars bàsics 
sobre el qual es fonamenta la norma-
lització. 
Els infants d'avui seran els ciuta-
dans de demà. La llengua que avui 
parlen serà la llengua que parlarà la 
societat de demà. 
Després de nou anys de Decret de 
Bilingüisme i de quasi tres de Llei de 
Normalització, les estadístiques, el 
cens, ens diuen que no anam per 
bon camí: el castellà de cada dia és 
més la llengua de la joventut, la llen-
gua dels infants. I d'això n'hem d'a-
grair bona part al sistema educatiu 
que tenim. 
Què és el que hem de fera l'ensen-
yament per contribuir a la normalit-
zació lingüística i capgirar aquesta 
situació de substitució? 
Doncs és ben senzill: actuar en tot 
moment, dels del nostre àmbit, per-
què el català esdevengui la llengua 
única de l'ensenyament. Perquè 
avancem el més ràpidament possi-
ble cap a un sistema educatiu catala-
no-cèntric: centrat en la nostra iden-
titat cultural, lingüística i nacional. 
Una escola amb llengua i continguts 
catalans. Una escola moderna de-
mocràtica i de qualitat. Una escola 
europea, però europea per la via 
directa, per la drecera, sense haver 
de passar per la torta de Madrid i del 
castellà. 
Però no hem de caure en l'error de 
situar aquesta fita com una meta 
il·lusòria, com un propòsit per un 
demà que mai arriba i quea més d'un 
serveix de pretext per no fer avençar 
la situació tot el que cal i es pot. 
El que sovint no és diu i s 'amaga és 
que aquesta fita, amb més o menys 
puresa, és ja realitzable ara i hi ha 
II CONGRES DE L'STEI 
24 
PISSARRA \ ü 48 
GENER 89 
exemplesd'escolesa les Illes que ho 
confirmen. La normalització es fa dia 
a dia, moment a moment, guanyant 
petites parcel.les de la vida en cata-
là. La meta, l'objectiu és que aquests 
exemples deixin de ser l'excepció de 
la norma castellanitzadora. La meta 
és la generalització total d'aquests 
casos d'ensenyament catalano-
cèntric. 
E s per tant una tasca de tots, ca-
dascú des del seu àmbit concret pot 
Impulsar, pot ajudar, pot generar un 
cas de catalanització dins l'ensenya-
ment, com a pare, com a mestre, 
com a veí, com a polític, com a sindi-
calista, com a agrupació cultural, 
etc. 
Per sort, i també per desgràcia, 
l 'avanç encara depèn de bona mesu-
ra de la voluntat de les forces vives 
del nostre poble. El "passotisme", 
el no compromís, el no conflicte són 
els grans aliats de l'enemic castella-
nitzador. 
Til Stegmann ho deixa ben clar al 
seu llibre "Catalunya vista per un 
alemany ": cada passa que aquí, a 
ca nostra, deixamdonaral castellà 
és una passa que arraconam el 
català. 
A nivell polític exigim el traspàs 
Immediat de les competències edu-
catives. Com una de les mesures 
més urgents per sortir d'aquesta sl 
tuacióde constant agressió als drets 
lingüístics i culturals sense viabilitat 
de solució. Tot i que sabem que les 
competències no seran la panacea 
de tots els nostres mals, que podem 
tenircompetències i noavançar en la 
consecució d'un sistema educatiu 
català. 
Però, com he dit abans, no ens 
podem fermarde mans a la fita exclu-
siva de les competències educati-
ves, de manera que això ens impe-
deixi avançar diàriament en la catala-
nització del món educatiu. 
L'any passat ja vaig denunciar que 
l'avanç espectacular de l'ensenya-
ment en català dels darrer cursos 
havia tocat sòtil, les xifres d'enguany 
ho evidencien encara més. Hem 
tengut un avanç basat en el volunta-
risme però això té els seus límits i hi 
hem arribat. 
Els qui tenen el poder de la gestió 
educativa no poden posar en perill 
els avenços fets en l'ensenyament 
en català supeditant-los a la conse-
cució de les competències. 
Ara mateix són necessàries i ur-
gents mesures que ajudin a enfortir i 
a consolidar la fràgil estructura 
aconseguida: 
- E s necessari aconse-
guir que a cada centre en català hi 
arribi un ensenyant amb el coneixe-
ment qualificat de la llengua i cultura 
catalana. 
- E s necessari donar el 
suport institucional als centres que 
fan l ' ensenyament en 
català:administratiu, material i eco-
nòmic. 
- S 'ha d'abolir la vexa-
ció d'haver de demanar permís. 
- S 'ha d'assegurar que 
tota escola tengui el professorat 
necessari per impartir l'àrea de llen-
gua catalana. 
- E s necessari vetllar 
pel compliment de les hores regla-
mentades de català I per la qualitat 
d'aquest ensenyament. 
- E s necessari omplir 
de contingut el reciclatge derivant-
ne l'exigència a concursos i a cen-
tres, única manera que el professo-
rat en valorarà la necessitat i la utili-
tat. 
Companys i companyes, quant tot 
això -i encara- més sigui aconseguit, 
quan les competències siguin un fet 
no haurem asgotat, ni de prop fer-hi, 
l'objectiu guia plantejat al principi, el 
nord d'un sistema educatiu nostre, 
dirigit, planificat, gestionat i finançat 
des d'aquí: Una escola nacional 
catalana en una nació lliure 
La feina és molta I manquen 
braços. Gràcies. 
Miquel Monserrat i Rius 
II CONGRES DE L'STEI 
25 


Parlament acte de proclamació Premis OCB

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1989_n0/48_p024.dir/Pissarra_1989_n048_p024.pdf

Parlament acte de proclamació Premis OCB

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears