Martínez Bonafé, Jaume

Biblioteca Digital de les Illes Balears

4 L'educació que volem / ABRIL 2013 
SOBRE EL NOU PROJECTE 
DE L A D R E T A 
R R f t e J i a d 
A ESPANYA 
Jaume Martínez 
Bonafé 
Universitat de Valènc ia 
El discurs antisindical està arrelant i 
hauria de preocupar-nos moltíssim i 
intentar contrarestar-lo. Un dels 
grans culpables, per als neoliberals, 
són els sindicats dels treballadors i 
treballadores de l'educació, ja que la 
ideologia dels drets socials i l'Estat in-
tervencionista són altament 
improductius. 
1. MENYSPREU I MANIPULACIÓ DEL 
CONCEPTE I DE LA PRÀCTICA DE LA 
M C A PÚBLICA 
La política defineix les formes d'organit-
zació de la vida social, tant en el pla 
econòmic com el relacional, jurídic i 
normatiu, de manera que és, 0 hauria de 
ser, un assumpte prioritari de la 
preocupacions humanes. La política, per 
tant no pot ser sinó política pública, és a 
dir, aquella discutida, decidida i 
gestionada pel poble. Per això, la primera 
denúncia a l'actual proposta del projecte 
de llei per a l'educació del govern 
d'Espanya (del Partit Popular) és la seua 
concepció restrictiva i manipuladora de la 
política pública d'educació. 
Una vertadera política pública d'educa-
ció hauria de ser una activitat col·lectiva -
lúcida i conscient hi afegiria Castoriadis 
(2007)- dirigida a l'anàlisi i el qüestiona-
ment crític de l'actual estat de coses en 
l'educació, ta imagine com un procés re-
flexiu i lent en el qual el poble es dota 
dels dispositius i les estratègies per fer 
efectiva aquesta política. Per exemple, el 
debat públic i l'assemblea, i la creació 
d'estructures de poder pera tindré veu i 
ser reconegut entre altres d'inventats 0 
per inventar. Com bé assenyala Zizek 
(2007), política i democràcia són sinònims 
perquè més enllà dels legítims punts de 
vista diferents sobre la coses, la qüestió 
nuclear és que "hi ha una lluita paral·lela 
per a aconseguir fer sentir la pròpia veu i 
que siga reconeguda com la veu d'un in-
terlocutor legítim" (pàg. 26). O siga, qual-
sevol construcció d'un projecte públic -
en aquest cas la política de l'educació pú-
blica- no serà un camí de roses, perquè 
en el procés es dirimeixen tensions i en-
frontaments sobre la manera en què en-
tenem aquest projecte, i sobre els que 
són reconeguts com a subjectes protago-
nistes d'aquest projecte polític. 
ta manera en què la proposta de llei 
és presentada conté tots els defectes 
d'una política antidemocràtica: en primer 
lloc, la despolitització; és a dir, el segrest 
de la participació popular i la naturalitza-
ció d'una manera de procedir autoritària i 
antidemocràtica, com la forma de proce-
dir de la normalitat institucional. En se-
gon lloc, la substitució de la voluntat po-
pular per la voluntat del govern, quan a 
aquest govern el poble no li va atorgar 
aquest manament En tercer lloc, la con-
fusió entre el que és estatal i el que és 
públic. Si l'educació és un assumpte pú-
blic, és un assumpte del debat i za discus-
sió del poble en l'esfera pública, i l'Estat 
és 0 ha de ser la garantia que aquesta de-
cisió es fa efectiva. Si el debat i la decisió 
s'estatitza i es redueix als dispositius de 
govern de l'Estat el poble queda absolu-
tament fora d'aquests marges. Finalment 
una altra estratègia antidemocràtica és 
dotar d'aparença tècnica decisions sobre 
l'educació clarament polítiques. La instau-
ració de les revàlida, la doble via de selec-
ció primerenca, 0 l'augment d'hores lecti-
ves pera unes matèries i disminució 0 su-
pressió d'altres no té res de tècnic. 
L'educació que volem / ABRIL 2013 
2. ALERTA AMB EL LLENGUATGE! LLE 
WERT 0 UN NOU DESENVOLUPAMENT 
DEL CONSERVADORISME IDEOLÒGIC I EL 
NEOUBERAUSME ECONÒMIC EN 
L'ENSENYAMENT 
La manera en què diem 0 ens fan dir 
dota de significació política les nostres 
pràctiques. I la manera en què diem 0 
ens fan dir és també una estratègia de 
poder que, de vegades, desvia el punt 
de mira del vertader objectiu. Dir, per 
exemple, "No a la llei Wert" és un clar i 
econòmic eslògan, però tinc els meus 
dubtes sobre la seua oportunitat i 
encert polític. Perquè, en efecte, 
atribueix a un subjecte concret el 
ministre d'Educació, la proposta de llei. 
No seria la primera vegada que 
derroquem un ministre mentre queda 
aprovada en les Corts aquesta 
proposta de llei. Recordé que en la 
primera guerra televisada que vaig 
presenciar, l'anomenada Guerra del 
Golf, quan el suposat enemic llançava 
un míssil apareixien al cel unes 
llumenetes que eren una cosa així com 
distractors d'aquest míssil per desviar-
lo del seu objectiu. Perquè aquesta 
mateixa funció poden jugar 
determinats noms propis, distraure 
d'altres noms propis -que no serà 
Rajoy, com a president del govern, més 
responsable encara d'aquesta proposta 
legislativa?- 0 distraure d'altres 
paraules per anomenar la realitat 
(Sobre aquest mateix argument val la 
pena detindré'ns en el text de Pablo 
Gentili: "La invenció de Wert". El País 
21/12/12.) 
Perquè del que parlem quan diem 
llei Wert és d'un nou desenvolupament 
del conservadorisme ideològic i del ne-
oliberalisme econòmic en l'ensenya-
ment. És la dreta política, des de la seua 
hegemonia en terreny de la democrà-
cia formal, la que agafa les regnes del 
projecte d'educació pública, i amb el 
desvergonyiment i la contundencia que 
fa temps va perdre l'esquerra, anuncia 
d'aquesta manera un titular de premsa: 
"No pretenc que l'educació siga un món 
al marge de la ideologia", José Ignacio 
Wert, ministre d'Educació (El País, 
16/12/2012). El reforç de l'assignatura de 
Religió -catòlica, per descomptat-, el 
debilitament curricular de les llengües 
pròpies de comunitats autònomes amb 
llengua diferent del castellà, la protec-
ció de col·legis que segreguen per sexe, 
l'eliminació de referències a l'homose-
xualitat en els continguts d'una matèria, 
el reconeixement del dret individual 
dels pares a l'elecció de centre, 0 la uti-
lització del currículum com a arma per a 
la recentralització i disminució de com-
petències de les comunitats autònomes 
són opcions clarament vinculades amb 
les polítiques ideològiques de la dreta, 
la qual cosa, per cert, hauria de fer pen-
sar sobre la manera en què algunes d'a-
questes van ser mantingudes pel PSOE 
quan governava. L'opció ideològica de 
l'esquerra en va ser una altra de ben 
distinta: laïcisme, coeducació, escola pú-
blica, autonomia i descentralització, re-
coneixement de les diferències, etc. 
D'altra banda, la disminució en 6.300 
milions d'euros en el pressupost per a 
educació, l'augment de taxes en la ma-
trícula universitària, 0 la protecció políti-
ca i econòmica de l'oferta privada men-
tre disminueixen 0 se suprimeixen les 
partides econòmiques per a programes 
com el PROA per a alumnes amb neces-
sitats especials, són opcions vinculades 
amb les polítiques neoliberals per a l'e-
ducació. Si la concepció de l'educació 
com a despesa indica l'enfocament eco-
nomista d'aquesta, el primer paràgraf 
del projecte de llei no presenta cap 
dubte sobre l'enfocament neoliberal i 
mercantilista: "L'educació és el motor 
que promou la competitivitat de l'eco-
nomia i el nivell de prosperitat d'un país. 
El nivell educatiu d'un país determina la 
seua capacitat de competir amb èxit en 
l'arena internacional [...] representa una 
aposta pel creixement econòmic i per 
aconseguir avantatges competitius en 
el mercat global" 
Com tothom pot suposar, aquestes 
estratègies de la dreta desborden el 
nom propi d'un ministre: parlem d'una 
llei que, aprofitant un dels moments 
més salvatges del capitalisme al nos-
tre país, pretén la consolidació i l'avanç 
de la ideologia conservadora en edu-
cació i el desmantellament del projecte 
de servei públic en favor del negoci 
privat de l'educació. I no seria la primer 
vegada en la història política d'aquest 
país, que una vegada aprovada la llei 
fan dimitir el ministre, amb la qual 
cosa la possible satisfacció per la di-
missió emmascara el triomf de la im-
posició. 
3. ALGUNES QÜESTIONS 
ESPECIALMENT DISCUTIBLES EN EL 
PROJECTE DE REFORMA 
SOBRE L'ENFOCAMENT DE 
L'AVALUACIÓ 
El dret a l'educació no pot convertir-se en 
una cursa d'obstacles. Menys encara en 
el període d'escolarització obligatòria 
Sense un debat clar sobre el sentit i la 
utilitat de l'avaluació (del sistema del 
professorat del cum'culum, de l'alumnat) 
les revàlides i proves extemes a l'alumnat 
es converteixen en un dispositiu de 
control, selecció i segregació que poc té a 
veure amb el manament constitucional 
del dret a l'educació, i d'una avaluació 
contínua que valora el treball quotidià i es 
dirigeix a la comprensió i millora d'aquest 
L'obsessió pel mesurament i els re-
sultats, des d'un enfocament conserva-
dor i mercantilista de l'educació, es con-
verteix a través de la publicació de ràn-
quing i altres mecanismes de compara-
ció i competitivitat en una forma de se-
gregació i desigualtat de marcat caràc-
ter social. A més, vincula el desenvolu-
pament del currículum amb una forma-
ció orientada als resultats. I contribueix 
a la retòrica necessària per a la conver-
sió de l'educació en negoci. 
Sobre les polítiques públiques de re-
presentació i decisió en el centre escolar 
ta proposta de llei és un torpede en 
la línia de flotació de les cultures comu-
nitàries i de representació i decisió de-
mocràtiques. L'escàs nivell actual -con-
vé recordar que el sistema actual de re-
presentació és sectorial i corporatiu-
encara es redueix més en les competèn-
cies del consell escolar i augmenten en 
una nova figura de director unipersonal, 
executiva, dependent de l'Administració 
i de les normes que aquesta dicta per a 
la seua formació, acreditado i selecció. 
D'altra banda, indica l'escassa confiança 
en el professorat com a sector amb ca-
pacitat per a la creació de coneixement 
professional pràctic i presa de decisions 
col·legiada. La mateixa escassa con-
fiança que s'atorga a les famílies i als 
seus òrgans de representació i decisió. 
S O B R E E L D I S C U R S E M P R E -
S A R I A L P E R A L F U N C I O N A -
M E N T D E L E S E S C O L E S 
Des del primer paràgraf ja citat el 
document que presenta el MEC està 
immers en una lògica discursiva que 
traeix i perverteix el sentit del dret 
constitucional a l'educació. La competi-
tivitat, el mercat, els mesuraments de 
resultats, la diferenciació per rànquing, 
les atribucions dels directius, el sentit 
utilitari enfocat al valor de canvi del 
coneixement el finançament basat en 
resultats, etc. són dispositius discursius 
on els nous llenguatges modifiquen les 
pràctiques i les noves pràctiques 
oculten 0 obliden anteriors llenguatges. 
Des de la lògica empresarial de marcat 
tarannà neoliberal, parlar en educació 
de projectes autònoms, assemblea, 
renovació pedagògica, cooperació, 
solidaritat reconeixement de les 
diferències, compensació de la 
desigualtat (afegiu-hi el que vulgueu), 
és molt més difícil. La desaparició del 
projecte de llei de la responsabilitat de 
l'Estat amb l'educació pública, posa 
l'educació en l'arena de la mercaderia 
disputada en el lliure mercat. El dret a 
la igualtat i la compensació es 
converteixen en retòrica buida 
dependent de la llibertat de les famílies 
a l'elecció; és a dir, a la compra, segons 
les seues possibilitats en el mercat de 
l'educació. 
S O B R E L E S A B S È N C I E S O E L S 
S ILENCIS R E S P E C T E A L A F O R -
M A C I Ó D E L P R O F E S S O R A T 
Res no diu el nou projecte de llei sobre 
la formació inicial i permanent dels i les 
docents. No obstant això, tot el discurs 
legislatiu proposat porta implícita una 
teoria del professor, del seu saber 
professional i del seu lloc de treball. 
Execució tècnica de normatives 
imposades des de l'Administració, 
dependència de l'autoritat del director, 
nul reconeixement a la reflexió i creació 
de coneixement compartit i una 
concepció restrictiva del funcionari que, 
de servidor del poble, passa a mà 
d'obra disponible segons les 
conveniències de l'Administració de 
l'Estat El silenci deixa les coses com 
estan, tanmateix una llei d'educació 
s'ha de comprometre explícitament 
amb el model de formació del 
professorat que actuarà en aquest 
marc legislatiu. 
4. PERÒ FA FALTA UN NOVA LLEI 
D'EDUCACIÓ? ÉS CLAR QUE SÍ! UNA 
ALTRA ALFABETITZACIÓ ÉS 
NECESSÀRIA 
El debat social sobre l'educació és 
urgent. Si la proposta tOMQE respon 
als interessos de la dreta conservadora, 
la situació actual tampoc no pot satisfer 
els seus adversaris. Si, per a dir-ho en 
termes de Freiré, l'alfabetització ens 
forneix apoderament per a realitzar 
una lectura crítica de la realitat és obvi 
que una altra alfabetització és 
necessària. El currículum, el de dins i el 
de fora de l'escola, el sentit i valor d'ús 
del coneixement l'ús dels recursos i 
mitjans per al treball amb la informació, 
els temps i espais, la comunitat 
d'ensenyament i aprenentatge, 
l'educació en l'esfera pública, 0 la 
formació i el treball docent entre molts 
altres aspectes, són qüestions sobre les 
quals és necessària una forma de 
diàleg que ens permeta millorar 
sensiblement el que fem, amb una 
direcció social i política clarament 
progressista i democràtica. Les organit-
zacions i els moviments socials de 
l'esquerra no poden estar 
contínuament donant respostes 
puntuals als successius invents de la 
dreta. Hem de tindré, també, el nostre 
propi projecte d'escola pública, nascut 
d'una lenta però productiva dinàmica 
social dialògica. I buscar formes 
alternatives d'implementar-lo, 
desenvolupar-lo, avaluar-lo i millorar-lo. 
Referències bibliogràfiques 
CASTORIADIS, Cornelius (2007) 
Democràcia i Relativisme. Debat amb el 
MAUSS. Madrid, Trotta. GENTILI, Pablo 
(2012) "La invenció de Wert". Bloc 
Contrapunts. El País 21/12. 
http://blogs.elpais.c0m/contrapuntos/2 
012/12/la-invencion-de-wert.html) 
ZIZEK, Slavoj (2007) En defensa de la 
intolerància Madrid, Sequitur (pàg. 26). 


Sobre el nou projecte de la dreta conservadora per a l'educació a Espanya

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2013_n0/142_p004.dir/Pissarra_2013_n0142_p004.pdf

Sobre el nou projecte de la dreta conservadora per a l'educació a Espanya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears