Fons Menorquí de Cooperació

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Internacional 
A m è r i c a Centra l : 
Els desastres 
n o SÓn natura ls 
Fons Menorquí de Cooperació 
"Te cuento que està lloviendo sin 
parar, ahora estamos metidos, toda 
la región centroamericana, en la 
onda tropical n° 37, que producirà 
lluvias durante varios días, que ya 
hoy han comenzado y fuerte. La 
situación està difícil. Muchas fami-
lias estan aisladas, otras han podido 
ser evacuadas y llevadas a refugios. 
El lago de Managua està a punto de 
alcanzar la altura del ano pasado 
por efecto del huracàn y por lo tanto 
màs familias deberàn ser evacua-
das. Las carreteras estan en muy 
mal estado y los caminos rurales 
dejaron de existir. Siempre llueve 
sobre mojado". 
Carta escrita el dilluns 4/10/1999 des 
de l'oficina de la Confederació de Fons 
a Managua: 
A Nicaragua i al sud de Mèxic 
milers de persones tornen estar 
enmig del carrer, sense casa i 
sense menjar. Els rius, de nou, es 
desborden, els camins s'esborren 
i els ponts cauen. Sis dies seguits 
de pluja a Mèxic han causat fins 
ara ( 7 / 1 0 / 9 9 ) 50.000 damnifi-
cats a Tabasco, 70 pobles inco-
municats a la serra de Puebla i 40 
cases enterrades davall el fang a 
Puebla. 
C o m curar una t e r r a fe r ida? 
Les preguntes són inevitables: 
Què pot fer la societat civil davant 
un desastre rera un altre? Són na-
turals les catàstrofes? Perquè des-
prés d'anys de rebre ajudes els més 
pobres continuen patint? És que 
sempre plou damunt banyat? Què 
s'ha d'aprendre del dol i el pati-
ment? Com curar una te r ra fe-
rida? 
Per contestar-les i per aprendre 
les lliçons deixades pel Mitch, els 
membres de la Xarxa Nicaragüen-
ca per la Democràcia i el Desen-
volupament Local van promoure 
un fòrum de reflexió ( 2 9 / 1 / 9 9 ) 
on hi van part icipar 112 repre-
sentants d'organismes governa-
mentals i no governamentals, na-
cionals i internacionals, i especia-
listes en el tema. Del fòrum n'ha 
sorti t un llibre on s'exposen les 
conclusions, que resumim en els 
següents apartats. 
N i c a r a g u a , un país d ' a l t r isc 
Nicaragua, pel seu entorn geotec-
tònic és un país d'alt risc, un 
territori fràgil exposat a constants 
desastres naturals: 
50 PISSARRA 99 
Internacional 
Situació permanent d 'amena-
ça sísmica 
Situació permanent d 'amena-
ça volcànica. 
Situació d 'amenaça estacio-
nal d ' innundacions, huracans 
i tormentes t ropicals. 
Com ells d iuen: "Solo nos falta que 
nos caiga un meteorito". 
En els darrers 31 anys aquests 
fenòmens naturals han provocat 
més de 13.000 mor ts , 20 .000 
lesionats, 1.000 desapareguts i la 
destrucció de 200 .000 vivendes. 
L'economia nacional ha perdut 
més de 6 .000 mi l ions de dòlars i 
s 'han des t rossa t exp lo tac ions 
agràries així con infraestructures 
socials i product ives. Només el 
Mitch va provocar unes pèrdues 
mater ials superiors al 7 5 % del 
PIB i va destru i r ei 2 2 % de la 
superfície cult ivada. 
Els d e s a s t r e s no s ó n n a t u r a l s 
Però un desastre només es dóna 
quan interaccionen dos elements. 
D'una banda, un fenomen geofí-
sic extrem. De l 'al tra, una comu-
nitat vulnerable .El desastre no és 
el fenomen natural en sí, sinó la 
interacció entre el fenomen i un 
entorn humà incapaç d ' afrontar-
lo. L'acció humana no pot evitar 
els fenòmens naturals, però sí 
que pot reduir la vulnerabi l i tat 
d 'una c o m u n i t a t . Per açò la 
fo rma més realista de prevenir els 
desastres és actuar damun t la 
vulnerabi l i tat dels c iutadans. 
Un fet demostra que els desas-
tres no són naturals: El 1985 a 
Japó, el p romig anual de mor ts 
degut a fenòmens naturals vio-
lents va ser de 63 persones. A 
Perú, amb una incidència sem-
blant de fenòmens, el p romig va 
ser de 2 .900 persones. 
Per q u è es v u l n e r a b l e 
N i c a r a g u a ? 
Nicaragua és vulnerable pel pre-
domin i d 'uns models de desenvo-
lupament que han duit a l'explo-
tació de les terres, els boscos i els 
rius sense tenir en compte la seva 
capacitat. L'agricultura extensiva 
ha provocat la deforestació del 
país i, per tant, la d isminució de 
la capacitat d 'absorció de la terra 
i les innundacions. S'han defo-
restat les zones de León i Chi-
nandega per mor de les exten-
sions de cotó. També el nord de 
Nicaragua on els antics pinars de 
Las Segovias han desaparegut. I 
amb la deforestació, els 18.000 
També és vulnerable perquè la 
seva economia necessita de les 
ajudes internacionals de les que 
depèn fins i tot l 'estabi l i tat de la 
moneda. Unes ajudes que no ser-
veixen de res si no van acompa-
nyades de processos democrà-
t ics, justícia social, t ransparèn-
cia, respecte als drets humans, 
descentra l i tzac ió i par t ic ipac ió 
ciutadana. 
A l ' in te rvenc ion isme estranger 
s'hi afegeix la complaença d 'uns 
incendis que l 'abri l del 99 han 
c remat 150 .000 hectàrees de 
boscos. 
La població paga la degradació 
de la naturalesa amb un preu, les 
vides humanes, que mai és incor-
porat als indicadors econòmics 
de progrés d 'un país. 
Nicaragua és vulnerable perquè 
està sobmesa als plans d'ajusta-
ment estructural dels organismes 
f inancers in te rnac iona ls . Uns 
plans que promouen l 'apertura 
del mercat per afavorir una inver-
sió estrangera amb la que l'eco-
nomia nacional no pot competir. 
Uns plans que han provocat un 
gran deute social en salut, educa-
ció i benestar. La població és vul-
nerable perquè és pobre. Avui un 
8 0 % de la població viu en la 
pobresa i un 7 0 % està en atur. Els 
pobres no poden tr iar el lloc per 
viure i han d 'habi tar a assenta-
ments no planificats i desordenats. 
governants acostumats a disse-
nyar polít iques a cur t te rmin i , 
populistes i immediat is tes, empa-
rades en un ambient de polaritza-
ció política i cl ientel isme. Tot ple-
gat provoca el que els membres 
del Fòrum anomenen vulnerabil i-
tat polít ica. 
La població nicaragüenca és vul-
nerable perquè les inst i tucions 
públiques enfronten els desastres 
amb polít iques de resposta im-
mediat ista i no de prevenció. No 
hi ha plans terr i tor ia ls per deter-
minar els usos del sòl urbà. El 
personal fo rmat en la matèr ia és 
insuficient, rotat iu i inestable. No 
s'han fet Anàlisis de Vulnerabil i tat 
ni estudis d'Avaluació de Danys i 
la carta geològica nacional no es-
tà actual i tzada. Tampoc existeix 
una del imi tac ió de la responsabi-
l i tat legal de les diferents inst i tu-
cions responsables de l 'atenció 
als desastres. 
P I S S A R R A 99 51 
Internacional 
I el que és pitjor, si es fan estudis, 
el govern no els dóna la difusió 
necessària, com va passar amb el 
Mitch, en què les alcadies no 
havien rebut ni un paper. Immer-
sos en el desastre i sense accés a 
les imatges que ens van arribar a 
occident, no van saber què estava 
passant fins uns dies després. 
És vulnerable perquè no hi ha una 
resposta institucional per ajudar 
a la recuperació emocional de 
milers de persones que estan en 
situació de dols successius o 
superposats produïts per la pèr-
dua de cases, famil iars o amics, 
la manca de feina, la pobresa, les 
guerres, les sequeres. Com pot la 
gent afrontar nous traumes quan 
els anteriors no han estat elabo-
rats? No existeix cap sistema 
d'atenció a la salut mental als 
hospitals. Quins efectes té aques-
ta situació en la vida social del 
país?. Aquest desampar duu a la 
immobil ització personal i col·lec-
tiva i crea una cultura social on 
predominen el fatalisme i la des-
motivació. Una cultura que se 
sobreposa a la de les grans mas-
ses d'exclosos que mai han tingut 
l'opció de decidir res i que han 
configurat un sistema de creen-
ces on no hi cap la prevenció sinó 
la resignació. Aquest sistema 
configura l'anomenada cultura de 
la pobresa, que no es manifesta 
en altres setors socials minorita-
ris com els productors rurals, en 
qui predomina una actitud de 
previsió. 
De la v u l n e r a b i l i t a t a 
la s o s t e n i b i l i t a t 
Tal i com s'ha vist, una societat 
és vulnerable en la mesura que és 
insostenible. Els membres del 
fòrum proposen reduir la vulnera-
bilitat aplicant un model de des-
envolupament sostenible a escala 
local, nacional i internacional. 
Nicaragua tindrà un desenvolupa-
ment econòmic sostenible quan 
el model d'explotació dels recur-
sos naturals (boscos, aigua) per-
meti curar la terra ferida i retor-
nar-li allò que se li ha pres. Quan 
la degradació ambiental s'incor-
pori als indicadors econòmics del 
país. Quan es facin estudis de les 
limitacions del territori per ajus-
tar l'activitat productiva (sectors 
agrari i forestal) a un ús racional 
dels recursos. 
Nicaragua serà políticament sos-
tenible si s'enforteix el diàleg en-
tre el govern i la societat civil a fi 
d'arribar a un pacte social que 
transcendís l 'alternabilitat de les 
administracions. Si s'entén el 
municipi com la unitat política 
bàsica de la democràcia, de 
forma que esdevengui l'eix de la 
reconstrucció nacional i de la pla-
nificació del desenvolupament a 
seguir. 
Per tal d'aconseguir-ho, els mem-
bres de la Xarxa reclamen uns 
recursos que la Constitució els 
atorga però que el Govern es nega 
a transferir. Dels 147 municipis 
de Nicaragua, 106 tenen menys 
d'un milió de cordovès a l'any i hi 
ha alcaldies que no poden ni 
pagar al batle o el personal està 
mesos a cobrar. Demanen que 
es crein xarxes de suport social 
per facil itar processos comunita-
ris i potenciar els recursos hu-
mans locals que els permetin 
resoldre els seus problemes. 
El Mitch va mostrar la incapacitat 
del govern per actuar. Durant els 
primers dies, alts funcionaris del 
govern van tenir la barra de dir 
que Nicaragua no necessitava ali-
ments ni suport exterior perquè 
tenien de tot. Formava part d'una 
política que centralitza els recur-
sos a la Managua acomodada 
mentre els problemes estan des-
centralitzats. De fet, van ser les 
alcaldies les que van organitzar 
el control dels combust ib les, 
l'aigua potable, dels aliments i els 
refugis. 
Prevenir és anticipar el futur per 
poder influir en ell. El fòrum pro-
posa crear un Consell Nacional 
per planificar un programa de 
prevenció de desastres que exi-
geixi estudis dels factors de risc 
geodinàmic als projectes de crei-
xement urbà, i que defineixi 
àrees no urbanitzables. Que exi-
geixi una gestió transparent de 
l'ajuda internacional. I la creació 
d'un Sistema de Defensa civil on 
hi participarien tots els nivells de 
l 'administració, les ONG i pobla-
ció en general. 
S'haurien de crear xarxes de mo-
nitoreig geodèsic que poguessin 
mesurar els riscs a les localitats 
on hi ha esllavissaments. S'hau-
ria d' institucionalitzar una cultu-
ra preventiva que pogués ser assi-
milada per tothom. Per tot açò 
demanen que als pressuposts 
generals de Nicaragua hi hagi una 
partida per enfrontar situacions 
catastròfiques. 
Finalment, proposen la creació 
d'un sistema de salut integral 
que inclogui l'atenció als traumes 
psicològics per convertir la crisi 
en una oportunitat per al creixe-
ment personal i per afrontar els 
patiments del futur. 
C o n c l u s i ó 
El llibre conclou amb aquestes 
paraules: 
El reto es convertir la tragèdia en 
una oportunidad para transformar 
Nicaragua, pero para transformar 
Nicaragua debemos comenzar con 
transformarnos nosotros mismos... 
Apenas se registra un consenso 
minimo de treinta anos de estabili-
dad... Debemos transformarnos 
hacia una cultura de cooperación, 
de tolerància, de diàlogo.d 
FONTS: 
Huracàn Mitch. Reflexiones y lec-
ciones.. Memorias de un foro des-
de la sociedad civil 
Red Nicaragüense por la demo-
cràcia y el desarrollo local. 
Fernando Goitia 
Nicaragua, contra sí misma. 
El País, 1 8 / 7 / 9 9 . 
52 PISSARRA 99 


Amèrica Central: Els desastres no són naturals

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2000_n0/99_p050.dir/Pissarra_2000_n099_p050.pdf

Amèrica Central: Els desastres no són naturals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears