Arenas i Sampera, Joaquim

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA N° 45 
MARÇ 1988 
rals, que eren sol·licitades pels profes-
sors que experimenten la R .E .M. 
Per acabar cal esmentar els ajuts 
de tipus econòmic i material que s'han 
rebut als centres de R.E.M. , els quals 
sòn fonamentals per tot el que suposa 
l'experimentació, currículum, metodo-
logia, etc. ajuts que es concreten en 
subvencions adicionáis, suministres de 
material didàctic, construccions o 
acondicionament d'aules taller per a 
l'àrea tecnològica, (en aquest moments 
encara esta pendent la construcció de 
l'aula taller del l'I. Fernando I I I , a més 
de l'acondicionament dels nous centres 
incorporats) material didàctic per ales 
tecnologies del segon cicle i del mòduls 
professionals. 
+ * * í * f 
**** 
******** 
L A L L E N G U A A L A 
R E F O R M A E D U C A T I V A 
La voluntat de voler reformar 
l'educacib no es cosa nova. A l llarg 
dels darrers segles els sistemes euro-
peus han patit diversos intents de 
reconducció cap a átuacions sovint 
pretesament millors. Algunes vegades, 
les intencions s'han realitzat en millo-
res substancials quant a la socialit-
zació i elevació del grau de qualitat 
existent fins aleshores. N o sempre, 
sí, però, adesiara. 
Als Països Catalans la refor-
ma més' propera, i que conclourà 
la seva aplicació sense assolir els 
objectius previstos, és la del 1970: 
la Llei d'Educació General Bàsica. Per 
als catalans de tots els països, l 'EGB 
tot just estrenada va servir per sortir 
de la clandestinitat lingüística i entrar 
en una era de permissivitat.1 N o deba-
des els articles 13, 15 i 17 d'aquesta 
Llei 2 parlaven de "las lenguas nativas" 
i del seu ensenyament. Arran d'aquest 
fet aparegueren dictàmens jurídics que 
feren una interpretació legislativa 
d'allò més atrevida quant a les possibi-
litats que oferia el text legal (Dictamen 
Jurídic sobre la llengua catalana a 
les escoles de Catalunya, Vic 12-11-
72), el 3 Dictamen del Col·legi d 'Ad-
vocats de València, 6-iii-73). Fins 
l'any 1975 no aparegué el Decret 
1433 de 30 de maig que desenvolupa 
el tema d'ensenyament de la llengua 
nadiua. S'hi assignaren pressupostos 
que mai no arribaren, cal dir que molts 
professors es valgueren d'aquesta nor-
mativa per a fer del català llengua 
d'escola establint el seu ensenyament 
i comencen o continuen amb més 
tranquflitat les escasses escoles que 
practicaven l'ús del català com a 
llengua vehicular. 4 
V a ser, la reforma de l'any setan-
ta una per missió quant a la llengua 
nacional dels Països Catalans, permis-
sió aprofitada per mestres i entitats. 
Els continguts dels programes i orien-
REFORMAADEBAT 
tacions (Madrid 1971) no feien cap 
referència nostrada a la realitat his-
tòrica, geogràfica, social i cultural, 
Tota aquesta relació, esperem no 
haver cansat el lector, vol ser un 
marc de referència d'una situació 
no tan llunyana com sembla que 
durà vuit anys fins que, advinguda 
la democràcia, l'ensenyament del i en 
català pren caràcter oficial, normatiu 
i obligatori 5 . 
La nova reforma educativa ini-
ciada aquests darrers temps que ha 
de culminar amb la L O D E , Llei 
Orgànica del Sistema Educatiu, arrenca 
de tota una altra situació de l'escola 
catalana. Des del 1978 el català 
hi es ensenyat i l'ensenyament en cata-
là, ara no depenent de la voluntat dels 
mestres sinó amb el suport d'un marc 
legal ampli i de rang alt, les Lleis de 
Normalització o d'ús. 
Aquests fets que han esdevingut 
trascendental per a la supervivència 
de l'idioma i la seva normalització 
S B 
han de projectar-se en la Reforma 
Educativa suara amb tota força i pre-
cisió. 
Perqué, quina ha de ser la llen-
gua prioritaria en cada una de les 
etapes cronològiques en qué es divi-
dirá l'actual ensenyament primari 
i secundan? 
Es obvi que l'objectiu ha de ser 
el mateix que actualment expliciten 
les lleis de normalització lingüistica 
quan diuen: el català -el valencià -
és la llengua de l'ensenyament. 
Si bé a primers anys quaranta el 
bandejament oficial de la llengua 
catalana es produí per decret en 
un tres 6 i no res, no ha estat possible 
recuperrar la llengua a l'educació amb 
la mateixa rapidesa que en va ser 
foragitada. Els factors que expliquen 
aquesta circumstància són diversos 
entre els quals no cal descartar la 
contundencia més desvergonyida. 
El canvi fet, però, és important, 
avaluades les circumstàncies i depen-
dències diverses existents en les terres 
de la parla catalana7 
A l'hora de reformar el sistema 
caldrà entrar amb peu segur pel que 
fa a la qüestió lingüística. Al cap 
de deu anys d'instrucció del català a 
l'escola al Principat (1978) i de pocs 
menys a les Illes i al Pals Valencià, 
l'idioma no ha assolit, malgrat el camí 
fet, la posició que li pertoca com a 
llengua de nació de país. 
Hi ha uns dèficits palesos que 
impideixen encara que el català a la 
pràctica sigui la llengua pròpia de la 
docència i de la discéncia. Aquest 
entrar amb peu segur requerirà superar 
les llacunes existents actualment, i el 
moment és prou propici a casa nostra, 
per pujar el primer esglaó de la refor-
ma en el qual caldria fer les previsions 
per a no eternitzar el tema de la llen-
gua i que aquest esdevingui una 
qüestió sense solució definitva in 
aeternum. 
La circumstància per endegar la 
Reforma educativa en allò que ens es 
permès presenta8 uns factors actual-
ment que poden afavorir una solució 
al fet lingüístic. 
El descens de la natalitat amb la 
reducció d'aules que pot comportar 
ha de poder permetre una redistribució 
del professorat en funció de la norma-
lització lingüística. Veiem com un fet 
més que possible garantir que els mes-
tres que han de ser tutors de l'etapa 
de l'educació primària -dels 6 als 12 
anys- en la nova ordenació siguin tots, 
sense excepció, coneixedors de la llen-
gua amb capacitat docent. 
En aquesta etapa obligatòria, ja 
que la obligatorietat de l'ensenyament 
arribarà fins als setze anys, es posen les 
bases culturals i lingüístiques dels 
alumnes. Garantir-hi un professorat ca-
pacitat és, doncs, d'una importància 
gran. L'aplicació d'aquest criteri com-
portaria, sens dubte, un període nou 
perquè els professors que encara no 
s'han actualitzat lingüísticament, ho 
fessin. No volem pas insinuar que 
l'educació secundària obligarària no re-
quereixi professors capacitats per a 
ensenyar català i en català, no, però 
creiem que val la pena assegurar 
etapes i intensificar recursos i opti-
mitzar els existents tot alhora. 
La realitat sociolingüística de 
la població, i el mateix pes de la llen-
gua i cultura castellanes 9 en el món, a 
part de les normatives existents, fan 
que aquesta llengua formi part dels 
curricula escolars. I convé recalcar que 
la millor forma de desfer pors i de 
desmentir propòsits de substracció cul-
tural será el bon coneixement i domini 
que en tinguin els alumnes de les 
escoles catalanes en llengua i contin-
guts propis en finir llurs estudis obli-
gatoris. 
Hem de defugir, però, no con-
fondre el castellà, llengua oficial de 
l'estat amb el català llengua oficial i 
pròpia de cada un dels Pai'sos Cata-
lans illencs i peninsulars. 
Quan les lleis ens diuen que la 
llengua pròpia de l'ensenyament es 
el català, no hi ha altra interpreta-
ció viable que considerar aquest idio-
ma propi con la llengua de cultura i 
ús escolar. Si això és cert a l'ense-
nyament obligatori -6 a 16 anys-
ho és potser amb més força la Batxille-
rat i a l'Ensenyament Técnico profes-
sional en el qual, segons els coneixe-
ments dels alumnes la llengua caste-
llana podria no ser obligaròria con una 
assignatura a aprendre. No volem dir 
PISSARRA N° 45 
\ MARÇ 1988 
que no consti al currículum, sinó 
que les necessitats de cada alumne, 
prou afeixugat amb els idiomes estran-
gers i el tronc comú, les modalitats de 
Ciències Humanes i Socials o de Cièn-
cies de la Naturalesa i de la Salut o 
amb un Batxillerat Tècnic, el pogue-
ssin fer decantar vers l'opcionalitat 
d'aquesta llengua, l'ordenació i conei-
xement de la qual ha restat garantit en 
l'etapa obligaròria. I això més i quan 
les funcions bàsiques del Batxillerat 
pretenen "la formació dels ciutadans 
capaços d'incorporar-se al seu medi 
sociocultural i transformar-lo de mane-
ra activa i creadora" 1 0 . 
Una reforma educativa en la qual 
la llengua catalana no hi entrés per la 
porta gran i no hi tingués estada pre-
ferent, i més consolidada que l'actual, 
esdevindria una operació, una nova 
estructura pensada per a un sistema 
ben diferent de cap dels que confor-
men cada un dels Països Catalans. 
Joaquim Arenas 
(1) Arenas, J. Muset, Margarida. Informe 
de l'ensenyament del i en Català. Barcelona 
1988. 
Arenas, J. Sabater, Ernest, Lel català 
a l'escola catalana. La Magrana. 1982. Bar-
celona. 
(2) Ley de Educación General Bàsica. 
Magisterio Español. 1971. Madrid. 
(3) Guardiola, C. J. Per la llengua. La Ma-
grana. 1980 Barcelona. 
(4) Arenas i Sampera, J. Per la llengua i 
per l'escola, dins XXV anys d'Omnium 
Cultural, Barcelona 1986. 
(5) Situació i perspectiva de l'ensenya-
ment a Catalunya. Generalitat de Catalunya. 
Departament d'Ensenyament 1980 Barce-
lona. 
(6) Mone's i Pujol-Busquests, J. L'escola 
a Catalunya sota el franquisme. Edicions 
62. 1984. Barcelona. 
(7) Ibidem5. 
(8) Arenas i Sampera, J. Reforma educa-
tiva i catalanitat. Avui. Diàleg 24-1-88. 
(9) Strubell, M. LLengua i Població a Ca-
talunya. La Magrana. Barcelona (1981) 
(10) Proyecto para la Reforma de la En-
señanza (12. 4. ) Ministerio de Educación 
y Ciencia. Madrid 1983. 
S 9 


La llengua a la reforma educativa

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1988_n0/45_p028.dir/Pissarra_1988_n045_p028.pdf

La llengua a la reforma educativa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears