Rosselló Bover, Pere

Biblioteca Digital de les Illes Balears

11
abril-maig-juny  2010 Pissarra 135
L
’activitat viatgera de Baltasar Porcel va
abastar pràcticament tota la seva vida
d’escriptor. Els viatges i la literatura foren per
a ell dos fets indestriables. Dels viatges, en varen
néixer articles i llibres i li oferiren matèria per a
nombrosos episodis de les seves novel·les. Sens
dubte, Porcel heretà l’atenció per l’activitat
viatgera que varen tenir alguns autors catalans de
les primeres dècades del segle xx: Josep M. de
Sagarra, Aurora Bertrana, Josep Pla... Com Pla –i
a diferència de Sagarra i de Bertrana–, Porcel
descobreix l’interès del propi país com a matèria
literària. Hi ha, sens dubte, un valor pedagògic
en els seus llibres de viatges, que ens parlen de
les Balears, dels Països Catalans i de tota la
Mediterrània. No es tracta de transportar-nos a
indrets exòtics, sinó de descobrir-nos l’entorn on
vivim i que, sovint, desconeixem. 
Els tres llibres de Baltasar Porcel de què donam
notícia en aquests article  –Arran de mar, Camins
i ombres i Mediterrània. Onatges tumultuosos–
són tres viatges al nostre entorn plens de possibi-
litats didàctiques, a més dels valors literaris que
contenen. Geografia, història, art, literatura,
cultura popular, antropologia, gastronomia... Tot
hi té cabuda, sota la mirada d’aquest viatger
incansable i narrador excepcional que fou
Baltasar Porcel. Bastarà oferir una visió sintètica
del seu contingut per veure la utilitat didàctica
que, al nostre parer, aquests tres llibres tenen.
ARRAN DE MAR. VIATGES I FANTASIES (1967)
Arran de mar és un recull d’articles i treballs
diversos, inèdits o ja publicats a la premsa en el
moment en què el llibre va aparèixer, que tenen
com a element comú constituir un viatge per
diversos indrets de les costes dels Països
Catalans. A l’explicació inicial, Porcel assenyala
que «aquest llibre tracta de gent i terres del país
situades arran de mar»: és a dir, en l’àmbit
mediterrani en què l’escriptor també se situa, atès
que per a ell «l’existència i el paisatge resulten
difícils de comprendre sense un horitzó marí».1
Es tracta d’un llibre format per reportatges,
juntament amb alguns relats breus, per la qual
cosa realitat i fantasia hi queden unides.
Tanmateix, el punt de vista sempre és realista, ja
que responen a l’objectiu «de donar un testimo-
niatge d’una certa validesa, de narrar una
història humana o d’estudiar problemes roents».2
L’autor considera que els textos del volum són
«escrits de creació literària sobre la realitat del
país», que han estat escrits adesiara al llarg d’un
període més o menys d’uns deu anys. Així, el més
antic inclòs al volum és el relat Petit nocturn, que
duu data de 1956.
Arran de mar es divideix en sis parts. La primera,
“La terra andritxola”, comença tot situant-nos en
l’entorn geogràfic del paisatge i del poble i,
després es refereix als principals esdeveniments
històrics que han determinat la vida dels
andritxols: la conquesta catalana, les revoltes
foranes dels segles XV i XVI, la pirateria, etc. Els
capítols següents d’aquesta primera part estan
dedicats a aspectes de l’entorn d’Andratx i dels
seus personatges: la descripció de l’illa de sa
Dragonera, el retrat d’un avantpassat (l’oncle
Nofre) amb fama d’espiritista i de maçó, el retrat
de l’amo Antoni Rodella (que fou soldat a la
guerra colonial del 1898), el pastor Lluc, els
records de les històries de pirates i les llegendes
de fantasmes que encara són conservades en la
memòria col·lectiva... Aquesta part es clou amb
tres narracions relacionades amb el món
andritxol: Petit nocturn, Els penjats i La lluna feliç.
Es tracta de tres dels primers contes de Porcel
escrits al final dels anys 50, que palesen un cert
ressò del realisme imperant aleshores.
Tres viatges literaris de Baltasar
Porcel per la Mediterrànea
Pere Rosselló Bover,
Universitat de les Illes Balears
1 Baltasar Porcel: Arran de mar. Viatges i fantasies (Barcelona: Editorial Selecta, 1967), p. 7.
2 Ibídem, p. 8.
12
Pissarra 135 abril-maig-juny  2010
A “Visions mallorquines”, la segona part del
llibre, Baltasar Porcel aborda diversos aspectes
del tarannà i del modus vivendi de la nostra illa.
Després de repassar alguns tòpics tractats per
viatgers il·lustres (Sand, Cortada, Rusiñol, etc.)
que varen escriure sobre el nostre caràcter
col·lectiu, es refereix al realisme dominant en la
manera de fer dels mallorquins i a les seves
empreses navilieres i comercials del passat.
Porcel, enfront del tòpic de la calma illenca,
oposa el caràcter actiu dels mallorquins: «el
mallorquí –diu l’autor andritxol– és, a la meva
modesta manera d’entendre-ho, un treballador
obstinat, un lluitador violent, un ésser d’interior
apassionat i d’exterior molt ben compost i
somrient. Trets tots aquests, d’altra banda, no
gens singulars, sinó més aviat comuns en tot el
litoral mediterrani».3 Aquest realisme es palesa
també en la transformació econòmica que ha
suposat el turisme, tot i que hagi generat una sèrie
de problemes greus, que Porcel analitza:
l’anòmala situació lingüística, la immigració, el
desastre urbanístic, etc. Com l’anterior, aquest
apartat també inclou alguns articles sobre fets i
personatges singulars, com el sojorn a Mallorca
de George Sand, Pere de Son Gall –inventor d’un
precedent de l’helicòpter– o la figura popular del
dimoni d’Algaida.
Les tres parts següents, més breus que les dues
anteriors, són molt més unitàries i narren cada
una un viatge a un indret costaner dels Països
Catalans. La tercera part és un “Viatge a les
Pitiüses”, que constitueix la narració d’un passeig
per les illes d’Eivissa i de Formentera. Porcel
forneix la seva descripció amb dades objectives i
no oblida tampoc l’aspecte cultural i literari, tot
referint-se als principals escriptors pitiüsos. La
quarta part és un viatge per “La costa d’Alacant”:
el Mojón, Torrevieja, Guardamar, Santa Pola,
Alacant, Vilajoiosa, Benidorm, Altea, Casp i el
penyal d’Ifak, Moraira i Dènia. Naturalment,
aquest trajecte el porta a tractar qüestions com la
situació de la llengua o les transformacions que
ens ha dut el turisme. I la cinquena part ens situa
en “El golf de Roses”: l’Escala, el cap de Creus,
Empúries, Sant Martí, Sant Pere Pescador, el riu
Fluvià, Roses... Naturalment, el relat d’aquest
viatge conté nombroses informacions de caràcter
històric referents als llocs visitats.
Finalment, “Impressions barcelonines”, la sisena i
última part del llibre, torna a ser un conjunt
d’articles variats –que tracten aspectes més
parcials que els apartats anteriors–, ambientats
aquest cop a Barcelona. El primer comença
narrant la seva arribada a Barcelona en la
joventut quan va establir-s’hi, la qual cosa el duu
a una sèrie de reflexions sobre la ciutat. En els
capítols següents Porcel ens presenta alguns
aspectes concrets de la vida barcelonina: una nit
d’òpera al Liceu, les actuacions a la sala de festes
Drac, la descripció del paisatge de Vallvidrera, la
visita a una casa del Vallès, etc.
En conjunt, les proses d’Arran de mar estan rela-
cionades amb la dedicació periodística, el
vessant creatiu i l’activitat viatgera de Baltasar
Porcel. Tot seguint l’exemple dels reportatges a
indrets del nostre país, conreat magistralment per
Josep Pla, Porcel ens duu de la mà pels llocs que
coneix, sense oblidar que els homes i els pobles
són fruit també del seu passat històric.
CAMINS I OMBRES (1977)
A Camins i ombres Baltasar Porcel ens redesco-
breix indrets del nostre país, tot mostrant-nos-els
des de la perspectiva insòlita que li atorga el
coneixement de la gent i del passat històric del
país. Camins i ombres és, pràcticament, una
continuació d’Arran de mar, publicat deu anys
abans. El llibre va aparèixer quan l’escriptor ja
havia complert quaranta anys. A la introducció
Porcel es refereix a la importància que els viatges
han tengut en la seva vida: «la idea del viatge, fins
i tot la seva obsessió, ha estat una de les que amb
més persistència m’han acompanyat. Suposo que
3 Ibídem, p. 102.
13
abril-maig-juny  2010 Pissarra 135
hi deu haver, d’entrada, quelcom de visceral que
m’hi empeny».4 El nostre narrador fa una apologia
del viatge, entès com a «interiorització» dels llocs,
dels fets i de les persones que hom ha conegut
durant el trajecte. Vist així, l’important no és la
distància recorreguda, sinó la intensitat de l’expe-
riència viscuda, l’impacte experimentat. D’aquesta
manera, Porcel justifica que es tracti, com en els
textos d’Arran de mar, de viatges per les terres
dels Països Catalans, en els quals no sols pretén
descriure la realitat objectiva, sinó també
descobrir-hi els aspectes més poètics i encantats.
El llibre es divideix en cinc parts, d’extensió
desigual, corresponent a cada un dels grans
territoris de què ens parla. La primera part, que
ocupa la meitat de l’obra, se situa “Al Principat”
i conté sobretot l’extens relat d’un recorregut al
llarg del curs del riu Llobregat, des del seu
naixement a Castellar de n’Hug fins a la seva
arribada al mar. El trajecte és una excusa per
presentar els diversos pobles i ciutats (la Pobla de
Lillet, Fígols, Berga, Gironella, Balsareny, Sallent,
Sant Vicenç de Castellet, Monistrol, Montserrat, el
Bruc, Olesa, Martorell, Sant Andreu...) per on
4 Baltasar Porcel: Camins i ombres. Del Llobregat a l’Alguer, una visió encantada de les terres catalanes, amb il·lustracions d’Arranz Bravo i Bartolozzi
(Barcelona: Editorial Selecta, 1977), p. 9.
R. Canet. Sense títol 2004. Vinílica sobre paper 114 x 146 cm.
14
Pissarra 135 abril-maig-juny  2010
corre el riu i per referir-se a la seva composició
humana, als fets històrics que s’hi relacionen i als
personatges que el narrador-viatger hi va trobant.
Per aquest motiu, són freqüents els diàlegs amb
gent que li proporciona informació o que li fa
saber el seu punt de vista. El trajecte és amarat de
notícies històriques i d’informacions sobre
personatges populars, com el Comte Arnau o el
trobador Guillem de Bergadà. També hi són
freqüents les reflexions sobre el país i sobre el
tarannà de la gent, sobre la seva capacitat
d’adaptar-se a la realitat i de superar cada
daltabaix. L’itinerari reflecteix així mateix el
contrast entre el món de la naturalesa i la indus-
trialització, entre la puresa de la natura i la con-
taminació que l’home hi ha posat. El viatge al
Principat es complementa amb dos textos breus:
una visita a Romanyà de la Selva per parlar amb
Mercè Rodoreda poc després d’haver publicat
Mirall trencat i la prosa Hores que passen a Mont-
Ras, on evoca la història de la reina Draga de
Sèrbia.
La segona part recull tres textos sobre tres ciutats
“Del País Valencià”, que relaciona amb figures
del món literari o històric: Gandia, vinculada a
Ausiàs March, Joanot Martorell i als Borja;
Peníscola, lligada a Pere de Luna, l’antipapa
Benet XIII, personatge que Porcel també havia
introduït a la novel·la Cavalls cap a la fosca
(1975); i Monòver, poble on es troba la casa
museu d’Azorín, que el narrador-viatger visita.
“Del Rosselló a Andorra”, la tercera part, adopta
la forma d’un breu dietari, format tan sols per les
anotacions fetes durant tres dies a Perpinyà,
Ceret i Andorra. La visita a Perpinyà li suggereix
el contrast entre la història dels reis de Mallorca
i la situació actual del català al Rosselló, la qual
cosa el porta a reflexionar sobre la parcialitat de
la veritat històrica («La Història sempre dóna la
raó al vencedor»5) i sobre la necessitat de no
renunciar a la nostra personalitat: «Per
europeistes, aquests joves són rossellonistes.
Ésser cada un qui és, i després ésser tots plegats.
No formar la unitat despersonalitzant-se».6 La
quarta part, “Les Illes”, recull sis treballs sobre
aspectes concrets de les Balears: el relat d’un
passeig amb barca, d’interès gastronòmic, per
les aigües de la Dragonera; una reflexió irònica
sobre la ciutat de Palma; el retrat necrològic
d’Antoni Calafell, l’impressor del setmanari local
Andratx, on Porcel començà a escriure de molt
jove; un diàleg amb Llorenç Villalonga, a
l’ombra de la Seu; una descripció de l’Eivissa
ocupada pels hippies; i un altre dietari breu
situat a Sant Telm, on reflexiona sobre la seva
relació amb la naturalesa i sobre la crueltat de la
vida. Finalment, “Mar enllà”, l’última part de
Camins i ombres, està formada per una prosa
curta sobre l’Alguer, en què també medita sobre
les nostres arrels. 
MEDITERRÀNIA. ONATGES TUMULTUOSOS (1996)
El tercer dels llibres a què ens volem referir és
Mediterrània. Onatges tumultuosos. Es tracta
d’un extens assaig, en què Porcel exposa la seva
visió personal del món mediterrani. És una obra
difícil de classificar, perquè es pot considerar
alhora un llibre d’història, un relat de viatges
amb pàgines autobiogràfiques, un assaig de
sociologia, etc. L’autor defineix Mediterrània.
Onatges tumultuosos com «una mena de narració
èpica però també lírica, efectista i arbitrària,
verídica, expressionista en lloc de naturalista, de
la història de les civilitzacions mediterrànies, els
seus pobles i els seus individus singulars, els seus
paisatges».7 Tècnicament també és un text
polimòrfic, ja que hi trobam narració en primera
i en tercera persona, fragments de descripció,
argumentacions, etc. El tema del Mediterrani i la
força expressiva de l’estil, com en les seves
novel·les, li dóna unitat. Porcel posa una atenció
especial en la història de les grans civilitzacions
que han poblat la conca mediterrània, atès que
la historiografia ha desatès força l’estudi del
5 Ibídem, p. 128.
6 Ibídem, p. 129.
7 Baltasar Porcel: Mediterrània. Onatges tumultuosos. Pròleg d’Edgar Morin (Barcelona: Edicions Proa, 2002, 2a), p. 11.
15
abril-maig-juny  2010 Pissarra 135
factor mediterrani. Tot i això constata que la
Mediterrània durant molts de segles va esser el
centre del món occidental. A una ingent
aportació de dades històriques i sociològiques,
el narrador uneix el relat de les experiències
personals dels seus viatges per aquestes terres.
D’aquesta manera hi afegeix el caràcter de
reportatge que transmet una vivència pròpia.
Mediterrània. Onatges tumultuosos és, alhora, un
assaig i una gran crònica, una gran novel·la del
Mare Nostrum i dels seus protagonistes
elaborada a partir d’un material real. No es
tracta d’una obra de divulgació històrica ni
d’una reflexió sociopolítica, perquè adesiara hi
apareix el jo autobiogràfic de l’escriptor. Així,
Porcel s’inclou en el seu llibre i n’esdevé un
personatge més dels molts que hi apareixen. El
llibre acaba amb un retorn a casa, a la llar
familiar de Sant Telm i als seus avantpassats, ja
que són la baula que l’uneixen amb tot aquest
passat remot, amb les onades incessants de
pobles i de civilitzacions que es remunten fins al
llindar de la història.
Porcel parteix de la idea de la pluralitat i, alhora,
de la unitat de les cultures que formen la
Mediterrània. Per aquest motiu ens retrata els
diversos pobles mediterranis en un recorregut al
llarg del temps –des dels primers éssers humans
fins a l’actualitat– i de l’espai –tot entenent la
Mediterrània en un sentit força ampli–, del qual
es dedueix l’existència d’un tarannà comú i una
manera semblant d’entendre la vida.
Mediterrània. Onatges tumultuosos sintetitza la
història dels pobles mediterranis en un intent de
trobar els elements comuns, la unitat subjacent
davall tants de segles de rivalitats, d’enfronta-
ments i de diferències: Creta, Egipte, Fenícia,
Israel, Grècia, Roma, Bizanci, l’Edat Mitjana,
l’Islam, la Reconquesta, l’expansió catalana pel
Mare Nostrum, el Renaixement italià, l’imperi
Turc, el descobriment d’Amèrica i l’orientació
europea envers l’Atlàntic, la pirateria i el
corsarisme fins al final del segle XVIII, la
decadència del Mediterrani, l’imperi napoleònic,
etc. Tanmateix, per a Baltasar Porcel l’esperit
mediterrani neix a Grècia, on apareix l’interès
per l’home, que es palesa en el seu art i sobretot
en la filosofia i en la literatura i que caracteritza-
rà tot el saber occidental fins avui. Grècia també
aporta a la civilització occidental una sèrie de
trets essencials: el diàleg, la forma de vida oberta
a les altres cultures, la participació dels ciutadans
en el govern de la polis... En definitiva, la
democràcia. 
L’home mediterrani es caracteritza –segons el
nostre autor– per la recerca de la llibertat i per
l’individualisme, la qual cosa es palesa en
figures històriques com Alexandre el Magne, els
emperadors romans, Anníbal, Carlemany, Marco
Polo, Jaume I, Ramon Llull, Cristòfor Colom...
L’individualisme també ha fomentat l’activitat
artística i ha fet que al Mediterrani es concentri
la major part de les obres d’art de tot el món.
Porcel veu els homes mediterranis com persones
sense uns esquemes mentals explícits, que
anteposen l’acció i la vida a la reflexió. L’esperit
mediterrani es reflecteix sobretot en l’actitud
davant fets com el menjar, la festa, el paisatge,
el vi, l’oci, la família, l’acollida de les altres
cultures, etc.
Per a Baltasar Porcel, als segles de decadència
de la Mediterrània viscuts des del XVI fins avui,
ha de seguir una nova era de renaixement i de
plenitud, que pot esser possible gràcies a
l’actual pèrdua de pes de les ideologies i dels
estats, a la importància del turisme com a motor
econòmic i a l’avanç de les noves tecnologies.
La seva, però, no és una visió utòpica de la
realitat, sinó que té en compte els principals
problemes de la nostra societat, com són els
conflictes polítics d’alguns dels països mediterra-
nis, el pes de l’Islam en zones de la ribera sud,
el desastre ecològic de les regions més desenvo-
lupades, el fenomen migratori, etc. Tots aquests
esculls, segons el nostre escriptor, només es
podran superar mitjançant la cooperació i
l’extensió de la democràcia. En resum, Porcel
formula un mediterranisme que respon a una
concepció ideològica moderna, d’acord amb el
pensament de la majoria dels intel·lectuals
actuals. q


Tres viatges literaris de Baltasar Porcel per la Mediterrànea

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2010_n0/135_p011.dir/Pissarra_2010_n0135_p011.pdf

Tres viatges literaris de Baltasar Porcel per la Mediterrànea

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears