Bravo, Maria Xosé

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Portem un temps patint un assetjament a l'EscolaPública per part de grans grups mediàtics i polítics,grupuscles, organitzacions de tota mena que
comencen a descobrir les potencialitats d'aquest negoci
que mou més de 50 bilions de dòlars i dóna ocupació a
gairebé 60 milions de treballadors; no oblidem que la
despesa mundial en educació és més del doble del mercat
de l'automòbil i per tant una mossegada suculenta per a
l'empresa i el mercat. Es parla que és necessari liberalitzar
el procés educatiu perquè això comportarà processos més
innovadors que les estructures tradicionals. Per convèncer-
nos que mirar amb ulls d'empresa cap a l'educació
beneficia tota la societat i amb un diagnòstic falsejat dels
problemes a què s'enfronta l'educació a l'Estat espanyol
han començat per fer-nos creure que el sistema educatiu
actual ha fracassat.
"...convertir en lleis les desigualtats
d'oportunitats, com volia fer el PP
amb la LOCE i els seus itineraris,
no és només una profunda
injustícia..."
Avaluem, nosaltres, el Sistema Educatiu i analitzem la
situació en què ens trobem per a després prendre
decisions. Podem fer una anàlisi diacrònica: és veritat
que el nivell educatiu de la societat gallega (i espanyola)
continua augmentant i la població actual és la més esco-
laritzada. Podem fixar-nos en el fracàs escolar, alumnat
d'una determinada edat que no aconsegueix títol i també
aquí hem millorat. Però amb aquesta anàlisi correm el
perill de situar-nos en una posició d'autocomplaença:
què guapos som, què bé ho fem, aquesta és la postura
en què ara se situa el MEC. En el document de bases
“Una educació de qualitat per a tots i entre tots” es parla
de modernització sense precedents.
I basant-se en dades de l'informe PISA 2000, i de l'estudi
de l'any 1999 de l'INCE mostren la situació com a
òptima; però la realitat és molt tossuda i allò cert és que
aquests indicadors posen de manifest que la nostra
situació no és bona; tampoc no és catastròfica, però sí
manifestament millorable. I no sé què em produeix més
angoixa si el catastrofisme del PP o aquest optimisme
pedagògic tan poc crític.
Perquè és necessari fer també un altre tipus d'anàlisi: em
referiré encara que molt  breument, (pens que ja tots
n'estem bastant tips de l'esmentat informe) a l'informe
PISA 2003 no tant per parlar dels resultats de l'Estat
espanyol com per reflexionar sobre les  conclusions que
hauríem d'extreure d'aquest informe, que han de servir-
nos per estudiar les característiques presents en aquells
països que obtenen millors resultats, per comprendre
què els fa diferents i per analitzar les variables que
poden explicar millor la situació de l'Estat espanyol. I per
això vull fixar-me en un parell d'aspectes de l'informe
PISA que requereixen una anàlisi més minuciosa.
Un aspecte que vull recalcar aquí és una comparació
dels resultats de països amb sistemes comprensius i
països amb sistemes segregadors: Finlàndia i Alemanya.
Aport aquí aquestes dades només per apuntar que
convertir en lleis les desigualtats d'oportunitats, com
volia fer el PP amb la LOCE i els seus itineraris, no és
només una profunda injustícia (no oblidem que la
dimensió de classe social és la que millor explica el
rendiment), sinó que no beneficia en absolut tot
l'alumnat, i allò que pot resultar més paradoxal és que ni
tan sols sembla el millor per a l'alumnat excel·lent. Fixeu-
vos sinó en les dades de la taula següent.
Nivells de rendiment en matemàtiques: distribució
de l'alumnat en 7 nivells: del nivell 1 al 6.
De l'anàlisi d'aquestes dades i de la comparació entre
centres el MEC afirma que el nostre sistema és molt
igualitari i que això explica el baix nombre d'alumnes en
els nivells més alts, potser aquest sigui un peatge que jo,
personalment, estic disposada a pagar, però les dades
PISSARRA abril / maig / juny 2006
8
EDUCACIÓ PÚBLICA COM A BASE DE JUSTÍCIA
SOCIAL1
María Xosé Bravo
Vicepresidenta de l'Associació Psicopedagóxica Galega (AS-PG)
(lloc que ocupa) Lectura Matemàtiques Ciències 
Finlàndia 1r 2n 1r 
Alemanya 21è 19è 18è 
Menys d’1      1     5     6 
Finlàndia      1%      5%   17%    7% 
Alemanya      9%     12%   12%    4% 
Estat espanyol      8%     15%     7%    1% 
Mitjana OCDE      8%     13%   11%    4% 
mostrades indiquen també que els resultats són igual de
negatius per a l'alumnat amb dificultats. Pot ser que les
diferències entre escoles no siguin gaire marcades, però
encara així pens que difícilment pot considerar-se
igualitari un sistema que deixa el 23% de l'alumnat en els
nivells més baixos del rendiment. Que aquests alumnes
pertanyen per igual a totes les classes socials? ...Ho dubt
molt, però sobretot: com ens en podem sortir? Aquest
alumnat que està acabant l'escolaritat obligatòria i està
situat en els nivells 1 i -1 té les mateixes possibilitats
d'estar escolaritzat, als 18, als 20 anys, independentment
de la classe social? Si us plau, identifiquem fortaleses i
debilitats del nostre sistema: supòs que tots estem
d'acord en què els docents no som uns ineptes i els
nostres alumnes no són genèticament maldestres, i les
famílies mai no s'havien implicat tant. Potser és l'hora
d'analitzar altres paràmetres comparatius que ens ajudin
a entendre la nostra problemàtica.
Tenim un problema, no perquè en una prova de 6 hores
i mitja, una barreja d'examen i concurs, el nostre
alumnat hagi suspès, sinó perquè el nostre sistema
educatiu té deficiències estructurals més profundes que
ataquen els fonaments d'un sistema que es vol
democràtic.
Fixeu-vos si us plau en aquestes dades d'ABANDÓ
EDUCATIU PRIMERENC: 
Percentatge de població entre 18 i 24 anys que es
troba sense escolaritzar i no té títol
d'Ensenyament Superior (de batxillerat o FP).
Per als optimistes els diré que l'Estat espanyol no és, en
aquesta llista, l'últim de la fila. Hi ha dos països de la UE,
Portugal (45%) i Malta (53%), que ens superen, i no
oblidem que l'abandó educatiu primerenc no afecta per
igual tot l'alumnat, perquè és un fet no discutit per ningú
que la permanència en el Sistema Educatiu depèn de la
classe social. Estem ben lluny de caminar cap a la
confluència on la classe social a què es pertany no
marqui el teu futur escolar i, en conseqüència, el futur
laboral i social. Permetrem que l'escola del segle XXI,
igual que en segles passats, persegueixi un únic objectiu,
afavorir els afavorits i desfavorir els desfavorits? Perquè
si no es prenen mesures contundents totes les millores
generals del Sistema Educatiu seran sempre aprofitades
pels que ja ho tenen tot.
Es necessita major compromís dels docents, de les
famílies però es necessita amb la màxima urgència,
que siguem capaços d'introduir canvis en les lleis
educatives;  necessitem que la LOE sigui una llei
marc que permeti formes diferents de fer escola,
perquè EDUCAR MILLOR ÉS POSSIBLE I
NOSALTRES SABEM FER-HO, però per dur-ho a
terme necessitem que s'engeguin iniciatives CLARES,
DECIDIDES, ATREVIDES que reforcin l'ensenyament
públic, perquè l'ensenyament públic és el que atén
majoritàriament l'alumnat dels sectors socials més
desfavorits. QUAN INVERTESC EN ENSENYAMENT
PÚBLIC ESTIC INVERTINT EN JUSTÍCIA SOCIAL
perquè, si bé és cert que l'escola no és el lloc on es
produeixen les desigualtats, si serà, si permetem l'e-
xistència de dues xarxes d'educació, el lloc on es
legitimen, i el que resulta encara més mesquí, on es
transformen les diferències de classe en desigualtats
individuals, en desigualtats de rendiment, en des-
igualtats de talent.
Està clar que estem en una democràcia imperfecta, però
és més necessari que mai que l'escola jugui una funció
essencial com a instrument d'igualació social, per això
hem d'exigir que es reculli en les lleis que s'estan
debatent que l'Educació Pública és l'eix vertebrador de
tot el Sistema Educatiu.
1
L'autora ha fet un resum de la ponència a petició de Pissarra. Si voleu llegir-la
completa, ho podeu fer a: www.fsipe.org 
2006 abril / maig / juny PISSARRA
9
Estat espanyol     29 %  
Finlàndia        9 % 
Alemanya      12 % 
Mitjana de la UE     16,5 % 
Detall de les vidrieres de la Universitat de Còrdova.


Educació Pública com a base de justícia social

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2006_n0/123_p008.dir/Pissarra_2006_n0123_p008.pdf

Educació Pública com a base de justícia social

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears