Departament de Pedagogia UIB

Biblioteca Digital de les Illes Balears

10 
KjO oUoLòotXc 
VIDA I OBRA • EN GABRIEL ALOMAR 
PER EL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA 
(FACULTAT DE F ILOSOFÍA I LLETRES - C IUTAT) 
INTRODUCCIÓ 
E n G a b r i e l A l o m a r é s u n d e s c o n e g u t , t a n t d i n < ? l e s e s c o l e s c o m a n i v e l l d e l a g e n t 
P e r ò n o t a n s o i s é s e n G a b r i e l A l o m a r e l d e s c o n e g u t , h o s ó n t a m b é c e n t e n a r s d e m a l l o r -
q u i n s q u e h a n t r e b a l l a t e n t o t s e l s c a m p s d e l ' a c t i v i t a t h u m a n a , a p o r t a n t e l s e u g r a -
d ' a r e n a a l ' a v a n ç d e l a h u m a n i t a t . T a m b é s ó n d e s c o n g u t s m i l e n a r s d e f e t s c i r c u m s t a n c i é s 
e t c , r e l a c i o n a t s a m b l a n o s t r a r e a l i t a t . E n G a b r i e l A l o m a r é s a r a t a m b é u n s í m b o l d e -
l ' o b l i t ; d ' u n o b l i t s i s t e m à t i c d e l a n o s t r a r e a l i t a t , d e l a n o s t r a h i s t ò r i a , d e l a n o s 
t r a l l e n g u a , ' d e l a n o s t r a c u l t u r a , . . . d i n s l e s n o s t r e s e s c o l e s . D p u n a e s c o l a i d ' u n -
e n s e n y a m e n t q u e h a n p a t i t i h a n f e t p a t i r a n y s y a n y s d ' a l i n e a c i ó i o p r e s s i ó . 
L a p r o g r a m a c i ó q u e p r e s e n t a m a c o n t i n u a c i ó é s u n g u i ó i n d i c a t i u p e r m o s t r a r a l s = 
a l u m n e s d e l e s n o s t r e s e s c o l e s l a i m a t g e d ' e n G a b r i e l A l o m a r , p e r ò d e r e s s e r v i r i a , i = 
t a l v o l t a i n c l ú s s e r i a p e r j u d i c a l s i a i x ò q u e d à s c o m a n è c d o t a i n o e s c o n v e r í s e n l ~ i n i _ 
c i d ' u n a p r à c t i c a c o n s t a n t ; e n s e n y a r l a n o s t r a r e a l i t a t , l l i g a r l ' e s c o l a a l a v i d a p e r 
f o r m a r h o m e s c a p a ç o s d e , c o n e i x e n t l a r e a l i t a t , c a n v i a r - l a . 
LLIBRERIA TURíHEDfl 
C/ BISBE CABANELLES, 7~A - TEL . 27 03 66 - CIUTAT DE MALLORCA 
GABRIEL ALOMAR: PROGRAMACIÓ DEL TEMA 
vORMULACIO 
D 'OBJECTIUS 
GENERALS . 
Introducció a la 
vida^obra i sig-
nificació d'en -
Gabriel Alomar. 
FORMULACIÓ D'OBJECTIUS 
ESPECÍFICS. 
1.- Presa de conciencia del 
desconeixement que tenim 
sobre la nostra realitat. 
2.- Capacitat per entendre = 
la figura d'en Gabriel = 
Alomar i la significació 
de la seva obra. 
3.- Capacitat per extreure -
de l'obra d'en Gabriel -
Alomar els valors que 
ell defensa. 
(.ESTRUCTURACIÓ DE L'APRENENTATGE I SELECCIÓ 
D'ESTRATÈGIES 
DETERMINACIÓ DE CONTINGUTS. 
-Els esdeveniments històrics que emmarquen 
la seva obra. (Es pot veure el quadre cro 
nològic adjunt). 
-Característiques de la seva obra literària 
(Es poden veure en aquest sentit les se -
guents obres: Pròleg de Santiago Rusiñol= 
a "La columna de Foc" Ed, Noli. Palma de= 
Mallorca 1973, I. J. M. Llompart "La lite 
ratura moderna a les Balears. Ed. Moll, -
Palma de Mallorca). 
-Característiques i significació de la seva 
tasca cultural i política. (Es poden veure 
els articles de Gabriel Janer Manila i 
d'Antoni Serra a "Lluc", Octubre de 1977. 
Tamb'e s'han de consultar el pròleg d'An-
toni Lluc Febrer a "El futurisme i altres 
assaigs", Edicions 62, Barcelona 1970, i 
la introducció d'Antoni Serra a "la pena= 
de mort" Ed. J. Mascaró Pasarius. Palma -
de Mallorca. 1972. Col.lecció Turmeda. 
Les activitats gue presentam són 
simplement indicatives i pensa -
des, més bé per alumnes de 7 e i= 
8 e d'E.G.B. i de B.U.P. Es pre -
cís gue cada educador pensi la -
forma d'arribar als objectius 
partint del propi grup de classe 
i en el marc en gueé es troba. Un 
esdeveniment pròxim, una notícia 
als diaris, etc. poden servir com 
a punt de partida. 
ACTITUDS 
Cal que tots -professors i 
alumnes- prenguin concien-
cia de la significació ac-
tual de l'Obra d'en Gabriel 
Alomar i que aquesta progra 
mació sigui punt de partida 
d'una pràctica constant de= 
coneixement i reflexió sobre 
la nostra realitat. 
ACTIVITATS: 
OBJECTIUS (Veure el numero dels objectius especifica 
1.- Cercar en els llibrer de text, que s'utilitzin -
normalment, aquelles pàgines que facin referèrcia 
a coses de Mallorca. 
- Fer una llista d'esdeveniments de la història de 
Mallorca que conegeu. 
- Mirar quants n'hi ha dins la classe que parlin i 
escriguin el català. 
2.- Explicació del professor presentat en Gabriel Alo 
mar i emmarcar-lo dins la seva época. 
- Confeccionar un mural amb dibuixos, retalls de -
diaris i revistes, etc. on quedin senyalats els 
esdeveniments més importants relacionats amb la= 
vida i obra d'en Gabriel Alomar. 
3.- Comentar i discutir els textes que adjuntara o d'Al 
tres que seleccioneu. Aquest textes són purament 
indicatius. 
EVALUAC10 
A través de les diver 
ses intervencions, profe -
ssors i alumnes, han de te 
nir molt clar que és precís 
que autoevaluin constante -
ment la comprensió i la pro 
pia capacitat de reflexió a 
partir de l'obra d'en Gabriel 
Alomar. 
12 
COMENTARI DE TEXT COMENTARI DE TEXT .-
"La subsistencia de la pena de mort= 
és un perfil general, contra lo que podria 
semblar tal volta els qui aixequen les es 
patlles eaoistament, tot dient-se: Qué -
séme'n dóna a mi d'una penalitat en qué -
mai cauré? Peró, és que aquest bon burgès 
sap en quines apariències de crim pot tom 
bar, o sota quin mostruós error jurídic -
pot ésser inclòs? Es que ha meditat una -
revolució victoriosa plena de repressalies 
i de venjances? L'abolició del patíbul im 
plicaria dolcificació general dels costums, 
privats i públics, i amb el transcurs dels 
anys seria una impossible natural per a -
la humanitat el restabliment de la pena -
de mort, com ho seria avui en les terres= 
de la civilització el de la tortura judi-
cial. Així com crec profundament que la -
pena de mort fomenta l'assassinat, crec -
que l'abolició fomentaria l'educació moral 
de l'home i del poble, moralitzant per de 
'promte el poder, com a representació veri 
table de les seleccions, dels més dignes. 
La societat no ha d'imaginar-se com una -
Medea qui degolla els fills davant el po-
ble, ni com un Molc diví que devora els -
humans en sacrifica. En la protesta gene-
ral gue s" eleva de pertot arreu les vet-
lles d'execució, infantil de la futura 
consciència, humana, en lésdevehir del seu 
transformisme, reaccionant contra la cons 
ciència d'ahir, més pròxima als orígens -
gestials." 
Gabriel Alomar. La pena de mort. 
Ed. J. Mascaró Passarius. Palma de Mallor 
ca. 1972. Col·lecció Turmeda. Pgs.51-52). 
'En el procés de les reivindicacions 
nacionals no s'ha de veure solament una -
ànsia justa de llibertat col·lectiva, res 
pectable per si mateixa i sens previ exa-
men. No: s'ha de veure també lo que guan-
yarà la civilització universal en cada u-
na d'aquelles reivindicacions. En una pa-
raula: hi ha un regionalisme just, llibe-
ral, i regionalisme injust, tirànic. Ague 
lla corrent alternativa, eterna linia ondu 
latòria que oscil·la gradualment dels sis 
temes de concentració en mans d'un autòcia 
ta o d'un organisme als sistemes d'autono 
mia i atomisme, no és una disjuntiva mate 
màtica en què' es pugui optar, a priori i 
definitivament, per l'una i per l'altra -
forma, excloent i anatemitzant la contrà-
ria, com optaria una persa entre el déu -
bo i el déu mal. Cada sistema és bo a son 
temps, com a reacció contra una tirania -
Cada sistema és a perniciós a son temps, 
com a adulteració d'una llibertat. Per ai_ 
xó sols afirmen, avui per avui, qué el ca 
talanisme, a Espanya, com a protesta con-
tra l'orqanisme d'un Estat inepte per a -
la modernització, és una reivindicació no 
ble i justa. Tal volta ho serà demà, una= 
aspiració unitària, que sotmeti a la lli 
bertat i a la raó les col·lectivitats obs 
tinades a continuar a l'infinit 1'imperi-
de les fórmules retudes. Tota aspiració -
que miri envers demà, acceptem-la i enco-
ratgem-la. Tota aspiració que s'endreci a 
recomençar l'ahir, rebutgem-la i destruim 
la" . 
GABRIEL ALOMAR 
El futurisme i altres assaigs. 
Edicions 62. Barcelona. 1970 Col·lecció 
Antologia Catalana. Pg 52. 
PAU I GUERRA 
L'Ermita solitària damunt el puig s'assentà, 
mirant la mar vençuda, mirant el cel nadiu; 
brolla de les muntanyes una bavor ardenta; 
callada dorm la terra son somni dolç d'estiu. 
Una òliba, en la fosca, sinistra se lamenta; 
a baix les ones baten en el penyal altiu; 
i 1'àguila sospira per la claror vinenta, 
les ales acopades en el racó del niu. 
Llavors és quan, com monstres perduts en la negror, 
els gran vaixells de guerra, passant per l'horitzó, 
al puig sagrat envien la forta llumninària. 
dels reflectors espléndits, i dins la llum triomfal 
puja de les grans viles l'himne sublim del Mal 
i es sent l'horror futura d'una auba sanguinària. 
Gabriel Alomar 
La columna de foc. 
Ed. Moll. Mallorca, 1973 
Balenguera, Col·lecció de poesia n°7 
Pag. 41 


Guió didàctic

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1977_n0/03_p010.dir/Pissarra_1977_n003_p010.pdf

Guió didàctic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears