Lomas Torres, Pere

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA gener/febrer/març      2008
18
A
quest escrit vol ser un recordatori i també un
agraïment a totes les persones que dedicaren
amb entusiasme el seu esforç, per  posar en fun-
cionament l'STEI-i a Eivissa i Formentera. No vol ser un
relat exhaustiu dels fets però sí una bona aproximació
a tot allò que va passar fins arribar a on som.
L'STEI-i, és ara per ara a Eivissa i Formentera una
realitat ben present. Som el sindicat majoritari en
l'Educació Pública, on rebérem a les passades
eleccions sindicals de fa gairebé un any més del 51 %
dels vots emesos a Eivissa i quasi el 66% a Formentera.
A l'ensenyament concertat continuem sent el sindicat
majoritari, a pesar de les dificultats que, cada vegada
més, ens posen les titularitats dels centres. A Funció
Pública ens hem implantat amb la suficient força com
per a ser un referent. Som presents a l'IBANAT i
l'Ajuntament de Vila, continuant amb la línia de fer bo
a tots els sectors un sindicalisme exitós a l'educació,
que fou l'origen del  nostre sindicat.
Però la veritat és que no ha set així sempre, de fet,
tot té un origen, uns inicis i sobretot unes persones
que impulsaren, quasi sense saber-ho, el
començament de l'STEI-i Pitiüses allà pels  inicis de
la dècada dels anys 80. 
Prèviament que a Eivissa i Formentera començàs a
funcionar l'STEI,  ja existia en aquells dies d'incipient
democràcia, un moviment d'associacionisme del
professorat, podem dir una mena d'Associació de
Mestres. Hi havia uns socis, una gestora amb un funcio-
nament assambleari i un petit local al carrer Carles III
d'Eivissa. Tenia unes inquietuds relacionades amb el
món escolar, que de fet era el seu nexe d'unió, ja que
aglutinava gent de diferents tendències polítiques.
"Els arxius, representats 
principalment per les fitxes
dels afiliats, sortiren de la seu
per acabar amagats en els
armaris de la roba..."
C
L'animació d'aquesta associació no es va incrementar
i poc a poc minvà el seu nivell d'activitat fins que la
situació del moment va fer que acabés per desapa-
rèixer. Però sense dubte, aquell  fou el germen del
nou STEI. D'allà va sortir la gent (tot i que altres
seguiren camins diferents) que impulsà amb volunta-
risme una línia de sindicalisme més centrat en temes
laborals que pedagògics.
Significatives varen ser, en aquells dies, les repercus-
sions que en aquella associació  va provocar el
televisat cop d'estat del 23-F, interpretat per Tejero.
Estant alguns membres de l'Associació a les classes
de reciclatge de català, que es feien a l'antic edifici
de l'escola de Sa Graduada, interromperen les
classes per informar del que passava a Madrid. De
seguit les telefonades i les anades al local de Carles
III tingueren solució de continuïtat. Els arxius, repre-
sentats principalment per les fitxes dels afiliats,
sortiren de la seu per acabar amagats en els armaris
de la roba, a casa de n'Alfonso Herrero i a la casa de
na Joana Torres i en Daniel Moreno, camuflats en una
habitació de trastos dins el petit desordre  allà
existent. El cert és que  dormiren poc i escoltaren
molta ràdio aquella nit. Ja mai més aquells papers
no sortiren d'allà on varen ser dipositats, uns
destruïts i altres oblidats.
Però tornant als inicis de l'STEI, ja passats uns
anys, a finals dels 80 hi va haver una vaga de
professorat en l'àmbit nacional. Per qüestió de
l'atzar, des de Madrid en Carlos Cermeño de
l’UCSTE es va posar en contacte telefònic amb
l'escola de Sant Jordi. El telèfon acabà en mans
de n'Alfonso Herrero, ja que formava part
d'aquella associació de mestres i potser era ell, el
que més relació podia tenir amb la paraula
"sindicat". La idea era responzabilitar-lo en el
tema i a pesar de les reticències inicials, es va
prestar a fer aquest treball a Eivissa. 
Cal imaginar la situació d'aquells moments; sense
local, sense estructura organitzativa, sense hores de
dedicació, amb l'ajuda separada per unes quantes
milles nàutiques,  amb poca formació sindical, etc.,
DE L’STEI-i
Pere Lomas Torres,
membre de la Comissió Executiva de l’STEI-i, en representació de les Pitiüses
A EIVISSA I
FORMENTERA
QUASI
2008 gener/febrer/març PISSARRA
19
amb la col·laboració de persones com Leopold i
Daniel.
Poc desprès, Pere Polo va visitar el centre per parlar
de la vaga i va conèixer en aquell moment n'Alfonso.
D'aquesta forma el va animar i ajudar a fer la feina
de rellançament del sindicat STEI. 
I així va començar la tasca de la primera persona
encarregada de dur cap endavant l'STEI a Eivissa i
Formentera, impulsant així la xarxa de gent que li
permetia cada vegada fer més coses. 
La seu informal era al Bar Moreta del Carrer Madrid
a Vila, era on es podien deixar documents, recollir-
los i trobar n'Alfonso fora de l'horari escolar, quan
feia alguna tarda una partideta a les cartes. Es per
això que alguns la consideren, de fet, la nostra
primera seu a les Pitiüses.
"...començaren a funcionar per
primera vegada els cursos de
Formació i l'afiliació va anar
creixent i consolidant 
definitivament el sindicat."
C
En Biel Caldentey venia a Eivissa, quedant-se uns
tres dies i així feia l'acció sindical. Des d'Eivissa s'or-
ganitzava una ruta pels centres i amb el cotxe de
n'Alfonso es desplaçaven per l'illa. Fins i tot, conten
que un dia la culata del motor va dir prou i es va
rompre. Aquell any li va sortir car fer sindicalisme al
nostre primer alliberat!
La informació de què es disposava era majoritària-
ment oral i els documents arribaven per correus.
Més o manco així era la feina sindical aquells dies.
Un punt d'inflexió fou a principis dels 90, concreta-
ment des de l'octubre de 1992, quan n'Alfonso troba
i equipa el primer local de l'STEI a Vara de Rey
(inicialment compartit amb una gent que feia
traduccions). Aquell curs s'allibera a temps complet
per primera vegada una persona a Pitiüses,
n'Edelmiro Fernández. Això  va permetre visitar els
centres d'Eivissa i Formentera, disposar d'un espai  i
un horari per mantenir contactes amb la premsa, les
institucions i principalment, l'afiliació.
Desprès na Joana Torres va conduir l'STEI-i durant els
set cursos següents, fins a l'any 2001. Aquesta va ser
una etapa on es va iniciar el treball en temes de
solidaritat, començaren a funcionar per primera
vegada els cursos de Formació i l'afiliació va anar
creixent i consolidant definitivament el sindicat. En
tots aquests processos hi va tenir gran importància
l'articulació del Consell Permanent de Pitiüses: el
fòrum de debat i presa de decisions de l'STEI-i
Pitiüses.
L'ONGD Ensenyants Solidaris va començar fent una
gran feina que desprès ha continuat. Com a detall,
s'ha de recordar que en aquella etapa es va fer una
recollida de sous, amb la importantísima implicació
dels centres educatius d'Eivissa i Formentera.  Es va
poder construir una escola a El Salvador amb tot el
que es va recaptar.
La forma de fer sindicalisme d'aquells anys, anant als
centres a informar i amb presència als centres, va
ser desprès la fórmula copiada per la resta de
sindicats.
Ja a finals del 90 na Joana trobà una nova seu,
l'actual, al carrer Madrid  núm. 7, ja que l'antiga
amenaçava ruïna i ens vérem forçats a sortir. 
PISSARRA gener/febrer/març      2008
20
"En aquesta època férem un
bot qualitatiu en equipaments
informàtics i en atenció als
diferents sectors."
C
Durant aquesta fructífera etapa, na Joana va
compartir espai i feines amb més permanents
sindicals, primer amb n'Alfonso i ja després amb na
Xesca, na Isabel, na Mariví, na Mar i en Juanjo que
va ser el nostre primer alliberat a Eivissa de l'escola
concertada.  
Els cursos 2001-2002 i 2002-2003, en Juanjo Cardona
va agafar el relleu de na Joana i va ser el  portaveu de
l'STEI-i Pitiüses. Hi havia a Eivissa per primera vegada,
quatre permanents sindicals a temps complet: dues
dedicades a l'Educació Pública; l'enyorada i estimada
Rosa i na Mariví, una a Funció Pública, na  Reis i un a
l'Ensenyament Concertat, el mateix Juanjo. En
aquesta època férem un bot qualitatiu en equipaments
informàtics i en atenció als diferents sectors.
Des del curs 2003-2004, na Mariví Mengual, com a
cap visible, va aportar a l'STEI-i una etapa on el
treball tranquil, el bon tracte a l'afiliació, la ferma
creença en la intersindical i en l'àrea de la dona, es
veren fortament impulsats en molts aspectes, per
exemple la formació als diferents sectors, l'acció
sindical, la dedicació i el compromís.
L'STEI-i es va comprometre, des del primer dia, de
ple en les lluites contra les autopistes. Na Mariví era
part d'aquella colla de gent bona que per Can Pere
Casetes, una freda matinada de febrer, a trenc alba
i desprès d'una bona espera, va ser arrossegada per
la Guàrdia Civil fora de la línia de pas de les maleïdes
màquines. 
Cal dir que no era l'única afiliada a l'STEi-i que era
per allà; ni tampoc l'única que va ser a les "guàrdies"
fetes a Ca Na Palleva i a Can Malalt. L'STEi-i va viure
en primera persona els primers èxits, quan no hi
havia prou guàrdies civils a Eivissa per impedir que
molta gent solidària fes enrere les excavadores. I
també les massives manifestacions en contra de les
autopistes, l'impuls a la vaga general de 27 d'abril i
les nombroses accions realitzades tenien, sense
dubte, molta gent compromesa amb l'STEI-i.
Na Mariví va acabar el curs 2006-2007 la seva etapa
al sindicat, passant a la política municipal, on ara
treballa per fer possible un altre món.
Na Magdalena, na Joana, n'Edelmiro i jo mateix, el
que he resumit en un parell de folis quasi 30 anys de
l'STEI-i a Eivissa i Formentera, iniciam una nova
etapa que ja veurem per on continua. El que sí és
segur és que té molts de reptes, sobretot perquè les
circumstàncies socials, sindicals, polítiques i, espe-
cialment, de la situació de l'ensenyament i del
professorat a les Pitiüses, és clarament diferent de la
dels anys 80 o 90. q


30 anys

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2008_n0/128_p018.dir/Pissarra_2008_n0128_p018.pdf

30 anys

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears