Font Barceló, Joana Ma

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Sindical 
8 DE MARÇ, 
DONEM LA CARA! 
Joana Ma Font Barceló 
El 8 de març del 1908, més de cent dones trebal lado-
res d'una empresa t è x t i l de Nova York es declararen 
en vaga i es tancaren a la fàbr ica en reivindicació de 
millores en les condicions laborals. 
El propietar i de la fàbr ica , amb el suport de les auto-
r i t a t s governamentals va f e r intervenir l 'exèrc i t que, 
davant la negativa de les dones d'abandonar el seu 
tancament, envoltaren l 'ed i f ic i i provocaren un incen-
d i , la qual cosa causà la mor t de to tes les t rebal lado-
res. 
Els canvis socials són molt lents i encara que la nostra 
situació col·lectiva és millor que la de les nostres 
mares hem de continuar denunciant: 
- La femini tzació de la pobresa com a fenomen que 
persisteix i s ' incrementa. 
- La insuficiència i desigualtat en l'accés a l'educació 
i a la qualificació professional. 
- La insuficiència i desigualtat d'accés a la salut i als 
seus corresponents serveis. 
- La violència contra les dones. 
- Els e fectes di ferenciadors dels conf l ic tes armats 
sobre les dones, inclosos els de viure sota una ocupa-
ció estrangera. 
- La desigualtat de presència en les est ructures polí-
tiques i econòmiques, en to tes les formes d 'ac t iv i ta t 
productives i en l'accés als recursos. 
- La desigualtat ent re homes i dones en les parcel·les 
de poder i decisió corresponents. 
- Els mecanismes insuficients 
en to t s els nivells per a la pro-
moció del desenvolupament de 
les dones. 
- L'accés en desigualtat i sota 
estereot ipus als sistemes de 
comunicació, especialment en 
els mitjans de comunicació de 
masses. 
- La desigualtat de gènere en 
l 'admin is t rac ió de recursos 
naturals i en la salvaguarda del 
- La discriminació persistent i violació dels de drets 
de les nines. 
La celebració del 8 de març continua essent necessà-
ria com una ocasió especial per f e r presents els nos-
t r e s plantejaments a la societat, com a constatació de 
la discriminació que encara sofreixen les dones i com 
a símbol, per un costat , de la sol idar i tat entre les 
dones i, per l 'a l t re , de la força que tenim per aconse-
guir t ransformar aquesta societat en una societat 
jus ta per a les dones i per als homes. 
Dos anys després, aquest dia fou 
declarat "Dia Internacional de la 
Dona" en record de to tes aquelles 
dones. 
D'aleshores ençà, aquesta data ha 
estat una jornada de l luita de les 
dones d 'ar reu del món en defensa 
dels seus dre ts . 
Ara, en el ll indar del nou mil·lenni, i 
malgrat els avenços socials aconse-
guits, hem de continuar donant la 
cara. Hem de continuar t rebal lant 
per assolir un a l t re model humà, 
basat en una nova èt ica per ta l de constru i r una socie 
t a t solidària. 
medi ambient. 
P I S S A R R A 94 
Sindical 
El Consell Plenari de l ' STE I , després d'anal i tzar l 'ac-
t i t ud de la Conselleria d'Educació, vol manifestar i 
denunciar: 
La manca de voluntat negociadora de la Conselleria 
d'Educació. Les "reunions" amb la Direcció General de 
Planificació i Centres s'han desenvolupat sense cap 
tipus de proposta ni documentació, alhora que els cen-
t res públics eren " in formats" - de forma oficiosa - del 
que es negava a les organitzacions sindicals. La 
Direcció General de Personal supeditava I' avan-
çament de les seves propostes a les decisions que . 
havia de prendre la Direcció General de 
Planificació i Centres. 
La Conselleria, t o t i establ i r dins el mes de feb re r , un 
calendari de reunions per a iraciar els temes propo-
sats per l 'STEI s'ha l imi tat a no avançar cap 
proposta concreta. Així doncs, ens t robam quej 
la Conselleria davant l 'exigència d'avançar en 
temes com: l'equiparació re t r ibut iva. l 'apli-
cació del fons social als funcio-
naris docents, una proposta^ 
d'acord de plantilles -LOGSE-
l'establiment d'uns c r i te r is d'ads-
cripció al primer cicle d'ESO consensuat i 
t ransparent, la negociació de les condicions 
laborals: horar i , nivell de complement de 
destí, atenció a la d ivers i ta t de l'alumnat..., 
llicències per estudi , formació del professo-
ra t , calendari escolar... Establiment d'un 
veri table MAPA ESCOLAR que fac i f r o n t 
als dèf ic i ts de Centres de Secundària, 
Cicles Formatius, Modal i tats de Batxi l lerat. 
Dotació d'Escoles d ' Id iomes . O f e r t a 
d'Educació de Persones Adultes i o fe r t a d ' 
ARTs Aplicades, segueix sense f i xa r els seus 
cr i ter is . 
L'STEi no vol continuar amb aquesta cerimònia de la 
confusió, exigeix que la Consellera es posi a negociar. 
El Consell Plenari de l ' S T E I , també vol denunciar la 
manca de propostes per part de la Direcció General de 
Planificació i Centres respecte a la negociació inexis-
ten t de les condicions laborals de I' ensenyament p r i -
vat concertat així com les i r regular i tats en les nòmi-
nes (endarreriments en els pagaments, en I' aplicació 
de la puja del 98... etc.) 
Tot això va culminar en la constatació d ' i r regular i ta ts 
i manca de transparència de l 'Administració a la 
Comissió de Concerts, la qual cosa va obligar l 'STE I 
a l'abandonament d'aquesta comissió i reclamar 
que la convocatòria es fac i en el l l iurament de 
to ta la documentació que permeti un transpa-
rent i regular procés d'aprovació dels con-
cer ts . 
La Conselleria d'Educació, també ha mantingut 
f ins ara una postura d'absoluta indiferència 
davant la reclamació de l 'ober tura de nego-
ciacions a l'àmbit universi tar i : pendent l 'equi-
paració re t r ibut iva i a l t res temes d ' interès 
laboral. 
'Per t o t això. 
Plenari reclama: 
el Consell 
1. Negociacions reals tan t a I' ensenyament 
públic com privat amb propostes concretes de la 
Conselleria. 
2. Ober tura de les negociacions a la U IB . 
En cas de no avançar en aquesta línia, l ' STE I inicia-
rà un procés gradual de mobilitzacions (recollida de 
signatures, concentracions davant la Conselleria) que 
podria culminar amb una proposta formal de VAGA. 
Palma, 9 de març de 1999 
II P ISSARRA 94 
MANIFEST DEL CONSELL 
PLENARI DE L'STEI 
Sindical 
INFORMACIÓ SOBRE 
BAIXES LABORALS 
Q U I PAGA LA B A I X A 
Del sou bru t dels t rebal ladors i t rebal ladores una 
part va destinada a la Seguretat Social. 
Aquesta par t serveix per a : 
a.-Cobrar quan estam a l'atur 
b.-Perïodes de matern i ta t 
c.-Jubilació. 
b.-Baixes per malaltia 
I N C A P A C I T A T TEMPORAL 
(per malaltia o accident laboral). 
La Seg. Social dóna: 
1.- Atenció sanitària i farmacèut ica necessà-' 
ria. 
2.- Ment re t é la baixa li paga el subsidi. 
L'Empresari està al l iberat de pagar el sou 
un t rebal lador o t rebal ladora que no^ 
exerceix la seva funció laboral habitual. 
Q U A N T I A DEL S U B S I D I : 
a.- Varia en cada cas 
b.- S'han de complir uns requisits' ' 
bàsics 
c - Segons el t ipus de Conveni ( * * * ) 
(***) III Conveni Col·lectiu d'Empreses d'ensenyament 
privat sostingudes totalment o parcialment amb fons] 
públics. 
- SALARIS: 100% del salari durant 7 mesos + 1 mes per^ 
trienni d'antiguitat. Després el 757c de la Base Reguladora. 
- BASE REGULADORA: 
(Sou Base x 14) + (triennis x 14) + (Complements x 12) + (plus 
Insularitat x 12) /12 =... 
SEGONS LA SEGURETAT SOCIAL 
- Malaltia professional: Com a conseqüència de la feina 
que exerceix. 
- Malaltia comuna: Provocada per circumstàncies des-
lligades de l 'act ivi tat laboral, (ex: Grip) 
El METGE O LA METGESSA són els encarregats de 
determinar si una malaltia és comuna o professional. 
En certes situacions, no molt dares, ho ha de decidir 
un advocat o advocadessa. 
REQUERIMENTS BÀSICS per a cobrar el subsidi 
per incapacitat temporal : 
1 - Malaltia comuna: Cot i tzats 180 dies els darrers 5 
anys anter iors a la baixa. 
2.- Malaltia professional i accident de treball: No s'e-
xigeix un mínim de cot i tzació. El malalt cobra el 
sidi al 2n dia de donar-se de baixa. 
r Q U I PAGA LA B A I X A ? 
'.- Malaltia comuna i accident no laboral: 
.'empresari abona 12 dies a par t i r del 4 t dia de 
baixa. A par t i r del 16è dia se'n f a càrrec la Seg. 
Social. 
2.- Malaltia professional o accident laboral: La Seg. 
:ial se'n f a càrrec a par t i r del 2n dia 
.DURADA DE LA PRESTACIÓ DE LA SEGURE-
ÍTAT SOCIAL 
[Què passa quan la malaltia s'allarga per molt 
[ temps? 
J.- Malaltia comuna i Accident no laboral: 
)Màxim 12 mesos (possibi l i tat de 6 mesos de pròrroga). 
2.- Malaltia professional i/o acci-
dent laboral: Sis mesos amb observació del metge, 
prorrogable a 6 mesos més, si el metge ho t roba 
I necessari. 
Una vegada exhaurides les pròrrogues, el metge deci-
deix: 
a.- üedarar la incapacitat permanent 
b.- Signar l'alta mèdica. 
La Seguretat Social podrà f lex ib i l i t zar els límits de 
durada per incapacitat si ho considera oportú .Durant 
aquest període addicional, l 'Estat perllongarà el subsi-
di al t rebal lador o trebal ladora. 
Elaboració S T E I sobre ar t ic le de 
"EL MUNDO" de 07- febrer -1 .999 
P I S S A R R A 94 III 
Sindical 
TREBALL A TEMPS PARCIAL I LA 
SEVA RELACIÓ AMB LA J U B I L A C I Ó 
ANTICIPADA A M I T J A JORNADA. 
Segons el REAL DECRETO-LEY 15/1998, del 27 de 
novembre, s'han introduït uns canvis per ta l de millo-
rar el mercat de t rebal l en relació al t rebal l a temps 
parcial. 
L'esmentada millora, requereix una regulació que, res-
pectant la f lex ib i l i ta t , garanteixi determinats pr inci-
pis bàsics: 
a) La igualtat de t r a c t e i la no discriminació de les 
treballadores i t rebal ladors a temps parcial en relació 
als de temps complet. 
b) El principi de voluntar ietat en ïaccés al t rebal l 
a temps parcial. 
c) L'accés e fect iu a la protecció social. 
QUÉ ÉS UN CONTRACTE A TEMPS PAR 
CIAL? 
En primer lloc, s'hauria de def in i r el que s'entén 
per trebal l a temps parcial. 
Un contracte de feina s'entendrà 
celebrat a temps parcial quan el nom-
bre d'hores al dia, setmana, mes o any, 
sigui infer ior al 77% de la jornada a 
temps complet establer ta en el Conveni 
Col·lectiu. 
El contracte a temps parcial podrà concertar-se 
per temps indef ini t o per duració determina-
da.Serà per temps indef ini t quan: 
a) Es concert i per a la realització de trebal ls 
f ixos i periòdics dins el volum normal d'act iv i tat de 
l'empresa. 
b) Es concert i per a la realització de trebal ls que fen-
guin el caràcter de f ixosdiscontinus i no es repeteixin 
en dades certes. 
Així mateix, s'entendrà com a contracte a temps par-
cial l'acordat ent re t rebal ladora i t rebal lador i l'em-
presa per reduir la jornada de t rebal l i de salari ent re 
un mínim del 30% i un màxim del 77% quan assoleixi 
les condicions generals exigides per a ten i r d re t a la 
pensió contr ibut iva de jubilació de la Seguretat Social 
amb excepció de l'edat que haurà d'ésser inferior,com 
a màxim, cinc anys a l'exigida (60 anys). L'execució d'a-
quest contracte de t rebal l a temps parcial i la seva 
ret r ibució, seran compatibles amb la pensió que la 
Seguretat Social reconegui. 
L'empresa concertarà simultàniament un contracte de 
t rebal l amb un a l t ra trebal ladora o trebal lador per ta l 
de completar la jornada mit jançant un contracte de 
relleu. 
REGLES QUE REGEIXEN ELS CONTRACTES A 
TEMPS PARCIAL 
1 . - El contracte s'ha de formal i tzar necessàriament 
per escr i t segons model. 
2 . - La jornada diària podrà real i tzar-se de forma 
continuada o part ida. 
3.- Les trebal ladores i t rebal ladors a temps par-
cial no podran real i tzar hores extraordinàr ies però 
sí hores complementàries entenent com a hores 
complementàries aquelles que han estat 
pactades en el contracte a temps par-
cial conforme al règim jur íd ic esta-
b le r t en el Conveni Col·lectiu. 
4 . - Les trebal ladores i t rebal ladors a 
temps parcial tendran els mateixos 
dre ts que els contractats a temps com-
plet. 
5.- La conversió d'un t rebal l a temps complet en un 
t rebal l a temps parcial i viceversa, tendra sempre 
caràcter voluntari. 
L'empresari ha d' informar els t rebal ladors i t reba-
lladores de l'empresa sobre l'existència de llocs de 
feina vacants i sobre l'increment del temps de t r e -
ball a temps parcial. De la mateixa manera,les t reba-
lladores i t rebal ladors que sol·l icit in el re to rn a la 
situació anter ior , tendran preferència per a l'accés a 
un lloc de t rebal l vacant corresponent al mateix grup 
professional o categoria. Igual preferència tendran 
les persones que contractades inicialment a temps 
parcial,amb una ant igui tat a l'empresa de 3 anys amb 
l'esmentat contracte,per a la cobertura de vacants a 
temps complet corresponents al mateix grup profes-
sional o categoria. 
6 . - Els convenis col·lectius sectorials o d'àmbit in fe-
r ior , podran establ ir els requisits i especialitats per a 
la conversió de contractes a temps complet en con-
t rac tes a temps parcial per motius famil iars o forma-
t ius. 
IV P ISSARRA 94 


8 de març, donem la cara!

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1999_n0/94_p063.dir/Pissarra_1999_n094_p063.pdf

8 de març, donem la cara!

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears