Granero, Assumpció

Serra, Sebastià

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Jornada Escolar PISSARRA 81 
ANÀLISI COMPARATIVA 
DE LA JORNADA ESCOLAR 
A LES DIFERENTS CCAA 
Assumpció Granem i Sebastià Serra 
Pissarra ha fet un recull de legislació 
i/o normativa sobre la jornada i el calenda-
ri escolar en totes les CCAA amb compe-
tències educatives. Pel que fa al territori 
MEC fem referència a l'Ordre de caràcter 
general que ho regula per, a la fi, centrar-
nos en la problemàtica pròpia de la nostra 
Comunitat Autònoma i en l'acord amb la 
Direcció Provincial del MEC de 
Balears, mitjantçant el qual es 
permitia la modificació de la jor-
nada i/o l'horari, en vigència, 
amb petites modificacions, des 
del curs escolar 1993-94 fins a 
abril de 1995 a partir del con-
flicte del CP. Infant don Felip, i 
en la actualitat en desús. 
Com es desprèn de l'estudi 
comparatiu realitzat, en moltes 
Comunitats Autònomes, amb 
competències o no, encara s'es-
tà lluny de donar una veritable 
solució a un problema que s'arrossega des 
de fa tant de temps. 
UN POC D'HISTÒIUA PER RE-
FRESCAR LA MEMÒRIA 
La Llei d'Educació Primària de 1945 
establia una jornada diària de 3 hores de 
matí i 2 horabaixa, de dilluns a dissabte, i 
l'horabaixa del dijous per a passejos i ex-
cursions. Era una jornada de 28-30 hores. 
La Llei General d'Educació del 70 fixà 
la jornada de 5 hores de dilluns a diven-
dres, en sessions de matí i tarda. El dissab-
te es dedicava a activitats extraescolars, 
computat com dia lectiu. Basant-se en ra-
ons climatològiques durant setembre i juny 
es podia realitzar la jornada única, a criteri 
de les Delegacions Provincials. 
El creixement demogràfic d'algunes 
zones i el conseqüent augment de matrícu-
la va suposar en bastants de centres el do-
ble tom amb jornada continuada. 
Així, a partir dels 70, la jornada conti-
nuada es una aspiració compartida per un 
nombre creixent de professorat, pares, ma-
res i alumnat. 
La circular de la Direcció General 
d'EGB per al curs 1986/87 significava un 
canvi substancial perquè obria la possibili-
tat d'implantació de la jornada continuada. 
Els requisits demanats eren fàcilment as-
solibles: 
- Aprovació del Consell Escolar per majo-
ria absoluta. 
- Informe favorable del Claustre i de l'APA. 
- Consulta individualitzada als pares i ma-
res. 
Els Directors Provincials la podien ator-
gar o denegar en funció dels aspectes fun-
cionals, pedagògics i socials. 
L'escassesa de temps per realitzat tots 
els tràmits i presentar la sol·licitud va ser 
un gran inconvenient pels centres. Malgrat 
això, la jornada continuada es concedí a la 
majoria dels centres sol·licitants. Els cen-
tres que no varen poder reunir els requisits, 
i altres, esperaren amb il·lusió el curs se-
güent. 
Però, davant la magnitud de la reposta 
i les expectatives obertes en la majoria dels 
centres, l'Administració s'arreplegà en la 
circular del curs 1987/88 i tancà, de fet, la 
possibilitat d'implantació, ja que restringia 
l'autorització de jornada continua-
da a "...necessitats inel·ludibles 
d'escolarització, utilització de trans-
port regular en col·legis rurals o cir-
cumstàncies molt especials...". Cal 
dir que la pressió de les Comuni-
tats Escolars féu que es prorrogues-
sin les jornades continuades del curs 
anterior, però encara que l'Adminis-
tració no es va atrevir a revisar les 
ja concedides, va denegar les noves 
sol·licituds malgrat l'augment dels 
centres sol·licitants que varen veu-
re fustrades les seves aspiracions. 
Des d'aquesta perspectiva es plantejà 
la vaga del 88, que va desembocar en els 
acords de novembre del 88 que, al capítol 
VIII i sobre jornada i calendari escolar, de-
ien textualment: 
"El MEC i els Sindicats de l'Ensenya-
ment Públic negociaran, en un termini mà-
xim de tres mesos, els següents aspectes de 
la jornada docent: 
/.- Elaboració d'una norma que dero-
gui l'OM de 31-VII-87, la qual estableix la 
a b r i l - m a i g 9 6 • 1 5 
PISSARRA 81 Jornada Escolar 
jornada laboral del professorat. 
2- Jornada continuada. El punt dos 
(l'anterior) haurà de ser analitzat amb tots 
els components de la Comunitat Escolar i, 
sis 'escau, amb les Administracions locals " 
Un cop desactivada la pressió de la mo-
bilització, l'Administració no tan sols es va 
negar des de llavors a negociar el tema, sinó 
que es reafirmà en mantenir la jornada xa-
pada i publicà l'OM de 9-VI-89 sobre fun-
cionament de centres, que regulava les ac-
tivitats escolars d'EGB. Al seu apartat l. I, 
referent a l'horari escolar, deia tex-
tualment: 
"L'esmentat horari es desenvo-
luparà sempre en sessions de mati 
i horabaixa, amb un pausa, al 
menys, de dues hores entre ambdu-
es". 
Com hem vist, ja en els anys pre-
cedents diferents Direccions Provin-
cials (Astúries, Balears, i altres...) 
havien concedit arbitràriament la 
jornada continuada a qualque cen-
tre i l'havien denegada a altres molts 
que l'havien sol·licitada, tot i reunir 
els mateixos requisits. Posterior-
ment i emparant-se en la normativa 
abans esmentada, les Administraci-
ons van procedir a un rebuig siste-
màtic de les sol·licituds presentades, 
llevat de casos com el de Galícia, 
que va avançar un pas cap endavant, ela-
borant una normativa pròpia que regulava 
la possible modificació de jornada amb ca-
ràcter experimental, i realitzava l'estudi i 
l'avaluació de la seva aplicació. 
El tancament de l'Administració obrí 
una enorme crisi a la resta de les CCAA i 
es va desplegar una forta lluita amb l'ob-
jectiu de conquerir l'autonomia de les Co-
munitats Educatives per a establir el tipus 
de jornada que consideressin més adient. 
Es comprova, d'aquesta manera, la 
manca d'un criteri unitari per part de les 
direccions provincials del MEC i de les cor-
responents conselleries d'Educació amb 
competències a l'hora de tractar el proble-
ma de la jornada. 
LA HISTORIA INACABABLE A 
L'ACTUALITAT 
A Andalusia en els darrers anys s'han 
estat experimentant distints models de jor-
nada continuada. L'aspiració del professo-
rat andalús a la generalització d'aquest ti-
pus de jornada ha estat canalitzada pels sin-
dicats de l'ensenyament d'aquesta comu-
nitat. La pressió sindical ha donat com a 
resultat que, després de diversos contactes 
Administració-Sindicats en la Mesa Secto-
rial andalusa, l'Administració educativa 
presentés als sindicats una proposta de mo-
dificació de jornada, actualment vigent, i 
que resumim al recull legislatiu. Aquesta 
proposta de "jornada a la carta" fou rebut-
jada, per insuficient, pel professorat en un 
referèndum (51,7% front al 38,83%). Mal-
grat això, va ser signada, a posteriori, per 
CCOO i ANPE en contra del sentir majori-
tari del professorat, expressat majorità-
riament amb totes Ics garanties en la con-
sulta i posada en pràctica el gener de l'any 
1992 per la Conselleria d'Educació, encara 
que no complia amb les aspiracions de les i 
els ensenyants. 
A Catalunya Ics ordres 19-V-95 i 25-
LX-95 implanten el model dejornada xapa-
da per a tots el centres públics, concertats i 
privats de Parvulari, Primària, EGB, ESO, 
Batxillerat, BUP i FP, llevat FP 2n grau i 
COU que podran fer jornada única. Es a 
dir, no es permet altre tipus de jornada a 
nivell general, tan sols es dóna la remota 
possibilitat de sol·licitar-la però, de fet, 
l'Administració actua no concedint-la. 
A Canàries la lluita venia de molt en-
rere. La crisi oberta es caracteritzava per la 
insubmissió de moltes Comunitats 
Educatives contra la normativa res-
trictiva de la Conselleria d'Educa-
ció que impedia, a la pràctica, la 
implantació de la jornada continu-
ada. Durant aquests temps es va-
ren fer nombrosos expedients a di-
rectors/es que, conseqüentment 
amb la decisió majoritària de les 
seves Comunitats Escolars, adop-
taren la jornada continuada. A con-
seqüència d'aquesta guerra ober-
ta, tots els sectors representatius de 
les Comunitats Educatives s'orga-
nitzaren en un mateix front. Així, 
l'any 1991 es va signar un pre-
acord entre els Sindicats STEC, 
UDE (A), CCOO, UGT, ANPE i 
CSIF, la Confederació d'APAs de 
les 7 illes i l'Associació d'Estudi-
ants Progressistes que reconeixia la sobira-
nia de les Comunitats Escolars per establir 
el tipus dejornada que desitjaven i l'obli-
gació de l'Administració d'encarregar-se 
del finançament de les activitats extraes-
colars necessàries. L'acord amb l'Adminis-
tració va venir poc després i el setembre de 
1992 la Conselleria d'Educació, Cultura i 
Esports implantà amb caràcter experimen-
tal la jornada continuada. Cal remarcar que 
la lluita constant i la unitat d'acció a Canà-
ries ha donat dos saborosos fruits: les Co-
munitats Educatives han conquerit la seva 
autonomia i l'Administració ha reconegut 
la seva obligació de finançar les activitats 
extraescolars que es considerin necessàri-
es. 
16 • abr i l - m a i g 9 6 
Jornada Escolar PISSARRA 81 
Al País Valencià es va obrir un debat 
en els Consells Escolars Municipals impul-
sat des del Consell Escolar Valencià sobre 
nou calendari i jornada per a la Reforma, 
que va conduir, abans de finalitzar el curs 
91-92, en un document conjunt plantejat a 
l'Administració Autonòmica. Malgrat tot 
aquest procés, l'Ordre de 15 de maig de 
1995 estableix la jornada xapada per a tots 
els centres docents no universitaris durant 
el curs 1995-96. Les autoritzacions especi-
als de modificació de jornada són potestat 
del director territorial d'Educació 
corresponent i, fins a hores d'ara, 
no tenen cap voluntat de conce-
dir la jornada continuada; això sí, 
es pot sol·licitar, però si en el ter-
mini d'un mes no hi ha cap reso-
lució expressa, s'entendrà que ha 
estat denegada. 
Més restrictiva és encara la 
normativa vigent al País Basc 
que implanta la jornada xapada 
perquè sí, sense donar lloc a cap 
tipus de modificació de jornada, 
a no ser la supressió dels hora-
baixes de juny i setembre inten-
sificant la jornada matinal amb un màxim 
de 4 hores lectives, però l'horari de presèn-
cia del professorat en el centre serà de 6 
hores diàries, com a mínim. 
Sobre jornada continuada Galícia ha 
estat capdavantera en el temps. Mentre les 
distintes Administracions es replegaven 
d'acord a la Circular de la Direcció Gene-
ral de Centres Escolars per al curs 87/88 i 
de l'Ordre del 9-VI-89 (abans esmentades), 
la Direcció General d'Educació Bàsica 
d'aquesta comunitat va possibilitar l'auto-
rització per implantar una jornada lectiva 
en sessió única matinal en els centres de 
Preescolar i EGB mijantçant una resolució 
del 8-VII-88. I, és més, es va firmar un 
Conveni de Cooperació entre la Conselle-
ria d'Educació i la Universitat de Santiago 
de CompostelTa per a l'estudi i l'avaluació 
de la jornada lectiva en sessió única implan-
tada, amb caràcter experimental, en alguns 
centres de la CA. Així, fins que les tasques 
d'aquest Conveni no concluiren, no es pro-
cediria a la implantació d'aquest horari en 
més centres. Els centres que ja tenien auto-
ritzada la jornada continuada seguirien 
d'aquesta manera mentre que els resultats 
parcials de l'estudi i l'avaluació no acon-
sellessin suspendre l'experiència. L'ICE 
d'aquesta Universitat donà un informe fa-
vorable de l'experiència l'any 1992, cons-
tatant que no existien diferències significa-
tives quant a tipus de jornada des de les 
perspectives psico-pedagògiques, mèdico-
sanitàries i pedagògico-organitzatives. En 
conseqüència, l'O 13-IV-93 dóna la possi-
bilita t de general i tzació de 1' experiència es-
tablint el procediment d'implantació de la 
jornada continuada en els centres d'Educa-
ció Infantil, Primària i EGB. Els centres que 
ja la tenien concedida també la demanari-
en seguint el procés d'aquesta ordre pel curs 
1993/94. 
A les nostres Illes, i com a part encara 
de l'anomenat territori MEC, estam regla-
mentàriament subjectes al que disposi la 
normativa general del MEC. A la nostra 
Comunitat, degut a l'expansió demogràfi-
ca dels anys setanta, foren necessàries no-
ves construccions escolars, sobretot en les 
zones de major impacte del tunsme com són 
els municipis costaners de Calvià, Palma i 
d'Eivissa, entre d'altres, on la demanda 
d'escolarització superà l'oferta educativa. 
Tant és així que el MEC es veié obligat a 
imposar dobles toms, amb les corresponents 
jornades continuades de matí i horabaixa. 
Una vegada es van construint nous centres 
i disminueix el ritme de creixement de la 
natalitat es van eliminant aquests dobles 
toms, possibilitant que quedi en alguns cen-
tres la jornada continuada del matí. La qual 
cosa també interessa en determinats casos 
al MEC per quant estalvia part de transport 
escolar i menjadors. L'expe-
riència de jornada continuada 
de dematins reb una acollida 
majoritàriament favorable 
pels diferents sectors de la co-
munitat educativa, i augmen-
ta progressivament la seva de-
manda. Però, com ja hem re-
cordat en la introducció, el 
MEC es tanca en banda i no a 
accepta la modificacinó de 
jornada i tan sols es preveu 
aquesta possibilitat per "ne-
cessitats d'escolarització o 
circumstàncies molt especi-
als". L'OM de 9-VI-89 difi-
culta encara més aquesta possibilitat. La 
Direcció Provincial del MEC a Balears 
adopta en aquest període una actitud més 
restrictiva, concretada en la necessitat de 
més d'un 80% dels/de les pares/mares que 
manifestin una posició favorable a la mo-
dificació de jornada, perquè la Direcció Pro-
vincial entri a considerar la sol·licitud. Així 
i tot, la concessió o la negativa depenen de 
la decisió del Director Provincial. La crei-
xent demanda del professorat i de la resta 
de la Comunitat Educativa en el sentit d'es-
tablir uns mecanismes democràtics de pre-
sa de decisió sobre la modificació de jorna-
da, condueix a la firma d 'un acord 
consensuat amb la Direcció Provincial el 
30 de setembre de 1993. Aquest acord, però, 
ha tingut una vigència de tan sols dos cur-
sos, des de setembre del 93 fins a maig del 
95, ja que arran d'una demanda presentada 
per un sector de pares/mares del CP Infant 
a b r i l - m a i g 9 6 • 1 7 
PISSARRA 81 Jornada Escolar 
don Felip del Molinar, i de la situació vi-
gent en el territori MEC, la Direcció Pro-
vincial reb l'ordre d'actuar i suspendre 
aquest acord. Malgrat aquests entrebancs, 
als centres públics de les Illes Balears el 
percentatge de centres amb jornada conti-
nuada és el més alt de tot el territori MEC 
i, fins i tot, el procés gaudia d'un ample 
consens, trencat per un incident minoritari 
que va coincidir en el temps amb un con-
flicte a Toledo i amb el relleu del Director 
Provincial. 
A l'anomenat territori M E C la situa-
ció actual és la mateixa, sobretot després 
de la postura autoritària i intransigent mos-
trada pel MEC en el "conflicte" de Toledo, 
on una bona part dels centres havien deci-
dit, mitjançant l'acord dels consells esco-
lars i de la comunitat educativa, d'implan-
tar la jornada continuada. Aquesta es va dur 
a terme el curs 94-95, però al començament 
del curs 95-96 el MEC, unilateralment, va 
anul·lar aquest tipus de jornada, imposant 
novament la jornada xapada. Això va su-
posar la mobilització de la comunitat edu-
cativa, així com la dimissió dels directors 
dels centres i del Director Provincial de 
Toledo. Malgrat tot, el MEC s'ha mostrat 
inflexible i, a hores d'ara, és un tema pen-
dent de resoldre. El MEC ha continuat ne-
gant-se a reconèixer el dret i l'autonomia 
de les Comunitats Escolars per establir el 
tipus dejornada decidida democràticament. 
Així doncs, a les Comunitats Autònomes 
del territori MEC, majoritàriament, les dis-
tintes Comunitats Educatives han continu-
at revindicant un model diferent de la jor-
nada establerta amb caràcter general, més 
adequada a les necessitats de l'alumnat, del 
seu entorn, de l'ambient familiar, dels ob-
jectius de cada centre i de les aspiracions 
del professorat. Les Administracions tenen 
les taules plenes de muntanyes de papers 
amb aquesta reivindicació. I des de la Con-
federació d'STEs hem reclamat constant-
ment al Secretari d'Estat l'obertura de la 
Mesa Sectorial sobre el tema. 
La situació actual, per tant, és de total 
tancament per part del MEC davant qual-
sevol modificació del tipus dejornada, i tan 
sols hi ha la perspectiva d'una negociació 
pendent amb el MEC sobre el tema. • 
S a (goí>t§tet4ia 
\ , l„o / - „ l l c I 
des Call S.L. 
Pça Sta. Eulàlia / C/Morey, l 
Tel: i Fax: 72 17 86 Palma 07001 
FOTOCOPIES EN COLOR 
100 ptes 
En ple Centre Històric 
' F o t o c ò p i e s 
> M u l t i c ò p i e s 
• F o t o c ò p i e s e n c o l o r 
» C ò p i e s d e p l à n o l s 
• P l a s t i f i c a c i o n s 
• E n q u a d e r n a c i ó r à p i d a 
• R e v i s t e s i f u l l e t s 
> I m p r e s s i ó l à s e r 
• I m p r e m t a r à p i d a 
• T e r m o g r a f i a 
• S e r v e i d e t e l e f a x 
« F o t o c ò p i e s e n p a p e r 
e c o l ò g i c r e c i c l a t 100% 
• V e n d a d e p a p e r r e c i c l a t 
> S e r v e i d e r e c o l l i d a i e n t r e g a a d o m i c i l i 
• P r o f e s s i o n a l i t a t t o t a l 
18 • abril - maig 9 6 


Anàlisi comparativa  de la Jornada Escolar a les diferents CCAA

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1996_n0/81_p015.dir/Pissarra_1996_n081_p015.pdf

Anàlisi comparativa de la Jornada Escolar a les diferents CCAA

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears