Santaner Pons, Maria de les Neus

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA oct. / nov. / desembre 2008
42
Des de fa un temps, un grup de personestreballam per tal de desmentir la difusió decreences negatives que fan referència a
l’escola i que distorsionen greument la realitat.
Aquestes informacions tenen per objectiu la
negativitat de l’escola, dels pocs continguts que s’hi
ensenyen, que es fan activitats poc rellevants, que
els nivells d’exigència són baixos, que l’alumnat és
pitjor que el d’abans, que hi ha molta “pedagogia” i
poc ensenyament. Consider que el tema no s’ha de
tractar amb tanta frivolitat i que cal una anàlisi
acurada, ja que estam parlant, a fi de comptes, de
la futura ciutadania.
La idea que els nivells d’exigència han baixat té una
fàcil resposta en contra. D’una banda, és suficient
en comparar els llibres de texs d’avui en dia que
contenen formulacions més abstractes i en edats
més joves; cada vegada és més pesada
la càrrega acadèmica dels i de les
estudiants, cada vegada hi ha més
assignatures, cada vegada costa més al
professorat acabar el programa del
curs, cada vegada hi ha més mares i
pares que se’ls fa més difícil entendre
els llibres de text del seus fills i filles.
D’altra banda, tal vegada, darrere la idea que els
nivells baixen hi hagi una explicació evident del
fracàs de l’escola. A cada nivell educatiu el
professorat comprova la debilitat del coneixement
de gran part de l’alumnat. No obstant això, s’hauria
de plantejar si el motiu del fracàs escolar és perquè
el model d’ensenyament de transmissió i tradicional
no provoca un aprenentatge de qualitat i que pugui
perdurar. No entendre les explicacions a la classe, no
trobar sentit a molts continguts escolars, estudiar
mecànicament just per als exàmens, oblidar
ràpidament el que s’ha aprés... són experiències
compartides per moltes persones. Aquestes realitats
s’obliden quan s’analitza el fracàs escolar actual.
Per tant, el fracàs escolar no s’explica perquè els
nivells d’exigència baixin ni perquè l’escolarització
s’estengui a més estudiants (escolarització
d’alumnat immigrant) i per més temps, sinó perquè
el model educatiu vigent fa temps que ha caducat.
Per altra part, l’alumnat actual no és ni millor ni
pitjor que el d’abans, són diferents. Les nines i els
nins, els joves d’avui en dia i els joves i al·lotes
d’abans són el producte de la societat en què viuen.
Jutjar-los negativament com a col·lectiu és un
exercici simplista i una forma d’ocultar la responsa-
bilitat d’una societat adulta. La incitació permanent
i constant al consum, l’estimulació a la cultura de
l’èxit, del triomf, de la superficialitat, la conversió
de les nines i els nins, de les i dels adolescents en
objectius permanents del mercat són realitats que
influeixen poderosament en el seu creixement i des-
envolupament com a persones.
La societat, en general, té una actitud hipòcrita: es
veu reflectida en la infància i en la joventut, massa
sovint, i no li agrada el que veu, en lloc d’analitzar
les causes, reacciona atacant. Alguns mitjans de
comunicació han afavorit l’extensió d’alarma social
injustificada en relació a la conducta de l’alumnat.
La manca de respecte vers els i les docents, l’asset-
jament entre iguals (“bullying”), la violència
escolar, etc., encara que són reals sempre han
UNA ALTRA ESCOLA ÉS NECESSÀRIA
I POSSIBLE*
Neus Santaner,
membre del Consell Plenari de l’STEI-i
“Alguns mitjans de comunicació han afavorit
l’extensió d’alarma social injustificada en
relació a la conducta de l’alumnat.”
*Article publicat a “Diario de Mallorca”, el 25-10-2008.
PISSARRA oct. / nov. / desembre 2008
43
existit, no obstant s‘han sobredimensionat i s’han
convertit en un tema més de determinat periodisme
sensacionalista.
No és veritat que el professorat del nostre país
tengui un excés de formació pedagògica i un dèficit
de formació de continguts. En una professió
centrada en la pràctica, ni el professorat de
primària ni el de secundària no ha tengut una
formació vinculada als centres escolars (seria
inimaginable una cosa semblant en la formació dels
metges i metgesses, per exemple). Fins i tot a la
universitat, on es formen aquests futurs docents,
no és necessària cap formació pedagògica o
didàctica per formar part del seu professorat. Per
aquest motiu és urgent i necessària una profunda
reforma de la formació inicial del professorat que
assumeixi que per ensenyar no és suficient amb
saber molt, tal com l’STEI-i reclama des de fa molt
de temps.
Tant l‘escola com la universitat necessiten un canvi.
El canvi que proposam no pot venir del model
tradicional. Tampoc no es realitzarà aplicant
polítiques neoliberals de mercantilització de l’ense-
nyament. Ni traslladant a l’escola models neotecno-
lògics de planificació i control de qualitat. Les
persones i la seva educació no són
mercaderies i l’ensenyament i l’apre-
nentatge tampoc no són simples
processos tècnics i productius.
Per tot això, proposam un nou model
d’escola orientada amb aquestes línies
bàsiques: l’objectiu central ha de ser l’alumnat i el
seu desenvolupament integral (corporal,
intel·lectual, social, pràctic, emocional i ètic).
Aquesta escola ha de tenir uns continguts bàsics
vinculats a problemàtiques rellevants del nostre
món, cercant la qualitat enfront de la quantitat, la
integració de matèries, la multidisciplinaritat
enfront de la separació i disgregació. Amb metodolo-
gies investigadores que estimulin l’aprenentatge
concret i funcional, al mateix temps que estimulin
capacitats generals com la d’aprendre a aprendre.
On l’esforç per aprendre tengui sentit. Amb recursos
didàctics i organitzatius moderns i variats. Una
escola que utilitzi de forma intel·ligent i crítica els
mitjans tecnològics actuals. Amb avaluacions
formatives i participatives que abastin tota la
comunitat educativa.
Amb personal docent format i identificat amb la seva
professió. Persones mediadores crítiques del
coneixement. Disposades a treballar cooperativa-
ment i en xarxa. Estimulades per a la innovació i la
investigació. Que disposin de moments per a
dissenyar, avaluar, formar-se i investigar. Amb una
ràtio raonable a cada aula i amb personal de suport.
Amb un ambient acollidor, on els temps, espais i
mobiliari estimulin i respectin les necessitats i els
ritmes de les i dels menors. Que sigui cogestionada
amb autonomia per tota la comunitat educativa. Que
promogui la corresponsabilitat de l’alumnat.
Compromesa amb el medi local i global.
Autènticament pública i participativa. No es planteja
cap utopia llunyana. Hi ha molts llocs en el món, fins
i tot a països veïnats, on professorat, mares i pares,
administració i alumnat la fan possible. 
“Compromesa amb el medi local i global.
Autènticament pública i participativa.”


Una altra escola és necessària i possible

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2008_n0/130_p042.dir/Pissarra_2008_n0130_p042.pdf

Una altra escola és necessària i possible

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears