Bassa, Ramon

Biblioteca Digital de les Illes Balears

6 
SELECTIVITAT ESCOLAR-SELECTIVITAT SOCIAL, 
Hi ha persones, entre les quals es= 
trobe mes d'un ensenyant, que afirmen= 
o creuen ingènuament que la seva tasca 
és neutral, que 1"Escola dins la qual= 
traballen está allunyada dels proble -
mes de la societat que l'enrevolta. 
Basta tancar la porta de la classe= 
-imaginen-i allá dedins el que succeix 
és merament "escolar", és a dir, els -
nins passen a ser alumnes, ells són mes_ 
tres, el que parlen els "alumnes" són= 
tonteríes si no está relacionat amb la 
ciencia, amb els coneixements. 
Amb aquest planteig resulta que ni= 
els mestres ni els nins son persones , 
ni s'aprenen coses que després puguin, 
servir per a la vida d'aquells infants. 
Aixó son desbarats! respondrà per a 
si més d'un. Peró amb aquesta actitud= 
del qui té la resposta per a tot i ja= 
no es replantat]a la seva actuació, no 
farà cap anàlisi ni esforç per refle -
xionar sobre el paper que com a ensen-
yant se li fa jugar i ell contribueix= 
a propagar. Un exemple: Quan un mestre 
suspèn creu que només ho ha fet tenint 
en compte caràcteristiques intel.lec -
tuals de coneixements dels seus aluimes 
¿Realment ha sigut aixï? ¿es fa càrrec 
del que valora quan suspèn? ¿Té presents 
els condicionants familiars, ambientals 
socials econòmics, alimenticis, didàc-
tics, qué confueixen en aquells al·lots 
Per a un determinat sector de la socio 
logia de l"educaciò la resposta ès ela 
ra: no! 
Bordieu i Passeron, entre molt al -
ties, ena demostren com .s1 elegeix als= 
elegits: les categories socials que 
"triunfen", les que arriben a la Uni -
versitat, són les menys representades= 
en la població activa, i arribaren a = 
calcular les possibilitats d~escolarit_ 
zació a l'ensenyament superior de Fran. 
ça per al curs 1965-66 
Asalariats agrícoles 2,7 
Obrers 3,4 
Agricultors . 8 
Empleats 16,2 
Patrons d~Industria 
i comerç 2 3,2 
Directius mitjans 35,4 
Professions liberals 58,7 
Alts directius 71,5 
Les dades demostratives; són, nom -
broses, perd farien llargues aquestes= 
línies. Ara bé, ens fan replantejar 
quin ha de ser el papel del Sistema Es 
colar, ja que ara, així com aquest está 
estructurat, no respon de cap de les ma 
neres a les necessitats i interessos de 
la gran majoria de les capes de la po -
blació sinó més aviat -inclús en el cas 
de canvis econòmics no acompanyats d~un 
canvi gualitatiu dels mecanismes de fun 
cionament escolars i didàctics- serveix 
i podria continuar servint per justifi-
car i dissimular els fracassos dels que 
fins aquell moment han sigut els elemen 
ts socials i econòmics més de fevorits. 
Estiu 1977 
(1) P. Bourdieu-JC. Passeron: La repro 
duction. p.260; Pau's,Ed, de Minut 
1970 
Ramon Bassa. 
Profesor Pedagogia Escuela Normal 
A TODOS LOS ENSENANTES 
SI TENÉIS MAS DE 4 0 ALUMNOS 
EN VUESTRAS CLASES INFORMADNOS 
ASI DISPONDREMOS DE DATOS REA 
LES FRENTE A LOS DEL M.E.C. 
8C/ Vinaza, 14 -tel: 42 08 81 
/ 


Selectivitat escolar - selectivitat social

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1977_n0/02_p006.dir/Pissarra_1977_n002_p006.pdf

Selectivitat escolar - selectivitat social

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears