Alzina Seguí, Pere

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Didàctica de les 
ciències socials 
Pere Alzina Seguí * 
Introducció 
L'ensenyament de les cièn-
cies socials és una tasca força 
complexa. Les ciències socials 
estan farc ides de conceptes 
abst rac tes amplis i de difícil 
concreció. La contextualització 
dels conceptes generals a l'en-
torn proper i la generalització 
de regles i lleis als entorns més 
llunyans és un repte per l'ense-
nyant. Per altra banda, la mani-
pulació, a nivell cogni t iu , del 
concep te de t e m p s h is tòr ic 
complica l'estudi. Les ciències 
socials treballen amb imatges 
mentals (construccions perso-
nals a partir d'explicacions, a 
partir de lectures, a partir de 
restes arqueològiques...) que 
s'han d'organitzar, classificar, 
ordenar...però per damunt de 
tot , demanen una comprensió 
dels fenòmens estudiats, ade-
quadament relacionats i analit-
zats (buscant causes i conse-
qüències). 
Les ciències socials han de 
potenciar, per tant , el raona-
ment abstracte, el pensament 
social i el pensament crític de 
l'alumnat. Tot un repte per la 
d idàc t i ca . És difíci l p rec isar 
com cal treballar per aconse-
guir els anteriors objectius; el 
que sabem, si analitzam la prò-
pia experiència, és que l'expli-
cació dels fets històrics seguint 
l'ordre cronològic o relatant els 
grans esdeveniments o l'estudi 
de la geografia de tipus descrip-
tiu no potencien les habilitats de 
pensament. 
C o m p r e n d r e p e r c a n v i a r 
Quin és l'objectiu fonamen-
tal de les ciències socials? Qui-
na és la intenció final? Què vo-
lem aconseguir? 
Respondre aques tes pre-
guntes no és una tasca fàci l . En 
to t cas podem dir que l'objec-
tiu final de les ciències socials 
no és saber geograf ia i histò-
ria. No és conèixer les capitals 
del països del món, les grans 
cordil leres, els accidents geo-
gràf ics, les etapes històriques 
o els principals esdeveniments 
que han marcat el devenir de 
les civil itzacions. Tots aquests 
continguts són mitjans, no són 
finalitats. 
La finalitat darrera de les ci-
ències soc ia ls , des del meu 
punt de vista, és COMPRENDRE 
PER CANVIAR, COMPRENDRE 
PER MILLORAR LA NOSTRA RE-
ALITAT. Per assolir aquesta fi-
nalitat necessitam manejar un 
conjunt impor tan t de dades, 
necessitam comprendre el pas-
sat, analitzar el present i fer pro-
jeccions de futur. El que ens cal 
és IMAGINACIÓ per buscar al-
ternat ives als problemes que 
ara ens afecten. El que ens cal 
és mi l lorar l 'equilibri natural , 
aconseguir una vida digne, re-
partir la riquesa, evitar el racis-
me i la xenofòbia.. .Necessitam 
unes ciències socials interpre-
tat ives, amb capacitat d'oferir 
alternatives als problemes ac-
tuals. Les ciències socials des-
criptives no ens ajuden a inter-
pretar i a trobar línies d'actua-
ció compromeses per intentar 
solucionar els confl ictes de la 
societat actual , to t i que les 
Necessitam unes ciències socials 
interpretatives, amb capacitat d'oferir 
alternatives als problemes actuals 
8 PISSARRA 88 
dades (la descripció del fets i 
dels llocs) són un punt de parti-
da per a la interpretació i per 
l'acció. 
F o m e n t a r el p e n s a m e n t 
s o c i a l i e l p e n s a m e n t crític 
La didàctica de les ciències 
socials ha de fomentar la supe-
ració de reptes intel·lectuals i 
la resolució de problemàtiques 
complexes. Cal ensenyar a in-
terpretar, a analitzar, a 
elaborar i construir infor-
m a c i ó per r e s p o n d r e 
una pregunta, una qües-
tió important, un proble-
ma, un confl icte.. . 
La didàctica de les ci-
ències socials ha de ca-
pacitar als alumnes a ad-
quirir nova informació i 
noves habilitats en dife-
rents àmbits del coneixe-
ment. La didàctica de les 
ciències socials ha de 
permetre aplicar el que 
s'ha après en la resolu-
ció de nous problemes i 
també ens ha de perme-
t re t rebal lar les tècn i -
ques per a comunicar 
els resultats de la nos-
tra investigació a altres 
persones i col· lectius. 
La comunicació dels 
resultats de les petites 
investigacions és una es-
tratègia didàctica força 
mot i vadora . L'alumnat 
comprèn que el seu tre-
ball serà llegit i comen-
tat per altres persones, 
comprèn que pot apor-
tar quelcom a la societat, com-
prèn que el treball escolar és 
un treball social en el sentit més 
ampli de la paraula. 
Cal fomentar el pensament 
crític, entès com una eina ima-
ginativa i creativa que ens per-
met resoldre problemes. Una 
persona assoleix el pensament 
crític quan és capaç de PEN-
SAR, SENTIR 1 ACTUAR en soci-
etat. 
Les ciències socials han de 
fer emergir el pensamet social 
quotidià, el que es diu i el que 
es dóna per segur, i contrastar 
aquest punt de vista amb el pen-
sament científic capaç d'analit-
zar, interpretar i suggerir línies 
d'acció. L'estudi de la geogra-
fia i de la història ha de partir 
de les realitats viscudes, dels 
p rob lemes del present , dels 
fets concrets i avançar vers la 
comprensió i interpretació ge-
ogràfica i històrica, projectant 
línies d'actuació. 
Taula de Torralba d'en Salord. Foto: Ed. EDEBE 
Una p r o p o s t a didàct ica 
a l t e r n a t i v a 
Tot discurs teòric ha de te-
nir uns referents pràct ics, unes 
exemplif icacions que ens per-
metin imaginar i concretar la 
teor ia en acc ió pedagòg ica . 
Moltes són les propostes que 
han sorgit des d'aquests plan-
tejaments crít ics; la diversitat 
de formes de fer i d'actuar són, 
des d'una postura ec lèct ica, 
una bona solució per plantejar 
l 'ensenyament i l 'aprenentatge 
de la geografia i de la història. 
Avu i , t o t i ten i r en c o m p t e 
aquesta reflexió, optarem per 
presentar un plantejament di-
dàctic concret, complex i alter-
natiu: la resolució de problemes 
o dilemes socials. 
En primer lloc es presenta 
o sorgeix un problema, una pre-
gunta difícil, una qüestió impor-
tant... 
En segon lloc s'investiga, es 
debat i es dialoga sobre el pro-
blema plantejat. Es suggereixen 
poss ib les ac tuac ions , 
possibles sortides i alter-
I natives. En tercer lloc s'ana-l i t za el p r o b l e m a i s'enmarca dins les coor-denades geogràf iques i històriques, to t i que po-dem treballar des d'al-tres àrees científiques a partir d'un plantejament 
interdisciplinar. El proble-
ma po t ser c o m p a r a t 
amb al tres s i tuac ions, 
pot ser analitzat des del 
punt de vista d'altres ci-
vilitzacions i pot ser va-
lorat des d'una perspec-
tiva històrica. 
En quar t l loc cal 
buscar a l te rnat ives al 
problema plantejar. Tota 
la classe pensa, en pe-
t i ts grups cooperat ius, 
les possibles vies de so-
lució. Tota la classe va-
lora les diferents soluci-
ons apor tades i, f inal-
ment, opta per una de-
terminada línia de treball. 
Finalment cal analit-
zar la incidència que tin-
drà la nostra acció i projectar 
to t el que s'ha après a la vida 
quotidiana. De l'anàlisi d'algun 
problema es pot deduir la ne-
cessitat d'alguna acció concre-
ta. La actuació esdevindria l'ei-
na clau de l 'aprenentatge, tot i 
que cal dir que no sempre és 
possible la actuació directa so-
bre un problema. 
Vegem un exemple concret. 
En una classe de primer cicle 
d'ESO es planteja una interes-
sant discussió. Alguns alumnes 
es queixen de les restr iccions 
que els seus pares imposen a 
PISSARRA 88 9 
l'hora de tornar a casa els dies 
de festa. Comenten que els pa-
res els diuen que quan ells eren 
joves això no passava i que no 
s'atrevien a discutir amb els 
seus pares (els avis). Un grup 
d'al·lots diu que això no és veri-
tat i que els seus pares prohi-
beixen allò que ells ja han fet 
de joves. Un altre grup opina el 
contrari. Decidim plantejar una 
petita recerca per inten-
tar averiguar el que real-
ment passava fa uns qua-
ranta, cinquanta i cent 
anys enrera sobre les sor-
tides en dies de festa. La 
qüestió queda plantejada 
de la següent manera: 
Com es divertien els 
nostres pares i mares i els 
nostres avis i àvies? 
Decidim ent revis ta r 
persones majors (pares, 
m a r e s , avis i àv ie s ) , 
buscam documents que 
ens parlin sobre la vida 
quotidiana en diferents 
è p o q u e s h i s t ò r i q u e s . 
També analitzam com es 
diverteixen diferents civi-
litzacions en l'actualitat 
( t r ibus b e r e b e r s , e l s 
bosquimans i els indis). 
Comprovam les impor-
t an t s diferències entre 
èpoques històriques i ci-
vilitzacions. Cons ta tam 
que les formes de diver-
sió són molt diferents i 
estan molt influïdes per 
aspec tes culturals i religi-
osos . 
Més enllà dels aspec-
tes purament festius els alum-
nes es comencen a interessar 
per altres a spec tes : la roba, la 
decoració, els objectes quotidi-
ans, els tipus de guarniments 
(pentinats, penjolls, pintures...) 
que es posen les persones per 
anar de festa en diferents èpo-
ques històriques. Aquestes si-
tuacions es comparen amb l'ac-
tualitat (es parla de la "roba 
pastillera", dels conjunts de 
música més coneguts , dels "ri-
tuals" per divert i r-se. . . ) . Es 
constata una important diversi-
tat de formes de divertir-se dins 
la mateixa c lasse . El professor 
intenta treballar la COMPREN-
SIÓ de tots els fenòmens i de 
to tes les formes de ser i d'ac-
tuar. 
Finalment es torna a la qües-
tió inicial i, mitjançant el treball 
a partir de grups cooperatius, 
es redacten algunes primeres 
c o n c l u s i o n s p r o v i s i o n a l s : 
"Abans no hi havia tanta lliber-
Es Foner, de L. Rosselló. Foto: Ed. 
tat com hi ha ara. És veritat que 
els nostres pares i avis no po-
dien fer les mateixes c o s e s que 
nosaltres feim avui en dia, tot i 
que en diferents civilitzacions i 
en diferents è p o q u e s històri-
ques les modes i els cos tums 
canvien radicalment." 
Buscam possibles alternati-
ves al problema plantejat. Ana-
litzades les diferents alternati-
ves (llibertat total, els pa res 
sempre tenen raó, som respon-
sables i podem fer el que vo-
lem, no volem limitacions de 
cap tipus...) arribam a una línia 
d'acció de consens : quan tin-
guem un problema d'aquest ti-
pus parlarem, dialogarem i pac-
tarem amb els pares. Vam cons-
tatar la necessi tat de compren-
dre les postures de pares i de 
fills. Al llarg del t emps analitzà-
rem els conflictes que sorgien 
sobre aquesta qüestió i valorà-
rem l'eficàcia de la nostra alter-
nativa "dialogant" i "pactista". 
Aquesta petita recerca ens 
va servir per treballar con-
ceptes abs t rac tes a par-
tir de realitats concretes i 
properes, tot i que això no 
implica que no es puguin 
plantejar qüest ions abs-
t rac tes i molt llunyanes. 
La història va ajudar a re-
soldre, o com a mínim, va 
ajudar a comprendre mi-
llor una qüestió que e s 
planteja cada cap de set-
m a n a a mo l t s a d o l e s -
cents . 
És així com entenc la for-
mació de persones críti-
ques: persones capaces 
de pensar, sentir i actuar 
en el món actual. Quines 
conseqüències pot tenir 
aquesta experiència a ni-
vell didàctic? 
Pens, en aquest moment, 
que la didàctica ha de ser-
vir per ensenyar estratè-
g i e s de p e n s a m e n t a 
l'alumnat, tot plantejant 
p rob lemes complexos i 
reproduir, dins la c lasse, 
les p a s s e s principals del 
EDEBÉ pensament abst racte . No 
ens serveix de res dir que 
un alumne no pensa bé o dir-li 
simplement que ha de pensar. 
El problema és que molts d'ells 
no saben com fer-ho, molts 
alumnes no han tingut l'oportu-
nitat d'aprendre a pensar i l'es-
cola ha d'assumir aquest rep-
te . 
Un altre factor didàctic impor-
tant é s el treball en grups coo-
peratius. És una obvietat que 
entre tots tenim més idees que 
pensant tot sols. Per tant cal 
fomentar el treball cooperatiu 
com a eina per assolir el pen-
sament crític. 
10 PISSARRA 88 
. . . P e r ò e n s q u e d e n mol t s 
e n t r e b a n c s a s u p e r a r 
Les actuals dinàmiques dels 
centres i de l'administració edu-
cativa no afavoreixen la recer-
ca didàctica i la formació que 
aques ts canvis exigeixen en els 
e n s e n y a t s . Hem de tenir en 
compte tot un conjunt de fac-
tors que poden returar el pro-
cés d'innovació: 
-Els l l ibres de t e x t , s e -
qüenciats des de la lògica in-
terna de la matèria, parlan d'un 
conjunt de fets i esdevenimets 
estereotipats . És difícil trobar 
documents sobre , per exem-
ple, la vida quotidiana d'una 
comunitat. 
-Hi ha molts pocs materials 
editats que es centrin en l'en-
senyança de les es tratègies de 
pensament . Ens manquen, per 
tant, models a seguir i exempli-
ficacions que ens permetin mi-
llorar la nostra pràctica. 
-La formació i la preparació 
dels docents , de forma conti-
nuada i al llarg de tota la vida, 
pot fer inviable un procés de 
generalització de la innovació. 
Aquest é s un factor molt impor-
tant; caldria una contínua forma-
ció, donats els canvis socials 
que e s produeixen, els nous 
conflictes que es generen i la 
gran quanti tat d ' innovacions 
que sorgeixen en el camp cien-
tífic i didàctic. 
-Les realitats de les nostres 
aules ha canviat sobtadament; 
i, previsiblement, seguiran can-
viant. Així, é s poss ib le , que 
quan dominem una determina-
da situació conflictiva, aquesta 
hagi canviat i necessitem noves 
e s t r a t è g i e s i nous planteja-
ments . Això suposa un repte 
continuat que exigeix una gran 
quanti tat d 'energia vital i de 
ganes de treballar. Podem dir 
que aques tes realitats exigei-
xen, per part del professorat, 
una gran dosi d'optimisme. 
-L'organització del t emps i 
de l'espai (especialment a se-
cundària) no és la més adient 
per poder desenvolupar un cur-
PISSARRA 88 
rículum de les característiques 
descri tes . Es necessiten agru-
paments horaris més amplis i 
una nova concepció de l'expli-
cació oral, per part del profes-
sor, a la c lasse. 
-A tots els problemes asse-
nyalats s'hi afegeix l'alumnat. En 
principi, tots els alumnes pre-
fereixen la c lasse magistral a 
l'activa participació en la cons-
trucció del propi saber. Prefe-
reixen fer un simple exercici 
d'omplir buits a fer una recer-
ca. De to tes maneres , l'alum-
nat, va adquirir noves habilitats 
quan descobreix el sentit de les 
propostes innovadores. 
P e r fer p e n s a r u n a e s t o -
na . . . 
Quan obse rves , de forma 
progressiva, que la majoria d'al-
lots i al·lotes van adquirint un 
sent i t crític del que els en-
revolta, quan consta tes que els 
alumnes més difícils "s'enrollen" 
en algunes activitats, quan des-
cobreixes que molts són capa-
ços de raonar sobre aspec tes 
de la vida amb profunditat, i 
quan, un dia, algun alumne "des-
penjat" et planteja un conjunt de 
millores socials, sòlides i alter-
natives, penses que el treball, 
els maldecaps, les enrabiades 
i les hores d'estudi han valgut 
la pena. • 
Menorca. Octubre 1997 . 
* Mestre i pedagog 
11 
M é s d e 1 0 . 
r e s i d e n t s j a h a n 
e s c o l l i t 
0 k 
v i a t ü B S 
r a m u n h a n a 
Carrer 31 de desembre,12 
Tel: 204600. Fax: 204450 
Palma de Mallorca 


Didàctica de les ciències socials

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1997_n0/88_p008.dir/Pissarra_1997_n088_p008.pdf

Didàctica de les ciències socials

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears