Estan Camino, Jesús

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Didàctica de la Geografia PISSARRA 72 
EL VIDEO EDUCATIU I 
L'ENSENYAMENT DEL MEDI 
Jesús Estan Camino 
La didàctica del Coneixement del Medi té nombrosos mitjans auxiliars entre els que podem destacar els mitjans àudio-vi-
suals. 
Podríem així enumerar des de Ics 
imatges sense moviment com els dibui-
xos, fotografies, diapositives... fins arri-
bar als vídeos educatius, procurant no 
oblidar tots aquells programes informà-
tics que constitueixen un recurs d ' ines-
timable ajuda al professorat o els darrers 
llibres de imatges en tres dimensions for-
mats gràcies a la potència d'ordinadors 
moderns i a l'ús del Salitsky Dot, un sis-
tema modern de traducció d'imatges que 
en un futur pot aportar recursos a l'edu-
cació. 
Tot l'anterior ens permet fer més 
comprensibles conceptes de caire geogrà-
fic i històric a través del moviment i su-
perposició d'imatges i la possibilitat 
d'anar endavant o enrera en el temps i a 
l'espai sense massa problemes, afavorint 
per tant la comparació i el contrast de 
situacions. 
Hem de tenir present que l'ús dels 
àudio-visuals dins el currículum s'ha de 
fer d'una manera conscient i tenint ben 
clar quin és l'objectiu que volem assolir. 
Fer un ús d'aquests mitjans cercant no-
més l'entreteniment de l'alumnat és des-
aprofitar les possibilitats d'un bon àu-
dio-visual. 
S'han de destacar els vídeos educa-
tius i la seva repercussió en el procés 
educatiu per la seva transmissió no tan 
sols de continguts sinó també de valors i 
com a potcnciadors d'aquelles àrees 
transversals del currículum escolar. Els 
diferents canals de televisió (ja sigui pú-
blica o privada) posen a l'abast dels in-
fants un gran nombre de documentals, 
reportatges, programes divulgatius que 
transmeten una sèrie de coneixements i 
valors indiscutibles. 
Aleshores es planteja la següent pre-
gunta: Què és allò que distingeix aquests 
programes dels nostres audivisuals que 
empram a l'aula? La resposta podria do-
nar peu a un debat però el que és inqües-
tionable és que la preparació que el pro-
fessor/a fa del grup classe envers el que 
hem de veure i la posterior reflexió a tra-
vés de la discussió grupal amb intercan-
vi d'opinions és necessària per proces-
sar d'una manera més activa i més críti-
ca tot el missatge que conté un aud io -
visual. Les darreres estadístiques situen 
en 3 hores i 2 2 minuts el temps que els 
infants dediquen d iàr iament a la 
televisió.Temps més que suficient per 
veure moltes coses bones i d'altres no tan 
bones. Això explica que la feina dels edu-
cadors consisteixi bàsicament en educar 
a veure T.V., en jutjar un film o en ana-
litzar la publicitat. Aquest darrer aspecte 
íntimament vinculat al tema transversal 
de l'educació per al consumidor. 
De vegades, influïts per la mateixa 
passivitat que la T.V. transmet als seus 
espectadors, els docents pensam que la 
realització d'un muntatge àudio-visual 
és cosa de grans productores o cases es-
pecialitzades que escapa a la nostra com-
petència i capacitat. 
Res de tot això és veritat, ja que som 
molts els qui en major o menor gTau feim 
funcionar les petites videocàmares que 
tan aviat han entrat a les nostres escoles. 
Doncs bé, és a partir d'aquí, dels petits 
enregistraments d'aquells esdeveniments 
escolars com puguin ser festes, celebra-
cions, excursions... que es poden confec-
cionar una sèrie de treballs sobre dife-
rents temàtiques amb tan sols l'ajuda 
d'un magnetoscopi i una petita dosi de 
paciència. En altres casos la simple se-
lecció d'imatges de documentals televi-
sius ordenades per temes constituiran un 
material complementari a la nostra tas-
ca docent. 
Què senzill pot resultar dur-sc'n la 
cambra fotogràfica amb un parell dc ro-
dets de diapositives un dia que anam al 
mercat amb els nostres alumnes, o feim 
una visita a una fàbrica, o simplement 
quan feim una sortida per la nostra loca-
litat, o si tan voleu un viatge d'estudis. 
Un petit comentari afegit a aquesta feina 
fotogràfica es converteix en un útil re-
curs àudio-visual. 
Cal potenciar doncs la producció dc 
documents videogràfics i fotogràfics des 
dels nostres centres amb l'ajuda dels res-
pectius CEPs. Hem d'aconseguir crear 
programes destinats fonamentalment a 
suscitar un treball posterior al visiona-
ment, hem de crear en paraules del Dr. 
en Ciències de la Informació Joan Fer-
rés, "programes motivadors;" es tracta 
doncs de la pedagogia del "després", en-
front del "Vídeo-Lliçó" o programa que 
presenta una sèrie de continguts d'una 
forma més sistematitzada i explícita 
(classe magistral filmada pel vídeo). S'ha 
d'intentar que el vídeo didàctic no sigui 
només una conferència il·lustrada amb 
imatges. Ha de comtemplar imatges, 
músiques, continguts... i aquests ele-
ments han d'estar interaccionats i no 
simplement juxtaposats. Això no exclou 
que els vídeos-lliçons, tan estesos al mer-
cat dels àudio-visuals i en general molt 
freqüents a les nostres escoles o centres 
de recursos, puguin també ser vàlids. 
Els hem d'aprofitar sense cap dubte mit-
jançant la seva adaptació als nostres 
alumnes. 
L'aprofitament del vídeo educatiu es 
basa en vàries premisses: 
El professorat ha de conèixer el ví-
deo, l'ha d'haver vist abans de passar-
lo als seus alumnes. Això que pareix una 
qüestió òbvia ha motivat més d'un pro-
blema a qualque mestre. S'ha de com-
provar realment el grau d'adequació als 
nostres objectius. No basta llegir el títol 
maig - juny 94 • 33 
PISSARRA 72 Didàctica de la Geografia 
d'un documental per mostrar-lo als alum-
nes i veure després què passa. És clar 
que la T. V. és seductora però no hem de 
caure en el fetitxisme de la tecnologia, o 
el que és el mateix, creure que tot el que 
es transmet per T. V. és seductor. Un dis-
curs avorrit que es rep a través d'un ví-
deo continua essent tant avorrit com si 
estiguéssim en presència del mateix con-
ferenciant. 
Els alumnes han de saber per què van 
a veure un determinat vídeo i què espe-
ren aprendre. 
Els alumnes han de participar durant 
el visionat del vídeo, per exemple a tra-
vés d'un qüestionari que els vagi guiant 
i faci centrar la seva atenció en una sèrie 
d'aspectes que el mestre considera im-
portants per aconseguir l'objectiu final. 
L'ambient juga també un paper bà-
sic. No disposar d'una sala d'àudio-vi-
suals amb unes condicions acústiques 
correctes, amb un espai suficient i amb 
un mobiliari que permeti prendre apunts 
i fer que tots els alumnes puguin veure 
el monitor amb certa facilitat, no reunir 
certes condicions que impedeixin l'en-
trada de llum exterior, l'existència d'un 
aparell de televisió amb uns mínims de 
qualitat ... fan que el cansament de 
l'alumnat i, per tant, la manca de con-
centració frustrin la bona intenció d'un 
bon vídeo educatiu. 
Una reflexió i posterior avaluació 
poden donar punt i final a una activitat 
que no consisteix només en passar una 
estona amb els al·lots davant la" tele". 
Finalment s'ha detenir present que un 
departament d'àudio-visuals pot fer una 
tasca important a l'escola: 
• mantenint en bon estat de conserva-
ció els aparells reproductors, 
• elaborant senzills inventaris de tot el 
material àudio-visual de què disposa 
l'escola, 
• organitzant els horaris per a 1' ús de 
la sala d'àudio-visuals per tal d'evi-
tar coincidències d'alumnes en el ma-
teix moment, 
• contemplant uns criteris en el moment 
d'adquirir nou material àudio-visual, 
• centralitzant tot el material i sabent 
en tot moment quin mestre està em-
prant determinats materials. 
Vull constatar a manera d'informa-
ció general de l'existència d'alguns ví-
deos educatius sobre les nostres Illes 
que podeu trobar als Centres de Recur-
sos i que poden ser de gran ajuda dins 
l'àrea del Coneixement del Medi a l'en-
senyament Primari o a l'àrea de les Ci-
ències Socials a Secundària. 
VOLUNTARIS DE NA BURGUESA 
"Salvem na Burguesa" 
Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de Calvià. 1.994 
Es fa una descripció física de la Serra de Tramuntana. Els 
efectes destructius del foc. Operatius desenvolupats per con-
trolar els incendis. El treball dels voluntaris. Els hidroavions. 
Preocupació institucional.Aquest programa és un repte per a 
la conservació i declaració de na Burguesa com a Parc Natu-
ral. Aquest vídeo ha estat emprat a les escoles de Calvià. Apli-
cable a Primària i Secundària. 
JESÚS SALINAS/JAUME SUREDA 
" L'ovella". Vídeo interactiu. 
Treballa tres temes: Què és l'ovella, l'elaboració del formatge 
i la llana. Conté un darrer apartat d'autoavaluació. Molt vàlid 
per als primers cursos de Primària. 
ANTONI FEMENIA 
"La pesca a Ics Balears". 
Conselleria d'Agricultura i Pesca. Govern Balear. Amb la 
col·laboració Tècnica del Servei de Recursos Àudio-visuals de 
la U.I.B. TVE S.A-BALEARS 1990. 
Mostra els principals arts i ormeigs de la pesca a les Balears 
(volantí, palangre, llampuguera...). Compta amb les aportaci-
ons de pescadors i biòlegs. Constitueix una forma fàcil de re-
conèixer alguns dels nostres principals peixos: les seves carac-
terístiques, hàbits ...Aplicable a Primària i Secundària. 
ALUMNES DE L'ESCOLA DE FORMACIÓ 
EN MITJANS DIDÀCTICS (ESTIU 91) 
"Els sectors de producció a les illes Balears" 
Es fa una descripció dels tres sectors econòmics a les Balears. 
Classificació dels diferents oficis en cada sector. Transforma-
ció de primeres matèries. Fàbriques més importants, la seva 
ubicació i la seva dependència de la construcció i turisme. Es-
tacionalitat del sector terciari. 
Aquest vídeo inclou un quadern de treball complementari. 
Es pot aplicar a Primària i també a Secundària. 
MATEU GALMÉS 
"Mallorca, illa mediterrània" 
A través de tres cintes l'autor sintetitza tots els trets més im-
portants de la nostra illa que el pas del temps ha anat esbor-
rant. Les tres cintes reprodueixen l'evolució que ha experi-
mentat la vida rural mallorquina al llarg dels dotze mesos de 
l'any. Apareixen oficis i costums antics, casals i possessions, 
sínies, mitjans de transport. Tot això dintre d'una perfecta am-
bientació i conservant fins i tot els detalls com per exemple la 
manera de vestir. És, en definitiva, un repàs amb imatges de 
tota la vida del nostre camp mallorquí. 
Recomanable per Primària i Secundària. 
NINS I NINES DE L'ESCOLA DE CAS CONCOS 1.990 
"Del blat a la farina. Dc la farina al pa" 
Expressa el procés d'elaboració del pa, fent una comparança 
34 • maig-juny 94 
Didàctica de la Geografia P/SSARfíA 72 
com es feia antigament. Vídeo adaptat als primers cursos de 
Primària. 
Vídeo elaborat al Centre de Recursos Pedagògics. Llevant. Pro-
grama Ed. Compensatòria del M.E.C. Guió a càrrec de Magda 
Solanas Mestre. 
CONSELL INSULAR DE MALLORCA 
per a TVE BALEARS 
"Llucmajor. El poblat de Capocorb" 
Comentaris històrics i descripcions d'aquest poblat talaiòtic 
del sud de Mallorca. Són interessants les seves imatges. Es pot 
emprar a Primària i a Secundària. 
RTVE S.A. 1.992 PUBLICACIONES PERIODICAS SALVAT 
Del programa: Espana a Vista de Pàjaro. 
"Balcarcs. Historias de guerras, piratas y turistas..." 
Vídeo que presenta imatges aèries comentades de les nostres 
illes: els seus pobles, costes, muntanyes i edificis. Breus resse-
nyes històriques, econòmiques, geogràfiques i culturals. La im-
portància d'aquest vídeo radica en el fet de mostrar unes illes 
aparentment diferents a causa de l'esmentada perspectiva aè-
ria. 
Aplicable al cursos superiors de Primària i Secundària. 
SEMINARI D'ÀUDIO-VISUALS DEL 
CEP DE MANACOR 1.994 
"Fogueró de Sant Antoni 1994" 
Mostra la construcció amb fustes, papers... d'un Sant Antoni 
damunt un ruc, d'extraordinàries dimensions, a càrrec dels 
professors i alumnes de l'Institut de Batxillerat Mossèn Alcover 
de Manacor. 
La crema d'aquesta obra en la nit màgica tot envoltat de músi-
ca de xeremies i bon sopar constitueix una petita aproximació 
a aquesta festa popular. 
Recomanable per a Primària i Secundària. 
VLADIMIR DE SEMIR 
"El legado dc las Islas" 
TVE, S.A BARCELONA 1.986 
La coordinació i documentació del programa és a càrrec de 
Josep Mascaró Passarius.Conjuga bé dos aspectes: natura i his-
tòria de les nostres illes. Hi ha una acceptable descripció de 
paisatges de mar i muntanya. Edificis importants (La Seu, cas-
tell de Bellver...), barris, festes, etc. 
Fa un bon repàs històric dels diferents pobladors dc les Illes 
des dels temps prehis tòr ics . Restes arqueològiques 
(Pollèntia,Son Bou...). Destaquen Ics bones imatges aèries. 
Tal com es presenta el vídeo cs més recomanable pera Secun-
dària. 
Per a primària es poden seleccionar imatges i fer una petita 
composició. 
AJUNTAMENT DE PALMA 
DINÀMICA EDUCATIVA 1987 
"Conèixer l 'Ajuntament" 
L'Ajuntament és presentat per un ordinador que maneja un 
al·lot. 
Les imatges i les fotografies antigues expliquen l'evolució de 
l'edifici a través dels anys. Es descriuen els ornaments, pintu-
res i escultures de les diferents sales que componen l'Ajunta-
ment. El vídeo es presenta de manera interactiva fent pregun-
tes i oferint respostes. 
Destinat bàsicament a Primària però les imatges es poden apro-
fitar a Secundària. 
JULIO S. ANDRADA. TVE, S.A. 1.985 
"Arquitectura Popular cn Balcarcs: Menorca" 
"Arquitectura Popular en Balcarcs: Formentera" 
Descripció geogràfica d'aquestes illes. Evolució històrica com-
plementada amb imatges de restes arqueològiques i d'actuali-
tat molt aprofitables: forns de pa, parets seques, molins 
fariners,pous, cases,esglésies... 
El contingut del vídeo s'adapta millor a Secundària i a Primà-
ria es fa necessari fer una selecció d'imatges. 
AJUNTAMENT DE CALVIÀ 
"L'Ajuntament dc Calvià" 
Aquesta realització del Servei de Recursos Àudio-visuals de la 
UIB presenta una localització i descripció física del municipi 
de Calvià, amb especial atenció a les platges, muntanyes i els 
seus nombrosos nuclis de població. 
Es descriuen les funcions dc l'Ajuntament, els seus serveis i 
els recursos de què disposa. 
Aprofitable als cursos superiors de Primària i Secundària. 
Professor d'Ensenyament Primari. 
maig - juny 94 • 35 


El video educatiu i l'ensenyament del medi

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1994_n0/72_p033.dir/Pissarra_1994_n072_p033.pdf

El video educatiu i l'ensenyament del medi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears