Sbert i Garau, Miquel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Reforma Educativa i 
catalanització de l'ensenyament 
Crònica d'un desamor 
PISSARRA 63 
JUMr-JUUOL 
1992 
L'any 1988 Joaquim Arenas escrivia: «El vestit 
que se'ns serveix ja està fet i triat. Serà susceptible 
d'arranjaments, menors i prou». Poc temps abans el 
MEC havia posat a la disposició del professorat i 
altres estaments de la comunitat educativa, entre molts 
altres materials (Pla Experimental de la Reforma) un 
«Qüestionari per al debat del Currículum» les respos-
tes del qual havien de servir com a suggeriments 
organitzatius, planificadors i milloradors de les pro-
postes reformadores ministerials. Un suplement 
monogràfic del CEP de Palma oferia unes «Pautes per 
al debat del DCB» per tal d'auxiliar els docents en la 
complimentació d'aquell qüestionari «tota vegada que 
quantes suggerències estimi oportunes fer el Profes-
sorat, s'han d'ajustar al Qüestionari esmentat». En cap 
de les 13 preguntes ministerials, ni en una sola de les 
pautes orientatives no hi havia cap referència explícita 
que donàs fe de vida d'uns fets tan insignificants com 
que les Illes Balears són un territori amb una llengua 
pròpia diferent a l'oficial de l'Estat i que geografia, 
història i cultura s'agermanen en uns aspectes que, 
hom, des d'alguna perspectiva somiatruites, ha 
vengut a denominar, en alguna ocasió, fet diferencial. 
Exigències estatutàries o normalitzadores, per des-
comptat ni tan sols són objecte de consideració 
marginal. És un retret als autors? De cap manera. 
Pens, que, dissortadament, no és una qüestió de per-
sones, sinó el resultat d'una tràgica, fins ara, història 
de desamors. 
L'enamorament que no es produí. 
Just encetats els primers vuitantes neix, empa-
rada per l'Administració educativa central la necessi-
tat d'envestir una renovació a fons del sistema educa-
tiu. Els centres, els docents són convidats a participar-
hi. S'inicia en uns comptats centres de l'Estat un 
procés d'experimentació que seria l'origen dels actu-
als centres que avui imparteixen «Reforma» i el 
fonament on hom podria assentar el renovat edifici del 
sistema educatiu que, segons que era constatable, 
necessitava urgents mesures terapèutiques. Publicitat 
institucional, dotació de fons especials, organització 
d'activitats de formació, reunions, mesures, en de-
finitiva, encaminades a desenvolupar el projecte i 
donar-li consistència. Vendrien llavors anàlisis, pro-
postes, llibres blancs, DCBes, etc. Era una iniciativa 
que sortia d'enllà el mar que, a poc a poc va anar 
desenvolupant-se. 
Des de poc temps enrera decrets temorencs 
havien permès l'ensenyament del català a les nostres 
escoles. Molt lentament les Administracions educa-
tives, amb avarícia si no a contracor, anaren perme-
tent (més decrets) que l'ensenyament a les nostre Illes 
pogués realitzar-se en català i se centràs en la realitat 
de l'entorn propi. Aquí no hi hagué gaire propostes de 
formació, ni ajuts econòmics, ni facilitats per a 
l'adscripció del professorat idoni, només hi hagué 
exigències de paperassa, entrebancs de variada índole 
i, com a contrapartida un compromís ferm i volun-
tarista de molts ensenyants. 
La iniciativa d'enllà el mar i el moviment de re-
cobrament illenc tenia molts punts en comú (fer un 
ensenyament significatiu, fer l'escola funcional, 
apropar l'ensenyament als interessos dels alumnes, 
integrar l'entorn, fer una escola engrescadora i par-
ticipativa. ..) però curiosament, ella, la filla d'enllà el 
mar, i ell, el recobrament desitjat s'ignoren o gairebé. 
Cadascú féu la seva via per camins paral·lels, o poc 
convergents. Ella, a l'empar d'una Administració; 
ell, amb la incomprensió de dues. Per què?. Per una 
part el desconeixement (siguem benèvols), la manca 
d'interès en un projecte diferenciat i específic; per 
l'altra, la malfiança, la sensació (absolutament com-
prensible) que el nostre, el que voldríem nostre no és 
ben bé això, precisament perquè en l'ambivalència 
d'una situació político-administrativa com la que ens 
toca patir, no és ben bé nostre. 
Indiferència? Desamor? En tot cas podem 
recórrer al Cançoner: 
Amor, sa primera pedra 
ja no la posàrem bé. 
Ara es marge no està bé 
tant cau envant com enrera. 
ENSENYAMENT EN CATALÀ 
17 
PISSARRA 6 3 / 
suports institucionals no gens ambiciosos, amb la 
inseguretat derivada d'una manca d'horitzons clars 
marcats entre tots i estalonats per les Administra-
cions. Però ell és aquí. I, malgrat tot, ha crescut. 
Ella, com podia ser d'altra menera?, el veu. Se 
n'apassiona. Qui sap si amb la urgència, la incon-
sistència i la manca de sinceritat que l'estat de 
necessitat peremptòria en què es troba l'obliguen? De 
totes maneres, el busca. Ell, atret per alguna faceta 
agradosa d'ella i, sobretot, perquè, ell també, neces-
sita aferrar-se a quelcom no la rebutja irat. 
L'apassionament interessat d'ella, passats els 
primers instants, no li fa perdre el seny. No gosa donar 
la passa. La mar és massa extensa i, endemés fa forat 
i tapa. De totes maneres, cal fer alguna cosa. Com és 
possible realitzar la integració de l'entorn que preco-
nitza, la valoració de la pluralitat, etc. sense donar-li 
la mà a ell? 
Possible matrimoni de conveniència. 
Aleshores hi ha corregudes cap a «ca ell». Ella 
cerca intermediaris. No gosa anar directament al 
rovell de l'ou, però tot i això voreja els indrets per on 
ell caplleva. Ell, des de fa temps, pateix a la pell les 
necessitats, les urgències que se li han negat sempre. 
No gaudeix sinó d'una mínima infraestructura legal 
que li permet tan sols no morir. Els que l'envolten es 
ENSENYAMENT EN CATALÀ 
18 
JUNV J U L I O L ^ / 
1 9 9 2 
/ Un apassionament sobtat?. 
Qui dies passa anys empeny. Arriba la llei -amb 
una acceptació no unànime però important, tot i les 
inquietuds que genera- que dóna forma oficial a les 
aspiracions renovadores. És un text legal amb mèrits 
més que remarcables que suposen una necessitat de 
transformació profunda dels nostres centres educa-
tius, de la tasca dels nostres ensenyants. És una llei 
que, respectuosa com vol ser amb els principis de-
mocràtics, enfatitza aspectes com l'autonomia peda-
gògica dels centres, el respecte a la pluralitat 
lingüística com a riquesa patrimonial del poble, la 
integració de l'entorn a la vida escolar, la necessitat 
deia competència 1 ingüística de tots i totes els discents 
en les llengües oficials de les Comunitats Autònomes 
que les posseeixin, la conveniència absoluta d'in-
corparar la cultura del territori i els costums als 
currículums per tal de convertir l'escola en un vehicle 
transmissor i generador d'aquesta cultura, etc. 
Aleshores, ella, la d'enllà les aigües blavenques, 
s'adona que li cal allò que els antics en deien «tocar 
Mallorca» (fent, com és natural, Mallorca sinòmim de 
la Terra tota) i esguarda aquí i ençà. 
Ell, mentre, a contracorrent ha anat fent. Les 
superestructures no l'aclaparen tant. Però l'oxigen 
encara és lliurat amb comptagotes. Ha de sobreviure 
amb la força de la seva voluntat, amb la timidesa d'uns 
mostren indecisos. Uns creuen que ella li aportarà 
ajuts imprescindibles. Que els promet coses que fins 
ara no havien sonat en cap dels corns dels corifeus de 
la representació. D'altres, més escèptics, més experi-
mentats, o senzillament més vells, són de l'opinió que 
sota el sol res no hi ha de novell. 
Comencen a bufar remors de canvis: que si 
variarà el marc, que si en comptes de permisos per 
donar a la llengua del territori el lloc que li pertany en 
justícia n'hi haurà prou amb decidides intencions, que 
si els currículums de llengua catalana, que si les 
orientacions didàctiques, que si part de les directrius 
ministerials arribaran en la llengua pròpia, que si con-
vendria planificar les ciències socials i experimentals 
des del propi territori, que si calen o no mínims 
obligatoris d'ensenyament en llengua catalana, que si 
aquí caic i aquí m'aixec... que si la conjunció de la llei 
d'enllà el mar i la Normalització d'aquí estant com-
porten forçosament el plantejament de projectes 
lingüístics als centres encaminats a un compliment 
efectiu de les dues normes, que si... 
Alguns optimistes albiren unes noces, sinó de 
pinyol vermell, tampoc no de «penalti», amb la núvia 
sinó de blanc, sí ben guarnida i amb el nuvi sinó cofoi, 
sí conhortat i amb una resignació tolerablement ac-
ceptable. D'altres tiren més a canamunts i canavalls. 
D'altres, com el poeta a Deià, badoquen i callen... 
Alguns pensen que, prèviament a la festa o a 
l'allunyament definitiu podria ser útil una consulta 
professional dels «nuvis» a una agència especialitzada 
en assessoraments diversos, una empresa d'aquestes 
dotades de tots els mitjans que les noves tecnologies 
forneixen aptes per confegir plans de viabilitat, ni 
que siguin matrimonials. 
Consells sense remeis, riu-te'n d'ells. 
Les orientacions d'enllà el mar, hi són. Les 
nostres disposicions generals que, sobre el paper, 
posen els punts a un nivell de claredat suficient per a 
uns i acceptable per a d'altres (naturalment, aquesta és 
una opinió no compartida per alguns col·lectius tan per 
excés com per defecte). El marc genèric, doncs, és 
perfilat. Ben perfilat (ben = clarament): Si el matri-
moni ha de fruitar caldrà que la seva unió ho tengui 
ben present i cap aspecte del contracte podrà contradir 
aquest marc. La totalitat del marc, no només una de 
les cares de la moneda. 
Entre les disposicions superestructurals i els 
\ PISSARRA 63 
ENSENYAMENT EN CATALÀ 
19 
\ ^ U W - J U U 0 L 
1992 
centres. Entre el BOE i el BOCAIB i les aules és 
absolutament imprescindible un enteixinat legal, 
administratiu, organitzatiu, de previsió de recursos 
encaminat a fer operatius els principis genèrics. 
Aquesta és una tasca que han de dur a terme els 
responsables d'enllà el mar i els de les Illes estant amb 
rectitud d'intenció, eficàcia i, sobretot, amb sentit de 
fer operatives les disposicions que qui els ha convertit 
en responsables -el poble de les Illes- els ha ordenat. 
La generositat, els d'enllà el mar no l'han d'en-
tendre, no la poden entendre de cap manera com una 
concesió a ... Ben al contrari. Vénen obligats a 
aquesta generositat per l'obligació que tenen de servir 
el poble que els dóna carta de naturalesa. Els d'aquí 
vénen obligats també a edificar, a reconstruir, allò que 
molts anys de desídia i de lluita oberta han malmenat. 
Uns i altres seran culpables si no allisen el terreny 
perquè els nuvis puguin viure amb pau i concòrdia. 
Uns i altres seran culpables si el matrimoni ha de viure 
només de promeses i paraules sonores i buidades com 
a campanes. 
El desplegament de mesures legislatives, admi-
nistratives i l'aportació de recursos materials i hu-
mans és imprescindible i urgent. El marc d'actuació 
el tenim definit i limitat pel temps: un acord (que no 
qualificarem) ens aboca a la possibilitat de gaudir de 
les competències plenes en matèria d'educació d'aquí 
massa anys. El repte és per tant evident: les Admi-
nistracions -i els administrats- es poden creuar de 
braços i esperar el 96 o bé, des d'ara iniciar els 
processos que la lògica i la llei reclamen, és a dir, 
col·laborar en el disseny d'aquest enteixinat a què ens 
venim referint. No és hora aquí de detallar-les les 
mesures concretes, -no ho dubtam- no és tampoc 
necessari, de presents com les sentim, però sí que ho 
és hora d'urgir les institucions necessàries a em-
prendre coratjosament la marxa. Als mestres, pares, 
alumnes, a tots els que d'alguna manera ens sentim 
implicats en l'educació del nostre jovent ens corre-
spon instar-les a aquesta tasca. El nostre debat, el 
nostre compromís, la difícil continuïtat en una em-
presa dura han d'esser una aportació decidida i ferma 
a aquest compromís ineludible si volem no només que 
el matrimoni sigui contret, sinó consumat i amb fruits 
de benedicció. 
Miquel Sbert i Garau. 
Inspector Tècnic d'Educació 


Reforma Educativa i catalanització de l'ensenyament

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1992_n0/63_p017.dir/Pissarra_1992_n063_p017.pdf

Reforma Educativa i catalanització de l'ensenyament

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears