Verger Gelabert, Sebastià

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA 107 FEBRER / MARÇ 2002 
LES MESURES 
| EXTRAORDINÀRIES D ATENCIÓ 
Í A LA DIVERSITAT A L'ESO: <f> 
LA DISTÀNCIA ENTRE ï 
LA TEORIA I LA PRÀCTICA * 
Sebastià Verger Gelabert 
Professor del Dept. de Ciències de l'Educació de la UIB 
L'atenció educativa adaptada a la diversitat de l'alumnat ha estat, és i, possiblement, continuarà sent, un dels temes que més discussió genera en l'educació obligatòria. Deforma més 
accentuada en la secundària, principalment perquè suposa un plan-
tejament global respecte els objectius, els continguts, les estratègies 
didàctiques i l'avaluació, elements que s'han de dur a terme en uns 
centres que tradicionalment funcionaven amb unes pràctiques allu-
nyades a aquesta demanda i amb uns plantejaments organitzatius 
que han requerit immediats i considerables canvis. Davant aquesta 
situació es lògic esperar un cert distanciament entre el que es mani-
festa en la teoria, en els plantejaments oficials i en la realitat dels cen-
tres i de les aules. 
La intenció del present art icle és presentar una breu anàlisi d 'a lguns aspectes de l 'atenció a la 
diversitat ut i l i tzant c o m a referent les mesures 
extraordinàr ies a l 'ESO (p rogrames de diversif ica-
ció curricular, adaptac ions curr iculars individua-
l i tzades, p rogrames de garant ia soc i a l . . . ) , les 
quals poden ser un indicador adient per apropar-
nos a la s i tuació que , al respec te , es viu en aques-
ta etapa. 
A l'hora d 'estudiar dites mesures i el seu paper en 
l'actual context educat iu , p o d e m adoptar c o m a 
condicions prèvies les r e sumides en els següents 
punts (General i ta t de Ca ta lunya , 1996): 
• L 'a tenció a la diversi tat és un principi global 
que afecta tots els nivells de l 'acció educat iva . 
• C o m a conseqüènc ia , tot el professorat del 
centre hi està implicat . 
• Afecta tot l 'a lumnat i no ún icament aquells 
que presenten dificultats específ iques . 
• Es concreta en un conjunt de mesures i 
actuacions progress ives que repercut i ran sobre les 
possibil i tats d 'aprenentatge dels a lumnes i en el 
desenvo lupament de les capaci ta ts es tabler tes en 
el curr ículum. 
• Les mesures extraordinàr ies d 'a tenció a la 
diversi tat s 'aplicaran en aquel ls casos en què ja 
s 'hagin esgotat totes les possibles mesures ordinà-
ries i estigui comple t amen t just i f icada la necess i -
tat d 'aplicar una mesura més específ ica. 
Si bé t robam un cert acord en la comuni ta t educa-
tiva (al manco en teoria) a l 'hora d 'aprovar aquests 
supòsi ts , la resposta oficial, e laborada per l 'admi-
nis t ració educat iva , fa a lgunes concrec ions a m b la 
22 
FEBRER / MARÇ 2002 PISSARRA 107 
i n t enc ió d ' adap t a r - s e al 
màx im a la d e m a n d a pro-
vinent dels centres , fet que 
la c ome nç a a a l lunyar del 
discurs teòric del que par-
teix: 
• Fo r t a p r o m o c i ó de 
les mesu re s ex t raord inà-
ries d 'a tenció a la diversi-
tat, sense haver-se avaluat 
la necessi ta t d 'aquestes en 
relació a la resta de mesu-
res ordinàr ies que , prèvia-
ment , s'han de dur a terme 
a cada centre . 
• D o t a c i ó d 'un gran 
n o m b r e de profess ionals 
dedicats a donar suport a 
l 'a lumnat amb necessi tats 
espec ia ls . F ins i tot, en 
aques t con tex t , es crea 
l 'especialista en "atenció a 
la d ivers i t a t " , c o m si 
aquest no fos un terme inherent a la pràct ica de 
tots els docents . 
• Aques ta oferta d 'especialistes per a l 'a lumnat 
amb necessi tats educat ives especials no va acom-
panyada d'una p romoció paral · lela en l 'aplicació 
de més i majors mesures ordinàries per atendre la 
diversi tat , fet que consider suposaria una millora 
de les pràct iques que es desenvolupen a les aules. 
C o m j a s'ha 
comenta t , aquesta res-
posta oficial és, en bona 
m e s u r a , c o n s e q ü è n c i a 
de la demanda per part 
dels professionals que 
d iàr iament treballen en 
els cen t res a m b un 
a l u m n a t al qual no 
mesu re s ex t raord inà r ies 
d 'atenció a la diversi tat 
no són una prolongació 
de les ordinàr ies , per la 
qual cosa, la seva inte-
g rac ió en la d i n à m i c a 
dels instituts deixa molt a 
desitjar, j a que normal -
ment són uns recursos 
aï l la ts r e sponsab i l i t a t 
d 'uns pocs d o c e n t s . 
A q u e s t a a f i rmació és 
conseqüència d'un estudi 
(Verger, 2 0 0 1 ) reali tzat 
en t re els p rofess iona l s 
dels centres de secundà-
ria de Balears implicats 
en els p r o g r a m e s de 
divers i f icació curr icular 
durant del curs 2 0 0 0 - 0 1 , 
del qua l en des t aca r i a 
a lgunes idees: 
a) Els d o c e n t s , de forma quas i u n à n i m e , 
expressaren la seva confiança en l 'educació i pen-
saven que és possible oferir una resposta adapta-
da a les caracter ís t iques de cada un dels seus 
a lumnes , encara que reconeixien que per a ixò els 
mancaven recursos . D'aquesta manera , ens tro-
bam amb un professorat que, d 'entrada, assumeix 
el principi de comprensivi ta t en l 'educació, però 
quan tracta específ icament el concepte d 'atenció a 
saben c o m a t end re 
a d i e n t m e n t . P e r ò , al 
mateix temps , aquesta 
s i tuació t radueix que , 
en realitat, el concepte 
d 'atenció a la diversi tat 
es tà e x c e s s i v a m e n t 
relacionat a m b la res-
posta que s'ha d'oferir a 
l 'alumnat que presenta 
unes necessi ta ts espe-
cials. 
Resu l t a t d'a-
ques t fet és que les 
SERRA 
C/31 deDesembre,12 - 07004 PALMAa 
tel-20 46 00-fax.-20 44 50 
PERQUÈ ELS O F E R I M 
ELS M I L L O R S V I A T G E S 
ALS M I L L O R S PREUS! 
ra 
c 
ra 
*_ 
c 
3 E 
ra 
23 
PISSARRA 107 FEBRER / MARÇ 2002 
cions escolars" . 
c) Per a la incorporació de l 'a lumnat a qua lse-
vol mesura específica, l 'avaluació ps icopedagògi -
ca ha de jugar un paper fonamenta l , malgra t que a 
la pràct ica té una valoració molt des igual entre els 
distints professionals . Així , si bé la unanimi ta t 
entre els or ientadors és total quan la valoren com 
un element imprescindible en el procés de selec-
ció, la resta de docents (professorat d 'àmbit i caps 
... caldria preguntar-nos si realment els programes de diversi-
ficació, o les altres mesures extraordinàries, exemplifiquen un 
bon ús dels recursos i de les pràctiques per aconseguir un ver-
tader equilibri entre les finalitats de l'atenció a la diversitat i 
l'escola comprensiva 
un dels conceptes rectors de l ' ensenyança secun-
dària. Fet que s 'exemplif ica, c o m j a s'ha assenya-
lat, quan la majoria de docents associa el concep-
te d'atenció a la diversi tat a m b l 'atenció a l 'alum-
nat que presenta necessi ta ts educat ives especials . 
b) Les qües t ions re lac ionades amb les mesu-
res ordinàries d 'a tenció a la diversi tat reflectiren 
una gran dispers ió d 'opinions , en temes c o m per 
exemple : l 'organització dels centres , la implicació 
de l 'a lumnat en els respect ius insti tuts, l 'avaluació 
de les mesures ordinàr ies abans d 'aprovar l 'aplica-
ció d'altres més especí f iques , la col · laboració 
entre depar t amen t d 'or ientació i depar taments 
d idàc t ics . . . respostes que deixaven entreveure 
que en els centres s 'aplicaven mesures extraordi-
nàries d 'atenció a la diversi tat sense haver esgotat 
altres recursos menys res-
t r ic t ius . C i r c u m s t à n c i a 
peri l losa j a que , el fet de 
combinar un ensenyamen t 
comprens iu a m b l 'atenció a 
la d ive rs i t a t po t g e n e r a r 
p ràc t iques que en mo l t s 
casos s 'haur ien d 'evi tar , 
d o n a d a la t e n d è n c i a a 
homogene ï tza r i a actuar en 
detr iment del mate ix pr in-
cipi d 'atenció a la divers i -
tat. En aques t sent i t , 
G i m e n o Sacr i s t àn ( 2 0 0 0 , 
76) r ecorda que a l g u n s 
cops "l 'escola legi t ima, per 
la via de l 'apreciació del 
mèrit personal de l 'alum-
nat, les diferències i des-
igual ta ts en t re i nd iv idus , 
t r ans formant - la en un 
esglaonament de consecu-
d'estudi) li donen una impor tància relativa, cons i -
derant que la informació que proporc iona no és 
fonamental en aquesta selecció. Així , descobr im 
un altre dis tanciament entre el que teòr icament és 
desitjable i les contradiccions t robades en la pràc-
tica. Aquest fet indica que l 'avaluació ps icopeda-
gògica no s'entén tal com, per exemple , p roposa 
Solé (1998), al considerar- la no ún icament una 
descripció, sinó una e laboració, una interpretació 
i una proposta que serà negociada en el diàleg i 
permetrà adoptar un conjunt de decis ions que es 
traduiran en acords d ' intervenció. 
Tot i que no podem fer una general i tzació , els 
programes de diversif icació curr icular poden uti-
litzar-se de model en l 'anàlisi de les mesures 
extraordinàr ies d 'atenció a 
la diversitat , tant per la 
gran acceptació que han 
tengut en t re a l u m n a t i 
docents , com per la ràpida 
i n c o r p o r a c i ó d ' aques t s 
p rogrames en els diferents 
centres. Ara bé, a la vista 
d 'aquest èxit, caldria pre-
guntar-nos si rea lment els 
p rogrames de diversifica-
ció, o les altres mesures 
ex t raord inàr ies , exempl i -
f iquen un bon ús dels 
recursos i de les pràcti-
ques per a c o n s e g u i r un 
vertader equilibri entre les 
finalitats de l 'atenció a la 
diversitat i l 'escola com-
prensiva. 
Davan t aques ta s i tuació , 
pens que seria necessari 
24 
la diversitat entén que , a la pràct ica, la mil lor 
forma de dur a t e rme aquesta qüest ió és a t ravés 
de les mesures ext raordinàr ies , c o m els p rog rames 
de diversif icació curricular , els de garant ia social 
o les adaptacions curr iculars individual i tzades . 
Així, apareix una certa cont radicc ió , j a que resul-
ta difícil d ' imaginar, c o m apunta Bel tran (1995) , 
que aquestes mesures es pugu in aplicar sense vio-
lentar el principi de comprens iv i ta t , defensat com 
FEBRER / MARÇ 2002 ARRA 107 
un canvi en la d i recció de les propos tes que 
ac tualment tanta demanda tenen, des dels centres 
i des de l 'administració, sempre recordant que la 
lògica que ha de guiar les nostres ac tuacions no ha 
de ser la de la homogene ï ta t sinó la de la divers i -
tat (Blanco, 1995). Si bé , les mesures ext raordinà-
ries han de tenir el seu lloc i funció en l 'educació 
obligatòria, sempre han d'estar supedi tades a la 
resta d 'actuacions ordinàries desenvo lupades a les 
aules, fet que permetrà una educac ió més com-
prensiva i enr iquidora per a tot l 'a lumnat, tal com 
afirma Giné: 
Si en tenem que l 'escolari tzació de totes les 
persones ha de ser assegurada c o m a m í n i m 
fins a la seva incorporació al m ó n laboral , 
si c re iem que aquesta educac ió serà de més 
quali tat c o m més comprens iva , integral i 
p romocionadora sigui, aleshores l 'educació 
en la diversi tat no ha de ser el p rob lema , 
sinó la solució (Giné, 2000 , 10). 
Referències 
Beltran Duarte, R. (1995). Adaptaciones y divesifica-
ciones curriculares. Anàlisis de la medidas estableci-
das por la Administración. A J. Fernàndez Sierra 
(Coord.), El trabaio docente v psicopedasósico en 
educación secundaria, (pp. 114-136). Màlaga: 
Aljibe. 
Blanco, N. (1995). La ensenanza secundaria obliga-
tòria en una sociedad democràtica. A Juan Fernàndez 
Sierra (Coord.), El trabaio docente v psicopedasósico 
en la educación secundaria, (pp. 17-42). Màlaga: 
Aljibe. 
Generalitat de Catalunya (Departament 
d'Ensenyament). (1996). Atenció a la diversitat a 
l'ESO: 50 idees per a l'acció. Barcelona: Generalitat 
de Catalunya. 
Gimeno Sacristàn, J. (2000). La educación oblisató-
ria: su sentido educativo y social. Madrid: Morata. 
Giné Freixes, N. (2000). Presentació. A Aldàmiz-
Echevarría, M. M. i altres. Com ens ho fem? Propostes 
per educar en la diversitat, (pp. 7-11). Barcelanoa: 
Graó. 
Solé, I. (1998). Orientación educativa e intervención 
psicooedaeósica. Barcelona: ICE-Horsori. 
Verger, S. (2001). Els prosrames de diversificació 
curricular a l'educació secundària oblisatòria: El difí-
cil equilibri entre la comorensivitat i l'atenció a la 
diversitat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de les 
Illes Balears. 
P l a ç a B a n c d e S'Oli n u m . 6, b x s 
0 7 0 0 2 P a l m a 
Te lè fon /Fax: 9 7 1 7 2 8 9 0 3 
w e b : http://personal4.iddeo.es/centreestudis 
& e-mail : centreestudis@retemail.com 
- CURS D'INICIACIÓ A L'ESPLAI 
- CURSOS DE MONITORS I DIRECTORS 
DE TEMPS LLIURE 
- SEMINARIS DE RECICLATGE 
- CURSOS D'ESPECIALITZACIÓ 
- ESPAI JOVE D'EXPOSICIONS 
- GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE CAMPAMENTS, 
COLÒNIES,... 
25 


Les mesures i extraordinàries d'atenció a l'ESO: la distància entre la teoria i la pràctica

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2002_n0/107_p022.dir/Pissarra_2002_n0107_p022.pdf

Les mesures i extraordinàries d'atenció a l'ESO: la distància entre la teoria i la pràctica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears