Cahadell, Rosa

Biblioteca Digital de les Illes Balears

C O N T R A R E F O R M A E D U C A T I V A . Articles de reflexió 
EL LINXAMENT DE LA 
REFORMA 
(DECONSTRUINT LA REFORMA) 
Rosa Cahadell 
Psicòloga. Professora (Catalunya) 
Membre d'USTEC-STEs 
Des d e l ' inici d e l ' ap l i cac ió d e la L O G S E , h e m ass i s t i t a un c ú m u l d e p r o b l e m e s c r e a t s , b à s i c a m e n t , pe l desa jus t e n t r e u n a " teor ia" m é s o m e n y s c o r r e c t a i p r o -g r e s s i s t a i u n a a p l i c a c i ó p l e n a de m a n c a n c e s q u e h a a c a b a t x o c a n t a m b la r ea l i -
tat c o n c r e t a de l s c e n t r e s i p o s a n t s o b r e la t au la la n e c e s s i t a t d e r e p e n s a r i r e fo r -
m u l a r m o l t s a s p e c t e s q u e n o a c a b e n d e func ionar . 
Des d'alguns sectors del professorat s'ha vingut demanant una "Reforma de la Reforma", men-
tre des d'altres àmbits es feia una "defensa aferris-
sada" de la mateixa. Ara, des del Govern del PR 
ens va arribant, no ja una reforma, sinó un total lin-
xament del que volia ésser la L O G S E . 
Nosaltres venim defensant, des de fa temps, un 
acord bàsic amb els "principis" de la Reforma 
(escola integradora, augment de l'edat de l'ense-
nyament obligatori , impuls i dignificació de la FP, 
atenció a la diversi-
tat, e t c ) , però també, 
un gran desacord 
amb algunes de les 
fórmules concre tes 
de la seva aplicació 
(excés de complica-
ció organi tza t iva , 
obligatorietat de crè-
dits trimestrals, aug-
ment de la burocrà-
cia, manca de recur-
sos humans i pedagò-
gics per atendre tota 
la diversi tat , poca 
atenció a la nova F.P, 
manca de formació del professorat, e t c ) . Cre iem, 
però, que estem perdent, tots plegats, la possibil i-
tat de "salvar" allò que de positiu i progressista 
tenia la reforma i poder refer tots aquells aspectes 
que l 'experiència concreta demostrava que eren 
desencertats. 
En lloc d 'a ixò es tem assis t int a un 
desmantel · lament del nou sistema acompanyat 
d'un creixent desprestigi de l 'ensenyament públic , 
sobre to t a Secundàr i a . . 
Aques t a tac té, c o m a 
mínim, dos grans fronts: 
1 . - L a pol í t ica del 
D e p a r t a m e n t 
d 'Ensenyament d 'aprofun-
dir en la doble xarxa, públi-
ca-privada, que en l'aplica-
ció de la Reforma ha trobat 
l 'excusa per enfortir d'una 
manera descarada els cen-
tres concertats , propiciant 
un t ransvasament de recur-
sos a centres que no com-
pleixen cap dels requisits 
legals (gratuï ta t , funció 
Creiem que estem perdent, 
tots plegats, la possibilitat 
de "salvar" allò que de posi-
tiu i progressista tenia la 
reforma i poder refer tots 
aquells aspectes que l'expe-
riència concreta demostra-
va que eren desencertats. 
ABRIL / MAIG 2 0 0 1 P I S S A R R A 103 73 
CONTRAREFORMA EDUCATIVA. Articles de reflexió 
social, no discriminació 
de l'alumnat) i, el que és 
més greu, afavorint una 
selecció d 'alumnat que 
deixa a l 'escola pública 
amb el repte d'aplicar un 
sou sistema amb un aug-
ment important d 'alum-
nes amb tot tipus de pro-
blemàtiques. 
£5 tracta de buscar formes 
integradores d'atenció a la 
diversitat que, sense caure en 
cap "integrisme", no encaselli 
l'alumnat als 14 anys... 
divers i ta t que , 
sense caure en 
cap "integrisme", 
no encasel l i l'a-
lumna t als 14 
anys.. . 
2.- El Ministeri d 'Educació, en mans d'un PP que 
sempre ha estat en contra d'un s is tema educatiu 
dissenyat i aprovat pel P S O E i que està disposat 
a liquidar-lo sense resoldre cap dels problemes 
plantejats. Q u e feien falta canvis? , totalment d'a-
cord. Que els canvis que proposa el PP siguin els 
adequats?, totalment en desacord. N o és única-
ment ampliant la llista de "continguts" d'història 
que l 'alumnat estarà més interessat en ella. N o és 
augmentant el nombre d'hores de llengua i mate-
màtiques que l 'alumnat aconseguirà les "compe-
tències bàsiques". No és disminuint matèries 
com visual i plàstica que l 'alumnat tindrà una 
millor formació global. N o és eliminant els 
objectius de procediments i valors que l 'alumnat 
aconseguirà una millor convivència democràt i-
ca. N o és a m b una separació dràstica de l'alum-
nat que s 'aconseguirà disminuir el fracàs escolar. 
Tot plegat, és jus tament el contrari . 
En una educació obligatòria i generalista, els can-
vis que s'havien d'introduir anaven jus tament en la 
direcció contrària: buscar les fórmules (curriculars 
i metodològiques) per aconseguir que els nois i 
noies sortissin de l 'ESO amb un mín im de "gust" i 
interès per la lectura, amb una capacitat per expres-
sar-se correctament (verbal i escrit) amb unes 
eines suficients per buscar i processar tota la infor-
mació que està al seu abast... Haver de memori tzar 
més noms i dades no ajudarà l 'alumnat desinteres-
sat per tot allò que no és immediat perquè acabi 
tenint interès. Es tracta de reformular la història, 
més enllà de qualsevol interès nacionalista, selec-
cionant els continguts mín ims i els procediments 
necessaris perquè l 'alumnat pugui, a partir del pas-
sat, entendre el present i construir el futur. Es trac-
ta de buscar formes integradores d'atenció a la 
H o ten im, però , 
mol t ma lamen t . 
El D e p a r t a m e n t 
d ' E n s e n y a m e n t 
no dóna tampoc resposta a una gran quantitat de 
problemes plantejats, i , mentrestant , va promocio-
nant una "segregació" de l 'alumnat (via escoles 
concertades) molt més gran que els "itineraris" que 
pretén imposar el PP. Des de Madr id ens arriba una 
contra-reforma que ens retorna al segle X I X (visió 
conservadora i academicis ta de l 'ensenyament) en 
lloc de preparar-nos per al segle XXI . I el profes-
sorat de secundària, mentrestant , està veient com 
tot el pes d'educar un alumnat desmotivat i a voltes 
molt conflictiu, recau sobre d'ell, sense que se l'es-
colti en les seves demandes ni se'l recompensi en 
les seves condicions de treball (hores, sous, etc.) 
Entre una defensa aferrissada de la Reforma tal-
ment com ens l'han imposada, i una total "decons-
trucció" de la mateixa, hi havia un camí millor: 
buscar aquelles qüestions concretes que el profes-
sorat, a partir de la seva experiència quotidiana, 
constatava que no eren adequats , posar els recursos 
que els centres, a partir de les característiques del 
seu alumnat consideren necessàries i anar millorant 
tots aquells aspectes del curr ículum que xocaven 
amb els objectius globals de l 'ESO i el Batxillerat. 
Obligar el Depar tament que faci que totes les esco-
les concertades, compleixin , c o m a mínim, els 
requisits legals i t inguessin el mateix tipus d'alum-
nat que les públ iques. 
Podíem haver "adequat" la Reforma a la nostra rea-
litat concreta i aconseguir una millora de l'ense-
nyament públic. Hi som a temps encara? Tenim 
prou força? Nosaltres pensem que sí. En algunes 
coses, gràcies a les mobil i tzacions, ja h e m avançat 
una mica (millor racionali tzació dels cun i cu lums , 
més hores per atenció a la diversitat.. .) però, en 
altres, caldrà encara enfrontar-nos iT sens dubte, 
mobil i tzar-nos altra vegada. 


El linxament de la reforma (Desconstruint la reforma)

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2001_n0/103_p073.dir/Pissarra_2001_n0103_p073.pdf

El linxament de la reforma (Desconstruint la reforma)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears