Feu i Gelis, Jordi

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Escoles Petites 
Escola de Vilanant (271 habitants), poble amb una estructura bàsicament agrícola, (foto: Jordi Feu) 
Jordi Feu i Gelis 
Professor del Departament de Pedagogia de la UdG 
Introducció 
L'objectiu d'aquest art ic le és par-
lar de tres aspectes relativament 
concrets per fer-nos una idea del 
que ha estat, del que és i del que 
pot ser l'escola rural o, tal com 
dieu aqu ía ses Illes, "l'escola peti-
ta". En pr imer lloc, presento els 
elements bàsics que condicionen 
l'evolució d'aquesta escola en el 
Pr incipat ( factors que de ben 
segur també condicionen l'evolu-
ció a la resta de l'Estat espanyol). 
En segon lloc, explico de manera 
molt resumida les característi-
ques de l'escola pet i ta d'avui 
tenint en compte els factors espe-
cífics que l'han fet possible. I per 
acabar, esmento quatre propostes 
genèriques per a enfort i r un t ipus 
d'escola que, malgrat els avanços 
que ha fet, encara es t roba en una 
situació massa feble com per 
sobreviure d'una manera espontà-
nia. 
1- Els elements que con-
dicionen l'evolució de l'es-
cola petita a Catalunya 
És obvi que l'evolució de l'escola 
petita no depèn d'un sol factor 
sinó que depèn de molts. Grosso 
modo podem parlar de sis ele-
ments que s'interrelacionen: 
a) l 'evolució del camp i dels 
pobles petits. 
b) la política educativa real des-
envolupada per l 'administra-
ció. 
c) l'acció educativa desenvolupa-
da individualment pels profes-
sionals de l'ensenyament. 
d) l'acció educativa i "polít ica" 
que a nivell col·lectiu han portat 
a terme els mestres de les 
escoles petites. 
e) la pressió exercida per diver-
sos agents educatius i socials 
amb un determinat grau de 
legi t imitat polít ica, i 
f) el constructe o percepció que 
el conjunt de la societat té de 
l'escola peti ta. 
A- Evolució del camp i dels pobles 
petits. 
És evident que l'escola petita, en 
tant que s'ha emplaçat i s'empla-
ça actualment en el medi rural i 
en pobles petits (amb una estruc-
tu ra soc ioeconòmica diversa) 
depèn del pols econòmic i demo-
gràfic d'aquests municip is. Quan 
els mun ic ip is a m b una fo r ta 
implantació de les activitats agrí-
coles i ramaderes han petit els 
efectes de la crisi del pr imer sec-
tor (reducció de les explotacions 
agrícoles, concentració de l'explo-
tació ramadera, tecnificació del 
8 P ISSARRA 98 
Escoles Petites 
camp, e t c ) , l'escola peti ta n'ha 
sort i t perjudicada perquè ha vist 
com es generalitzava un procés 
de despoblament i amb el l , una 
reducció substancial del nombre 
de nens i nenes en edat escolar. 
perquè t roba qualsevol excusa 
per fugir a la c iutat , etc, • l'escola 
penja d'un f i l . 
D) L'acció educativa i "política" que 
a nivell col·lectiu han pres els mes-
tres de les escoles petites. 
gies, etc, l'escola pet i ta ha estat 
confinada a l 'anonimat. I és preci-
sament aquest anonimat i aquest 
obl i t que l'ha si tuat en una posi-
ció fràgi l i de clar desavantatge 
respecte de l'escola gran. 
B) La política educativa real 
desenvolupada per l'adminis-
tració. 
El "destr de l'escola pet i ta ha 
estat absolutament condicio-
nat per tot allò que veritable-
ment ha fet l 'administració 
cent ra l , au tonòmica (quan 
n'hi ha hagut) o local. És obvi 
que quan el Ministeri d'Edu-
cació o la Conselleria d'Ense-
nyament no ha reconegut l'es-
pecif ici tat de l'escola pet i ta, o 
bé ha posat tota l 'atenció en 
l'escola gran -a l t rament d i ta 
escola graduada o t ambé es-
cola urbana-, l'escola "rural" 
ha hagut de fer grans esfor- i 
ços per poder sobrev iure . 
Respecte al govern local, cal d i r 
que quan s'ha en tossud i t en 
donar-li una funció més "noble" 
(és a dir, en convertir- la en un 
centre cívic que només s'utilitza 
per la festa major) ha fet "mans i 
mànigues" perquè els pares deci-
dissin ( l l iurament?) treure els f i l ls 
de l'escola peti ta i portar- los a 
una de gran. 
C) L'acció educativa desenvolupada 
pels professionals de l'ensenyament 
en els respectius centres. 
No dic res de nou en a f i rmar que 
l'èxit o el fracàs de l'escola peti ta 
rau en el trebal l educat iu , peda-
gògic i social que de di l luns a di-
vendres fa el mestre -moltes vega-
des l'únic mestre- amb els nens i 
nenes de l'escola, a m b els pares, 
amb els veïns del poble, etc. A 
l'escola petita -a diferència del 
que passa a les escoles grans-
ens ho juguem tot (en la major ia 
dels casos) a una sola car ta . I 
quan la carta dóna poc joc -ja bé 
sigui perquè el mestre es val 
d'una pedagogia obsoleta, perquè 
no es presenta a l'escola, perquè 
no ensenya bé, perquè tendeix a 
r id icu l i tzar la vida campero la , 
Quan el Ministeri 
d'Educació o 
la Conselleria 
d'Ensenyament no ha 
reconegut l'especificitat 
de l'escola petita, 
l'escola "rural" ha hagut 
de fer grans esforços 
per poder sobreviure 
E) La pressió exercida per 
diversos agents educatius polí-
tics i socials. 
L'evolució de l'escola peti ta tam-
bé ha estat i està condic ionada 
per la pressió i per la capaci tat 
d ' incidència dels mestres que hi 
t rebal len. Quan els mestres "ru-
rals" han "l laurat" cadascú pel seu 
cantó, quan no han estat capaços 
La t ra jec tòr ia de l 'escola 
petita és deutora, en part , 
del paper que han jugat i 
juguen els pares així com els 
part i ts polít ics i els sindicals. 
Quan els pares no s'han in-
teressat -en el sentit més 
ampl i del terme- per l'escola; 
quan han considerat que això 
de l'educació era cosa de 
l 'administració; quan els sin-
d icats no han t i ngu t en 
comp te l 'especi f ic i tat i la 
p rob lemàt ica de l 'escola 
petita en les taules de nego-
ciació; quan els par t i ts polí-
t ics no han inclòs propostes con-
cretes d'acció per a mil lorar- la, 
etc, l'escola petita ha estat des-
emparada i exposada a les deci-
sions -moltes vegades arbitràr ies-
d'un buròcrata que només es guia 
pels cr i ter is de racional i tat econò-
mica. 
Aspecte de la Sala de Plens de l'Ajuntament. 
-o quan no han t ingut l 'oportuni-
tat- de fer pinya per tal de reivin-
dicar tot un conjunt de drets, d'in-
f raestructures, etc; quan no s'han 
t robat per intercanviar recursos 
educat ius, projectes o metodolo-
F) Constructe/percepció que la 
societat té l'escola petita. 
L'enfort iment o l 'afebliment de 
l'escola petita també depèn de la 
idea que hom s'acaba constru int . 
P I S S A R R A 98 9 
Escoles Petites 
Quan aquesta escola s'ha t robat 
en un medi-entorn que no desper-
ta cap mena d'interès econòmic i 
social, quan el municipi es despo-
bla de manera progressiva, quan 
a l'escola hi desfilen docents amb 
mala fama, quan les organitza-
cions polítiques i sindicals n'han 
passat olímpicament, etc... el con-
junt de la ciutadania - f ins i tot la 
mateixa pagesia o la gent dels 
pobles petits que són en definit i-
va qui portaven/en els f i l ls en 
aquests centres- se n'han fet una 
idea negativa. Aquesta negativi-
tat, aquest estigma ha contr ibuï t 
a esfondrar l'escola peti ta i en la 
mesura que aquesta s'esfondra, 
l'estigma es mul t ip l ica. És la 
història de sempre: la del peix 
que es mossega. 
En plena transició política -mo-
ment en què es recuperaren les 
l l ibertats cíviques, polí t iques i 
socials més preuades; en què s'o-
briren altra vegada les insti tu-
cions democràt iques; en què hi 
havia una il·lusió per construir un 
sistema educatiu públ ic, gratuït i 
plural- bona part dels mestres 
"rurals" demostraren una preocu-
pació per mi l lorar l lur pràctica 
pedagògica, l luitaren per sort i r 
de l ' a ï l l amen t al qua l havien 
sortit subsumits f i n s a l e s h o r e s , 
s'esforçaren per au to formar -se i 
per rec ic la r -se , d i a l o g a r e n per 
c rear s u p r a - e s t r u c t u r e s esco-
la rs , e tc . 
En aquest moment també veiem 
com molts pares i mares s' impli-
caren, tan a nivell individual com 
col· lectiu, en les activitats i en la 
dinàmica d'aquests centres; els 
Moviments de Renovació Pedagò-
gica -i més concretament el Se-
cretariat d'Escola Rural de Ca-
talunya- va fer de pont entre els 
col·lectiu de mestres i l 'adminis-
tració, i va por tar a terme tot un 
seguit d'accions per aconseguir 
uns drets que, a parer nostre, són 
propis de tota escola pública. A 
pr incipi de la dècada dels 80 
alguns part i ts polítics -sobretot 
els de centre esquerra- així com 
Jordi Feu, durant la seva intervenció. 
la majoria dels sindicats que ana-
ven prenent protagonisme en l'es-
cena política inclogueren la pro-
blemàtica de les escoles petites 
en les respectives agendes. 
Des de principi de la dècada dels 
80 fins avui dia s'ha generant un 
discurs interessantíssim que res-
salta les v i r tuts organitzatives, 
educatives i relacionals de l'esco-
la pet i ta. Els mestres "rurals" 
àdhuc algun sociòleg, pedagog, 
psicòleg, etc. af i rmen que l'esco-
la petita afavoreix la innovació i 
l 'experimentació educatives, es 
nodreix de mestres integrals i 
polivalents, fo rma grups-classe 
heterogenis, dóna una atenció 
individualitzada i un tracte perso-
nalitzat a l 'alumnat, posa en pràc-
tica diferents maneres d'apren-
dre, f lexibi l i tza el temps i l'espai 
escolars, etc. 
Un altre factor que, al meu parer, 
ha ajudat a digni f icar l'escola 
petita ha estat la creació del Grup 
Interuniversitari d'Escola Rural de 
Catalunya. Aquest grup, creat a 
l'any 1995, ha organitzat diverses 
jornades per explicar l'especifici-
tat de l'escola "rural" als futurs 
mestres; manté contacte per-
manent a m b els estudis de 
magisteri per tal que no s'oblidi 
la real i tat d 'aquesta escola; 
assisteix a les reunions del 
Secretariat d'Escola Rural de 
Catalunya per col · laborar i 
donar supor t a diverses iniciati-
ves, etc. 
Arran de to t el que he explicat, 
més altres qüestions que obvio 
per no allargar-me, l'escola peti-
ta del Principat ha entrat en un 
procés de t ransformació i de 
mil lora generali tzada. Des de 
pr incipi de la dècada dels 80 
fins avui l'escola "rural" va adop-
tant un "rostre" més agradable 
en tant que incrementa la quali-
tat educativa; ofereix una educa-
ció més integrada dins l'entorn 
social i na tura l ; té més en 
comp te els interessos dels 
alumnes; es val d'una pedagogia 
més activa i més part ic ipat iva; té 
més recursos econòmics i hu-
mans (penseu en la generalitza-
ció dels mestres i t inerants) ; 
compta amb més material didàc-
t ic, etc. 
Amb l'arribada de la democràcia 
f ins als nostres dies, la majoria de 
les escoles petites han mil lorat 
les infraestructures i la xarxa vià-
ria; han renovat el mobi l iar i esco-
lar; han incrementat el material 
didàct ic i educat iu; etc. D'altra 
banda, l'escola petita ha mil lorat 
perquè els professionals de l'edu-
cació ja no han de patir la humi-
liació de passar per unes oposi -
2- La "nova" escola pe-
t i ta : l 'escola " r u r a l " 
d'avui 
Qui pensa que l'escola petita 
sempre ha estat condicionada 
per un conjunt de factors nega-
t ius que l'ha desmi l lo ra t de 
forma progressiva va completa-
ment errat. Si mi rem què ha 
passat en els darrers 50 o 60 
anys constatem que a finals de 
la dècada dels 70, i amb més 
claredat a part ir dels anys 8 0 , es 
donaren un conjunt de circums-
tàncies que permeteren dignif i-
car (mol t lentament) l'escola 
que aquí ens ocupa. 
10 PISSARRA 98 
Escoles Petites 
c ions menys exigents, de rebre 
uns sous inferiors als de la resta 
de professionals, de ser mestres 
d'escoles de tercera o quar ta cate-
goria, etc. 
Les AMPES, els centres educat ius 
i els a juntaments cal que facin 
"propaganda" de l'escola peti ta 
di fonent -a través de diversos mit-
jans- les "virtuts" i els avantatges 
d'aquest protot ipus d'escola. És 
Malgra t aquesta m i l l o ra 
progressiva, no cal ser ex-
pert per adonar-se que any 
rera any es van tancan t 
escoles petites, que d ismi -
nueix el nombre tota l d'a-
lumnes, etc. Això em fa pen-
sar que l'escola peti ta no 
està, malgrat les accions 
que s'han por ta t a te rme, 
plenament consol idada. És 
més, f ins i to t m'atreveixo a 
a f i rmar que ens t r o b e m 
davant d'una t ipologia d'es-
cola que a m ig i a l larg ter-
min i t indrà grans di f icul tats 
per sobreviure. Davant d'a-
questa p rospec t iva , què 
podem fer? 
A la universitat li pertoca, 
d'una banda, replantejar-se 
seriosament la formació 
inicial del professorat per 
tal que els nous diplomats 
tinguin els coneixements 
suficients per treballar 
en una aules on hi ha 
nens i nenes de 
ments suficients per t rebal lar en 
unes aules on hi ha nens i nenes 
de diferents nivells i edats. D'altra 
banda, també considero necessa-
ri que els diferents depar taments 
incloguin aquest t ipus d'escoles 
en les respectives recerques. 
És lamentable que només 
s'estudiï -per activa i per 
passiva- l'escola gran o gra-
duada. 
3- Quatre idees per 
assegurar la pervi- 6 L · 
vencia de l'escola petita 
No és pas exagerat a f i rmar que la 
consolidació de l'escola pet i ta és 
feina de tots . És feina de l 'admi-
nistració autonòmica i local; de 
les AMPES, dels centres, de les 
universitats, dels par t i ts polít ics i 
dels sindicats, dels mit jans de 
comunicació de massa, etc. Cal 
que cadascun d'aquests agents 
facin coses -és a dir, emprengui 
accions- or ig ina ls (novedoses), 
atractives (que cr id in l 'atenció) i 
globals (que depassin el marc 
pròpiament escolar). 
És necessari que l 'administració 
autonòmica endegui po l í t iques 
interdepartamentals que afavorei-
xin, per exemple, el reequi l ibr i 
terr i tor ial i en conseqüència in-
crement i la ràtio de nens/es per 
escola. (Catalunya es t racta d'un 
país mol t desequi l ibrat pel que fa 
a la distr ibució de la població. 
Bona part de les ciutats catalanes 
estan sobrepoblades mentre que 
els pobles in termi t jos i pet i ts 
estan mol t per sota de les seves 
capaci tats). 
imperdonable que hi hagi pares 
que no por t in els f i l ls a l'escola 
del poble perquè no coneixen les 
par t icu lar i ta ts educatives, peda-
gògiques i relacionals. 
Escola de Palau. (Foto: Jordi Feu). 
A la universitat li per toca, d'una 
banda, replante jar-se ser iosa-
ment la fo rmac ió inicial del pro-
fessorat per tal que els nous 
d ip lomats t ingu in els coneixe-
Els par t i ts polít ics, els sindi-
cats així com les confedera-
cions de pares i mares d'a-
lumnes han de vetl lar pel 
correcte func ionament de 
tota l'escola pública i sobre-
to t per l 'escola púb l i ca 
menys consolidada. En aquest 
sentit han de cont inuar fent 
pressió perquè en la polít ica 
educativa del dia a dia l'es-
cola petita no es converteixi 
en una escola marginal . 
diferents nivells i edats Per ú l t im, cal que els mit-
_Ji jans de comun icac ió de 
masses donin a conèixer la 
realitat d'aquestes escoles per tal 
que la societat sàpiga que exis-
teix (malauradament encara hi ha 
gent que es pensa que l'escola 
peti ta és un protot ipus d'escola 
eradicada) i perquè conegui la 
manera en què es treballa. 
La consolidació de l'escola petita 
també passa per la creació d'es-
pais on els agents educatius -ja 
bé sigui en qual i tat de mestres, 
polí t ics, tècnics, etc,- puguin dia-
logar i exposar problemes, possi-
bles so luc ions, etc. Dit això, 
penso que seria del tot injust con-
cloure aquest art ic le si no recone-
gués explíci tament el paper que 
ha jugat en aquesta qüestió el 
s ind icat STEI en tant que ha 
posat a l'abast dels mestres de 
ses Illes i d'altres persones dels 
Països Catalans un magní f ic 
espai per discut i r a l 'entorn de la 
petita "gran" e s c o l a . • 
P I S S A R R A 98 11 


L'Escola rural a Catalunya

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2000_n0/98_p008.dir/Pissarra_2000_n098_p008.pdf

L'Escola rural a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears