Mas, Joan M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

novembre-desembre 1992 
Entrevista a Josep M a Llompart 
Joan M. Mas 
La revista PISSARRA s'enorgulleix de comptar amb Josep Maria 
Llompart entre els seus col·laboradors. Llompart és un bon amic 
d'aquesta casa; una persona que mai ens ha sabut dir que no quan 
li hem demanat la seva col·laboració. GRÀCIES, LLOMPART. 
El Sr. Llompart ens rep amablement, un matí assoleiat d'aquesta 
primavera d'hivern, en la serenor del seu domicili de Ciutat. 
F o t o : A r x i u Ú l t i m a H o r a 
- Sr. Llompart, què en pensau 
de tota aquesta allau d'actes en 
homenatge a la vostra persona?. 
Estic aclaparat. Ho agraesc 
de tot cor, però hauria agraït 
in f in i tament més que em 
deixessin en pau. L'accept com 
homenatge no a la meva per-
sona, sinó a un grup de gent de 
la meva generació. Tot el que 
s'ha avançat en el terreny cul-
tural en aquest país és obra no 
d'una persona, sinó de moltes: 
Llorenç Moya, Jaume Vidal Al-
cover, Manolo Sanchis Guarner, 
Francesc de B. Moll, etc. Tots 
ells ja ens han deixat; m'esfe-
reeix pensar que som l'únic que 
queda vivent. Si accept aquest 
homenatge és sobretot pensant 
amb ells i voldria revertir-los 
aquests honors. 
- Des de la talaia dels vostres 
67 anys, com contemplau el 
panorama actual de la nostra 
llengua?. Creis que s'avança 
realment en el camí cap a la 
normalització? 
Amb preocupació i esperança. 
Dic sovint que si miram cap 
endavant, el futur es veu amb un 
cert pessimisme perquè queda 
encara molt per fer, però, si miram 
cap enrera, es veu que s'ha mi-
llorat molt, s'han fet moltes 
passes endavant en el terreny 
cultural i lingüístic. Així i tot hi ha 
actualment grans retrocessos. 
Observ una tendència a invertir 
2 6 HOMENATGE A JOSEP M". LLOMPART 
novembre-desembre 1992 
PISSARRA 
6 5 
les pautes de la diglòssia: català, 
llengua alta; castellà, llengua 
baixa. Una llengua normalitzada 
ha d'ocupar ambdós àmbits. 
Actualment el català s'ha con-
vertit en la llengua de l'escenari 
i el castellà en llengua de pati de 
butaques, quan el que necessitam 
és que el català ocupi tots dos 
espais. ("En català, fins i tot les 
novel·les pornogràfiques" -com 
deia R. Aramon-). 
Una llengua no es normalitza 
si no es fa necessària; la gent 
usa l' instrument lingüístic que li 
és més còmode i a Mallorca, en 
aquests moments, es pot viure 
tranquil·lament en castellà, quan 
a Madrid, per exemple, no es pot 
viure si no és en castellà, o a 
Anglaterra en anglès. 
Aquesta situació desitjable de 
normalitat només l'he vista a 
Banyoles i a Olot on tots els 
rètols són en català i fins i tot a 
les discoteques els joves només 
parlen en la llengua pròpia del 
país. 
Aquí he pogut observar 
fenòmens curiosos com és el 
cas del Col·legi de Son Cladera 
on el 9 9 % de l'alumnat és cas-
tellanoparlant. Allà, amb motiu 
d'una xerrada organitzada durant 
les festes de l'escola, vaig cons-
tatar com els alumnes es dirigien 
a mi en castellà i quan prenien 
nota de les meves respostes ho 
feien en català. Això significa, 
per una banda, que el català a 
nivell de llengua coneguda ha 
avançat molt, però que, per al-
t ra, a nivell d'ús no es fa ne-
cessària. 
De tota manera, pens que els 
secessionistes de la llengua que 
encara queden, aniran desa-
pa re i xen t , aniran mo r i n t . 
Nosaltres també morirem, però 
en deixarem successors; ells no. 
"Una llengua 
no es 
normalitza 
si no es 
fa necessària" 
- Vós escrivíeu unes cròniques 
culturals en els "Cap d'any" de 
la col·lecció "Raixa". Aquestes 
cròniques reflectien -en els anys 
50- unes actituds i unes cir-
cumstàncies diferents a les ac-
tuals. 
A la Crònica corresponent a 
1955-56 dèieu, referint-vos al 
nou curs, que "El cronista, amb 
una any més a l'esquena, us dirà 
després si aquest camí ha estat 
de roses o d'espines". Es po-
drien salvar algunes "roses" 
d'aquells temps? Hi ha actituds 
o idees d'aquell temps a rellan-
çar en aquests moments? 
Sí que es poden salvar coses. 
Allò que abans eren poncelles, 
ara són roses. Però les espines 
no han desaparegut, aquestes 
són inevitables. 
Les actituds no han canviant.El 
que ha canviat és el context; no 
hi ha la repressió d'aquells 
moments i des de llavors hi ha 
hagut més roses que no espines, 
però les espines que queden són 
ben punyentes. 
- L'actual sistema educatiu 
està entrant en una nova fase de 
reforma. Quin judici vos mereix 
aquesta reforma educativa que 
comença? 
No vull entrar a fons en el 
tema perquè només el conec a 
nivell de ciutadà. La Reforma es 
jutjarà pels seus resultats, no 
pels seus plantejaments. 
Tota reforma s'ha d'em-
prendre amb entusiasme, serio-
sament. Alerta a no començar la 
casa per la teulada. Tinguem en 
compte sempre la realitat nos-
tra. 
- Creis que en els currículums 
escolars hi té suficient cabuda 
tot allò que fa referència a l'es-
tudi de la nostra llengua i la 
nostra cultura? 
Més que cabuda suficient, 
pens que el que no té és la 
consideració suficient, perquè la 
nostra llengua segueix ense-
nyant-se com si d'una llengua 
estrangera es tractàs. S'ensenya 
castellà i, a més a més, català, 
anglès, etc. 
El mateix passa amb la nostra 
cultura. La nostra història, la 
nostra cultura i la nostra llengua 
no són suficientment conegudes, 
i no gens és estrany perquè 
mentre ens feien estudiar els 
" r e y e s g o d o s " , de ixaven 
d'ensenyar-nos què era la Cam-
bra de Comerç de Catalunya, 
possem per cas. 
- Entre el col·lectiu d'ense-
nyants es detecta des de fa uns 
anys un cert desencís que pot 
afectar negativament la seva 
actuació professional. Com con-
templau vos, que també sou 
professor, la situació actual dels 
ensenyants?. 
El desencís és explicable, però 
s'ha de reaccionar. (Com és 
HOMENATGE A JOSEP M a . LLOMPART 
novembre-desembre 1992 
PISSARRA 
6 5 
possible - in tervé de sobte n'En-
carna V i f ias , present a l 'entre-
v is ta - que un govern socialista 
hagi fet tan poc per l'ensenya-
ment?). El desencís - c o n t i n u a 
L lompar t - és justificable, entre 
altres coses, perquè som uns 
ingenus: tots havíem cregut i 
esperat uns dies gloriosos en 
què tot es solucionaria. L'actual 
desencís és una conseqüència 
d'un altre desencís dels ingenus 
que creien que, acabada l'època 
franquista, s'acabarien tots els 
mals. 
Més que estar encisats, el 
que fa falta és estar il·lusionats. 
No van enlloc aquells que no 
tenen il·lusió i esperança. "S i 
Déu no existeix, al manco facem 
que això sigui una injustícia" -
deia Senancour a la seva obra 
Obermainn--. 
- Parlem de competències. Per 
què deu ser que des de Madr id 
e n c a r a no ens c o n s i d e r e n 
" c o m p e t e n t s " en matèria d'Edu-
cació? Pensau que es torbaran 
encara a t ransfer i r - les? 
La transferència de com-
petències me sembla una cosa 
remota, llunyana encara. Veig 
que passa el temps i seguim 
sense competències. De tota 
manera i donat el Govern actual 
un no sap si val més així, tot i 
que, per qüestió de principis, 
veig clar que aquestes haurien 
de ser nostres. 
- En aquest número monogràfic 
que PISSARRA dedica a la v o s -
t ra persona i a la vos t ra obra hi 
f iguren una sèrie de propostes 
d idàct iques sobre la vos t ra obra 
poèt ica . Quins consel ls podr íeu 
donar als mest res i professors Llompart modelant les paraules. Dibuix de Biel Bonnín 
28 HOMENATGE A JOSEP M a . LLOMPART 
n n » 0 m h r 0 - H 0 ç 0 m h r 0 1QQ0 
VIURE I ESCRIURE 
ELS GRANS NOMS DE LA LITERATURA CAEALANA 
SÈRIE DE 36 VÍDEOS DOCUMENTALS DE 50' APROX. DE DURADA AMB GUIONS 
DE PRESTIGIOSOS ESPECIALISTES EN CADASCUN DELS TEMES. 
CERVERI DECIRONA, « • m i n Cadea; RAMON l.l.l Albert Soler; JAUME l, Jordi Bruguera; RAMON MUNTANER, per confirmar; I li \ \ -
CESC EIXIM I M S . Xavier Renedo; BERNAT METGE, Isabel Grifoll; AUSIAS MARCH. Coia Cabre: JOANOT MARTORELL, Joan l'crom: I U Ml 
ROIG I ISABEL DE VILLENA, fíosanna Cantavella; JOAN ROÍS DE CORELLA, Lola Badia; VICENÇ GARCIA, Albert Rossich; RAFAEL D'AMAT, 
Margarida Aritzeta; JACINT VERDAGUER, Isidor Cònsul, NARCÍS OLLER. Antònia Tayadella; ÀNCEL GUIMERÀ, /.Vinc Callen; JOAN MARA-
GALL, Enric líou: MIQUEL COSTA I LLOBERA I JOAN ALCOVER, per confirmar: SANTIAGO RUSINOL, per confirmar; VÍCTOR CATALÀ, 
Lluís Busquets; EUGENI D'ORS, Josep Murgades; JOSEP CARNER. Jaume Aulet i Dolors Oller: JOSEP PLA, Llui> Bonada: JOAN SALVAT-
PAPASSErr, Carme Arenas i Súria Cabre: J. V. FOIX, \inut Panyella; JOSEP MARIA DE SAGARRA, Marina Custà i Enric Calleu: CARLES 
RIBA. Carles-Jordi Guardiola; LLORENÇ VILLALONCA, Teresa Verdaguer i M. Lluïsa Julià: SALVADOR ESPRIU, Rosa Delor: JOAN OLIVER, 
Miquel M. Gibert; MERCÈ RODOREDA, Carme Arnau: JOAN BROSSA. Glòria Bordons: MANUEL DE PEDROLO, Jordi Coca: JOAN 
FUSTER, Josep Palacios; PERE CALDERS. Joan Melcion; MIQUEL MARTÍ I POL. Àlex Broch; JOAN PERUCHO, Julià Cuillamon. 
3071 nOC mTIRTOReLL 
cat>allcri escriptor 
$ 
r 3 ~ 
JOAN 
BROSSA 
de la paraula 
6 " ,"f 
K y n ' í 
MERCÈ RODOREIM 
JOANOT MARTORELL 
cavaller i escriptor 
Després de situar-nos en el context 
històrico-cultural de la València del 
segle XV, el documental ens presenta 
les dades biogràfiques de Joanot 
Martorell i el procés de redacció, 
l'argument, (es característiques i la 
valoració de la seva novel·la Tirant to 
Blanc, obra singular dins dels llibres 
de cavalleria, considerada pels crítics 
com la primera novel·la moderna i una 
de les més importants de la literatura 
universal. 
JOAN BROSSA 
prestidigitador de la paraula 
Presentació de la biografia i 
introducció a la lectura de Joan 
Brossa, un dels escriptors catalans 
més prolífics d'aquest segle i amb una 
obra més diversa i sorprenent. 
El documental el situa històricament 
i ressegueix el seu itinerari literari, des 
del surrealisme més retòric i obscur 
fins a la poesia experimental més 
lúdica i creativa. 
MERCÈ RODOREDA 
els miralls interiors 
Recorregut per la vida i l'obra de la 
novel·lista més important de la 
literatura catalana contemporània, 
autora d'una de les novel·les catalanes 
de més èxit i més traduïda a altres. 
llengües: Lo plaça del diamant. 
Al llarg del documental se'ns ofereix 
una visió completa de Mercè Rodoreda 
i del seu món interior, els seus mites 
i obsessions, aspectes que ajuden a 
entendre el valor íntim i alhora 
universal de la seva obra. 
CARLES RIBA 
passió i lucidesa 
Visió acurada i atractiva d'una de les 
personalitats més riques i influents de 
la literatura catalana del segle XX; el 
poeta, traductor i crític literari Carles 
Riba. Al llarg del documental es 
ressegueixen els aspectes fonamentals 
de la seva vida i la seva llarga 
trajectòria intel·lectual, que ultrapassa 
l'àmbit estricte de la creació literària 
per a exercir un mestratge indiscutible 
en les generacions posteriors. 
AMB OPINIONS DE DESTACADES PERSONALITATS DE LA NOSTRA CULTURA 
V I U R E I E S C R I U R E 
UNA INICIATIVA SENSE PRECEDENTS 
Iniciatives Audio-visuàls és una empresa dedicada a la producció i realització de programas 
àudio-visuals de caràcter cultural. Creada ara fa dos anys, s'ha proposat des dels seus inicis 
cobrir un àmbit tradicionalment'poc atès al nostre país: la producció de documentals en vídeo 
sobre diferents temàtiques de la nostra cultura (literatura, història, art, pintura, música, etc). 
Entre els projectes en què actualment treballa Iniciatives Àudio-Visuals, destaca la sèrie 
VIURE I ESCRIURE. Els grans noms de la literatura catalana, la qual ofereix, en trenta-sis 
documentals, una visió general de la literatura catalana de tots els temps a través dels autors 
més significatius. 
Més de 200 professionals contribueixen a fer possible aquest projecte: . 
—prestigiosos professors i estudiosos de la literatura catalana, que han elaborat els 
guions; v -
—destacades personalitats de la nostra cultura, que col·laboren amb declaracions 
\ exclusives a situar i explicar els diferents personatges; 
—un equip tècnic i humà, amb àmplia experiència en els àmbits àudio-visual i 
editorial, que s'ocupa de la producció i realització dels documentals. 
S § Tot plegat fa de VIURE I ESCRIURE una eina imprescindible per al coneixement i la 
K- divulgació de la literatura catalana. 
RIVIU-VOS-HI PER 2.995 PTES. A L MES 
L e f i c i a r e u d'un 3 3 % de descompte sobre P.V.P. 
jines branques de la cultura us interessen especialment? Literatura ( ), Història ( ), Art ( ), Pintura ( ), 
úsica ( ), Geografia ( ), Ciència ( ) 
Quins diaris o revistes en català llegiu normalment? 
NOM I COGNOMS: 
C.P.: POBLACIÓ: 
PROFESSIÓ: TEL. PROF.: 
DESITJO: 
[ ] - Subscriure'm a la sèrie VIURE I ESCRIURE. Els grans noms de la Literatura Catalana. 
Pagaré: 36 quotes mensuals de 2.995 ptes. Financiació, IVA i despeses de lliurament inclosos. 
DESITJO REBRE ÚNICAMENT ELS VÍDEOS: 
] - "Joanot Martorell, cavaller i escriptor". [ ] - "Carles Riba, passió i lucidesa". 
- "Mercè Rodoreda, els miralls interiors" [ ] - "Joan Brossa, prestidigitador de la paraula" 
(Contra reemborsament de 4.500 ptes. cadascun, IVA i despeses de lliurament inclosos.) 
DATA: BANC / CAIXA: AGÈNCIA: 
ADREÇA: POBLACIÓ: 
stingits Senyors: Us agrairé que vulgueu pagar amb càrrec al meu [ ] Cte. corrent, [ J Llib. estalvi núme-
mentre no rebeu ordre meva en contra, els. rebuts que presentarà periòdicament 
INICIATIVES ÀUDIO-VISUALS S.A., 
FORMAT: ( ) VHS ( ) BETA Atentament, Signatura 

novembre-desembre 1992 
PISSARRA 
6 5 
per tal de despertar entre els 
alumnes el gust per la poesia? 
Despertar en els nins el gust 
per la poesia és ben fàcil. Els 
infants estan predisposats a ser 
uns magnífics lectors de poesia. 
Quan encara no tenen models, 
un es queda sorprès per la seva 
capacitat de crear poemes. El 
mal és que després reben mo-
dels que perjudiquen la seva crea-
tivitat. 
El que s'ha d'intentar és que 
entenguin què és l'expressió 
poètica. Això s'aconsegueix amb 
poc esforç, deixant lliure la seva 
imaginació i que provin de fer-ne 
ús. Tinc exemples admirables de 
poemes de nins de sis i set anys. 
"Els infants estan 
predisposats 
a ser 
uns magnífics 
lectors de poesia" 
- Té edat la poesia? Existeix 
una poesia diferenciada per a 
nins i joves? 
No, no en té. La poesia és 
intemporal. 
No hi ha una poesia especial 
per a nins i joves, sinó obres que 
poden interessar més a nins i a 
joves que no pas a adults. No 
poden dirigir-nos als nins com si 
fossin subnormals. La poesia és 
una qüestió de gusts i no d'edats. 
De tota manera, recomanaria 
que els primers contactes dels 
nins fossin a través de poemes 
breus, simples i amb molta 
musicalitat; amb més contingut 
connotatiu que denotatiu: que 
evoqui més que expliqui. No 
convé llegir-los d'entrada "La 
Divina Comèdia" , tot i que jo la 
vaig llegir als 12 anys i me va 
impactar fortament. Cal evitar 
un tipus de poesia massa aspra, 
massa sonora. 
cilaso, Fray Luis de León,...). La 
societat benpensant de la meva 
època no afavoria gens ni mica 
la meva vocació poètica; jo havia 
d'esser un misser de dretes i, ja 
ho veis, he esdevingut un poeta 
d'esquerres. 
F o t o : A r x i u Ü l t u m a H o r a 
- Parlau-nos dels vostres 
inicis de poeta. Com va sorgir la 
vostra voluntat, el vostre afany 
d'escriure? 
Em vaig aficionar a la poesia 
als sis o set anys. D'aquí la 
meva vocació, que es va anar 
perfilant poc a poc sense que hi 
hagués un fet crucial que en 
marcàs l'inici. Han influït espe-
cialment la meva obra: El Dante 
i els clàssics castellans (Gar-
- Quin és el llibre que més 
estimau? Per què? 
Els estim tots , si no, no els 
hagués escrit. Però , objectiva-
ment diria que Jerusalem n'és el 
millor. Així i to t , sempre hi ha 
una predilecció pel caganiu, pel 
darrer, que és Spiritual. Els altres 
els sent més llunyans. En defini-
t iva, si els hagués d'esborrar 
tots manco un, salvaria Jerusa-
lem. 
HOMENATGE A JOSEP M a . LLOMPART 29 
novembre-desembre 1992 
- Per què evocau sovint el 
tema de la infantesa i la joven-
tut? 
Infantesa i joventut precisa-
ment perquè també hi són pre-
sents la vellesa i la mort. Aquests 
dos temes, la vellesa i la mort et 
porten inevitablement cap a l'altre 
extrem, la infància i la joventut 
perdudes. Aquí Llompart recorda 
aquell vers de Pessoa que diu: 
"Vaig ésser feliç? No ho sé; ara 
ho vaig ésser llavors" 
- Entre les vostres activitats 
hi figura la de traductor. Per què 
precisament de poesia galaico-
portuguesa? 
La tasca de traductor és apas-
sionant i ensems desagraïda. 
Desagraïda perquè el lector amb 
el darrer que pensa és amb el 
que ha traduït allò que llegeix. 
Però sumament apassionant 
perquè obliga a llegir a fons els 
autors. Quan has traduït una obra, 
coneixes a fons el seu autor. 
Traduir és tasca molt difícil, 
gairebé impossible. Es tracta de 
passar d'una llengua a una altra 
una substància que fàcilment es 
pot perdre pel camí. Quan s'acon-
segueix, però, un es queda molt 
satisfet. 
He traduït del francès, però 
sobretot del gallec i portuguès, 
com a conseqüència dels anys 
d'infantesa viscuts a Galícia. A 
l'estiu del 74 , per entretenir-me, 
vaig traduir alguns poetes ga-
llecs ( Rosalia de Castro, Eduar-
do Pondal, Manuel Antonio, Luis 
Pimentel, Celso Emilio Ferreiro, i 
altres, fins a quinze poetes ). Em 
vaig trobar amb una feina feta i 
la vaig publicar a "I l les d 'Or" . 
Posteriorment, en Castellet i en 
Pere Gimferrer me varen demanar 
si volia encarregar-me de la poesia 
galaico-portuguesa per a una 
publicació d'Edicions 62 , sobre 
les millors obres de la literatura. 
Això suposava per a mi el 
problema, notan sols d'aprendre 
el portuguès, sinó també la geo-
grafia i la cultura del país. La 
tasca es complicava més encara 
a l'hora de traduir els poetes 
brasilers -els de l'anomenat 
"modern ismo" són esplèndids-
i els de la "neg r i t ud " , poetes af-
ricans de parla portuguesa. Va 
ser, en definit iva, una feina 
complicada, però apassionant. 
"... jo havia d'esser 
un misser de 
dretres i he 
esdevingut un 
poeta d'esquerres" 
- Neix cada poema d'una 
història viscuda? 
No necessàriament. Un po-
ema pot sorgir de fets reals o de 
coses experimentades a nivell 
d'imaginació. 
- Què escriviu en aquests mo-
ments? 
Més que escriure, el que faig 
és arreplegar coses. Fa poc he 
publicat "La narrativa a les Illes 
Balears", des de Ramon Llull 
fins a Maria Antònia Oliver. 
El que pens fer, com a pro-
jecte més immediat, és revisar 
les "Memòries d'Infantesa",i, per 
ventura i en darrer extrem, un 
altre poemari de contingut més o 
menys religiós, el títol del qual és 
l'única cosa que tinc aclarida: 
"Vental l de cedres" . Ja ho 
veurem... 
- De petit, Sr. Llompart, quines 
eren les vostres aficions? I ara , 
de major, com vos agrada pas-
sar les vostres estones de lleure? 
Sovint us poden veure passejant 
per Ciutat... 
De petit m'agradava llegir, 
sobretot llegir; anar al cinema i a 
les títeres amb mon pare, escoltar 
música, jugar,... De major, la 
veritat és que tenc molt poques 
estones de lleure. Quan vaig a 
caminar ho faig perquè m'agrada 
i per prescripció facultativa. 
Finalment, com a bon 
coneixedor de la trajectòria de la 
nostra revista, quins consells ens 
podeu donar perquè PISSARRA 
segueixi essent una bona eina al 
servei del món de l'ensenyament? 
Seguiu endavant, estau en el 
bon camí. No vos desanimeu. 
PISSARRA me pareix una re-
vista modèlica dins el seu gènere. 
L'estructuració me sembla per-
fecta i de cada vegada més atrac-
t iva. 
GRÀCIES, LLOMPART. i que 
per molts d'anys poguem seguir 
comptant amb el vostre ajut i la 
vostra amistat. 
3 0 HOMENATGE A JOSEP M a . LLOMPART 


Entrevista a Josep Ma Llompart

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1992_n0/65_p026.dir/Pissarra_1992_n065_p026.pdf

Entrevista a Josep Ma Llompart

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears