Chiroque Chunga, Sigfredo

Biblioteca Digital de les Illes Balears

54 I L'educació que volem / ABRIL 2013 
Els grups de poder amb enfocament 
neoliberal van esperar la crisi econòmica 
europea i nord-americana del seu model, per 
a generalitzar també en països, com a 
Espanya, el que ja abans havien 
experimentat, diguem-ne, en països del sud, 
com el Perú. Mi ha moltes polítiques magisterials, educatives i socials en general que es van donar-des de la dècada del noranta- als pobles del sud; però que s'han posat en marxa fa poc al nord. Els grups de poder amb enfocament neoliberal van esperar la crisi econòmica europea i nord-americana 
del seu model, pera generalitzar també 
en països, com Espanya, el que ja abans 
havien experimentat diguem-ne, en 
països del sud com el Perú. 
Dins d'aquest context voldria assen-
yalar de quina manera les polítiques ne-
oliberals han impactat en el magisteri i 
en el sindicalisme docent al Perú. 
Aquest és el nostre objecte d'anàlisi. No 
obstant això, voldria explicitar una cosa 
que em sembla interessant: hi ha una 
possible situació d'igualtat i diferència 
d'impacte del neoliberalisme en el 
camp educatiu-magisterial al nord i al 
sud. En el camp de l'objectivitat (condi-
cions concretes de treball), el magisteri 
del nord i els seus sindicats comencen 
a sentir, des de fa poc, les conseqüèn-
cies pràctiques de les polítiques d'ajus-
tament neoliberal que s'han estat do-
nant a l'Amèrica Llatina des de fa més 
de dues dècades; no obstant això, en el 
camp de la subjectivitat el personal do-
cent dels països del nord i del sud han 
tingut -a l mateix temps- similar im-
pacte en la imposició de la ideologia 
consumista i de la societat de mercat 
propis del neoliberalisme. La diferència 
i igualtat en la temporalitat dels impac-
tes objectius i subjectius podrien aju-
dar-nos a comprendre millor les coin-
cidències i diferències en el desenvolu-
pament del sindicalisme docent en paï-
sos del nord i del sud. Encara més, 
aquesta consciència podria dur-nos a 
traçar possibles mesures unitàries de 
lluita dels docents del nord i del sud. 
La tesi que busquem exposaren el 
present escrit és que el sindicalisme 
docent peruà ha iniciat un procés de 
recomposició, acceptant les regles de 
joc que imposa el neoliberalisme 
hegemònic al Perú: en el pla de 
subjectivitat accepten acríticament la 
ideologia neoliberal; i en el pla d'objecti-
vitat solament redueixen els seus 
reclams a situacions remuneratives 
presents, sense importar-los 
majorment situacions d'inestabilitat 
laboral 0 pèrdua de drets sindicals. Els 
mateixos docents, l'Estat i els grups de 
poder comencen a acceptar el 
"privilegi" d'un nou tipus de convivència, 
sempre que no s'altere el sistema: "Que 
no ens esforcem, la major part de les 
vegades amb èxit, per persuadir-nos 
que un grup capaç de protestar contra 
el seu propi privilegi no és un grup 
privilegiat?". 
El Sindicato Unitario de los Trabaja-
dores en la Educación del Perú (SUTEP) 
va tindré una àmplia presència en la 
dinàmica social del país andí en les dè-
cades del setanta i huitanta; encara 
més - a pesar de la dictadura de Fuji-
mori en la dècada del noranta- va 
mantindré la seua combativitat. Tan-
mateix, ja amb governs "democràtics" 
en la dècada del 2000 no va recuperar 
la seua capacitat de lluita d'abans. De 
2007 a 2011, el moviment sindical deis 
docents peruans va estar en crisi. En 
2012, ha començat a recompondre's, 
però responent ja no a un enfocament 
polític "classista i combatiu" (per al 
conjunt de la societat), sinó a meres 
reivindicacions corporatives de caràc-
ter economicista, com vol el sistema: 
guanyar més, per a consumir més! En 
perspectiva històrica (1990-2013), els 
docents de base i el SUTEP no han llui-
tat contra les mesures neoliberals en 
l'educació. Han reaccionat en 2012, no-
més contra les polítiques magisterials 
de caràcter remuneratiu. 
POLÍTIQUES NEOLIBERALS 
Podríem establir quatre moments en la 
reforma educativa neoliberal al Perú: 
1 Inici de la reforma neoliberal, per la 
via de canvis autoritaris en 
l'enfocament i els processos bàsics 
en la gestió educativa, en el 
curricular, en l'obertura de la 
privatització de l'educació i en el 
treball docent (govern de Fujimori). 
2 Desenvolupament hegemònic de la 
reforma neoliberal, amb vernís 
participatiu i democràtic (governs 
de Valentín Paniagua i Alejandro 
Toledo). 
3 Aprofundiment autoritari del model 
de reforma educativa neoliberal, 
tenint com a eix canvis en el camp 
magisterial (govern d'Alan García). 
4 Acceptació i aprofundiment en les 
direccions centrals del model 
neoliberal (govern de Ollanta 
Húmala). 
P R I M E R M O M E N T 
( 1 9 9 0 - 1 9 9 9 ) 
L'ingrés de l'enginyer Alberto Fujimori 
al govern, en la dècada dels noranta, va 
portar per a la societat peruana en 
generat i pera l'educació peruana en 
particular, l'acceptació explícita del 
model neoliberal. Amb el rètol de 
modernització educativa, durant el 
primer i segon govern del dictador 
Fujimori, es van prendre algunes 
mesures importants, la majoria de les 
quals sota l'orientació, condicionament i 
tutela del Banc Mundial. 
Podríem diferenciar mesures d'explí-
cita orientació neoliberal i altres de su-
port genèric. Destaquem les primeres: 
5 Reducció formal del Ministeri 
d'Educació (MED). 
6 Currículum per competències i de 
constructivisme ingenu; 
7 Facilitats per a la privatització 
educativa. 
8 Terciarització dels serveis educatius 
(exemple, capacitació docent). 
9 Impuls a una gestió educativa 
fragmentada i pragmàtica: per 
institució educativa. 
10 Intent de privatització de l'educació 
amb municipalització de l'educació. 
11 Control autoritari del moviment 
magisterial. 
12 Reducció del pressupost per a 
educació en vora un 2,7% del PIB. 
S E G O N M O M E N T 
( 2 0 0 0 - 2 0 0 6 ) 
La derrota de la dictadura fujimorista 
va portar aires de democràcia formal 
en la societat peruana. No obstant això, 
les principals mesures de la dècada del 
noranta no van ser suplantades. Va 
haver-hi un continuisme amb el vernís 
N E O L I B E R A L » 
I EL SEU IMPACTE EN EL 
SINDICALISME DOCENT 
Sigf redo Chi roque 
Chunga 
L'educació que volem / ABRIL 2013 
democràtic i participatiu. En aquest 
període dels governs de Valentín 
Paniagua i Alejandro Toledo es van 
postular mesures com les següents: 
13 Racionalització del modeL 
Exemples: Pràctiques participatives 
i democràtiques 
controlades/Relació Educació-
Ocupació-Treball -enfortint el valor 
de canvi de l'educació i del treball 
14 Inici de la moratòria curricular, és a 
dir, sols prioritzar dues àrees 
curriculars: Comunicacions i 
Matemàtica. 
T E R C E R M O M E N T 
( 2 0 0 6 - 2 0 1 1 ) 
En l'esfera educativa -en el seu segon 
govern- l'APRA executa mesures 
aparentment desarticulades, encara 
que -a l gener de 2007- va aprovar com 
a llei el Projecte Educatiu Nacional en 
2021 (PEN) elaborat pel plural Consell 
Nacional d'Educació (CNE) i per al 
gener de 2008 va posar en marxa el Pla 
Estratègic Multianual d'Educació 2007-
20011 (PESEM). Tot això va portar a 
mesures de continuisme i perfecciona-
ment del model neoliberal, tenint, com 
a eix, la seua política magisterial on 
s'inclouen un conjunt de decisions de 
caràcter sindical. Les principals són: 
15 Municipalització de l'educació. 
16 Estratègic continuisme en 
moratòria curricular. 
17 L'educació assumida com a servei 
públic essencial. 
18 Política magisterial i sindical d'acord 
amb el model hegemònic: nou 
Estatut Docent. Ací s'inclou la 
legalització de la inestabilitat 
laboral, la relativització del dret a la 
vaga, la retallada en les representa-
cions sindicals, etc. 
19 Política contrària l'Educació 
Intercultural Bilingüe 
Q U A R T M O M E N T (2011...) 
El candidat a la presidència Ollanta 
Húmala va preconitzar una "Gran 
transformació". Arribat al poder no hi 
va haver cap canvi en el model 
socioeconòmic, encara que ha 
aprofundit les polítiques de "reducció 
de bretxes" per a millorar la "inclusió 
social". En l'educació, va lliurar el 
comandament a sectors progressistes, 
els quals van deixar sense efecte 
algunes mesures aberrants dels 
governs anteriors (per exemple, la mu-
nicipalització de l'educació i la 
moratòria curricular). Les crítiques 
centrals d'enfocament neloliberal 
segueixen vigents, encara que 
s'impulsen mesures d'inclusió sociaL En 
el camp magisterial es va optar per 
polítiques de continuisme. En aquest 
govern, es pot establir el següent: 
20 Continuisme i aprofundiment de la 
privatització de l'educació. 
21 Continuisme i aprofundiment de les 
polítiques magisterials de tall 
neoliberal. 
22 Impuls de mesures d'inclusió social: 
beques i refrigeri escolar massiu. 
RESPOSTASINDICAL 
Analitzant la relació entre el Sindicato 
Unitario de los Trabajadores en la 
Educación del Perú (SUTEP) i les 
reformes educatives neoliberals cree 
que és important diferenciar dues 
situacions: d'una banda, el 
comportament de l'organització 
gremial, com a subjecte col·lectiu, i la 
dels seus afiliats, com a subjectes 
individuals; i de l'altra banda, la 
qualificació genèrica al model i la presa 
de posició respecte a les mesures 
específiques que concreten el modeL 
Les opinions de l'organització de 
vegades no coincideixen amb els 
individus; i les opinions generals no 
sempre guarden correspondència amb 
les mesures específiques que donen 
concreció al que és generaL 
Importa anotar que tant Fujimori 
com Toledo i Ollanta Húmala - a l'inici 
dels seus governs- van escollir perso-
nes dels planters progressistes per a 
ocupar la cartera d'educació. D'aquesta 
manera, posaven una sort d'escullera 
enfront d'una possible marejada del 
SUTEP, que tenia, i té, una explícita 
tendència esquerrana. 
És interessant recordar que la VI Vaga 
Nacional del SUTEP (2001) va ser l'última 
mesura de força del magisteri peruà 
que combinava una protesta genèrica 
contra el neoliberalisme i assumptes 
pròpiament de política magisteriaL 
Durant tot el decenni fujimorista van 
anar decaient les lluites magisterials i 
reduïdes a reivindicacions merament 
econòmiques. El sindicat va passar per 
un moment de "resistència". Mentre en 
l'educació peruana, es posava la 
reforma neoliberal, el SUTEP no va 
tindré respostes especifiques a aquest 
primer moment del neolibealisme. 
Després del moment de resistència, 
el SUTEP es va reactivar en caure el rè-
gim dictatorial. En 2003, va realitzar la 
seua VII Vaga Nacional Indefinida del 
SUTEP, a pesar que el poder adquisitiu 
del magisteri nacional es trobava en 
alça. 
Podríem dir que després de l'ingrés 
al segon govern del Partit Aprista, ni va 
haver dos mesos de coqueteig entre el 
MED i la direcció nacional del SUTEP. 
Les avaluacions docents que es van 
aplicar al magisteri peruà (2006-2009) 
i una nova Llei de Carrera Pública Ma-
gisterial (CPM), que vulnerava interes-
sos magisterials, van endurir posicions. 
Per exemple, considera l'educació com 
un "servei públic essencial", admet la 
inestabilitat laboral i sistematitza les 
avaluacions docents també amb fins 
de la seua depuració. 
Un sector del gremi denominat Co-
nare va prendre la iniciativa de la VIII 
Vaga Nacional del SUTEP, a mitjan juny 
de 2007, generant que 15 dies després 
el 96% del magisteri peruà paralitzarà 
la faena de casa; però no va aconseguir 
detindré la promulgació del nou Estatut 
Docent. El SUTEP va quedar orgànica-
ment dividit i va decaure en la seua ca-
pacitat de lluita (2007-2011). 
Durant el govern de Ollanta, de juny 
a octubre de 2012, el SUTEP va estar en 
vaga, però fraccionat. Això va afeblir la 
seua capacitat de detindré un nou esta-
tut docent que accelera l'aplicació de 
les mesures de desregulació del treball 
docent i de pèrdua d'alguns drets. 
Situant el moviment vaguista del 
magisteri peruà més enllà de la conjun-
tura, podríem anar perfilant algunes 
tendències: 
• L'eix central de la reactivació del 
SUTEP és el corporatiu i ja no el 
polític. La pugna gremial per una 
nova societat 0 educació està 
quedant de costat. 
• Dins del corporatiu, els mestres 
prioritzen "guanyar més". La llei 
Ollantista de Reforma Magisterial és 
criticada pels docents i el gremi no 
tant pel seu enfocament neoliberal, 
sinó per relativitzar la seua 
estabilitat laboral i el dret a la vaga. 
La principal preocupació es troba en 
l'àmbit econòmic. 
• Buscant ser contrapart vàlida de 
negociació, el CEN-SUTEP ha 
replantejat els seus estils de lluita 
sindical, atenint-se al que està 
legalment permès. La lluita "directa i 
la mobilització" s'ha relativitzat; però 
a més ha resolt políticament i de 
manera pública amb forces 
polítiques violentistes. 
• Els mateixos docents de base 
escullen les seues direccions no tant 
per les seues opcions politicoideolò-
giques 0 pedagògiques; sinó per la 
seua capacitat negociadora en 
funció als seus interessos 
corporatius. 
És possible que més enllà de la lluita 
per "guanyar més" per a "consumir 
més", el SUTEP en els pròxims temps 
haja de negociar aspectes més de fons, 
com els quals hem assenyalat. Però, 
podríem concloure que -fins a ara-
constatem que el sindicalisme peruà 
busca eixir de la seua letargia, sense 
eixir-se'n del sistema, a pesar de les 
nostres intencions de concebre'! com a 
espai de transformació social. De 
manera provocadora, podríem aplicar 
al gremi magisterial el que Bourdieu va 
dir sobre l'escola pública: 
"Probablement per efecte d'inèrcia 
cultural, continuem assumint el sistema 
escolar com un factor de mobilitat 
social, arreplegant les tesis de 
l'educació 'alliberadora'. No obstant 
això, tot fa veure el contrari: el sistema 
escolar és un dels factors més eficaços 
de conservació social, puix ens 
presenta l'aparença legitimadora de les 
desigualtats socials, així com sanciona 
l'herència cultural, assumint el do 'social 
com a do naturaL..". 
CITACIONS 
Pierre Bourdieu ¡ Jean-Claude Passeron, Los herederos. Los estudiantes y la cultura. Mèxic, 
Siglo XXI EdiLores, 2008, pàg. 13. 
De manera interessant, els gremis d'empresaris (CONFIEP) i de docents (SUTEP), així com 
el Foro Acuerdo Nacional (que organitza tots els partits polítics formals del Perú) han donat 
suport al CNE i al PEN. 
El PESEM-Educación es difon el febrer 2008, per més que la seua publicació data de se-
tembre de 2007. En aquest document s'articulen les polítiques educatives, 
Durant el govern de Toledo, el magisteri peruà va millorar en 50,12% la seua capacitat de 
compra. Cap al final del govern de Toledo (2006), la mitjana remunerativa del docent peruà 
va ser d'uns 1.100 nous sols (uns 420 dòlars estatunidencs). Aquesta mitjana s'ha modificat 
el gener d'enguany (2013), amb un increment d'uns 520 dòlars. 
Els diversos grups que actuen en el magisteri peruà, cap a la fi de 2012, van prioritzar el 
treball per declarar com a inconstitucional el nou estatut docent El Grupo de Patria Roja 
(CEN-SUTEP) buscava la inconstitucionalitat d'alguns articles de la Llei 29944; mentres els 
grups del CONARE i Democráticos impugnaven la llei com a inconstitucional en conjunt En 
realitat, aquesta posició té alguna explicació, en la mesura que els mestres de base -a par-
tir de l'experiència vaguista de 2012- es van distanciar de les actuals direccions del SUTEP. 
Una consigna que es generalitza és la d'un SUTEP sense Patria Roja, ni Sendero en la direc-
ció. 
Revista Tarea núm. 81, Análisis de la Ley de Reforma magisteriaL La hora de la nueva do-
cencia. Lima, setembre de 2012. 
Pierre Bourdieu, L'école conservatrice. Les inégaütés devant l'école et la cultura. En Revue 
française de sociologie. Paris 7 (3), 1966, pàg. 325. 


Neoliberalisme i el seu impacte en el sindicalisme docent

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2013_n0/142_p034.dir/Pissarra_2013_n0142_p034.pdf

Neoliberalisme i el seu impacte en el sindicalisme docent

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears