Romeva i Rueda, Raül

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA 
g e n e r / f e b r e r 2004 
fòrum Social 
agendes de p a u , o de guer ra 
Social de Mallorca 
Raül Romeva i Rueda 
Analista de l'Escola de Cultura de Pau (UAB) 
Intervenció en el Fòrum 
18 d'octubre de 2003 
R a d i o g r a f i a d ' u n m ó n 
i m p e r f e c t e , i, p e r a i x ò , 
millorable 
L ' e s t a t d e l m ó n es p o t mesurar de moltes formes d i s t i n t e s , p e r ò la f o r m a c o m s ' a m i d i d e p è n en 
ú l t i m a i n s t à n c i a d e l s o b j e c t i u s 
q u e es p e r s e g u e i x i n , t a l c o m 
s ' a s s e n y a l a en Ylnforme Alerta 
2003 sobre conflictes, drets 
humans i construcció de la pau, 
d e l ' E s c o l a de C u l t u r a de Pau 
(Icaria, 2003) 
(http://www.pangea.org/unescopau) 
P e r e x e m p l e , q u e S a d d a m 
Hussein es negui a compl i r a m b 
les resolucions de l'ONU és sens 
dubte un fet que ens al lunya de la 
pau , c o m ho és també que Israel 
hagi incomplit 32 resolucions des 
d e 1 9 6 8 , o q u e el 2 0 0 2 , E U A 
r e t i r à s la s e v a s i g n a t u r a de 
l'Estatut de R o m a que va crear la 
Cor t Pena l In te rnac iona l (un fet 
s e n s e p r e c e d e n t s ) . D ' a i x ò es 
d e s p r è n q u e la c o n s t r u c c i ó d'un 
m a r c j u r í d i c i n t e r n a c i o n a l i 
v incuiant segueix sent compl icat i 
l e n t . A i x í m a t e i x , t a m b é e n s 
a l lunya de la pau que 55 països 
no h a g i n ra t i f i ca t e n c a r a a l g u n 
d e l s t r e s t r a c t a t s s o b r e a r m e s 
nuc lears o q u í m i q u e s ( Israel no 
n ' h a r a t i f i c a t c a p ) , i q u e l e s 
d e s p e s e s m i l i t a r s s ' h a g i n 
incrementat aquest úl t im any un 
7 % , f i n s a s i t u a r - s e e n u n s 
772 .000 mi l ions de dò la rs , o bé 
q u e s e g u e i x i n e x i s t i n t 3 8 
p a r a d i s o s f i s c a l s i q u e e n 11 
e s t a t s o t e r r i t o r i s e s p u g u i n 
b l a n q u e j a r c a p i t a l s a m b m o l t a 
facilitat. 
P e r la s e v a b a n d a , la 
u n i v e r s a l i t z a c i ó d e l s d r e t s 
h u m a n s a v a n ç a de f o r m a m o l t 
l e n t a , i d e v e g a d e s f i n s i t o t 
retrocedeix. Per exemple , a més 
de 117 pa ïsos ha a u g m e n t a t la 
tor tura i el ma l t rac tament en els 
centres de detenció , mentre que 
la p e n a de mort c o n t i n u a v igent 
en la meitat dels països (84 d'ells 
l'han apl icada en major o menor 
m e s u r a enf ront de 87 p a ï s o s el 
2001) , sent el líder destacat Xina, 
amb 2.468 execucions. 
T a m p o c és u n f a c t o r q u e e n s 
a p r o p i a la p a u q u e 28 p a ï s o s 
c o n t i n u ï n g a s t a n t m é s r e c u r s o s 
econòmics per a activitats militars 
que en educac ió i salut (enfront 
d e 2 4 l ' a n y a n t e r i o r ) , q u e 3 5 
p a ï s o s h a g i n es ta t a s s e n y a l a t s 
p e l B a n c M u n d i a l p e r la s e v a 
m a l a g o v e r n a b i l i t a t , q u e 2 8 
p a ï s o s t i n g u i n un d e u t e e x t e r n 
s u p e r i o r al s e u P I B , o q u e 
n o m b r o s e s c r i s i s h u m a n i t à r i e s 
actuals afectin més de 30 mil ions 
de persones d'Àfrica Austral i de 
la Banya d'Àfrica. 
En relació als confl ictes armats o 
a l e s t e n s i o n s p o l í t i q u e s , c a l 
c e l e b r a r la f i r e c e n t d e l e s 
g u e r r e s a A f g a n i s t a n , A n g o l a , 
Gu inea , R w a n d a i S ierra Leone , 
però noves si tuacions de confl icte 
a r m a t h a n d e s p e r t a t , o s ' h a n 
agreujat s i tuacions conf l ict ives ja 
e x i s t e n t s , c o m a C o n g o , o a 
C o s t a d ' Ivor i , la R C A i S e n e g a l . 
E n l ' a c t u a l i t a t e x i s t e i x e n 2 4 
c o n f l i c t e s a r m a t s o b e r t s , 2 3 
escenar is d'alta tensió i risc, així 
c o m u n a g r a n q u a n t i t a t d e 
processos de negociació oberts. 
E n r e s u m , e n m o m e n t s c o m 
l'actual és f reqüent que els arbres 
d e la g u e r r a e n s i m p e d e i x i n 
veure el bosc de les necessi ta ts 
reals i prioritàries. Bo és ja que el 
d i s c u r s ú n i c i b e l · l i c i s t a d e l s 
governs nord-amer icà , espanyol i 
b r i tàn ic s igu i c o n t e s t a t po l í t i ca -
m e n t per p a r t d ' a l t r e s g o v e r n s 
occ identa ls , així c o m per l 'ampli 
e s p e c t r e d e la s o c i e t a t c i v i l , 
comuni ta ts art íst iques diverses, o 
el mate ix ep iscopa t . No obs tan t 
això, segueix sent necessar i que 
aquest t ipus de debats s'all iberin 
de la cotil la que imposa la visió a 
2004 g e n e r / f e b r e r PISSARRA 
curt te rmin i , la visió parcial de les 
c o s e s , i la d e s c o n t e x t u a l i t z a c i ó 
d e l s a r g u m e n t s , i e n c a n v i 
assumeix i la complex i ta t , el matís 
i la d a d a c o n t r a s t a d a . - Tot a i x ò 
a m b un object iu clar: detectar els 
m e c a n i s m e s pe ls q u a l s c i r c u l a , 
s ' a l i m e n t a i e s p e r p e t u a la 
v i o l è n c i a a t o t s e l s n i v e l l s , i 
d e s a c t i v a r - l o s p e r c o n s t r u i r la 
p a u . 
A g e n d e s que condue ixen a la 
guerra, o a la pau 
M a l g r a t e l q u e s ' a c a b a 
d ' a s s e n y a l a r , n o t o t e s l e s 
a g e n d e s ac t ives avui en el m ó n 
garante ixen avanços i mil lores en 
aquest g loba lment trist balanç. 
Els g o v e r n s de la Unió E u r o p e a 
n e g o c i e n c o m e s i p a r à g r a f s del 
t e x t d e la C o n s t i t u c i ó e u r o p e a 
a m b el r e r e f o n s d e l c a o s q u e 
a l g u n s d ' a q u e s t s g o v e r n s h a n 
c r e a t a L ' I r a q . U n c a o s 
pred ic t ib le , per a l t ra b a n d a , des 
d e l m a t e i x i n s t a n t q u e G . W. 
B u s h v a s u g g e r i r q u e p e r 
c o m b a t r e a S . H u s s e i n n o hi 
havia res millor que una guerra , i 
a l t res , c o m J . M . Aznar , el v a r e n 
c r e u r e i el v a r e n s e g u i r , s e n s e 
preguntar ni escoltar el Par lament 
o el c lam del carrer. 
La reconstrucció s o c i o e c o n ò m i c a 
de L'Iraq, igual que ho va ser la 
p r e p a r a c i ó d e la g u e r r a i l a 
g u e r r a m a t e i x a , e s t à c l a r a m e n t 
v i n c u l a d a a l s i n t e n t s d e l s 
c o n d u c t o r s d e la g l o b a l i t z a c i ó 
neol ibera l per reduir al m í n i m el 
control polít ic sobre els aspectes 
e c o n ò m i c s . Q u a n t a més l l ibertat 
p e r f e r n e g o c i s , m i l l o r , d i u e n , 
encara que per a això h a g u e m de 
fer una guer ra (o unes quantes) i 
"...i inclou la 
lliure entrada de 
bancs estrangers 
i"vacances 
fiscals" per a les 
empreses 
multinacionals 
que inverteixin a 
L'Iraq..." 
ocupar un país (o uns quants ) . La 
s e v a a g e n d a és c lara . L'Estat , i 
les seves inst i tucions, n o m é s han 
de servir per facil itar aquest lliure 
n e g o c i a r pe l m ó n , i n v e r t i n t e n 
a r m e s q u e p e r m e t i n i m p o s a r la 
força , q u a n els a r g u m e n t s , i per 
t a n t l a r a ó , n o c o n v e n c e n , i 
fomentar la cul tura de la por i de 
la i g n o r à n c i a , p e r q u è e l s q u i 
d u b t e n s u c u m b e i x i n d a v a n t la 
d e s m e s u r a d e la c r e i x e n t 
d e s p e s a m i l i t a r . A q u e s t a é s 
l 'agenda que l 'Administració Bush 
e s t à t r a c t a n t d ' i m p o s a r e n el 
m ó n , a m b el s u p o r t d e l í d e r s 
e u r o p e u s c o m T. B l a i r o J . M . 
A z n a r . Els r e s u l t a t s d ' a q u e s t a 
a g e n d a t a m b é s ó n b a s t a n t 
d i à f a n s . Exper ts de les N a c i o n s 
Unides varen crit icar recen tment 
la " p r i v a t i t z a c i ó " d e l ' I r a q . E ls 
e s m e n t a t s e x p e r t s v a r e n 
a s s e n y a l a r q u e el r a d i c a l 
p r o g r a m a d e p r i v a t i t z a c i ó i 
l i b e r a l i t z a c i ó a d o p t a t p e r 
l ' A u t o r i t a t P r o v i s i o n a l a l ' I raq i 
anunc ia t a Dubai a l 'octubre, no 
n o m é s v i o l a l e s l l e i s i n t e r n a -
cionals , en concret l 'acord de La 
Haia de 1907 i la C o n v e n c i ó de 
G i n e b r a q u e r e g e i x e n el m a r c 
d'actuació dels règims d 'ocupació 
militar, i que obl iga el respecte a 
la p r o p i e t a t a n t e r i o r s o t a l e s 
normes de "l 'usdefruit", s inó q u e 
t a m b é està c o n d e m n a t al f racàs 
c o m a e s t r a t è g i a de d e s e n v o l u -
p a m e n t . El p la p e r m e t la v e n d a 
del 1 0 0 % dels actius i raquians no 
p e t r o l i e r s a e m p r e s e s m u l t i n a -
c i o n a l s , s u p o s a la p r i v a t i t z a c i ó 
d ' a l m e n y s 2 0 0 c o m p a n y i e s 
p ú b l i q u e s , i i n c l o u la l l i u r e 
e n t r a d a de b a n c s e s t r a n g e r s i 
" v a c a n c e s f i s c a l s " p e r a l e s 
e m p r e s e s m u l t i n a c i o n a l s q u e 
i n v e r t e i x i n a L ' I r a q ( L a 
V a n g u a r d i a , 9 / 1 1 ) . A l g u n s 
e c o n o m i s t e s , c o m D a v i d 
E l l e r m a n o J o s e p h S t i g l i t z , 
c o m p a r e n a q u e s t p l a a m b les 
pol í t iques a d o p t a d e s després de 
la c a i g u d a de la Unió Sov iè t ica , 
que varen provocar la dest rucc ió 
d e g a i r e b é la m e i t a t d e l P I B i 
l ' e m p o b r i m e n t d ' à m p l i e s c a p e s 
de la s o c i e t a t r u s s a , i r e c o r d e n 
que la l iberal i tzació f inancera i els 
s u c o s o s incent ius f iscals perquè 
e l s b a n c s e s t r a n g e r s es f a c i n 
a m b la banca local és allò que en 
m o l t s d e p a ï s o s a s i à t i c s v a 
provocar u n a fug ida m a s s i v a de 
cap i ta ls el 1998 d e s p r é s d 'obr i r 
els seus c o m p t e s de capi ta ls . 
Dit a ixò, crec que els qui tenen la 
responsab i l i t a t d 'aprovar un text 
t a n i m p o r t a n t c o m é s u n a 
Const i tuc ió , l 'europea en aques t 
cas , haur ien de tenir en c o m p t e 
a l t r e s d u e s a g e n d e s c o m a 
mín im. En pr imer lloc aquel la que 
el 2 0 0 0 va a p r o v a r l ' A s s e m b l e a 
de N a c i o n s Un ides , a n o m e n a d a 
t a m b é l ' A g e n d a d e l M i l · l e n n i , i 
entre els object ius de la qua l es 
Palau Presidencial de Lima devora el "Puente de la Alameda" a Perú. 
t roben l'eradicació de la pobresa, 
la f a m i l 'analfabetisme, frenar la 
d e g r a d a c i ó m e d i a m b i e n t a l , 
c o m b a t r e l es d e s i g u a l t a t s d e 
g è n e r e o g a r a n t i r l ' a c c é s 
u n i v e r s a l a l s m e d i c a m e n t s 
essencia ls , entre altres aspectes. 
A q u e s t s object ius c o m p t e n a m b 
c o m p r o m i s o s c o n c r e t s q u e h a n 
de compl i r - se en di ferents fases 
e n t r e el 2 0 1 5 i el 2 0 5 0 . L a 
s e g o n a agenda a tenir en compte 
h a u r i a de ser a q u e l l a q u e e s t à 
m a r c a n t u n a s o c i e t a t c i v i l 
i n t e r n a c i o n a l c a d a v e g a d a m é s 
o r g a n i t z a d a ( q u e no i n s t i t u c i o -
na l i t zada) a t r a v é s de d i f e r e n t s 
f ò r u m s s o c i a l s ( m u n d i a l s , 
r e g i o n a l s i loca ls ) i q u e p o s e n 
l'èmfasi en tres object ius: acabar 
a m b la pobresa i les desigualtats, 
r e n u n c i a r a la g u e r r a c o m a 
m e c a n i s m e d e g e s t i ó d e 
confl ictes, i tot això fer-ho amb la 
part icipació de la gent. 
En d e f i n i t i v a , es t r a c t a de t r e s 
a g e n d e s d i s t i n t e s : u n a u n i l a t e -
r a l i s t a ( la d e B u s h i e l s s e u s 
a m i c s ) , la s e g o n a i n t e r g o v e r n a -
m e n t a l ( N a c i o n s U n i d e s ) , i la 
tercera universal ( fòrums socials) . 
El paper que Europa jugui en el 
futur en la construcció de la pau 
m u n d i a l d e p e n d r à de q u i n a d e 
les tres es t ingui més en compte 
a l 'hora de redactar el text f inal 
de la Const i tuc ió . La pr imera , la 
de B u s h , ha d e m o s t r a t ser u n a 
a g e n d a bel · l ic ista que c o m p o r t a 
una creixent despesa militar, una 
"...ha demostrat 
ser una agenda 
bel·licista que 
comporta una 
creixent despesa 
militar, una cada 
vegada major 
inseguretat i 
desconfiança 
entre els pobles i 
les comunitats..." 
c a d a v e g a d a major inseguretat i 
d e s c o n f i a n ç a en t re e ls p o b l e s i 
les comuni ta ts , i una deter ioració 
del j a feble s is tema internacional . 
La s e g o n a , la i n t e r g o v e r n a m e n -
tal , va molt més a les arrels dels 
p r o b l e m e s , i s u p o s a un r e p t e 
v a l e n t a l 'hora de fer el q u e fa 
tant de temps d iem que ha de fer-
se, però que f inalment no s 'acaba 
fent mai per falta de recursos i/o 
de voluntat polít ica de qui hauria 
de fer -ho. Finalment, la tercera és 
u n a a g e n d a u n i v e r s a l , c o m p l e -
m e n t à r i a a m b la s e g o n a , la 
i n t e r g o v e r n a m e n t a l , pe rò c l a r a -
ment o p o s a d a a la uni la tera l is ta 
de Bush . Aquesta tercera agenda 
és la q u e s e g u r a m e n t c o m p t a 
a m b menys recursos e c o n ò m i c s 
propis . I no obstant això c o m p t a 
amb una gran força, la força de la 
r a ó , i d e la l e g i t i m i t a t , q u e li 
a torguen els mil ions de persones 
en t o t el m ó n q u e s e c u n d e n i 
reclamen la seva apl icació. 
És el futur de la pau en el m ó n 
q u e e s t à e n j o c a l ' I r a q , i a 
E u r o p a . I a m b la p a u no e s 
negocia . 


Agendes de pau, o de guerra

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2004_n0/114_p020.dir/Pissarra_2004_n0114_p020.pdf

Agendes de pau, o de guerra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears