Cardona Palmer, Àngels

Biblioteca Digital de les Illes Balears

52
Pissarra 134 gener-febrer-març  2010
S
i consultam en el diccionari de l’Institut
d’Estudis Catalans podem observar
diverses paraules com per exemple la
paraula bruixa i la paraula bruixot; citam
textualment: 
Bruixa: Dona que practica la bruixeria.
Dona vella i lletja. Dona lletja i dolenta.
Cacera de bruixes.
Bruixot: Home que practica la bruixeria. Home
que en diverses societats tribals du a terme
pràctiques màgiques i rituals i administra coneixe-
ments empírics diversos, especialment de medicina, i
passa per dominar forces sobrenaturals que ell té la
facultat de conjurar màgicament. 
També madrastra i padrastre:
Madrastra: Muller d’algú respecte dels fills que
aquest ha tengut d’un matrimoni anterior. Mare que es
porta malament amb els fills.
Padrastre: Marit d’una dona respecte als fills que
aquesta té d’un matrimoni anterior.
No passa tampoc desapercebut el significat de la
paraula heroi i el significat que actualment es dóna a
la paraula heroïna, (heroi, ésser al qual són
atribuïdes gestes prodigioses; heroïna, droga) o
la representació simbòlica que feim quan parlam d’un
perruquer o d’un cuiner quan semblen més
importants que una perruquera o que una cuinera. 
A hores d’ara, seria absurd dir que el llenguatge és un
sistema neutre. Més aviat podríem dir que, durant
segles, la diferència sexual ha esdevingut el principal
recurs per a construir la desigualtat social entre dones
i homes així com la injustícia en la construcció del
projecte vital i de la pròpia identitat personal d’unes i
dels altres. 
Les llengües són productes culturals i és possible
que, en conseqüència, puguem trobar en els usos
lingüístics, alguns trets que mostrin la relació amb
aquesta construcció de la desigualtat. 
Les llengües no són sexistes per elles mateixes, però
ho són clarament en el seus discursos. La condició
biològica i la construcció cultural que l’acompanya, no
implica tan sols dues construccions oposades sinó
que presenten un estatus jerarquitzat, és a dir, la
relació entre allò femení i allò masculí no és tan sols
de diferència, sinó especialment de desigualtat. 
S i entenem per sexisme la minusvaloració d’un sexe
i la seva discriminació basada simplement en la
diferència sexual, el sexisme lingüístic conduiria a
tractar lingüísticament d’una manera diferent
les persones en funció del seu sexe i no de les
seves capactitats i aportacions. En termes
generals es produiria una minusvaloració de les
capacitats de les dones i la seva representació
subordinada respecte als homes que donen nom
a les professions o que ostenten la marca
genèrica amb preteses bases “científiques”.
Allò que s’anomena, existeix. 
Enfront de noves realitats han de sorgir noves
paraules.
Quan les dones no podien ésser metgesses perquè
el sistema no els ho permetia, no era necessari el
terme, però avui en dia, és imprescindible per
representar una realitat laboral del nostre sistema
sanitari que, a més, és majoritari per part de les
dones en l’actualitat.
LA LLENGUA NO ÉS
SEXISTA, EL DISCURS SÍ
Àngels Cardona Palmer
responsable de la Secretaria de la Dona de l’STEI-i
“No anomenar les dones, no fer
la distinció de gènere, suposa per
part de la societat, que se les
invisibilitza i se les relega a una
posició subordinada.”
53
gener-febrer-març  2010 Pissarra 134
No anomenar les dones, no fer la distinció de
gènere, suposa per part de la societat, que se
les invisibilitza i se les relega a una posició
subordinada.
E l debat no es basa en si el masculí genèric
és o no gramaticalment correcte, sinó si és o
no socialment adequat.
E l fet de la correcció gramatical respecte a l’us del
masculí genèric també es presta a confusions; per
exemple la Constitució espanyola, a l’article 30, punt
1, diu: “Los españoles tienen el derecho y el deber
de defender a España” i al punt 2: “La Ley fijará
las obligaciones militares de los españoles y
regulará, con las debidas garantías, la objeción
de conciencia”. La Constitució espanyola va esser
publicada anys abans que les dones poguessin
accedir a les forces armades, d’aquesta manera veim
com el fet del masculí genèric, pot dur a confusions
gramaticals clares.
Les llengües són sistemes vius en evolució constant,
afortunadament. Basta veure l’allau de paraules
angleses que diàriament introduïm en la nostra
llengua de la manera més natural, sense passar pel
sedàs de la llengua que utilitzam habitualment.
Per exemple, quan l’aviació es va convertir en un
sistema usual de transport, es va adequar la
paraula hostessa (persona allotjada gratuïtament
en casa d’altri) per anomenar aquesta professió
quan abans tenia un altre significat. Per cert, amb la
introducció del homes a aquesta professió, hi va
haver resistències a l’hora de la marca en masculí
derivada de la del femení i ara, dones i homes, són
auxiliars de vol.
L’ús no sexista del llenguatge no és una dificultat
lingüística, sinó una posible resposta a una nova
demanda de comunicació que la llengua catalana,
amb la seva riquesa, és molt capaç d’atendre. 
Pensem amb la normalitat amb què ara mateix
utilitzam paraules com arquitecta o presidenta,
paraules que abans ens sonaven rares a causa de la
inexistència de dones en aquest àmbit.
Les resistències són problemes lingüístics o
ideològics?  
És evident que la llengua té un ús acadèmic i literari,
però no oblidem que la llengua té, bàsicament, un ús
social que pot variar al llarg del temps i que és bo que
així sigui, malgrat l’aparell acadèmic a voltes sigui
arcaic i costi moure’s, com hem vist amb els
exemples anteriorment citats de l’actual diccionari de
la llengua catalana en què les entrades respecte a les
dones, presenten encara, connotacions ideològiques,
culturals i podríem dir també morals, que poc tenen a
veure amb argumentacions científiques. 
Les llengües no canvien tan sols perquè la realitat hagi
canviat, també ho fan perquè han variat les maneres de
valorar-la i anomenar-la. El genèric masculí, dins una
discussió política, seria un fals genèric i una injusta
representació de les dones que són relegades de
l’ordre simbòlic i són privades de representació.
Altres postures consideren que la representació del
sexe femení per mitjà del llenguatge, genera
problemes d’eficàcia, repeticions absurdes, manca de
concordància, invenció de nous neologismes, etc.
Existeixen nombroses i variades solucions per
solventar el “problema”:
a) Es pot substituir el masculí genèric per paraules que
sí representin un conjunt mixt de persones; aquestes
paraules poden ésser de gènere masculí o femení, el
que és important és la capacitat que tenen
d’englobar dones i homes. En moltes ocasions
aquests termes són generats per metonímia, és a dir,
al·ludint al càrrec, professió o titulació, no a la
persona que ho exerceix. Per posar algún exemple,
en lloc de tresorer, utilitzar el terme tresoreria.
“El genèric masculí, dins una
discussió política, seria un fals
genèric i una injusta representació
de les dones...”
54
c) Ometre el determinant. Quan el substantiu és
d’una sola terminació, evitar l’article: Podran
aspirar a l’ascens els professionals amb
màster... per Podran aspirar a l’ascens profes-
sionals amb màster...
c) Es poden introduir oracions de relatiu amb formes
invariables de pronoms: Aquelles i aquells que
ho desitgin per Qui ho desitgi.
d) La utilització de construccions impersonals amb el
pronom se, amb infinitius o gerundis o la
substitució per la primera persona del plural:
Els usuaris procuraran tancar hermèticament
per Tancar hermèticament.
e) Recerca de recursos de sinonímia: fill o filla per
descendent.
f) Utilització de perífrasi: Anar al metge o a la
metgessa per Anar a la consulta mèdica.
h) Per evitar el desdoblamets extensos, duplicar tan
sols l’article: Les delegades i els delegats per
Les i els delegats.
i) La concordança es farà amb el teme més proper.
Les treballadores i treballadors implicats.
j) L’ús de la paraula dona en substantius d’una sola
terminació. Per exemple La primera promoció de
dones taxistes, policies...
Com s’ha vist, disposam de variats recursos lingüístics
per evitar l’androcentrisme i el sexisme en el
llenguatge i si volem aprofundir més en el tema, també
disposam d’abundant bibliografia com:
Àmbit internacional:
La Resolució 14.1 aprovada per la Conferència
General de la UNESCO, apartat 1 del paràgraf 2 de
1987, reunió XXIV.
Resolució 109 aprovada per la Conferència General
de la UNESCO, paràgraf 3 de 1989, reunió XXV.
Recomanació aprovada pel Comitè de Ministres del
Consell d’Europa de 21 de febrer de 1990.
A l’Estat espanyol:
L’Ordre ministerial de 22 de març de 1995 (BOE núm.
74, de 28 de març) allà on s’estableix l’adequació dels
títols acadèmics oficials segons siguin dones o
homes qui els sol·licitin.
La Llei orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i
homes (BOE núm. 71 de 23 de març de 2007), article
37.
Llei integral per a l’eliminació de la violència contra les
dones, article 4 punt 7.
Àmbit autonòmic:
Llei per a la dona, article 11, punt 3, article 58 i
article 39.
Bibliografia:
“Comunicación no sexista” J unta de Castilla y León
“Hablamos de Leyes” Instituto de la mujer
“Canviem el llenguatge” Neus Santaner 
Pissarra 134 gener-febrer-març  2010


La llengua no és sexista, el discurs si

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2010_n0/134_p052.dir/Pissarra_2010_n0134_p052.pdf

La llengua no és sexista, el discurs si

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears