G.E.I.G.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

març-abril 1993 
EL N I N G I T A N O A L ' E S C O L A 
G.E.I.G. 
PISSARRA 
66 
Els autors de l'article, profes-
sors/es del Programa d'Atenció 
a Minories Ètniques i Culturals, 
ens comenten els resultats d'un 
treball d'investigació a partir de 
les entrevistes realitzades en el 
curs 88 /89 a un grup de 22 
mestres sobre aspectes referits 
a l 'alumnat gitano. A la vegada 
expressen la seva opinió sobre el 
paper de l'escola en el procés 
d'integració de minories ètniques 
i culturals. 
EL TREBALL D'INVESTIGACIÓ 
El treball d'investigació s'em-
marca dins la feina realitzada pel 
G.E.I.G., sorgit a partir de la 
tasca conjunta del professorat 
d'Educació Compensatòria que 
des del curs 88/89 fins el pre-
sent ha treballat al Programa 
d'Atenció a Minories Àtniques i 
Culturals. El G.E.I.G. es un grup 
de treball del Centre de Profes-
sors de Palma, que des de l'inici 
ve donant suport a aquesta in-
vestigació. 
L'estudi està emmarcat dins 
del model de desenvolupament 
psicològic determinat pel "c ic le 
v i ta l " . El nin gitano creix dins 
una microsocietat de família 
extensa i un sistema de valors 
propis que marquen el seu de-
senvolupament psicològic. Una 
visió "eco lòg ica " en el plan-
tejament de l'estudi es fa, doncs, 
imprescindible. 
Els objectius proposats són: 
1 .-Conèixer les dimensions de 
les diferents problemàtiques: 
aspectes familiars, higiènics, 
d'assistència i puntualitat, as-
pectes relacionals, hàbits de 
treball, maduració intel·lectual i 
política educativa. 
2.-Constatar el nivell de 
c o n e i x e m e n t s de les 
problemàtiques i de les seves 
causes, que tenen els profes-
sors envers els alumnes gitanos. 
3.-Reflectir l 'actitud del pro-
fessorat enfront de les dificul-
tats sorgides en el procés d'inte-
gració escolar gitana. 
4.-Valorar el grau de permea-
bilitat de les comunitats esco-
lars vers la integració de l'alum-
nat gitano dels centres. 
El grup de professors elegits 
pretén ser una mostra dels dife-
rents centres i nivells educatius 
on es desenvolupen programes 
d ' i n t eg rac ió de l ' a l umna t 
gitano:CP Son Serra, CP Joan 
Miró, CP Jaume I, CP Coll d'en 
Rabassa, CP Infant Felip i CP 
Gabriel Alzamora de Palma. 
La selecció es va fer en base 
als següents criteris: 
-Professors amb més de dos 
anys d'experiència a integració. 
-Professors d'alumnes se-
leccionats per a l 'estudi. 
-Professors que voluntària-
ment volgueren participar a l'es-
tudi. 
Un total de 22 professors-tutors 
hi participen. 
L'instrument emprat en aquest 
treball és l 'entrevista: un qües-
tionari comú elaborat pel G.E.I.G. 
referent als aspectes a analitzar. 
Es gravaren les respostes i 
comentaris. 
Com a principis bàsics de totes 
les entrevistes assenyalam els 
següent: 
-no es va rebatre cap opinió 
exposada. 
-s'anima a l' interlocutor a ex-
pressar-se amb sinceritat i 
distensió. 
-es va emprat indistintament 
la llengua catalana i castellana a 
instàncies de l' interlocutor i en-
trevistador. 
-es va donar l 'oportunitat 
d'afegir comentaris relacionats 
amb al tema però no tinguts en 
compte inicialment. 
Abans d'exposar les conclu-
sions, voldríem fer les següents 
puntualitzacions: 
-Donat que l'alumnat gitano 
integrat amb normalitat als 
centres educatius no es motiu 
d'atenció per part del Programa 
d'Atenció a Minories al qual 
pertanyen, els comentaris dels 
professors en t rev is ta ts es 
refereixen únicament als alum-
nes gitanos amb diferents difi-
cultats d'integració escolar. 
-Els comentaris que s'ex-
pressen corresponen a la visió 
que tenen 22 professors en rela-
ció a la integració escolar dels 
seus alumnes gitanos. 
-Hem intentat reflectir fidel-
ment els comentaris dels profes-
sors entrevistats, el que vol dir 
LA INTEGRACIÓ ESCOLAR 4 9 
març-abril 1993 
que les opinions expressades no 
tenen perquè coincidir amb les 
del G.E.I.G.. 
-El treball no està acabat ja 
que manquen les visions dels 
nins i famílies gitanes vers l'inte-
gració escolar. L'anàlisi d'aquests 
dos aspectes seria important per 
extreure conclusions més glo-
bals. 
Exposam a continuació les 
opinions dels 22 professors 
referides als aspectes abans 
esmentats: 
Assistència i puntualitat 
L'assistència i la puntualitat 
de l'alumnat gitano són aspectes 
que preocupen el professorat 
enquestat. El problema es pre-
senta com un absentisme i una 
irregular assistència, així com la 
manca de col·laboració dels pares. 
La causa de l'absentisme són la 
manca de vestit i de calçat, la 
necessitat de cuidar germans 
petits i la manca de motivació de 
l'entorn. També reconeixen que 
el nin/a gitano/a s'avorreixen a la 
classe pel fet de no estar en el 
seu ambient. Els efectes esco-
lars són la manca d'hàbits i el 
fracàs escolar. El professorat 
considera que el nin gitano que 
acudeix regularment a classe 
aconsegueix uns nivells d'apre-
nentatge similars als dels paios. 
Higiene 
La higiene de l'alumnat gitano 
és un altre tema preocupant per 
al pro fessorat . La manca 
d'higiene està motivada per 
l'absència d'hàbits en les famílies 
i les males condicions dels seus 
habitacles. En alguns centres s'or-
ganitzen dutxes, campanyes 
d'higiene i es treballa el tema 
amb la professora de Compen-
satòria. La solució que proposen 
els mestres és que les famílies 
haurien de resoldre el problema 
amb l'ajuda de l'assistència 
social. 
Maduresa intel·lectual 
Una gran majoria del profes-
sorat enquestat pensa que 
l'alumne gitano presenta un 
problema específic en la seva 
maduresa intel·lectual, basada en 
el retard escolar que sofreixen. 
Les causes lés haurem de cercar 
en: la seva tardana escolarització, 
l 'absentisme, la pobresa de 
vocabulari, la manca de cons-
cienciació davant el fet escolar 
per part de la famíl ia, l'ambient 
poc motivant on viuen i el con-
trast entre la forma de vida gi-
tana i la forma de vida que pre-
senta l'escola. 
Hàbits de treball 
Els mestres enquestats opi-
nen que l'alumnat gitano, desor-
denat, peresós, no cuida el ma-
terial i té manca d'hàbits de tre-
ball. Això és a causa que són 
dispersos, diferents, que no es 
preocupen i a la seva escassa 
assistència a l 'escola. A ca seva 
no existeix un ambient que els 
motivi per l'estudi, els seus pares 
també estan mancats d'hàbits i 
es preocupen molt poc del procés 
escolar dels seus fills. 
Alguns/es professors/es re-
coneixen que no atenen als alum-
nes gitanos per manca de temps 
per fer-ho individualment. També 
opinen que els alumnes gitanos 
treballen si se'ls dóna una aten-
ció especial. 
50 LA INTEGRACIÓ ESCOLAR 
i 
març-abril 1993 
PISSARRA 
66 
Aspectes relacionals 
En aquest punt les respostes 
del professorat són disperses. 
En general creuen que els nins 
gitanos tendeixen a relacionar-
se entre ells, formen grups en el 
pati i són un poc agressius. També 
consideren que són nins/es in-
quiets, amables, que normalment 
són ben acceptats pels altres 
nins i nines. 
Aspectes familiars 
La majoria dels mestres 
preguntats consideren que l'ac-
ti tud de la família gitana és la 
causa principal del fracàs esco-
lar dels seus fills. Pensen que la 
família influeix negativament ja 
que: tenen un baix nivell de cul-
tura, manca interès pels temes 
escolars, no motiven ni estimu-
les als seus fills i es produeix una 
manca de col·laboració i comuni-
cació amb l'escola. 
Política educativa 
L'opinió generalitzada del pro-
fessorat enquestat valora positi-
vament la política educativa que 
s'està aplicant. Opinen que la 
població gitana és la més neces-
sitada de recursos econòmics i 
escolars. Alguns consideren que 
s'haurien d'estendre a altres 
alumnes no gitanos amb neces-
sitats similars; que la integració 
hauria d'anar acompanyada per 
un cert grau de compromís i 
responsabilitat per part de l'alum-
nat gitano i les seves famílies. 
El professorat manifesta que 
amb aquestes condicions favora-
bles l'alumnat gitano pot acon-
seguir el graduat escolar sense 
dificultat. També queden reflec-
tides altres opinions: no tenen 
metes, els costa integrar-se fins 
i tot hi ha qui pensa que no 
aprofiten les ajudes que se'ls 
ofereixen. 
Per altra part els professors/ 
es mostren la seva preocupació 
per la concentració d'un nombre 
elevat d'alumnes gitanos en un 
mateix centre. 
Les solucions que proposen 
els mestres són: la necessitat de 
professorat de recolzament, 
beques de menjador, llibres i 
transport, equilibrada distribució 
de l'alumnat en els centres, 
escolarització normalitzada i 
assistència regular. 
El camí de la integració 
És en ei context exposat an-
teriorment en el qual està ac-
tuant el Programa d'Atenció a 
Minories Ètniques d'Educació 
Compensatòria. Fruit d'aquesta 
actuació al llarg dels darrers anys 
s'han solucionat molts dels 
problemes plantejats per la inte-
gració, alguns d'ells citats per 
els professors enquestats. 
En els darrers anys s'ha acon-
seguit una quasi plena escolarit-
zació dels nins i nines gitanos, 
una disminució de l'absentisme, 
una millora en els hàbits de tre-
ball i d'higiene, una major cons-
cienciació i apropament de les 
famílies gitanes a l'escola, uns 
resultats escolars més positius. 
Per altra part, s'han cobert moltes 
de les necessitats de recursos 
econòmics (beques de menjador, 
transport, llibres...) i humans. 
Encara queden pendents dos 
aspectes importants com són la 
superació del desfasament edat/ 
nivell i l'alta concentració d'alum-
nes gitanos en alguns centres. 
Hem deixat per al final el paper 
que juga l'escola en el procés 
d'integració. Les opinions dels 
professors/es enquestats presen-
ten la família i l 'ambient socio-
cultural com els responsables 
dels problemes d'escolarització 
de l'alumnat gitano. De totes 
mane-res la nostra experiència 
com a professors de Integració 
Gitana ens demostra que l'acti-
tud de l'escola és fonamental 
per a la bona integració. Així 
podem constatar que en aquells 
centres en què estan conscien-
titzats de la necessitat d'obrir 
l'escola i adaptar-la a la hetero-
geneïtat del seu alumnat la inte-
gració dels nins i nines gitanos 
està més desenvolupada. En con-
traposició, segueixen existint 
centres que no s'adapten a les 
necessitats del seu alumnat on 
els nins i nines gitanos consti-
tueixen un grup clarament dife-
renciat. 
En la mesura que l'escola ajusti 
les seves estratègies a les singu-
laritats de cada nin i sigui promo-
tora d'acti tuds tolerants i recep-
t ives, avançarà en el camí de la 
interculturalitat com a principi 
bàsic de l 'educació. 
No es t racta, en definitiva, 
d'integrar una minoria ètnica en 
una societat majoritària, sinó de 
crear una nova societat multira-
cial i multicultural on les dife-
rències de cada un serveixin per 
a enriquir-nos mútuament. 
Pablo Medrano, Margarita 
Faúndez, Carme Arrom, Carmen 
Charro, Concha de Lerma, Espe-
rança Rosselló, Antoni Carbonell, 
M" Antònia Morey. 
Membres del Grup d'Ensenyants 
per ala Integració Gitana del CEP de 
Palma. 
LA INTEGRACIÓ ESCOLAR 51 


El nin gitano a l'escola

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1993_n0/66_p049.dir/Pissarra_1993_n066_p049.pdf

El nin gitano a l'escola

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears