Calvo i Femenies, Josep Antoni

Biblioteca Digital de les Illes Balears

2005 oct. / nov. / des.          PISSARRA
27
Si pretenem acostar la figura de Costa i Lloberaa l’alumnat de segon o tercer d’ESO, i ho feimpensant que entendran a la primera que el que
pretén Costa és enlairar-se i acostar-se a Déu en una
actitud beatífica o que reflecteix l’anhel d’infinit i que a
través de la poesia pretén, a més, defugir la quotidia-
nitat1, és ben possible que, llevat que tenguem
alumnes extraordinaris, ens mirin amb cara de no
entendre res i es dediquin a fer altres coses. No
pretenc, amb això, que deixem de banda alguns
conceptes que, tard o d’hora, hi haurem d’arribar amb
totes les conseqüències quan desenvolupem la
qüestió de l’Escola Mallorquina al batxillerat.
No cometrem cap pecat, si em permeteu l’expres-
sió, si donam a conèixer poemes de Costa partint dels
paisatges que dibuixa en els seus poemes. Caldrà
acostar-s’hi pausadament i descobrir els adjectius que
acoloreixen les composicions o analitzar les llegendes
que s’hi amaguen; és possible que comencem una
feina realment interessant que, sens dubte, aportarà
qualque cosa positiva als alumnes.
“No és fàcil aconseguir l’atenció
dels alumnes ja que, sovint,
rebutgen d’entrada la majoria de
coses que els professors els
puguin oferir.”
En una de les meves classes, vaig fer còpies d’un
fragment de la composició “Cala Gentil” i vaig deixar que
un grup de tercer d’ESO hi fes un cop d’ull i m’explicàs
quines sensacions els produïen aquelles paraules. Tot
allò dels pins, l’aigua, els puigs, les serres i les platges
ho identificaren tot d’una amb el paisatge mallorquí.
Se’ls proposà il·lustrar aquest poema (i d’altres) de la
manera que trobassin més adient. El resultat fou interes-
sant i encoratjador, ja que dies després els al·lots
enllestien els seus treballs, per a l’elaboració dels quals
havien aprofitat les imatges que trobaven a calendaris,
revistes o qualsevol d’aquests documents que, aparent-
ment, no serveixen per a res quan els ha passat la vida
útil. Mentre cercaven per grups la manera de presentar
els poemes de Costa que havien triat, llegien i rellegien
versos, demanaven el significat d’alguns mots o els
cercaven als diccionaris que circulaven a l’aula2. No és
fàcil aconseguir l’atenció dels alumnes ja que, sovint,
rebutgen d’entrada la majoria de coses que els
professors els puguin oferir. Ara bé, si ens situam en un
nivell més realista abans d’enlairar-nos directament, els
resultats, potser, canviaran. Els alumnes retallaren
imatges, les aferraren a la cartolina, llegiren poemes i
jugaren amb les sensacions dels colors; tot això culminà
amb l’exposició a l’aula d’aquests murals. No hi
dedicàrem més de tres sessions, una de les quals fou
l’hora de tutoria en un grup3. Aleshores ja teníem el
nostre paisatge que cobria les parets blanques i desper-
sonalitzades de l’aula. Havíem aconseguit preparar el
terreny per introduir la figura de Costa i Llobera, parlar
de la seva obra i de les constants temàtiques de l’autor
(el sentiment religiós i el sentiment del paisatge); també
estudiàrem una mica el Romanticisme i el Classicisme
que el caracteritzaren i alguns aspectes de la tradició lle-
gendària4. Evidentment, s’inclogueren qüestions relacio-
nades amb la poesia i la figura de Costa a l’examen que,
majoritàriament, foren contestades amb èxit5. 
Josep Antoni Calvo i Femenies 
Professor del Departament de llengua i literatura catalanes de l’IES S’Arenal
Una experiència amb Costa i Llobera a l’ESO
1 Nou Diccionari 62 de la Literatura Catalana. Edicions 62, s.a. Barcelona, 2000.
2 A més a més, es treballà la flexió nominal i adjectival a partir de substantius i adjectius agafats directament dels poemes i així connectàvem el típic exercici de gènere i
nombre (blanc, blanca, blancs, blanques) amb una graella que posàvem a la pissarra i els poemes de Costa i Llobera.
3 Aquesta experiència es repetí al llarg del curs passat amb poemes de Marià Villangómez, Miquel Martí i Pol i d’altres.
4 Em referesc a conceptes bàsics i més o manco assimilables pels alumnes, en cap cas s’ha de pretendre inflar-los excessivament. Podem introduir el concepte de llegenda,
que de vegades s’explica de manera poc amena als llibres de text, a partir d’un poema de Costa i Llobera, com “La deixa del geni grec”, reelaboració d’una llegenda
emmarcada a les coves d’Artà. Hem d’aconseguir, però, fer-la atractiva.
5 De vegades els llibres de text proposen activitats combinades d’ortografia i literatura, però no sempre s’adapten a allò que voldríem en cada moment o no es pot fer l’autor
que ens interessa. Aprofitar activitats d’aquests tipus abans de programar excursions o sortides culturals amb l’alumnat i relacionar-les amb qualque cosa que ens trobarem
(un monument, una inscripció, unes coves, etc.) és d’allò més pràctic i evocador dels coneixements. 
Foto cedida per Josep Antoni Calvo


Una experiència amb Costa i Llobera a l’ESO

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2005_n0/121_p027.dir/Pissarra_2005_n0121_p027.pdf

Una experiència amb Costa i Llobera a l’ESO

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears