Fullana i Puigserver, Pere

Jordà, Margalida

Biblioteca Digital de les Illes Balears

8 
E L S O B L I D A T S 
Els oblidats, sens dubte dins de l'edu-
cació, inclús dins de l'educació especial,-
són tots els nins i nines anomenats mar EN -
nats, i que sofreixen aluna d'aquestes situa 
cions o parescudes: Problemàtica familiar,-
orfes, fills de mare fadrina, problemes de 
conducta (lleugers o greus), caracterials,-
etc. 
El tipus d'activitat o centre que fins 
ara es fa càrrec de tota aquesta problemàti 
ca, té a Mallorca les mateixes estructures= 
que en el segle passat. Hi ha hagut alguna= 
reforma destacable, però aquesta ha estat -
més de muntatge extern gue no de fons. Cal= 
distingir aquí els tipus de centres depe -
nents d'institucions privades, o els que de 
penen d'organismes oficials. 
Les institucions privades, en la majo-
ria dels casos, depenen directament o indi-
rectament de l'eglésia o de congregacions -
religioses. D'aquests poder afirmar que te-
nen actualment prou interès, i és constant= 
la seva lluita per aconseguir unes condi -
cions dignes amb les quals afrontar la rea 
litat que tenen a dins ca seva, i donar res 
postes a les necessitats reals de la gent a 
que atenen. Ara bé, la lluita només ha comen 
çat, cal dar-li molta més força. 
Les estructures d'aquestes cases nece-
ssiten una renovació quasi total en molts -
de casos. Però ¿com poden fer-ho en les con 
dicions econòmiques de misèria amb que sub-
sisteixen? ¿De quina manera poden contrac -
tar personal preparat i especialitzat? El -
treball per bona voluntat, per "caritat",no 
es pot permetre; i viure de llimosnes tampoc 
aquest temp ja ha passat. 
El centres depenent d'organismes ofi -
cials provincials, si bé són els millors do_ 
tats en quant a estructura externa es refe-
reix, manquen d'una infraestructura que els 
permeti dur a terme la tasca per a la qual= 
estan muntants, fins a les darreres conse -
quencies. Per les seves possibilitats, a la 
vista dels mitjans de què disposen, aquests 
haurien d'esser els que realitzassin una la 
bor quasi bé revolucionària; però es queden 
frenats per anacròniques estructures i pos-
tures, moltes de vegades només personals, -
que fan que la tasca quedi totalment estan-
cada. Per tot aixó, aquests centres tenen -
una forta insuficiència d'organitzaicó peda_ 
gògica i tècnica eficaç a quasi bé tots els 
nivells; des-de la direcció (inoperant en -
la majoria de casos), fins a tot tipus de -
personal, i si tenen el personal, aquest o 
bé no està especialitzat , o no té la sufi-
cient autonomia o costat per tirar endevant 
com caldria. 
Allò que sí que tenen aquestes cases -
son doblers, però en molts de casos no po -
den desenvolupar una administració autònoma 
a cada centre, que permeti una més adequada 
utilització dels mitjans disponibles. 
Per a aquests organismes, és encara bér 
clar que l'atenció a aquesta gent menuda és 
"BENEFICIENCIA"; No veuen que això és justi_ 
eia social, i que és un dret fonamental del 
Nin, sigui quina sigui la seva procedència= 
neixament, grup ètnic, estat psiquico-fisio^ 
lògic, etc. 
La gran majoria d'aquests nins i nines 
passen per mans del Tribunal de Protecció -
de Menors. La tasca d'aquests organismes es 
tà prou demostrat per tot arreu i concreta-
ment a Mallorca, que és totalment anacròni-
ca i ineficaç. 
Els menors arriben als centres on hi -
ha una plaça buida, sense cap casta de diag 
nòstic psicològic o sociològic, L'adaptació 
del nin a partir de l'internament haurà d'e 
sser forçosa, tant per part d'ell com del -
centre. 
Apart d'aquest greu problema de defi -
ciència d'informació per part del Tribunal, 
els centres es veuen obligats a haver de re 
soldre totes les necessitats vitals del nin 
(alimentació, vestit, escola, neteja, aten-
ció mèdica, temps lliure,...) amb la quanti 
tat de CENT VINT pessetes per al·lot i dia. 
Com es pot veure, aquesta és una quantitat= 
de miseria. Els centres són els primers que 
en toquen les conseqüències. Adonant-se d' aL 
xo, duen més d'un any reivindicant una quan 
titat mínimament de justícia (260 ptes), 
-les quals són també insuficients-. La res-
posta ha estat que s'ha de resoldre a Madrid 
perquè a Mallorca no hi ha doblers. I aix'o 
que l'anterior president del Consell supe 
rior de Protecció de Menors ha tornat al Mi 
nisteri de Justicia la quantitat de Mil C e u t 
Milions de pessetes que (?) "sobraven". I -
nosaltres ens demanam: ¿Com poden faltar do 
blers a L'Ogra de Protecció de Menors a Ma-
llorca, si el seu pressupost es basa sobre= 
el cinc per cent dels espectacles públics-, -
i Mallorca no és precisament un lloc pobra= 
en aquest sentit?. 
Tota aquesta problemàtica necessita al-
ternatives noves per poder tirar endevant. 
Els menors inadaptats no tenen perquè ésser 
-ho, són fuit d'una societat malalta, divi-
dida en classes, on domina el consum, la 
competívitat..., per tant, la mateixa socie 
tat és la responsable. Ells, els OBLIDATS,-
ELS FILLS DEL CARRER, tenen un lloc a ocupar 
però no un lloc "especial", sinó el que els 
correspon per dret. 
No ha menester "escoles especials", on 
encara els marginam més. 
No ha menester macro-centres d'interna 
ment, llocs on reproduim els asils d'abans, 
o els mantenim. 
No reclamen, "Caritat" o "Beneficien -
eia", sinó el dret com a ciutadans que tots 
tenim, per tant, dret a la vida, a l'educa-
ció, a la participació, dret a poder dir la 
seva paraula, a ésser escoltats, 
Però ens demanam: ¿Estam preparats per 
ésser interpel·lats per ells?. 
Margalida Jordà-Pere Fullana 


Els oblidats

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1978_n0/11_p008.dir/Pissarra_1978_n011_p008.pdf

Els oblidats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears