Mas, Miquel Àngel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA 112 JUNY-JULIOL 2003 
MÉS ENLLÀ DE LES 
HABILITATS SOCIALS 
DAVANT LA CONDUCTA ANTISOCIAL 
Miquel Àngel Mas Mas 
Mestre de pedagogia terapèutica 
ssent aquest curs el coordinador d'un seminari de conducta 
antisocial a l'escola, vaig optar per desenvolupar la sessió 
objecte d'aquest escrit fixant un marc teòric de fons, que vaig 
intentar que fos verbalitzat pels mateixos mestres com a resultat 
d'una sèrie de preguntes que vaig plantejar. La gran sorpresa, per 
cert molt agradable, fou quan l'experiència sobre les bases de la teo-
ria dibuixada va excedir aquesta, i vàrem anar més enllà de les res-
senyes bibliogràfiques treballades. Aquest article respon a la necessi-
tat de compartir part d'aquesta experiència de formació. 
Un cop activat el seminari a m b la introducció pertinent, la pr imera pregunta a formular fou 
la definició de disciplina. Per grups repensaren i 
anotaren el que entenien per disciplina. Les defini-
cions voltaven entorn a la paraula norma, binomi 
mestre i a lumne, guia per al creixement, etc. 
Intentant reconduir l 'acte de la mil lor manera pos-
sible gràcies a la lectura en públ ic de diferents tex-
tos, com el de Casamayor (1999) o Antúnez 
(2000), es confrontà la realitat enunciada pels mes-
tres amb el marc teòric dels autors esmentats i ens 
adonàrem com la disciplina traspassava les parets 
de l'aula i implicava manifestacions a nivell de cen-
tre de la forma més subtil: dividir els alumnes, l'ho-
rari escolar...etc. 
Sovint som tan simples que confonent disciplina 
amb un sistema de normes i sancions (o càstigs), 
quan la disciplina es manifesta en els centres de 
forma més subtil: està present en la manera d'or-
ganitzar el temps, de dividir els alumnes i les alum-
nes per grups, de compartimentar els continguts, 
d'estructurar l'espai, d'avaluar.... Els estudiants, 
sobretot els joves, són plenament conscients que el 
docent té la darrera paraula, la capacitat d'obrir-
los o tancar-los les portes per a sempre. En com-
paració amb aquesta potestat, quina importància 
pot tenir un càstig com recollir els papers, sortir de 
classe o fins i tot ser expulsat del centre durant 
quinze dies (Casamayor, 99: 6-7). 
Per altra part par làrem de l 'acceptació unànime del 
mot disciplina i no del mot convivència , i vàrem 
ressenyar l 'estereotipació de la paraula - perfumada 
de connotacions militars, de jerarquia- , i la por del 
docent davant la possible influència de l 'herència 
del significat disciplina en la resposta autòmata i 
negativa del mestre enfront de la conducta antiso-
cial. 
Fins aquí seguien la guia que j o havia previst. El 
punt d'inflexió i d 'autorecerca creativa del grup va 
aparèixer amb la pregunta: i què és necessari per a 
la convivència a una escola? La resposta unànime i 
directa en diferents express ions fou la gestió 
democràtica. Quan jo intentava marcar el pont cap 
a un altre punt, un dels mestres comentà: què és 
decidir democràt icament, què és consensuar? Vaig 
llançar, parafrasejada aquesta darrera pregunta al 
56 
2 0 0 3 JUNY/JULIOL ! P ISSARRA 112 
grup, el qual recordà el s is tema de votació en temps 
d'elecció i ho exemplificaren amb qualsevol reunió 
d'escola que haguessin fet. 
Ben bé, les intencions del mestre que va formular 
la pregunta no les sabia, però sí que m'interessava, 
j a que la democràcia actual crec que té molt de 
façana i que exerceix de reproductora d'uns pensa-
ments socials cíclics, titllant d'involutius els que 
proposen, en moltes ocasions, el canvi . 
Una vegada formulada l 'opinió col·lectiva, vaig 
procedir a demanar-l i què pensava del que s'havia 
comentat . El seu desacord era contundent, i ho 
explicà amb aquests pensaments : 
"Si amb la classe hem de decorar el passadís i els 
nins i nines observen l'espai, parlen de les sensa-
cions que aquest els transmet -ara es troba despu-
llat-, parlen del perquè de la necessitat de la seva 
decoració, del canvi, i dels sentiments que aquest 
nou espai comunicarà. Aleshores, per què hi ha 
d'haver una votació, per què una majoria i una 
minoria. La lògica pedagògica dilueix el sí o el 
no" 
H o comentà a nivell d'aula, però la lectura crec que 
fou a nivell de centre. Perfilava una espècie de 
lògica educativa impregnada de valors prou neu-
trals -valors universals- i de principis pedagògics 
base, que requeria una formació, una observació i 
una investigació que, una vegada processades, 
diluïen el conflicte latent que ens pot quedar des-
prés d'unes votacions, i, en contrapartida, queden 
reforçades la germanor i la comunitat educativa. 
Xerrava d'evidenciar, com a equip de treball, el 
substrat pedagògic de la qüest ió amb els processos 
professionals i científics corresponents i així rebut-
ja r els raonaments especulat ius que inclinen cap a 
una determinada votació. 
La cosa quedà així i fou el moment d'aplegar. Ja 
fora del centre, i amb el mestre de la darrera inter-
venció anant cap als cotxes, j o li vaig preguntar el 
perquè de la possible inviabilitat del seu argument. 
En la propera sessió es parlarà de la formació del 
concepte d'un mateix en la primera infància gràcies 
a la retroalimentació que rebem de l'entorn -els 
nostres pares- sobre la nostra conducta i de la 
influència d'aquesta en la interacció amb els altres, 
convivència que és clau per a l 'autoestima. N o 
poder entendre la globalitat, i no percebre 'ns a 
nosaltres mateixos dins aquesta, provoca l 'absolu-
tisme en la nostra postura i el imina l 'empatia 
envers l'altre, comportament propi de baixa autoes-
tima i concepte d'un mateix. Per ventura, per això 
mateix no és possible l 'aplicació d'aquell consens 
del mestre que desest ima el posicionament en bàn-
dols oposats. 
Crec que la conclusió del paràgraf descrit la vàrem 
compartir ambdós sense cap tipus de conversa i, j a 
dintre del cotxe, vaig pensar que l'escola, per ven-
tura, necessita anar més enllà d'impartir uns cursets 
d'habilitats socials als a lumnes i als mestres. 
Dowling i Osborne (1996) ens comenten l 'assesso-
rament als docents per part de professionals en l'es-
pai escola. El docent necessita del moment tera-
pèutic dins el mateix centre, i si aquest és un àmbit 
quasi present als equips de zona, sí és cert que 
necessita potenciar i perfeccionar. Es una de les lla-
cunes a cobrir dins el nostre sistema educatiu. 
BIBLIOGRAFIA: 
•ANTÚNEZ, S. (Coord) (2000): Disciplina y convivència 
en la institución escolar. Ed. Graó. Barcelona 
- CASAMAYOR, G (Coord.) (1999): Cómo dar respuesta 
a los conflictos. La disciplina en la ensenanza secunda-
ria. Ed. Graó. Barcelona. 
- DOWLING, E. i OSBORNE, E. (1996): Familia y escue-
la. Una aproximación conjunta y sistémica a los proble-
mas infantiles. Ed. Paidós. Barcelona. 
5 7 


Més enllà de les habilitats socials davant la conducta antisocial

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2003_n0/112_p056.dir/Pissarra_2003_n0112_p056.pdf

Més enllà de les habilitats socials davant la conducta antisocial

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears