Burguera, Francesc de P.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Jets sem fills úe Fuster 
F R A N C E S C DE P . B U R G U E R A * 
N o s é si arreu del món hi haurà un país tan p a r a d o x a l c o m el nostre (Josep Vicent Marqués va parlar de 
"país perplex"). Un país on el s e u 
inte l · l ec tual m é s important al 
llarg de gairebé dos seg les -per 
marcar u n e s f i t e s - hagi e s t a t 
m é s v i tupera t i d e s q u a l i f i c a t 
davant l'opinió pública, natural-
ment , vituperat i desqual i f icat 
per tot un seguit de mediocritats 
i ressentits. El país, ja ho he dit, 
é s el nostre, el País Valencià, i 
l'intel.lectual, Joan Fuster. 
Cap d'aquestes mediocritats , 
ningú d 'aquests r e s s e n t i t s , no 
s'ha acostat a l'obra de Fuster 
amb un mínim de racionalitat, 
de rigor interpretatiu, per tal de 
t r a s l l a d a r a l ' o p i n i ó p ú b l i c a 
v a l e n c i a n a u n a v a l o r a c i ó 
i n t e l · l e c t u a l m e n t r a c i o n a l , ni 
que fos discrepant, de l'obra de 
Fuster, del s e u p e n s a m e n t . És 
clar q u e e s t i c re fer int -me a l s 
pocs d'aquests que s'han acos-
tat a l'obra de -Fuster. Perquè la 
majoria dels qui desqualifiquen 
i malparlen de Fuster ni tan sols 
l'han llegit. Però tota a q u e s t a 
tropa ha tingut al seu abast mit-
j a n s d e c o m u n i c a c i ó , e scr i t s i 
orals, mitjançant e l s quals han 
pogut arribar a un sector de l'o-
pinió públ ica v a l e n c i a n a prou 
ampli amb les s e u e s ment ides i, 
fins i tot, insults per tal que la 
imatge de Fuster que e ls ciuta-
dans han percebut siga la d'un 
traïdor al s e u poble, un malpa-
rit, una persona detestable . Un 
polític de València ciutat, el sen-
yor Lizondo, en preguntar-li en 
una entrevista radiofònica què 
p e n s a v a d e Fus ter , va dir el 
següent: "Alguien que no tenia 
que haber nacido". Ara resulta 
que aquest paio vol liderar una 
m e n a de "Convergència" valen-
c iana, a ixoplugant so ta el s e u 
mantell protector tot un seguit 
de grupet s i algun p e r s o n a t g e 
polític independent que ha per-
dut el nord, s e g o n s sembla . Ja 
s'ho faran! n o arribaran a rams 
de beneir. 
Tornem, però, a Fuster. Ja ho 
h e dit a b a n s : é s un d e l s 
in t e l · l e c tua l s m é s s ò l i d s , m é s 
importants - s i no el que m é s -
de la Renaixença ençà. I encara 
d e s de m é s lluny. Un intel · lec-
tual del qual, un poble que tin-
gués consciència de ser-ho, hau-
ria de sentir-se cofoi i satisfet. I 
n o s o l s a ixò. Hauria de treure 
profit de tota la s e u a obra, de 
tot el s e u pensament , de to tes 
l e s s e u e s r e f l e x i o n s , q u e ha 
anat deixant-nos, any rere any, 
al llarg de mig segle . I treure'n 
profit no é s p a s a d m e t r e q u e 
Fuster siga la Bíblia i cal seguir 
passa a passa tot el s e u pensa-
ment amb devoc ió reverencial. 
Sí, però, sotmetre a anàlisi tota 
la seua obra - to ta ! - i anar escor-
collant, ací i allà, el seu pensa-
ment . Que, en definitiva, é s el 
que ell demanava. 
I é s que, tant si e s vol c o m si 
n o e s vo l r e c o n è i x e r , ací to t s 
s o m fills de Fuster. Tots els qui, 
en un sentit o en altre, e n s hem 
preocupat i venim preocupant-
n o s pel destí del nostre poble , 
d e l s anys s e i x a n t a e n ç à , s o m 
fills de Fuster. Tant s e val la ide-
ologia . El s e n y o r Lizondo, per 
exemple , ja que l'hem nomenat, 
no seria el que é s avui si Fuster, 
c o m ell desitjava en les s e u e s 
dec larac ions radiofòniques , no 
"hagués nascut". Sense l'existèn-
cia de Fuster, el folklòric senyor 
Lizondo no estaria, a hores d'a-
ra, cobrant m é s d'un mil ió de 
p e s s e t e s m e n s u a l s al Congrés 
d e l s Diputats . Per e x e m p l e . A 
v e u r e si e n s e n t e n e m i f e m 
b o n a lletra. Si e l s "burros" de 
l'UCD, e n c a p ç a l a t s per l'Abril 
Martorell, l'Attard, "e tutti quan-
ti", en veure que el 1977 havien 
p e r d u t l e s e l e c c i o n s al Pa í s 
Valencià , i sent int - se or fes de 
mis sa tge polític, no h a g u e s s i n 
volgut trobar en l'anticatalanis-
me, l'únic motiu d'aglutinament 
de la dreta , a h o r e s d'ara n o 
existirien els iizondos". Ajudats, 
naturalment, per Consuel i to , la 
de Las Provincias, una ex-fuste-
riana. Perquè aquesta ha jugat a 
les dues bandes . Des del 1 9 7 2 , 
en què arribà a tenir influència 
e n el diari familiar c o m a subdi-
rectora, Las Provincias no feia 
"antifusterianisme" fins q u e no 
a r r i b a r e n l e s e l e c c i o n s d e l 
1977 . Aquí estan les hemerote-
ques per a qui vulga comprovar 
el q u e dic. D e s p r é s canviaren 
les c o s e s . I calia apuntar-se al 
que havia guanyat. Si no al País 
Valencià, sí a Madrid. Que é s on 
estan els duros i e ls qui manen 
de debò . I el senyor Abril Marto-
rell tenia molt de poder. I Las 
Provincias s a b i a q u e p e r ací 
podien venir beneficis. Com així 
va ser. Potser algun dia em dedi-
caré a escriure sobre a q u e s t e s 
cose s . Que són ben s u c o s e s . 
Ho torne a dir. Tots s o m fills 
de Fuster. Els uns, per mantenir-
n o s f idels al s e u m i s s a t g e , al 
s e u m e s t r a t g e , m a l g r a t l e s 
diferències poss ibles . Els altres, 
per tal de, menyspreant-lo i des-
q u a l i f i c a n t - l o e n el " m o m e n t 
oportú" - n o pas a b a n s - , guan-
yar-se una credibilitat "intel.lec-
tualoide" a nivell de "tiesmaries", 
o una cred ib i l i t a t p o l í t i c a e n 
a q u e s t s e g m e n t de la s o c i e t a t 
valenciana o, si m é s no, guan-
yar-se algun duret. Alguns, però, 
han sabut guanyar per a m b d u e s 
parts. Per la político-intel.lectual 
i per la dels duros. Incloent en 
l 'anomenada "político-intel.lec-
tual", la periodística. I, aquesta, 
des del punt periodístic estricte 
i des de l'empresarial. 
Feu-se, s inó, aquesta pregun-
ta: q u è s e r i a de n o s a l t r e s , a 
hores d'ara, s e n s e Fuster? Sens 
d u b t e no t indr í em, p o t s e r , el 
neguit, la preocupació, é s a dir, 
tot allò que e n s incomoda quan 
mirem els nostres conciutadans, 
el nostre veïnat, el nostre poble, 
i arribem a la conclusió que no 
s o m pas allò que voldríem ser. 
Clar que -i això ho vaig comen-
tar moltes vegades , moltes nits i 
m a t i n a d e s , a m b Fuster- ningú 
no vol ni té d e s i g de ser "allò 
que no sap ben bé què és". Ho 
he dit no p o q u e s v e g a d e s : el 
País Valencià, el faran e ls mes-
tres o no serà. Ja podeu pegar-li 
voltes . La consc iènc ia nacional 
s'adquireix per la formació/infor-
mació. I en això e ls treballadors 
de l 'ensenyament tenen una tas-
ca important. Una tasca impor-
tant a l'hora d'ensenyar als nos-
t r e s i n f a n t s , d e s d e l p r i m e r 
m o m e n t , quin é s el p o b l e al 
qual pertanyen. Ja sé . Ja s é que 
e s n e c e s s i t a , t a m b é , un pla 
d'ensenyament, uns mitjans; en 
definitiva, un d i s s eny nacional 
del que ha de ser aqueix ensen-
yament, d e s del primer m o m e n t 
en què els nostres fills arriben a 
l'escola. I això significa voluntat 
política. Però... 
Vos c o n t a r é , per a a c a b a r , 
una anècdota . Fa anys, encara 
jo vivia al País Valencià, al Pere-
lló de Sueca; una veïna va por-
tar, per primera vegada, a esco-
la la s e u a filla, d 'uns q u a t r e 
a n y s . En t o r n a r , a l 'hora d e 
dinar, la xiqueta e s va abraçar a 
la s e u a m a r e m e n t r e li d e i a : 
"Mare, mare, la senoi ï ta ' parla 
com els de la televisió". És a dir, 
en castellà. Potser aquesta c o s a 
vaja superant-se. La l lengua é s 
molt important. Sens dubte. No 
s 'obl ideu, però, de la història. 
La història e n s dirà el poble que 
s o m . Si no la c o n e i x e m , c o m 
hem de reclamar ser allò que no 
s a b e m quina cosa és? 
Aquesta publicació en home-
natge a Fuster es tà propic iada 
pe ls S indicats de Trebal ladors 
de l'Ensenyament (STE1, STEPV, 
STEs-Catalunya). No podia aca-
bar aquest article s e n s e aquesta 
darrera referència. S u p o s e que 
se'n fareu càrrec. 
* Periodista. 
A r x i u : El Temps. 
2 3 


Tots som fills de Joan Fuster

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1994_n0/71_p022.dir/Pissarra_1994_n071_p022.pdf

Tots som fills de Joan Fuster

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears