Polo Fernández, Pere

Biblioteca Digital de les Illes Balears

rent, tant a nivell legislatiu i pressu- de governs autònoms amb competèn-
postari, com a nivell social i sindical. cies educatives, de demanda creixent 
No es tracta de plantejar, tal com de- d'una educació de qualitat, etc. impli-
manen determinats sectors de la dre- ca una nova concepció de la clàssica 
ta, la necessitat d'un Pacte Escolar, dicotomia entre escola pública i esco-
sino de reconsiderar la realitat i la la privada. Perb aixo ja seria objecte 
imatge de l'escola pública i l'escola d'un altre article, 
privada. L'Existència de la LODE, 
HISTÒDIA DELS CONVENIS 
El dia 16 de novembre de 
1976 es firma el primer conveni 
col·lectiu per als centres d'ensenya-
ment no estatal, el qual va suposar 
una passa cap envant, per el que signi-
ficava un conveni, i una passa enrera, 
ja que començava amb una discrimina-
ció: la diferencia salarial del professo-
rat de preescolar. Constant que es 
manté al llarg de tots els convenis i el 
que es fa notar al llarg de tota la histò-
ria es que la patronal de l'ensenyament 
és la més dura de tots els sectors. Com 
a prova d'això recordam els succesius 
laudes dels anys 78 i 79. 
Però anem per parts i passem al 
I Conveni, cal ressenyar que la seva 
firma es va fer quan encara existien els 
sindicats oficials, és a dir els verticals, 
i només Balears votà en contra de l'es-
mentat conveni, pel que representava 
la seva firma de discriminació cara als 
treballadors de preescolar, ridículs 
sous del personal no docent, així com 
la discriminació sobre el plus de la in-
sularitat 
Coneixedors de la nostra força, 
lluny d'acceptar el conveni s'inicien 
converses amb els empresaris illencs i 
s'aconsegueix un augment per al 
personal no docent i la no discrimina-
ció de preescolar. 
A l'any 78 es comença la nego-
ciació del nou conveni, però davant 
una jugada de la patronal, acaba en 
laude, amb data de 28 d'abril de 1978, 
pel qual es concedeix un augment no 
lineal, que coincideix exactament amb 
les xifres propostes per la patronal. 
Balears, es posa de bell nou en 
lluita, no accepta el laude d'obligat 
compliment, mitjançant vagues i reu-
nions amb la patronal, que impliquen 
millores econòmiques i socials per als 
treballadors i a més a més es demostra 
que amb la capacitat i la força de tots 
som capaços de fer les coses bé i, obli-
gar a que la patronal ens tengui en 
compte. 
El tres de febrer de l'any 79 es 
produeix un nou laude, (quina capaci-
tat de negociació que té la nostra pa-
tronal!!), amb modificacions poste-
riors en el mes de juny. 
Es important fer constar que les 
negociacions començaren en el mes 
de gener, el dia 16. 
A Balears, icom és natural! es 
comença una vaga, que dona com a 
resultats els acords firmats el 23 de 
febrer de 1979 a la Delegació de 
Provincial de Treball. 
En aquest mateix any, pel març, 
es fa un tancament patronal, malgrat 
que hi ha dos sindicats que els hi ser-
veixen de tapadora, (seria necessari fer 
memòria de l'actuaciò dels sindicats 
en el tema de privada, per això reco-
menam les hemeroteques ressortint la 
R E V I S T A P I S S A R R A . 
El ministre Cavero prometé 
1.500 milions, perb finalment n'en-
trega 500, no per a l'augment del 
professorat, sino per a l'em presar iat, 
¡Ah! una altra vegada els treballadors 
foren utilitzats per aconseguir unes 
millores per als empresaris. 
El 31 de gener de 1980 es firma 
un nou conveni del que n'hem de des-
tacar: 
-Renuncia a firmar pactes de 
rang inferior (s'havien après bé la lliçó, 
per dos anys consecutius, de Balears). 
-Reconeixement dels sindicats 
implantats i alguns drets sindicals. 
-Els professors de centres sub-
vencionats cobraran com a retribu-
cions per tots els conceptes la quanti-
tat que assigni el M.E.C. per tal con-
cepte. 
-S'acorda redactar un nou con-
veni a partir de I'l de setembre. 
El II Conveni, de bell nou, fou 
una lluita contínua per a aconseguir 
negociacions. Pràcticament varen durar 
tot el curs. Es digne de resaltar que 
l'única vaga que es realitzà fou a 
Balears, i que tengué una durada de 
4 dies. 
Conclusió que en treim: "només 
podrem aconseguir objectius impor-
tants quan la majoria dels treballa-
dors se sentin autènticament professio-
nals, quan siguem a punt per a mobilit-
zar-nos, per a poder negociar d'igual 
a igual amb la patronal. Només 
d'aquesta manera arribarem a reivindi-
cacions més ambicioses" (juny de 
1981). Aquest conveni es firmà per 
a dos anys amb revisió salarial per a 
l'any 1982. 
Recordem que ja es va parlar 
a l'anterior pacte d'un nou conveni, 
que com sempre es una pròrroga de 
l'anterior. Com veim, cada any es re-
peteix la mateixa historia. 
L'any 1982 es pot valorar com 
L'ENSENYANÇA PRIVADA A BALEARS 
6 
PISSARRA N.47 
OCTUBRE 88 
a positiu, ja que no hi hagueren con-
flictes, un motiu d'això va ser l'aug-
ment salarial superior a l'acordat 
a TAÑE, a me's s'aconsegu í la jubila-
ció voluntària als 64 anys i una asse-
gurança de responsabilitat civil. ¿I per 
què totes aquestes prebendes?. La res-
posta ve donada pel gran augment que 
hl va haver de les subvencions. PUNT 
N E G R E : els baixíssims sous del per-
sonal no docent. 
Sobre el que hem dit anterior-
ment, hauria de recordar la comissió 
negociadora que caldria reclamar una 
còpia de la pòlissa d'accidents i res-
ponsabilitat civil a la patronal. 
El març de 1983 es firma el 
III Conveni (5 mesos de negociacions). 
En resaltam que hi ha revisió salarial 
al setembre i que la jornada setmanal 
és de dilluns a divendres. 
Pel que es refereix al IV Conveni 
seria interessant recordar que després 
d'una vaga i quan anava a començar 
una segona fase, a la una i mitja de 
la matinada es fa una oferta de la pa-
tronal, quasi idèntica i al matí ens 
enteram pels mitjans de comunicació 
de què certs sindicats després de con-
sultar amb llurs bases la nova oferta 
signà el conveni. La posició de l 'STEI-
UTEP fou la més coherent en no 
firmar pel que significava cara als 
treballadors de presa de pel. 
El 7 d'octubre de 1985 es firma 
el V Conveni, després de dues con-
vocatòries de vaga en el mes de maig; 
els dies 13-14 i 29-30 i 31. Per raons 
de responsabilitat i professionalitat 
es desconvoca la vaga indefinida, que 
estava datada per al tres de juny. 
Digne de menció és el que la 
patronal demana un canvi d'Ordre 
Ministerial, referent a les subvencions, 
la qual cosa finalment és aconseguida 
amb l'ajut de certs sindicats. També 
es important recalcar que la UTEP, de 
la que en forma part la UCSTE no va 
firmar. Ah! ! ! Em vé a la memòria un 
article de la R E V I S T A P I S S A R R A que 
es titulava: A qui interessa aquest 
conveni?, ja què llegirem al diari E L 
PAIS (12 d'abril) un article sobre la 
qüestió que deia: ... "queremos mani-
festar nuestro malestar por la postura 
adoptada por FETE-UGT. . . este sindi-
cato, como hizo ya en la última huel-
ga del año pasado, adopta unas postu-
ras insolidarias, desalentadoras y con-
tradictorias con los planteamientos de 
los trabajadores de este sector"... Hau-
rem de creure en els cicles històrics? 
Si pareixia llarga la negociació de 
Vè Conveni, encara en el sector de 
l'ensenyament privat no hem arribat 
al més difícil, ja què en el curs 86-87 
hom va ser incapaç de fer moure a la 
patronal que compta amb uns grans 
aliats a l'hora de la negociació, i 
així per a mofa dels treballadors 
s'accepta un arbitratge del Sr. Negro 
(el 4 de març de 1987), que recull 
totes les ofertes de la patronal i a més, 
per a més "inri" "se sugiere empiece la 
negociación de nuevas bases de nego-
ciación". "Se sugiere., se contemple la 
necesidad de ir disminuyendo la jor-
nada lectiva (en el momento de la 
negociació de l'actual conveni no 
acceptada tal reducció sino que 
oferia més jornada), SI O F E R E I X E N 
MES J O R N A D A , aquí està el seu ne-
goci, en les complementàries, en les 
activitats complementàries, i el MEC 
tant tranquil, hi ha PAU E S C O L A R A 
LA PRIVADA! ! ! . Dins l'arbitratge 
també es sugereix "... la necesidad de 
tratar en igualdad de condiciones, al 
menos, trabajo y salario de todos los 
docentes sin discriminación entre nive-
les concertados y no concertados"... 
L'oferta de la patronal per al 
conveni del 88 ni tan sols s'ha plan-
tetjat aquest punt. ¿Per què s'accepta 
Tarbitre i l'arbitratge? La resposta la 
va donar el Sr. Negro en una carta 
publicada en el Butlletí' del Col.legi 
de llicenciats de Madrid, en abril de 
1987. La vàrem incloure dins uns 
S T E I - I N F O R M A de P R I V A D A el curs 
passat. 
Crec que es necessari fer memò-
ria dels sindicats que són a la mesa de 
negociació i repassar llur actuació en 
tots els convenis, per tal que no cai-
guin en els mateixos errors. No és sufi-
cients en què facem actes de contrició, 
és necessari que en les pròximes elec-
cions sindicals optem per uns sindicats 
que representin i defensin els nostres 
interessos i que és la postura que ha 
mantingut la UCSTE des de que els 
treballadors ens plantejàrem defensar 
els nostres interessos, és a dir des de 
la seva creació. 
Que ha passat en el present con-
veni? Han estat capaços certs sindicats 
d'avant-posar els seus interessos, o els 
d'altres, als interessos dels treballa-
dors? El que és ben cert és que la 
UCSTE ha mantengut la seva postura 
incial des del començament de la ne-
gociació i no ha volgut signar el conve-
ni degut a que no s'arribaven als punts 
mínims que TOTS ELS SINDICATS 
havien estat disposts a lluitar. 
Amb aquest recorregut pels dis-
tints convenis firmats en el sector de 
l'ensenyament privat, he volgut recor-
dar la lluita duita a terme per la 
UCSTE en aquest sector i perqué a tra-
vés d'ella, fer a saber a tots els treba-
lladors que ells són necessaris i, per 
a poder defensar els nostres interes-
sos hem d'estar units, és per això, 
que deman a tots els afiliats, que es 
donin compte que just estant units 
aconseguirem els nostres objectius i 
per tal motiu hem d'intentar nous 
afiliats perquè deixin sentir la seva 
veu. Si aquest escrit arriba algun treba-
llador no afiliat li dic. " A F I L I A ' T , 
PERQUÈ ET NECESSITAM I TU 
ENS N E C E S S I T E S " . 
Anim i endavant!! i que entre 
tots poguem rompre aquesta dina-
mica "que ens ha imposat tant la pa-
tronal com alguns sindicats!!. 
P E R E POLO F E R N A N D E Z 
L'ENSENYANÇA PRIVADA A BALEARS 
7 


Història dels convenis

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1988_n0/47_p006.dir/Pissarra_1988_n047_p006.pdf

Història dels convenis

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears