Cardona Palmer, Àngels

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA febrer/març/abril        2005
22
La incorporació de la dona al mercat de treball hasuposat la revolució pacífica més important delsegle XX dins la nostra societat, revolució
pacífica i irreversible.
L'accés de les dones a l'educació i a la universitat,
ha possibilitat que aquestes ocupin càrrecs i desenvo-
lupin tasques tradicionalment adjudicades als homes.  
Malauradament, la incorporació de les dones a
l'espai públic, no ha anat acompanyada de la incorpo-
ració dels homes a l'espai domèstic, ja que, segons la
cultura patriarcal, les dones eren les responsables de
les tasques domèstiques i de la cura de persones
dependents, infants i persones majors i això ha
suposat per a moltes dones, desenvolupar una doble i
a vegades, triple jornada, amb conseqüències
negatives d'estrès i esgotament físic i psíquic.
A resultes d'aquest fet, moltes dones han iniciat
una protesta silenciosa i així ens trobam que l'índex de
natalitat ha descendit a Espanya fins a uns límits
perillosos per a la bona marxa d'un país.
Si volem aconseguir una societat més justa, sana i
igualitària, es fa necessari, per una banda, un canvi de
mentalitat pel que fa a la responsabilitat de les tasques
domèstiques, i per l'altra, una política decidida de
l'Estat i de les comunitats autònomes cap a les dones
i cap a les famílies per  poder conciliar la vida familiar
i laboral.
És interessant constatar les diferències entre
diferents comunitats autònomes ja que ens poden
ajudar a visualitzar que les polítiques conciliadores no
són les mateixes a tots els indrets, i per tant, reivindi-
car des del nostre sindicat, millores en tots els àmbits,
des de l'educatiu fins qualsevol altre sector, delimitant
quines són les polítiques cap a les dones i quines, les
polítiques cap a la família.
"Si volem aconseguir una societat
més justa, sana i igualitària, es fa
necessari, per una banda, un canvi de
mentalitat pel que fa a la responsabili-
tat de les tasques domèstiques..."
De la mateixa manera, la situació en els països que
conformen la Unió Europea pel que fa a mesures de
conciliació, ens servirà de model i ens ajudarà a
esbrinar quines són les bones pràctiques que s'han de
dur a terme per afavorir la conciliació de la vida
familiar i professional de dones i homes.
Estudi comparatiu sobre vida
familiar i laboral a les
comunitats autònomes i a altres
països. Reivindicacions
Àngels Cardona Palmer
Secretaria de la Dona, STEI-i
2005 febrer/març/abril        PISSARRA
23
1.- Si es demana una reducció d'un terç de la jornada, es cobra un 80% i si es demana la meitat, es cobra un 60% de la totalitat de les 
retribucions, tant les bàsiques com les complementàries, triennis inclosos.
2.- En cas de part múltiple, el nombre de setmanes s'amplia.
3.- Acumulable al permís de maternitat fins un màxim de 4 setmanes.
4.- No són compatibles amb els permisos de maternitat.
5- Acumulable al permís de maternitat. Cada 6 hores equivalen a un dia.
6.- Més 8 dies de permís per al pare. En cas de famílies monoparentals s'acumula al permís de la mare.
Permís de maternitat:
nombre de setmanes2
Permís de lactància.
Edat de l’infant (mesos)
Reducció de jornada
laboral.
Edat de l’infant (anys)
ANDALUSIA 20 16 91
ARAGÓ 16 9 6
ASTÚRIES 16 9 6
CANÀRIES 16 9 6
CANTÀBRIA 18 123 6
CASTELLA - LA MANXA 16 9 6
CASTELLA - LLEÓ 16 12 6
CATALUNYA 16+
1/3 de reducció de jornada
fins el primer any, amb el
100% del sou o bé 12
setmanes més que
s’acumulen a la
maternitat.
9 6
Reducció de la meitat de la
jornada amb una retribució
del 60% del sou o bé,
reducció d’un terç de
jornada amb una 
retribució del 80%.4
EXTREMADURA 16 9 6
EUSKADI 18 105 12
GALÍCIA 166 9 6
ILLES 16 9 6
LA RIOJA 16 9 6
MADRID 16 9 6
MELILLA 16 9 3
MÚRCIA 16 9 6
VALÈNCIA 16 12 6
PERMISOS DE MATERNITAT EN ELS DIFERENTS TERRITORIS 
PER AL FUNCIONARIAT DOCENT
Actualment l'Ajuntament d'Eivissa, amb una
subvenció de la Comunitat Europea (Programa
Equal), subvenciona l'empresa privada per ampliar el
permís de maternitat de 16 a 18 setmanes.
Nota respecte al permís de maternitat i
paternitat
Un estudi de la Seguretat Social a Espanya, el
2003, mostra que tan sols un 1'52% dels homes
demana el permís per al pare, permís que està inclòs
en les 16 setmanes de permís de maternitat, així, si
les pren el pare, la mare les perd.
El permís de paternitat estava en el programa
electoral del PSOE. A requeriment d'altres partits
polítics, el PSOE va dir que SÍ, però que ara NO.
La Generalitat de Catalunya, segons notícia de
premsa del mes d'octubre de 2004, crearà un permís
exclusiu per als pares.Fins ara, només Galícia disposa
d'un petit permís exclusiu per als pares. 
PISSARRA febrer/març/abril        2005
24
En el País Basc, es concedeix una subvenció a les
dones que demanin excedència laboral de 2.400 euros
anuals i si és un home qui la demana, 3.000 euros.
Si es tracta d'una reducció de mitja jornada, les
dones reben 1.800 euros anuals i els pares, 2.400
euros. Si la reducció és d'un terç de jornada, les dones
tenen 1.350 euros anuals i els homes 1.800 euros.
A les Illes Balears, existeixen unes ajudes econòmi-
ques, també superiors cas que les demani el pare, però
no són per a tothom ja que s'assigna una partida
econòmica concreta que quan s'esgota, no pot ampliar-
se a més demandes. El punt de referència per a la
concessió d'aquestes ajudes és la declaració de l'IRPF
a Hisenda.
COMPARATIVA PERMÍS LACTÁNCIA  ( Edat de l'infant en mesos)
MESOS 9 16 12 12 10 9 12
ILLES ANDALUSIA CANTÀBRIA CASTELLA-LLEÓ EUSKADI MADRID VALÈNCIA
9
16
12 12
10
9
12
0
2
4
6
8
10
12
14
16
M
E
S
O
S
1 2 3 4 5 6 7
  I LLES  B           ANDALUSIA      CANTÀBRIA     CASTELLA-LLEÓ       EUSKADI           MADRID              VALÈNCIA
COMPARATIV  PERMÍS LACTÀNCIA  ( edat en mesos)
16
20
18
16
28
18
16
0
5
10
15
20
25
30
S
E
T
M
A
N
E
S
1 2 3 4 5 6 7
  ILLES B.     ANDALUSIA    ASTÚRIES     MADRID     CATALUNYA       EUSKADI   ALTRES 
COMPARATIVA PERMÍS MATERNITAT
Nota respecte a les remuneracions per excedència i reducció de jornada
2005 febrer/març/abril        PISSARRA
25
Dades internacionals: Permís de
maternitat
Suècia i Noruega: 51 setmanes
Àustria: 54 setmanes
Alemanya: 32 setmanes
Itàlia: 25 setmanes
Portugal: 17 setmanes
Dinamarca: 24 setmanes
Permís de lactància
Itàlia: 2 hores al dia que es poden acumular fins
que la criatura tengui un any o mentre duri la
necessitat.
Grècia: En el sector públic, la duració és de dues
hores per a infants menors de dos anys, i una hora
per a menors entre dos i quatre anys. (Es pot
substituir per un permís retribuït de 9 mesos). En el
sector privat, una hora.
Països nòrdics: El permís de lactància no està
regulat, ja que disposen de permisos de maternitat
i paternitat molt més llargs.
Reducció de jornada. Excedències
Tant la duració com els sistemes de pagament de
les reduccions de jornada i excedències, tenen un
ample ventall de possibilitats entre els països de la
Comunitat Europea des de la nul·la remuneració fins a
quantitats en funció dels ingressos passant per retri-
bucions fixes anuals.
Quant a les excedències:
Suècia: Permís de fins a 450 dies retribuïts en un
80% durant els primers 360 dies i amb una
quantitat fixa en els darrers 90 dies.
Portugal: Permís de 12 setmanes de duració a
temps complet o 24 a temps parcial de les quals
estan retribuïts els 15 primers dies posteriors al
permís de maternitat o paternitat.
Itàlia: Permís de 10 mesos de duració o bé 11
mesos si el pren el pare. La remuneració és del
30% del salari durant 6 mesos i fins que l'infant té
tres anys. En la resta de casos, fins que la nina o
nin tengui 8 anys, la compensació del 30% només
s'abona si els ingressos són inferiors a 2'5
vegades la pensió mínima nacional.
Àustria: Un permís mínim de tres mesos i màxim,
fins que l'infant tengui dos anys d'edat. Malgrat
això, es pot arribar a un acord amb la part empre-
sarial, i fer un contracte a temps parcial per un
període que, com a màxim, pot arribar fins que la
nina o nin tengui 4 anys. Aquest permís està
remunerat amb una retribució fixa mensual d'apro-
ximadament 410 euros.
Quant a la reducció de jornada:
Portugal: Fins que l'infant té 12 anys.
Suècia: Fins els 8 anys.   
Permís de paternitat
Noruega: País que compta amb un permís de
paternitat exclusiu per als pares de 4 setmanes, el
70% dels homes pren el permís total i el 22%,
menys temps; d'aquesta manera, els pares poden
responsabilitzar-se des del primer moment, de la
cura del nadons.
França: El govern de Lionel Jospin, l'11 de juny de
2001, va crear un permís de paternitat de 2
setmanes.
Portugal: Permís de paternitat de 5 dies.
Dinamarca: 2 setmanes
Suècia: 10 dies.
Finlàndia: 3 setmanes.
Reivindicacions generals. Educació
La Llei de la Prevenció de Violència de Gènere
aprovada definitivament, per unanimitat i sense cap
abstenció, el dia 22 de desembre de 2004 en el Ple
del Congrés dels Diputats, inclou els punts
següents:
A l'article 4, punts 2, 3, 4, 5, 6, i 7 es diu que
l'educació en les diferents etapes contribuirà a la
resolució pacífica de conflictes i a valorar i respectar la
igualtat entre els sexes.     
La disposició addicional cinquena, punt 5, 1.f,
converteix l'assignatura d'Ètica de Secundària, en una
nova assignatura que es dirà: ÈTICA I IGUALTAT
ENTRE DONES I HOMES.
PISSARRA febrer/març/abril        2005
26
A l'article 6 es diu que les administracions
educatives vetllaran perquè s'eliminin els estereotips
sexistes i discriminatoris en tots els materials
educatius.
L'article 7 diu que les Administracions educatives
adoptaran les mesures necessàries perquè en els
plans de formació inicial i permanent del professorat,
s'inclogui una formació específica en matèria
d'igualtat.
"Inclusió de formació específica
sobre FEMINISME, prevenció de
violència de gènere, resolució
pacífica de conflictes i coeducació
a les escoles universitàries de
formació del professorat."
A l'article 8 es parla de la integració de persones
que impulsin l'adopció de mesures educatives que
fomentin la igualtat en els consells escolars de cada
Centre i en el Consell Escolar d'Estat.
Els serveis d'Inspecció Educativa, article 9,
vetllaran perquè s'acompleixin els principis recollits en
aquests articles.
Ampliació del PERMÍS DE MATERNITAT fins a les
26 setmanes, ja que l'organització mundial de la salut
(OMS), aconsella la lactància exclusiva fins que
l'infant tengui 6 mesos.
Ampliació del permís de LACTÀNCIA fins als
24 mesos, ja que l'organització mundial de la salut
(OMS), aconsella la lactància compartida fins que
l'infant tengui dos anys.
Malgrat això, en la Llei no es contempla cap
DOTACIÓ ECONÒMICA per dur a terme aquestes
mesures. 
L'STEI-i , per mitjà de la confederació d'STEs-I, va
presentar tretze  esmenes al Consell Escolar de
l'Estat, de les quals onze, varen ser aprovades per
aquest organisme i algunes d'elles posteriorment
incorporades a la Llei. La nostra esmena sobre la
dotació econòmica del capítol educatiu, tot i ser
aprovada, no va ser incorporada al text definitiu. Per
això, l'esmena es presentarà a la nova Llei d'Educació
actualment a debat.
Des de l'STEI-i es reivindica:   
Inclusió d'una PARTIDA ECONÒMICA dins la Llei
de prevenció de violència de gènere per a dur a terme
les mesures anunciades.
Inclusió en el currículum escolar de la MATÈRIA
D'IGUALTAT.
Incloure temes sobre discriminació sexista en les
normatives de la INSPECCIÓ EDUCATIVA.
Revisió dels LLIBRES DE TEXT a càrrec de
l'Administració educativa per evitar la discriminació.
Creació i/o funcionament de les COMISSIONS
D'IGUALTAT d'oportunitats dins l'àmbit educatiu que
garanteixin el compliment de la normativa vigent i que
estableixin línies d'actuació per eliminar les situacions
discriminatòries (com ja existeixen en el País Basc).
Creació i manteniment d'ASSESSORIES DE
COEDUCACIÓ que realitzin tasques de diagnòstic i
formació del professorat i realització de programes
específics en els centres.
Inclusió de formació específica sobre FEMINISME,
prevenció de violència de gènere, resolució pacífica
de conflictes i coeducació a les escoles universitàries
de formació del professorat. (No tan sols una optativa
com passa ara).
Reivindicacions generals per a tots els
sectors
Acumulació de l'hora de LACTÀNCIA: Les dones
que ho desitgin, podran substituir l'hora diària de
lactància per una ampliació del permís de maternitat
de 6 setmanes. (Sentència de la Sala de lo Social de
l'Audiència Nacional).
Igualar en drets els MATRIMONIS convencionals
amb les PARELLES de fet. Extensió dels
MENJADORS ESCOLARS.
"A nivell mundial, existeix l'intent
de globalitzar l'economia, quan el
que s'hauria de globalitzar són els
drets humans."
Creació d'EQUIPAMENTS SOCIALS que garantei-
xin la cura de filles i fills així com la de les persones
majors i persones discapacitades: escoletes de 0-3
anys i centres de dia.
2005 febrer/març/abril        PISSARRA
27
Creació d'un PERMÍS retribuït d'una hora diària
semblant al de lactància, per cura de persones majors
greument malaltes.
PERMÍS retribuït de tres dies per malaltia infecto-
contagiosa de les filles o fills.
LLARS D'INFANTS durant les activitats de
formació, cursos, jornades, etc.
Exigir de les administracions públiques i de les
entitats privades, que adoptin un LLENGUATGE no
sexista i projectar una imatge no discriminatòria de la
dona.
Exigir a les administracions i autoritats laborals que
arbitrin mesures que eradiquin el frau en la contracta-
ció i les DISCRIMINACIONS SALARIALS i ofertes de
treball discriminatòries.
Dret a gaudir de les VACANCES quan aquestes
coincideixin amb el període de permís per maternitat.
(Sentència de 18 de març de 2004 del Tribunal de
Justícia de les comunitats europees).
Permís de PATERNITAT: Creació d'un permís
retribuït, exclusiu per als homes, de 4 setmanes de
duració.
En les REDUCCIONS DE JORNADA per tenir cura
de menors, el 100% del salari si es redueix un terç la
jornada i un 80% del salari si la jornada es redueix la
meitat fins que la criatura tengui un any.
Fins els nou anys, el 80% de les retribucions totals,
si es demana una reducció d'un terç de la jornada i un
60% de les retribucions si es demana una reducció de
mitja jornada.
Reivindicacions sectorials: Concertada
Acumulació de la LACTÀNCIA: Una dona, voluntà-
riament, podrà substituir l'hora diària de lactància per
una ampliació del permís de maternitat de 6
setmanes. (Sentència de la Sala de lo Social de
l'Audiència Nacional).
Permís de LACTÀNCIA fins a 16 mesos.
PERMÍS d'absència del lloc de treball per malaltia
infectocontagiosa d'un infant menor de 9 anys, tres dies.
Si es demana REDUCCIÓ DE JORNADA per tenir
cura d'un infant, 100% de les retribucions totals, si es
redueix un terç o un 80% si es redueix la meitat de la
jornada, fins que l'infant tengui un any. Fins els 9 anys,
un 80% de les retribucions totals si es demana una
reducció d'un terç de la jornada i un 60% de les retri-
bucions si es demana una reducció de mitja jornada.
Equiparació de les PARELLES de fet amb els
matrimonis convencionals.
Dret a gaudir de les VACANCES (Nadal i Pasqua),
quan aquestes coincideixin amb el període de permís
per maternitat. (Sentència del 18 de març del 2004 del
Tribunal de Justícia de les comunitats europees
respecte al mes d'agost).
Permís de PATERNITAT: Creació d'un permís retribuït,
exclusiu per als homes, de 4 setmanes de duració.
Reivindicacions sectorials: Funció
pública
Equiparació de les PARELLES de fet amb
matrimoni convencional.
Ampliació del PERMÍS per naixement, adopció i
acolliment en tres dies hàbils si és a la mateixa
localitat i 5 si és fora.
PERMÍS de lactància fins a 16 mesos.
REDUCCIÓ de jornada per tenir cura d'un infant
menor de 9 anys o amb disminució física. Fins que la
criatura tengui un any, un 100% de les retribucions
totals. Si es disminueix un terç, 80% de sou; si es
disminueix la meitat, un 60 %.
"...la compensació de desavantat-
ges en les carreres professionals i
totes aquelles accions positives
encaminades a afavorir la vida
familiar i professional de dones i
homes."  
PERMÍS per malaltia greu o traspàs de familiar de
primer grau, 4 dies i 5 si és de fora; si es tracta de
familiars de segon grau, 3 i 4 dies respectivament.
PERMÍS per malaltia infectocontagiosa d'un infant
menor de 9 anys, tres dies.   
PISSARRA febrer/març/abril        2005
28
En l'EXCEDÈNCIA per tenir cura d'un infant menor
de tres anys, tenir dret, durant tot aquest temps, a la
reserva del mateix lloc de treball.
El temps indispensable per a la realització
d'exàmens PRENATALS o tècniques de preparació al
part.
Acumulació de l'hora de LACTÀNCIA: les dones
que voluntàriament ho desitgin, podran substituir
l'hora de lactància per una ampliació del permís de
maternitat en 6 setmanes més.
Creació d'un permís de PATERNITAT de 4
setmanes, exclusiu per als homes,  amb totes les retri-
bucions.
Reivindicacions sectorials: Ensenyament
públic
Permís PATERNITAT: Creació d'un permís de
paternitat retribuït, exclusiu per als homes, de 4
setmanes. 
INTERINES: Les interines no poden demanar les
excedències com les funcionàries; han de ser per tot
l'any. Haurien de poder demanar excedències quan
en necessitassin.
FUNCIONÀRIES I INTERINES: Fins que l'infant té
un any, es podrà demanar una reducció de jornada
d'un terç cobrant el 100% de les retribucions totals o
demanar una reducció de la meitat de la jornada
cobrant el 80% de les retribucions totals.
Fins que l'infant té 9 anys, es podrà demanar una
reducció de jornada d'un terç cobrant el 80% de les
retribucions totals o una reducció de la meitat de la
jornada cobrant el 60% de les retribucions totals.
PERMÍS D'ABSÈNCIA del lloc de treball per
malaltia infectocontagiosa d'un infant menor de 9
anys, tres dies.
El PERMÍS DE MATERNITAT ha de començar en
el moment en què la criatura surt de la clínica, no des
del dia del naixement. (Llei de Conciliació de vida
familiar i laboral. BOE 276, pàg. 4211 punt 4).
Igualar en DRETS  les funcionàries i les interines.
Igualar en drets els MATRIMONIS convencionals
amb les PARELLES de fet.
Acumulació de l'hora de LACTÀNCIA: Les dones
que ho desitgin, podran substituir l'hora diària de
lactància per una ampliació del permís de maternitat
de 6 setmanes. (Sentència de la Sala de lo Social de
l'Audiència Nacional).
Permís de LACTÀNCIA fins els 16 mesos.
Dret a gaudir de les VACANCES (Nadal i Pasqua)
quan aquestes coincideixin amb el període de baixa
per maternitat. (Sentència del 18 de març de 2004 del
Tribunal de Justícia de les comunitats europees pel
que fa a les vacances del mes d'agost).
A nivell mundial, existeix l'intent de globalitzar
l'economia, quan el que s'hauria de globalitzar són els
drets humans. Així, en un Estat espanyol immers de
ple a Europa, amb una Constitució comuna en el futur,
es fa imprescindible l'equiparació amb els altres
països europeus en drets socials, principalment, en la
creació de mesures concretes per facilitar al sexe
menys representat en l'exercici d'activitats professio-
nals, la compensació de desavantatges en les
carreres professionals i totes aquelles accions
positives encaminades a afavorir la vida familiar i pro-
fessional de dones i homes.


Estudi comparatiu sobre vida familiar i laboral a les comunitats autònomes i a altres països. Reivindicacions

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2005_n0/119_p022.dir/Pissarra_2005_n0119_p022.pdf

Estudi comparatiu sobre vida familiar i laboral a les comunitats autònomes i a altres països. Reivindicacions

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears