Aguiló Vicente, Paulí

Cardona Palmer, Àngels

Biblioteca Digital de les Illes Balears

I Congrés de Llengua 
i Ensenyament en Català 
Comunicació: 
Situació actual del català dins l'ensenyament 
privat i privat-concertat a Mallorca 
Àngels Cardona Palmer i Paulí Aguiló Vicente. 
Ponents, com a permanents de l'STEI. 
1.- CONSIDERACIONS PRÈVIES 
2.- MARC LEGAL DE LA LLENGUA CATALANA 
3.- ENSENYAMENT EN LLENGUA CATALANA 
4.- ESTUDI COMPARATIU DE L'ENSENYAMENT 
EN CATALÀ 
5.- CONCLUSIONS FINALS 
6.- PROPOSTES DE MILLORA 
1. CONSIDERACIONS PRÈVIES 
1.1 Presentació 
1.2 Fonts d ' in formació 
1.3 Marc d' investigació 
1.4 Especif icació general 
1.1. Presentació 
Aquest comunicat ha estat elaborat en representació 
de l'STEI per Àngels Cardona i Paulí Aguiló amb la 
motivació de conèixer quina és la si tuació de la llen-
gua catalana dins l 'àmbit de les escoles privades i 
privades concertades a Mal lorca. 
1.2. Fonts d'informació 
Per a dur a te rme aquest estudi , s'han consul tat les 
fonts següents: 
- Revista Pissarra núm. 78 
(ar t ic le elaborat per Tomàs Mart ínez) 
- Pla de reciclatge i formació lingüística i 
cultural de l'U.I.B editat pel Govern Balear. 
• Dades de l'STEI (Curs 1.998-1999 ) 
- Normativa legal 
1.3. Marc d'investigació 
La investigació està real i tzada sobre 104 escoles, de 
les quals 11 són privades i 93 privades concertades. 
Manca in formació sobre escoletes infanti ls i guarde-
ries. Per tant , considerant aquest fet, es t imam un 
marge d'error d'un 5%. 
1.4. Especificació general 
Cal ressaltar que aquest estudi és bàsicament quan-
t i ta t iu , -ja que no d isposam de dades i mi t jans 
adients per a fer una valoració qual i tat iva. 
2. MARC LEGAL 
2.1 Const i tució (1 .978 ) 
2.2 Estatut d 'Autonomia (1 .983) 
2.3 Llei Normal i tzac ió Lingüíst ica 
(llei 3 / 1 . 9 8 6 del 29 d 'abr i l ) . 
2 .4 LOGSE 
2.5 Decret 9 2 / 1 . 9 9 7 del 4 de jul iol 
2.1 . La Constitució de 1.978 
L'ensenyament en l lengua cata lana a les Il les 
Balears, es fonamenta en la Const i tució Espanyola 
de l'any 1.978, l 'Estatut d 'Autonomia, la Llei de Nor-
mal i tzació Lingüística i el decret de 4 de juliol de 1.997. 
L'article 3 de la Const i tució, a més de considerar el 
Castellà com a llengua oficial de l 'Estat, preveu que 
les altres llengües, seran t ambé oficials en els res-
pectius terr i tor is d'acord a m b els Estatuts de cada 
Comuni tat Autònoma i declara que aquestes llen-
2 8 PISSARRA 96 
g ü e s s ó n p a t r i m o n i c u l t u r a l o b j e c t e d ' e s p e c i a l res-
p e c t e i p r o t e c c i ó . 
2.2. L'Estatut d'Autonomia 
L 'Es ta tu t d ' A u t o n o m i a Ba lear , a l ' a r t i c l e 3 , d e c l a r a la 
l l e n g u a c a t a l a n a c o m a i d i o m a o f i c i a l d e la 
C o m u n i t a t j u n t a m e n t a m b el C a s t e l l à . Recone ix el 
d r e t d e conè i xe r - l a i usa r - l a i d e c l a r a q u e n i n g ú p o t 
é s s e r d i s c r i m i n a t p e r c a u s a d e l ' i d i o m a . 
A l ' a r t i c l e 1 4 è , r e c o n e i x la c o m p e t è n c i a exc l us i va d e 
la C o m u n i t a t A u t ò n o m a p e r a l ' e n s e n y a m e n t d e la 
l l e n g u a c a t a l a n a i e n c o m a n a a l s p o d e r s p ú b l i c s d e la 
c o m u n i t a t , la seva n o r m a l i t z a c i ó , i l ' a r t i c l e 1 0 è apa r -
t a t 2 1 è , e l f o m e n t d e la c u l t u r a d e la i n v e s t i g a c i ó i d e 
l ' e n s e n y a m e n t d e la l l e n g u a d e la c o m u n i t a t 
A u t ò n o m a . 
2.3. La Llei de Normalització Lingüística 
La L le i d e N o r m a l i t z a c i ó l i n g ü í s t i c a 3 / 1 . 9 8 6 de l 2 9 
d ' a b r i l , t é c o m a o b j e c t i u e l d e s e n v o l u p a m e n t d e l'ar-
t i c l e 3 r d e l ' E s t a t u t d ' A u t o n o m i a q u e és el d ' a s s e g u -
ra r el c o n e i x e m e n t i l 'ús p r o g r e s s i u de l C a t a l à c o m a 
l l e n g u a v e h i c u l a r a l ' à m b i t d e l ' e n s e n y a m e n t i d e d i c a 
el T í t o l III a la d e c l a r a c i ó d e la l l e n g u a c a t a l a n a c o m 
a l l e n g u a o f i c i a l a t o t s e l s n i ve l l s e d u c a t i u s , a l 'ob l i -
g a c i ó d ' e n s e n y a m e n t e n à m b i t n o u n i v e r s i t a r i d e la 
l l e n g u a i l i t e r a t u r a c a t a l a n e s , r e c l a m a al G o v e r n e ls 
m i t j a n s n e c e s s a r i s e n c a m i n a t s a f e r r e a l i t a t l 'ús nor -
m a l d e la l l e n g u a c a t a l a n a c o m a 
l l e n g u a v e h i c u l a r a t o t s e ls c e n t r e s 
d o c e n t s . Regu la la f o r m a c i ó de l p r o -
f e s s o r a t i les c o n d i c i o n s q u e a q u e s t 
ha d e r e u n i r q u a n t a c o m p e t è n c i a 
l i n g ü í s t i c a . 
2.5. Decret 92/1.997 del 4 de juliol 
El D e c r e t 9 2 / 1 . 9 9 7 d e l 4 d e j u l i o l , s ' o c u p a d e l s 
m e c a n i s m e s j u r í d i c s i d e p l a n i f i c a c i ó , e n t r e e l l s el 
P r o j e c t e L i n g ü í s t i c d e C e n t r e , q u e h a n d e p o s s i b i l i t a r 
la i m p l a n t a c i ó p r o g r e s s i v a d e l ' e n s e n y a m e n t e n l l en -
g u a c a t a l a n a , i e s t a b l e i x u n e s p a u t e s e s p e c í f i q u e s 
p e r a c a d a e t a p a e d u c a t i v a i i n c o r p o r a u n a nova 
r e g u l a c i ó p e r a l ' ap rovac ió de l m a t e r i a l d i d à c t i c . Al 
m a t e i x t e m p s , el D e c r e t p r e v e u la p r o j e c c i ó d e la 
n o s t r a l l e n g u a c o m a v e h i c l e n o r m a l d e r e l a c i ó i d e 
c o m u n i c a c i ó e n l ' à m b i t d o c e n t . 
3. ENSENYAMENT EN 
LLENGUA CATALANA 
3.1. Centres 
- X i f r e s 
- P r o j e c t e L i n g ü í s t i c 
3.2. Alumnat 
- I n f a n t i l 
- P r i m à r i a 
- S e c u n d à r i a 
3.3. Professorat 
- R e c i c l a t g e . 
3.1. Centres 
3.1.1 Xifres 
2.4. La LOGSE. 
Per a l t r a b a n d a , la LOGSE i e l s d i f e -
r e n t s d e c r e t s q u e la d e s e n v o l u p e n , 
f a n m e n c i ó e x p r e s s a a q u e l 'ense-
n y a m e n t d e i e n l l e n g u a c a t a l a n a 
h a n d ' ésse r o b j e c t e d ' e s t u d i i no r -
m a l i t z a c i ó . 
Quadre núm. 1 - ENSENYAMENT EN CATALÀ PER CENTRES % 
Núm. Escoles Tot en Català Àrees en Català Res en Català 
E. INFANTIL 72 43% 37'5% 19'5% 
PRIMÀRIA 89 25'8% 52'8% 2 1 4 % 
ESO l r CICLE 72 22'2% 7 3 7 % 4 ' 1 % 
ESO 2n CICLE 66 16'6% 7 7 4 % 6% 
Quadre núm. 2 
CENTRES QUE IMPARTEIXEN PARCIALMENT CATALÀ DESGLOSSAT PER ÀREES 
C
entre
s 
C
.
 M
edi 
E
.
 A
rtístic
a
 
M
úsica
 
E
.
 Física
 
M
atem
àtique
s 
R
eligió 
Tecnologia
 
O
ptativa
 
C
.N
aturals 
C
.
 Socials 
B
iologia
 / 
G
eologia
 
Física
 i 
Q
uím
ica
 
Primària 47 95% 66% 53% 46'8% 8'5% 27'6% 
ESO 
l r cicle 53 43'4% 52'8% 32% 23'6% 43'4% 20'8% 18'8% 64'1% 717% 0% 0% 
ESO 
2n cicle 51 37'2% 47% 29'4% 25% 35'2% 137% 23'5% 58'8% 68'6% l'9% 37% 
PISSARRA 96 29 
A manera de comentari: 
Quadre núm. 1 
Des d e la i m p l a n t a c i ó d e la L le i d e N o r m a l i t z a c i ó 
L i n g ü í s t i c a 3 / 1 . 9 8 6 d e l 2 9 d ' a b r i l , f i n s a l 'any a c t u a l , 
és ha d i r , t r e t z e a n y s d e s p r é s , s ' o b s e r v a q u e e ls c e n -
t r e s q u e f a n t o t l ' e n s e n y a m e n t e n c a t a l à no a r r i b e n , 
e n c a p c a s , a l 5 0 % , m a r c a n t u n n o t o r i d e s c e n s d e s 
d ' I n f a n t i l a P r i m à r i a ( 1 7 % ) f i n s a r r i b a r . d e m a n e r a 
e s c a l o n a d a , a u n 1 6 % al s e g o n c i c l e d 'ESO. 
T a m b é r e s u l t a s o r p r e n e n t a m b les d a d e s q u e d i s p o -
s a m , o b s e r v a r q u e h i h a g i u n p e r c e n t a t g e t a n e leva t 
d e c e n t r e s q u e n o f a c i n c a p à r e a e n c a t a l à . Ca l 
r e m a r c a r q u e a S e c u n d à r i a és m e n y s e leva t el per -
c e n t a t g e d e c e n t r e s q u e n o f a n c a p à r e a e n c a t a l à , 
p e r ò , c o m es veu c l a r a m e n t e n el q u a d r e n ú m . 2 q u e 
les à r e e s i m p a r t i d e s e n c a t a l à t e n e n m e n y s pes 
e s p e c í f i c pe l q u e fa a la u t i l i t z a c i ó d e la l l e n g u a c a t a -
lana ( E d u c a c i ó F í s i c a , E d u c a c i ó A r t í s t i c a ) . 
Tot i q u e s e g o n s el D e c r e t 9 2 / 1 . 9 9 7 d e 4 d e j u l i o l , 
d ó n a u n t e r m i n i d e 4 a n y s p e r a s s o l i r la m e i t a t de l 
c ò m p u t h o r a r i e n C a t a l à , s ' o b s e r v a q u e , a 2 a n y s d e 
la c o n c l u s i ó d e l ' e s m e n t a d a r e g u l a c i ó , la p r o g r e s s i ó , 
és i n s u f i c i e n t i i r r e g u l a r . 
Quadre núm. 2 
S e g o n s e l p u n t 6 . 2 d e l re ia l D e c r e t 9 2 / 1 . 9 9 7 d e 4 d e 
j u l i o l , s e r à i m p a r t i d a e n l l e n g u a c a t a l a n a c o m a 
m í n i m , l 'àrea d e C o n e i x e m e n t d e l M e d i i es v e u , 
s e g o n s les d a d e s , q u e n o m é s s ' a r r i b a a u n 9 5 % d e l s 
c e n t r e s q u e f a n l ' e n s e n y a m e n t p a r c i a l m e n t e n c a t a -
là . 
t r e s q u e t e n e n les p a u t e s d e la u t i l i t z a c i ó n o r m a l 
d e l s c e n t r e s p r o g r a m a d e s i u n 4 7 ' 2 % q u e n o e l s 
t e n e n . 
S e g o n s e l p u n t 1 d e l D e c r e t 9 2 / 1 . 9 9 7 d e l 4 d e j u l i o l , 
e l s c e n t r e s d ' e n s e n y a m e n t n o u n i v e r s i t a r i , e l a b o r a -
r a n el P r o j e c t e L i n g ü í s t i c q u e s e r à e l r e f e r e n t d e la 
p r o g r e s s i v a i m p l a n t a c i ó d e l c a t a l à f i n s a l 5 0 % d e les 
à r e e s a les e s c o l e s d u r a n t el p e r í o d e 1 . 9 9 7 - 2 0 0 1 o n 
s e s u p o s a r à e f e c t i v a la L l e i d e N o r m a l i t z a c i ó 
L i n g ü í s t i c a . Per la q u a l c o s a , d e d u ï m q u e la p l a n i f i -
c a c i ó d e l c a t a l à a les e s c o l e s és i n s u f i c i e n t . 
Quadre núm.3 
N ú m . Escoles Projecte L ingüíst ic Sense R Lingüíst ic 
1 0 4 5 5 4 9 
5 2 ' 8 % 4 7 ' 2 % 
Pel q u e fa a l ' e n s e n y a m e n t p e r à r e e s a P r i m à r i a , la 
m a j o r i a s ' i m p a r t e i x e n e n c a t a l à , e n t r e u n 5 0 % i u n 
6 0 % , p e r ò ca l d e s t a c a r d ' u n a m a n e r a e s p e c i a l , l'a-
l a r m a n t d e s c e n s e n l 'à rea d e M a t e m à t i q u e s a m b u n 
n o m é s 8 ' 5 % d e l ' e n s e n y a m e n t e n c a t a l à . 
A S e c u n d à r i a , t a n t e n e l l r c o m e n el 2 n C i c l e , q u a s i 
t o t e s les à r e e s e s t a n p e r d a v a l l de l 5 0 % d e l 'ense-
n y a m e n t e n c a t a l à , m a n c o les à r e e s t è c n i q u e s 
( B i o l o g i a , F ís ica i Q u í m i c a , T e c n o l o g i a , O p t a t i v a ) q u e 
e s t a n en u n s n i ve l l s b a i x o s , p e r d a v a l l de l 2 0 % . . 
S e g o n s el p u n t 6 . 3 d e l D e c r e t 9 2 / 1 . 9 9 7 d e l 4 d e 
j u l i o l , les à r e e s d e C i è n c i e s S o c i a l s , G e o g r a f i a , 
H i s t ò r i a i l 'à rea d e N a t u r a l e s a , s ' i m p a r t i r a n e n l l en -
g u a c a t a l a n a , c o m a m í n i m e n el p r i m e r c u r s d 'a -
q u e s t a e t a p a . To t i q u e les à r e e s d e C i è n c i e s 
N a t u r a l s i C i è n c i e s S o c i a l s t e n e n e l p e r c e n t a t g e m é s 
e leva t d e l ' e n s e n y a m e n t e n c a t a l à , e s t a n e n t r e u n 
3 0 % i u n 3 5 % s o t a e l n i ve l l m í n i m e x i g i t p e r la l l e i . 
3.1.2. Projecte Lingüístic 
D'un t o t a l d e 1 0 4 e s c o l e s p r i v a d e s , t e n e n e l p r o j e c t e 
l i n g ü í s t i c e n l l e s t i t 5 5 c e n t r e s , i 4 9 n o e l t e n e n p re -
s e n t a t . A i x ò t r e u u n p e r c e n t a t g e d ' u n 5 2 ' 8 % d e c e n -
3.2. Alumnat 
TOTAL ALUMNES: 48.029 
Quadre núm. 4 
RELACIÓ ALUMNES - ENSENYAMENT EN CATALÀ 
T O T 1 1 . 4 3 1 2 3 ' 8 % 
PARCIAL ( À R E E S ) 2 3 . 8 8 8 4 9 7 % 
RES 1 2 . 7 0 8 2 6 ' 5 % 
3 0 PISSARRA 96 
RELACIÓ ALUMNES-ENSENYAMENT EN CATALÀ 
PER ETAPES 
Quadre núm. 5 - INFANTIL 
TOTAL A L U M N E S : 8 . 2 9 8 
TOT 3 . 5 6 8 4 3 % 
PARCIAL 3 . 1 1 1 3 7 , 5 % 
RES 1 . 6 1 8 1 9 , 5 % 
• TOT 
• PARCIAL 
llRES 
INFANTIL PRIMÀRIA SECUNDARIA 
Quadre núm 6 - PRIMÀRIA 
TOTAL A L U M N E S : 2 0 . 6 3 7 
TOT 5 . 3 2 4 2 5 , 8 % 
PARCIAL 1 0 . 8 9 6 5 2 , 8 % 
RES 4 . 4 1 6 2 1 , 2 % 
A manera de conclusions: 
Quadre núm. 4 
La m a j o r i a d ' a l u m n e s r e b e n a l g u n a à rea en C a t a l à , 
a p r o x i m a d a m e n t el 5 0 % . 
De c a d a 1 0 a l u m n e s , 2 ' 4 f a n t o t l ' e n s e n y a m e n t e n 
C a t a l à . 
De c a d a 1 0 a l u m n e s , 2 ' 6 no f a n res en C a t a l à . 
Quadre núm. 7 - SECUNDÀRIA 
TOTAL A L U M N E S 1 9 . 0 9 4 
TOT 2 . 5 3 9 1 3 , 3 % 
PARCIAL 9 . 8 8 1 5 1 , 1 % 
RES 6 . 6 7 4 3 5 % 
Quadres núm. 5 i 6 
El n o m b r e d ' a l u m n e s q u e f a n t o t l ' e n s e n y a m e n t en 
C a t a l à a I n f a n t i l i P r i m à r i a , s u p e r a el n o m b r e d e l s 
q u i no f a n c a p à r e a en C a t a l à . 
Quadre núm. 7 
A S e c u n d à r i a , el n o m b r e d ' a l u m n e s q u e r e b e n t o t 
l ' e n s e n y a m e n t en C a t a l à , r e p r e s e n t a m e n y s d e la 
m e i t a t d e l s q u i no r e b e n c a p à r e a en C a t a l à . 
Conclusió general 
E n s e n y a r e n l l e n g u a c a t a l a n a n o s i g n i f i c a q u e el 
C a t a l à s i g u i la l l e n g u a v e h i c u l a r d e l c e n t r e . 
3.3. Professorat 
CAPACITACIÓ: 
Per l l e i , la c a p a c i t a c i ó de l p r o f e s s o r a t en l l e n g u a 
c a t a l a n a , ve d o n a d a m i t j a n ç a n t u n t í t o l e x p e d i t p e r 
la C o n s e l l e r i a s e g o n s O r d r e de l C o n s e l l e r d e C u l t u r a , 
E d u c a c i ó i E s p o r t s d e l 2 5 d e m a r ç d e l ' any 
1 9 9 6 . L ' e s m e n t a t t í t o l es p o t a c o n s e g u i r p e r t r e s v ies 
d i f e r e n t s : 
PISSARRA 9 6 31 
a ) J u n t a a v a l u a d o r a d e C a t a l à , c o n v a l i d a n t d e s p r é s 
les a s s i g n a - t u r e s ( l l e n g u a I, II i I I I ) e n e l P la d e Re-
c i c l a t g e i c o m p l e - t a r la c a p a c i t a c i ó a m b e l s m ò d u l s 
d ' a q u e s t P l a . 
b ) F o r m a c i ó i n i c i a l , a m b la c o n v a l i d a c i ó d e les m a t è -
r ies c u r s a d e s a la C a r r e r a i c o m p l e t a n t la r e s t a a m b 
les a s s i g n a t u r e s d e l P la d e R e c i c l a t g e . 
c ) P la d e R e c i c l a t g e . C o n s t a dels s e g ü e n t s c e r t i f i c a t s : 
C.C. I .P ( C a p a c i t a c i ó I n f a n t i l i P r i m à r i a ) 
C C S ( C a p a c i t a c i ó d e S e c u n d à r i a ) 
CURS 93-94 CURS 94-95 CURS 98-99 
Les p r o f e s s o r e s i p r o f e s s o r s q u e e s t i g u i n e n p o s s e s -
s i ó de l C.C.I.P, p o d r a n o p t a r a l t í t o l d e P r o f e s s o r en 
l l e n g u a c a t a l a n a m i t j a n ç a n t la r e a l i t z a c i ó d e L l e n g u a 
III i d i d à c t i c a I I . 
XIFRES 
Quadre núm. 8 - RECICLATGE 
TOTAL D E P R O F E S S O R S 1 P R O F E S S O R E S : 2 . 1 7 3 
RECICLATS N O R E C I C L A T S EN C U R S 
1 . 1 2 9 9 1 3 1 3 1 
5 1 , 9 % 4 2 % 6 % 
Comentari: 
C o n s t a t a m u n a u g m e n t c o n s i d e r a b l e r e s p e c t e a l s 
a n y s a n t e r i o r s ( c u r s o s 9 3 - 9 4 i 9 4 - 9 5 ) . 
To t i l ' e s m e n t a t i n c r e m e n t , s e g o n s e l p u n t 6 . 2 d e l 
re ia l d e c r e t 9 2 / 1 9 9 7 d e l 4 d e j u l i o l , s e r à i m p a r t i d a , 
c o m a m í n i m , u n à r e a e n C a t a l à , p e r t a n t , s u m a n t e l 
t o t a l d ' a l u m n e s q u e f a n t o t l ' e n s e n y a m e n t e n C a t a l à 
i e l s q u i h o f a n p a r c i a l m e n t , e n c a r a h i ha u n 1 6 % 
d ' a l u m n e s q u e n o r e b e n c a p à r e a e n C a t a l à . 
5. CONCLUSIONS FINALS 
L ' e n s e n y a m e n t d e i e n C a t a l à a l s c e n t r e s p r i v a t s d e 
Mal lo rca és i n s u f i c i e n t . 
• RECICLATS, 
• NO RECICLATS 
• EN CURS 
L ' e s m e n t a d a i n s u f i c i è n c i a é s d e g u d a a t r e s c a u s e s : 
a ) M a n c a d e v o l u n t a t p o l í t i c a . 
b ) M a n c a d e d e d i c a c i ó d e r e c u r s o s e c o n ò m i c s . 
c ) M a n c a d e r e c u r s o s h u m a n s . 
R e s p e c t e a l s r e c u r s o s h u m a n s , c a l d e s t a c a r el v o l u n -
t a r i s m e d e l p r o f e s s o r a t q u e s ' ha r e c i c l a t s e n s e c a p 
m e n a d e r e c o n e i x e m e n t n i i n c e n t i v a c i ó , s e m p r e f o r a 
d e l ' h o r a r i l e c t i u , u t i l i t z a n t u n h o r a r i p e r s o n a l . 
A manera de comentari: 
D ' a q u e s t 5 1 ' 9 % , la m a j o r i a d e p r o f e s s o r e s i p r o f e s -
s o r s , d i s p o s a d e l t í t o l d e c a p a c i t a c i ó i u n p e r c e n t a t -
ge b a i x , e l d e p r o f e s s o r e n l l e n g u a c a t a l a n a . 
4. ESTUDI COMPARATIU 
Quadre núm. 9 
DE L'ENSENYAMENT EN CATALÀ TOTAL 1 
PARCIAL PERCENTATGE D'ALUMNES 
TOTAL PARCIAL 
CURS 93-94 94-95 98-99 93-94 94-95 98-99 
6'2% 7'3% 23'8% 9'8% 8'5% 4 9 7 % 
6. PROPOSTES DE MILLORA 
6 . 1 . Per a i n c e n t i v a r la r e s t a d e l p r o f e s s o r a t q u e e n -
c a r a no e s t à r e c i c l a t ( 4 2 % ) s ' h a u r i a d e f e r a d o s n i -
ve l l s : 
a ) p e r s o n a l 
b ) l a b o r a l 
a ) A n i ve l l p e r s o n a l , f e n t I' e s m e n t a t r e c i c l a t g e d i n s 
l ' ho ra r i l e c t i u . Per ex. s e g u i n t e l m o d e l d e l País B a s c , 
q u e e l a b o r à u n P la q u i n q u e n n a l e n el q u a l , a l l i b e r a 
d e la d o c è n c i a el p r o f e s s o r a t d u r a n t e l t e m p s q u e 
e s t à c u r s a n t e l r e c i c l a t g e . 
b ) A n ive l l l a b o r a l , e l C o n v e n i d e l ' E n s e n y a m e n t 
P r i v a t , h a u r i a d e t e n i r u n a p a r t a t d e s d e l q u a l e l s 
c e n t r e s i n c e n t i v a s s i n i a n i m a s s i n t o t el p r o f e s s o r a t a 
r e c i c l a r - s e . 
3 2 PISSARRA 9 6 
6.2. Per d u r e n d a v a n t a q u e s t e s p r o p o s t e s m a n q u e n 
r e c u r s o s e c o n ò m i c s . Per t a n t , la n o s t r a p r o p o s t a 
p a s s a p e r q u è es r e c u l l i n l e g a l m e n t d i n s e ls p r e s s u -
p o s t o s , u n e s d o t a c i o n s e s p e c í f i q u e s p e r d u r a t e r m e 
la N o r m a l i t z a c i ó L i n g ü í s t i c a i u n a n o r m a t i v a q u e 
o b l i g u i a l seu c o m p l i m e n t . 
6.3. Es d e m a n a u n a i m p l i c a c i ó i c o r r e s p o n s a b i l i t a t 
d e les E n t i t a t s T i t u l a r s i I n s t i t u c i o n s , t o t i q u e , e n 
d a r r e r a i n s t à n c i a , e s t a t u t à r i a m e n t , la r e s p o n s a b i l i t a t 
s o b r e l ' e n s e n y a m e n t d e i en l l e n g u a c a t a l a n a r e c a u 
s o b r e el G o v e r n d e les I l les B a l e a r s . • 
CENTRAL DE 
VIATGES DE 
FORMENTERA 
TRUCA'NS 
Informació i reserves 
Tel 971 ^219 
Fax 1)713218 02 
E - M a i l : r e s e r v a s @ f o r m e n t e r a - f r e e -1 ime. com 
www. f o r m e n t e r a - f r e e -1 ime . com 
AYds.Joan(aitdlói6uíaíh,i<j 
07S71 Sant Ferran (Formentera) 
lIlHÍaltari-Spain 
RESTAURANT 
' . V 
CUINA MALLORQUINA 
MENU DIARI 
Ctra. Manacor • Inca, km. 9 
Tel. 971 83 02 46 
07520 PETRA 
BATEJOS - NOCES 
COMUNIONS 
MENJARS D'EMPRESA 
PISSARRA 96 33 


Situació actual del català dins l'ensenyament privat i privat-concertat a Mallorca

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1999_n0/96_p028.dir/Pissarra_1999_n096_p028.pdf

Situació actual del català dins l'ensenyament privat i privat-concertat a Mallorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears