Ferrando, Antoni

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Gratitud a Fuster 
A N T O N I F E R R A N D O * 
A l i e n a , d u r a n t s e -g l e s , la Univers i tat de Va lènc ia al s e u entorn cultural , no e n s p o t e s t r a n y a r 
que Fuster m o s t r é s una radical 
d e s c o n f i a n ç a e n v e r s la pos s i -
bil itat d'un canv i s i g n i f i c a t i u 
en aques t sentit dins la nostra 
inst i tució a c a d è m i c a . Una cir-
c u m s t à n c i a f o r t u ï t a , la c o n -
fluència en la Facultat de Filo-
sofia i Lletres, als anys se ixan-
ta, d'un g r u p d e p r o f e s s o r s 
molt c o m p e t e n t s ( R e g l a , Jover, 
Giralt, Tarradell, López Garcia, 
e t c è t e r a ) , m a j o r i t à r i a m e n t 
principatins, hi va capgirar l es 
c o s e s . La r e n o v a c i ó c ient í f ica 
de la historiografia va lenc iana 
va s e r p r o f u n d a i, g e n e r a l -
ment, anava a c o m p a n y a d a d'u-
na re iv indicació de la l l engua 
catalana. 
Fuster, que havia publicat el 
1 9 6 2 nosaltres els valencians, 
va poder c o m p r o v a r aviat e l s 
primers fruits de la s e u a invita-
ció cívica a revisar e l s plante-
j a m e n t s t rad ic iona l s s o b r e la 
his tòr ia de l País V a l e n c i à . El 
1 9 6 9 era p u b l i c a d a VAproxi-
mació a la història del País 
Valencià, de J o a n R e g l a , tota 
u n a fita e n a q u e s t c a n v i d e 
rumb. En el c a m p de la filolo-
gia catalana, la renovac ió q u e 
s u p o s à l'obra de Sanchis Guar-
ner i la d e F u s t e r e s f éu al 
m a r g e de la U n i v e r s i t a t i d e 
manera isolada. Cenyint-nos a 
Fuster , b a s t a r e c o r d a r ací la 
s e u a c o n t r i b u c i ó a l ' e x a m e n 
c r í t i c d e la n o s t r a h i s t ò r i a 
literària a m b e s t u d i s i a s s a i g s 
magistrals c o m e l s aplegats al 
v o l u m I de l e s s e u e s Obres 
completes ( 1 9 6 8 ) . A m b e l 
t e m p s , F u s t e r p r e s t à c a d a 
vegada m é s a tenc ió a la histò-
ria social de la l lengua. És, en 
bona part, d e s d'aquesta pers-
p e c t i v a q u e c o n f e g í La 
Decadència al País Valencià 
( 1 9 7 6 ) , publ icada prec i sament 
l'any que e s constituí el Depar-
tament de Lingüística Valencia-
na, pos ter iorment de Filologia 
Catalana. 
El 1 9 8 3 , Fuster s ' incorporà 
al nostre Departament . Al llarg 
d e l s nou anys q u e hi e s t i g u é 
v incu la t , el m e s t r e d e S u e c a 
p o g u é c o m p r o v a r a m b s a t i s -
f a c c i ó la c o n s o l i d a c i ó d e l s 
e s tud i s de filologia catalana en 
l e s tres un ivers i ta t s va l enc ia -
n e s i e l s resultats de les s e u e s 
inves t igac ions . Ja no e s troba-
va tan s o l ! Ara b é , s e n s e el 
s e u e s t í m u l i m e s t r a t g e , la 
n o s t r a t a s c a h a u r i a r e s u l t a t 
m é s difícil . Al m a t e i x t e m p s , 
F u s t e r s ' in tegrà t a m b é e n el 
nos tre petit món: li agradava, 
per curiositat intel · lectual , par-
ticipar en e l s tribunals de tes i s 
doctorals i a ccep tà de grat, per 
e x e m p l e , fer la c l o e n d a acadè-
mica del IX Col · loqui Interna-
c ional de Llengua i Literatura 
C a t a l a n e s d ' A l a c a n t ( 1 9 9 1 ) 
a m b la l e c t u r a de l e s s e u e s 
Consideracions sobre el 
Tirant. 
S o m m o l t s e l s v a l e n c i a n s 
que e s t e m en deute a m b Fus-
t e r , p e r ò p a r t i c u l a r m e n t hi 
e s t e m e l s s e u s c o m p a n y s d e 
D e p a r t a m e n t . Per a i x ò v a m 
aprofitar el s e u 6 5 é aniversari 
p e r a d e d i c a r - l i u n a 
misce l · l àn ia d'estudis de llen-
g u a i l i teratura c a t a l a n e s , la 
Miscel.lània Joan Fuster, q u e 
h e m vo lgut extraordinàr ia e n 
d iversos sent i ts : qualitat de l e s 
c o l · l a b o r a c i o n s , m a g n i t u d 
material (8 v o l u m s a m b prou 
m é s de 4 0 0 pàg ines cada un), 
presentac ió exquis ida i difusió 
a s s e g u r a d a (en c o e d i c i ó a m b 
P u b l i c a c i o n s d e l 'Abadia d e 
Montserrat). Es tracta d'un de l s 
h o m e n a t g e s m é s s ò l i d s q u e 
haja fet mai la Universitat de 
Valènc ia . A p e s a r q u e Fuster 
pronuncià el s e u habitual "dei-
xeu-ho córrer" en comunicar-l i 
la i n i c i a t i v a , p u c c o n f e s s a r 
q u e , e n veure 'n e l s r e s u l t a t s 
- n o m é s e l s q u a t r e p r i m e r s 
v o l u m s - , s'hi mostrà molt com-
plagut, entre a l tres raons per 
la n o t a b l e p r e s è n c i a d e l e s 
a p o r t a c i o n s v a l e n c i a n e s . Qui-
na diferència a m b aque l l s anys 
e n q u è tot , e n a q u e s t c a m p , 
requeia en les m a n s pràctica-
m e n t s o l i t à r i e s d e S a n c h i s i 
d'ell mateix! 
Les m o s t r e s de gratitud pel 
s e u i m p a g a b l e m e s t r a t g e n o 
s 'han q u e d a t , n o e s p o d i e n 
quedar, aquí. Fuster no arribà 
a llegir el vo lum monogràfic de 
Caplletra s obre literatura cata-
l a n a c o n t e m p o r à n i a al P a í s 
Valencià q u e s e li havia dedi-
cat. Fou una m e n a de reconei -
x e m e n t c o n c r e t p e r la s e u a 
contr ibució a la literatura cata-
lana del País Valencià , c o m a 
e s t u d i ó s i c o m a creador. 
Amb motiu del s e u traspàs , 
el D e p a r t a m e n t d e F i l o l o g i a 
Catalana, del qual era catedrà-
t i c , i l ' I n s t i t u t d e F i l o l o g i a 
Valenciana, del qual era direc-
tor, van c e l e b r a r un S i m p o s i 
s o b r e l 'obra f u s t e r i a n a , a m b 
participació de tots e l s Depar-
t a m e n t s de Filologia Catalana 
d e t o t e s l e s U n i v e r s i t a t s de l 
n o s t r e d o m i n i l i n g ü í s t i c . Es 
volgué expressar així, s imbòli-
c a m e n t , e l r e c o n e i x e m e n t 
28 
públic de la s e u a v is ió nacio-
nalment integradora de la cul-
tura catalana. Els treballs han 
estat reunits en el llibre Home-
natge universitari a Joan Fus-
ter ( 1 9 9 3 ) , publicat per la Uni-
versi tat de Valènc ia . Les s e s -
s ions d'aquest S impos i e s ce le-
braren d i n s e l s a c t e s a c a d è -
mics d 'homenatge a Fuster del 
2 3 de n o v e m b r e de 1 9 9 2 , en 
el t r a n s c u r s d e l s q u a l s s e li 
c o n c e d í la Medalla d'Or de la 
Universitat i e s féu públ ica la 
creació de la càtedra d'estudis 
J o a n F u s t e r . La F a c u l t a t d e 
Filologia s'adherí a l 'homenat-
ge a m b un g e s t ben significa-
tiu: la mi l lor aula portaria el 
nom del professor traspassat . 
En e l s a c t e s p ò s t u m s d'ho-
m e n a t g e a J o a n F u s t e r s 'ha 
recordat ben sovint que , enca-
ra q u e j a n o el t e n i m e n t r e 
nosa l t res , Fuster s e 'ns fa pre-
sent a través de la s e u a obra. 
Això é s cer t , p e r ò p o t s e r e n 
t e r m e s m a s s a a b s t r a c t e s , 
e s p e c i a l m e n t per a l s q u e n o 
l'han tractat i per a l es n o v e s 
g e n e r a c i o n s . Una biografia ben 
f e t a p o d r i a c o n t r i b u i r a fer 
m é s viva la s e u a presènc ia , a 
mostrar mil lor l 'home s e n c e r . 
Per a ixò , l'Institut de Filologia 
V a l e n c i a n a ha c r e g u t o p o r t ú 
iniciar l e s activitats de la càte-
dra J o a n Fuster c o n v o c a n t un 
concurs per a fer-ne la biogra-
fia. 
Ara, el nostre repte universi-
tari é s e s tud iar i d i fondre l'o-
bra de Fuster. Llegir-la é s un 
e x e r c i c i i n t e l · l e c t u a l gratif i -
cant. Estudiar-la i difondre-la, 
un deure de gratitud. 
Arxiu: El Temps. 
C a t e d r à t i c D e p a r t a m e n t F i l o l o g i a 
C a t a l a n a d e la U n i v e r s i t a t d e V a l è n -
c i a . 
29 


Gratitud a Fuster

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1994_n0/71_p028.dir/Pissarra_1994_n071_p028.pdf

Gratitud a Fuster

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears