Arbona, Xisca

De Lerma, Conxa

Biblioteca Digital de les Illes Balears

març-abril 1 9 9 3 
LA INTEGRACIÓ DE MINORIES ÈTNIQUES 
I CULTURALS 
DINS EL SISTEMA EDUCATIU 
Si la Llei d'Ordenació General 
del Sistema Educatiu (LOGSE) 
és el cristall a través del qual es 
veuen totes les actuacions del 
sistema educatiu, està ben clar 
quin haurà de ser el color de les 
actuacions quan es llegeix un 
dels seus principis: l'efectiva 
igualtat a partir del rebuig a tot 
tipus de discriminació i respecte 
a totes les cultures. 
En el títol V de l'esmentada 
Llei, es parla de la compensació 
de les desigualtats en l'educa-
ció, on diu que les polítiques 
d'educació compensatòria hau-
ran d'evitar les derivades de 
factors socials, econòmics, cul-
turals, geogràfics, ètnics o 
d'altres. 
Per això el MEC, aprovat el 
Pla General d'Actuació de la 
Unitat de Programes Educatius, 
dins el Departament d'Atenció a 
la Diversitat, proposa, com a 
actuacions habituals per a la 
compensació de desigualtats, 
l'impuls d'estratègies adequades 
per a l'atenció a la diversitat dins 
els centres amb la intenció 
d'assegurar la incorporació al 
sistema educatiu de l'alumnat 
que pertany a grups en desavan-
tatge sòcio-cultural (d'alguna 
minoria ètnica o no) i propor-
ciona un suport, orientació i, quan 
sigui necessari, els recursos que 
ho facilitin. 
La integració de l'alumnat de 
minories ètniques i culturals es 
va incloure en el Programa d'Edu-
cació Compensatòria l'any 1 986 
amb uns objectius que a l'inici 
foren: 
4 
* Escolaritzar la població in-
fantil dels col·lectius afectats. 
* Regularitzar l'assistència a 
l'escola. 
* Evitar l'abandó primerenc. 
* Atendre les característiques 
especials d'aquesta població pel 
que fa a llengua i cultura. 
Les activitats realitzades pels 
equips d'Educació Compen-
satòria durant aquests primers 
anys foren: 
* Localització d'alumnat des-
escolaritzat a través d'insti-
tucions locals, associacions, o 
bé de visites directament als as-
sentaments gitanos. 
* Localització de recursos que 
afavoreix in l 'escolar i tzació 
d'aquestes minories, tot partici-
pant en l'organització de les 
places escolars i transports 
necessaris que recolzin aquesta 
escolarització sense provocar 
greus disfuncions a cap centre. 
* Reducció de l'absentisme 
escolar, en contacte permanent 
amb el professorat tutor i, quan 
sigui possible, amb els pares; 
això amb la col·laboració d'insti-
tucions i associacions gitanes, 
treballant coordinadament amb 
els serveis socials de les corpo-
racions locals. 
* Formació del professorat, a 
través de grups de treball, semi-
naris permanents i cursos de 
formació sobre la realitat sòcio-
cultural de les minories, la 
problemàtica d'integració a les 
senyes d'identitat socials major-
itàries i les estratègies més 
adequades per dur-la endavant. 
Després d'escolaritzaraquest 
alumnat, els objectius que ara es 
planteja el Programa de Minories 
per aconseguir la integració efec-
tiva al sistema educatiu són: 
* Regularitzar l'assistència. 
* Prevenir el desfase edat-ni-
vell, per tal de garantir unes 
adaptacions curriculars ade-
quades. 
* Prevenir i evitar el fracàs i 
l'abandó escolar. 
* Atendre les seves carac-
terístiques culturals especials. 
Hi ha una sèrie de principis 
que orienten l'organització del 
centre per facilitar la integració 
de l'alumnat de minories: 
* L'atenció educativa espe-
cífica es realitzarà habitualment 
a l'aula normal del nin, amb la 
presència simultània del profes-
sor/a de l'aula i el professor/a de 
suport. 
* Sols està justificada l'aten-
ció d'un grup específic, durant el 
menor temps possible, en els 
casos d'escolarització tardana, 
nins que s'han absentat durant 
temporades llargues o nins que, 
pel seu dèficit sòcio-cultural no 
poden seguir amb normalitat el 
procés d'ensenyança-aprenen-
tatge per necessitaradaptacions 
curriculars significatives. 
* Una altra possibilitat és la 
creació d'agrupaments flexibles 
per treballar tècniques a nivells 
diferents i la creació d'espais 
independents per a la realització 
de tallers. 
Per dur a terme els objectius, 
no basta sols amb l'esforç de la 
comunitat educativa, és im-
prescindible també la coopera-
LA INTEGRACIÓ ESCOLAR 
T 
març-abril 1993 
PISSARRA 
66 
ció d'altres institucions que duen 
a terme la seva tasca fora de 
l'escola i que l'enllacen amb la 
família. Per això es distingeix 
entre una compensació interna i 
una altra externa. 
En la compensació interna hi 
afecten aquells recursos direc-
tament relacionats amb el centre 
educatiu. 
Els recursos humans són: 
* El Departament d'Orientació 
en els centres on existeixi. 
* El professorat-tutor dels 
grups amb alumnat de minories. 
* El professorat de suport, 
que l'aporta el Programa i forma 
part del claustre. Les seves fun-
cions es resumeixen en un tre-
ball conjunt amb el professors-
tutors, referent a: la programa-
ció general, les adaptacions 
curriculars, l'elaboració de ma-
terial didàctic, la planificació de 
l'acció tutorial i d'orientació, 
l'atenció a l 'alumnat, el contacte 
amb les famílies i la relació amb 
altres institucions en cerca de 
cooperació i participació. 
A més dels recursos materi-
als ordinaris que es reben del 
MEC, el Programa d'Educació 
Compensatòria aporta una do-
tació anual a cada centre. 
Aquesta subvenció és per a 
material pedagògic necessari per 
completar els recursos educa-
tius del centre. 
La compensació externa són 
les aportacions o accions d'aten-
ció, assistència i protecció des-
envolupades per organismes 
autònoms, institucions públiques 
locals o entitats privades. 
Els recursos humans amb els 
quals es compta a Balears prove-
nen de: 
* Els Serveis Socials de l'Ajun-
tament de Palma, que tenen 
contractats assistents socials per 
a la promoció gitana, que 
col·laboren amb l'escola en el 
seguiment de l'alumnat. 
* En el cas del poblat de Son 
Banya, és el Patronat Regent del 
poblat de Son Riera que disposa 
d'una treballadora familiar i una 
assistenta social que entre 
d'altres funcions tenen la de 
col·laborar en l'escolarització dels 
nins. 
* La "Asociación Balear para 
el Desarrollo Gitano" i la "Aso-
ciación Cultural Gitana" aporten, 
de les seves subvencions, per-
sonal col·laborador de la seva 
cultura, com a suport dels objec-
tius del Programa de Com-
pensació. 
* A Eivissa, s'ha iniciat una 
col·laboració amb el Consell In-
sular a través del Patronat per a 
la Protecció de la Salut Mental i 
Benestar Social d'Eivissa i 
Formentera. 
Recursos materials: Després 
de les actuacions conjuntes que 
s'han realitzat amb l'Ajuntament 
de Palma des del curs 1 988-89, 
en el curs 1 990-91 es va arribar 
a un acord de col·laboració per 
donar suport econòmic a les 
actuacions conjuntes que es de-
senvolupaven en els centres amb 
minories, i es va signar un con-
LA INTEGRACIÓ ESCOLAR 
veni de col·laboració entre la 
Direcció Provincial del MEC i 
l 'Ajuntament de Palma. Aquest 
conveni s'ha renovat curs a curs 
i confiam que es continuï, ja que 
contribueix a l'èxit que les ac-
tuacions tenen. 
Una funció que no s'oblida al 
Programa d'Atenció a Minories 
Ètniques és la de realitzar el 
seguiment i avaluació dels pro-
jectes de cada centre. Es realitza 
a partir de visites als centres i 
per part de les comissions mix-
tes de seguiment, integrades pel 
centre (director, cap d'estudis, 
orientador i professor de suport), 
els serveis socials (assistents so-
cials, treballadora familiar i edu-
cadors de carrer), el centre de 
salut i la responsable del Pro-
grama de Minories de la Unitat 
de Programes Educatius. 
Si bé tot centre educatiu ha 
d'atendre a la diversitat a través 
del seus projectes educatiu i 
curricuiar, els centres acollits al 
Programa de Minories Ètniques 
l'han d'explicitar i avaluar en el 
seu pla general anual i memòria 
final. 
No es pot concloure sense 
parlar d'un aspecte que no 
s'oblida: la formació del profes-
sorat. En el Pla Provincial de For-
mació del Professorat, hi ha 
prevists cursos, seminaris i grups 
de treball, específics per al pro-
fessorat de Minories o de Com-
pensatòria en general, les con-
vocatòries dels quals es fan ar-
ribar als centres per les vies 
ordinàries. 
LES ACTUACIONS DE BALEARS. 
A Balears les actuacions del 
Programa afecten una població 
escolar (4-16) que s'acosta als 
1 200 alumnes, la majoria dels 
quals són d'ètnia gitana. 
L'atenció educativa d'aquests 
alumnes es distribueix aproxi-
madament de la següent mane-
ra: 
Corresponen a Palma uns 
1000, 431 reben un suport 
escolar i social dins el marc del 
conveni de col·laboració MEC-
Ajuntament de Palma, 300 re-
ben atenció especialitzada sols 
en l'aspecte social, i la resta 
presenten una escolarització 
normalitzada. 
A Eivissa són uns 200, dels 
quals 157 estan atesos amb 
l'acord de col·laboració amb el 
Patronat de Salut Mental i Benes-
tar Social d'Eivissa i Formen-
tera. 
Els col·legis públics atesos, 
que són els que concentren la 
majoria d'aquests alumnes, són 
13 de Palma i 3 d'Eivissa: 
* Alexandre Rosselló. 
* Camilo J. Cela. 
* Coll d'en Rabassa. 
* Felip Bauçà. 
* Gabriel Alzamora. 
* Infant Felip. 
* Jafuda Cresques. 
* Jaume I. 
* Joan Capó. 
* Joan Miró. 
* La Soledat. 
* Secar de la Real. 
* Son Serra. 
* Blanca Dona. 
* Portal Nou. 
* Sa Graduada. 
Els col·legis concertats El 
Temple i Sant Felip Neri han 
demanat la nostra col·laboració i 
suport. Confiam que es posi en 
funcionament el proper curs 
1993-94. 
març-abril 1993 
Una valoració dels resultats 
obtinguts en els darrers anys 
que el programa s'està afiançant, 
ens duria a la següent reflexió: 
La institució escolar ha tengut 
per principi la homogeneïtzació. 
Els centres que tenen un alum-
nat més heterogeni, són capaços 
de plantejar-se, amb més facili-
tat , principis educatius com l'a-
tenció a la diversitat o la flexibi-
lització del currículum que apli-
quen, estan més oberts a la inno-
vació, a la reflexió i a la recerca 
de solucions dels seus plan-
tejaments educatius. 
Però no podem oblidar que 
l'aplicació d'un currículum multi-
cultural que respecti la identifi-
cació, dins una institució com és 
l'escola, d'ètnies i cultures dife-
rents és un repte autènticament 
difícil. Es precisa una menta-
lització de tota la comunitat 
educativa per garantir un pro-
jecte d'escola oberta, flexible i 
adaptada. 
Aquesta mentalització serà 
lenta, com lents són els canvis 
socials. La societat en general 
també ha de respetar aquests 
valors que l'escola pretén inte-
grar. 
En aquest compromís seguim 
treballant i hi hem de treballar 
tots. 
Xisco Arbona i Concha de Lerma 
Unitat de Programes Educatius de la 
Direcció Provincial d'Educació i Ciència. 
Departament d'A tenció a la Diversitat: 
Programa d'Educació Compensatòria. 
LA INTEGRACIÓ ESCOLAR 6 r 


La integració de minories ètniques i culturals dins el sistema educatiu

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1993_n0.dir/Pissarra_1993_n066_p004.pdf

La integració de minories ètniques i culturals dins el sistema educatiu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears