Orell, Cosme

Biblioteca Digital de les Illes Balears

15
L
a veritat és que vivim una època de molts de
canvis i cada vegada amb menys temps per
adaptar-nos-hi dins la societat actual, dins el
món que ens ha tocat viure.
Les escoles i els IES, els nostres centres de treball,
en són un clar exemple, hem passat en pocs anys
de la LOGSE, a la LOCE i a la LOE, tres lleis
orgàniques d’educació que marquen el devenir de
la nostra tasca docent, amb la paradoxa que en
alguns aspectes han conviscut les tres lleis a
l’hora.
El personal docent però, tot i no entendre massa bé
el perquè de tot plegat ha assumit de manera pro-
fessional i vocacional aquests canvis i els ha
incorporat a la seva tasca amb dignitat i amb la
convicció que és per la millora de l’educació i que
en un futur no llunyà els governants es posaran
d’acord i la norma educativa s’estabilitzarà pel bé
de tota la comunitat educativa.
La resposta però, del Govern espanyol, de retallar
els sous al personal docent, ha esdevingut una
passa més en la demostració, més que evident per
altra part, que l’educació no importa massa a la
classe dirigent, sols un parell de titulars de premsa
quan surten esporàdicament els resultats d’aquests
fantàstics informes que situen l’Estat espanyol a la
cua d’Europa, tant a nivell de resultats acadèmics,
com d’inversió en educació en termes de
percentatge de PIB.
Curiosament però, Alemanya que inverteix un 2 i
escaig per cent més de PIB  en educació que
Espanya no retalla el sou al professorat. Seguint
amb l’exemple d’Alemanya, com a exemple
d’economia competitiva d’Europa, el sou d’un
professor és bastant més elevat que a Espanya i en
canvi al nostre país tenim veus d’economistes i
d’experts que diuen que els salaris dels treballa-
dors han de baixar fins a un 30%, per ser
competitius.
A ningú no se li escapa que la classe empresarial
espanyola està per aquesta labor i els sous que es
paguen als immigrants, i ara amb l’excusa de la
crisi, també als no immigrants, amb comptades
excepcions, estan en aquests nivells.
Dins aquest panorama de neoliberalisme absolut i
aterrant al nostre petit redol de l’educació a les Illes
Balears, ens trobam amb una situació peculiar, en
alguns centres de treball, quan hi hem entrat, els
representants de l’STEI-i per fer les nostres reunions
informatives, durant aquests darrers mesos, se’ns ha
fet la crítica que no hem estat capaços d’aturar
aquest despropòsit i per tant sorgeix la pregunta
següent, què hem fet els sindicats, que no hem
impedit aquesta retallada de sous i de drets socials?
Quan estam en aquesta situació, en primer lloc, cal
comptar fins a deu i la resposta des del meu punt de
vista és la següent:  
● Algú se’n recorda de com era la nostra nòmina fa
10 anys? 
Actualment hi ha una sèrie de complements que
abans no hi eren com ara: específic de comunitat
autònoma, plus d’insularitat, acord 28/07/06,
triennis i sexennis per al professorat interí.
Incorporació a les pagues extres de totes les retri-
bucions complementàries, a excepció del
complement específic de comunitat autònoma.
octubre-novembre-desembre  2010 Pissarra 136
L’èxit del sindicat o la
desmobilització
Cosme Orell,
responsable de l’STEI-i Inca 
“Algú se’n recorda com eren
les plantilles dels centres fa
deu anys i com són ara?”
16
Segons un estudi de la confederació d’STES, les
Illes Balears, és la Comunitat Autònoma on el
personal docent cobra més, descomptant País
Basc i Navarra. 
● Cal recordar mesures com la implantació en
plantilla del +1 d’infantil i de primària entre
moltes altres.
● Algú se’n recorda què ha suposat el fons social
del personal docent, (Decret 128/2002, de 18
d’octubre, pel qual es regula el sistema de
prestacions d’acció social a favor del personal
docent no universitari de les Illes Balears)?
● Algú se’n recorda del que ha suposat l’acord de
conciliació de la vida laboral i familiar, (Acord
del Consell de Govern de dia 28 de desembre de
2005, pel qual es ratifica l’acord de la Mesa
Sectorial d’Educació sobre mesures de
conciliació de la vida familiar i laboral del
personal docent de la comunitat autònoma de les
Illes Balears)?
● Algú se’n recorda dels pactes d’estabilitat del
professorat interí, com a factor d’estabilitat de les
plantilles als centres docents?
I tantes altres coses que durant aquests anys s’han
assolit amb l’únic objectiu de dignificar la tasca
docent, de millorar les condicions laborals de la
nostra feina. Tothom aspira legítimament a viure bé,
i sols en aquesta situació podem donar professional-
ment el millor que tenim, però quan ens retallen el
sou i totes aquelles millores socials i laborals que
hem negociat, no reaccionam, acceptam amb
resignació. Per que? Tal vegada les mobilitzacions
convocades no s’ajusten als nous temps, el dret dels
treballadors a fer vaga, pertany al segle passat?
Totes aquestes millores que hem parlat abans les
hem aconseguit sense gairebé mobilitzacions, o sols
en comptades ocasions, (decret de català,
concertació de batxillerat..) i per tant hem de
concloure que han estat fruit de la bona feina del
sindicat, com a legítims representants dels treballa-
dors i de les negociacions que s’han dut a terme
amb les diferents administracions, i com a sindicat
majoritari en el món de l’ensenyament alguna cosa
devem haver fet per arribar aquí on som.
Tot i que els grans avenços per a la classe treballa-
dora s’aconseguiren al segle XX, què hem de fer des
dels sindicats  per reclamar allò que en justícia ens
pertoca i que per  decret ens han llevat? De quines
eines disposam si a les mobilitzacions no s’hi
adhereix el gruix dels treballadors i de les treballa-
dores? Ens cal la imaginació per trobar l’eficàcia, o
tal vegada conscienciar la classe treballadora que si
no ens tornam a engrescar en la defensa dels
nostres drets el gran capital no ho farà. q
Pissarra 136 octubre-novembre-desembre  2010
“De quines eines disposem si a
les mobilitzacions no s’hi
adhereix el gruix dels
treballadors i de les
treballadores?”


L’èxit del sindicat o la desmobilització

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2010_n0/136_p015.dir/Pissarra_2010_n0136_p015.pdf

L’èxit del sindicat o la desmobilització

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears