Sureda Garcia, Bernat

Biblioteca Digital de les Illes Balears

2 0 0 4 m a r ç / a b r i l PISSARRA 
pol í t ica e d u c a t i v a , 
pedagogia política i consens 
A l 'hora q u e segue ixo les p r o p o s t e s e l e c t o r a l s o e l e c t o r a l i s t e s e n m a t è r i a e d u c a t i v a de ls 
dist ints partits he anat a veure la 
pel · l ícula de Nicolas Phil ibert Ètre 
et avoir. El cont ras t entre deter-
minades propostes pol í t iques i el 
c o n t i n g u t de la pe l · l ícu la és tan 
fort q u e no puc deixar -h i de fer-
ne re fe rènc ia . La pel · l ícu la - u n a 
be l la re f lex ió s o b r e l 'educació a 
par t i r d e la f e i n a d i à r i a en u n a 
e s c o l a u n i t à r i a r u r a l f r a n c e s a -
presenta l 'essència d'allò que és 
el p r o c é s e d u c a t i u : la r e l a c i ó 
entre el mestre i els deixebles, la 
r e s p e c t u o s a a t e n c i ó a la 
personal i tat de cada un dels nins 
i les nines, la vocac ió docent o el 
c o m p r o m í s d e l p o b l e i l e s 
famí l ies a m b la seva escola i amb 
la f o r m a c i ó d e l m é s j o v e s . La 
s e n s i b l e i h o n e s t a a p r o x i m a c i ó 
q u e f a la p e l · l í c u l a a l p r o c é s 
e d u c a t i u c o n t r a s t a a m b l 'a l lau 
d ' i n f o r m a c i o n s p r o p a g a n d í s -
t i q u e s , d e f o r m a d e s i d e m a g ò -
g i q u e s q u e s o b r e e d u c a c i ó 
c i rculen espec ia lment en acostar-
se les e l e c c i o n s . La senz i l l esa i 
a l h o r a p r o f u n d i t a t d e la v i s i ó 
p r e s e n t a d a per N ico las Phi l ibert 
c o n t r a s t a a m b l e s p r o p o s t e s 
grandi loqüents i les de formacions 
q u e h a n f a r c i t l a p o l í t i c a 
e d u c a t i v a e s t a t a l m é s r e c e n t i 
q u e , p r o p e r e s les e l e c c i o n s , es 
m a n i f e s t e n a r a a la n o s t r a 
c o m u n i t a t a m b l e s d a r r e r e s 
p r o p o s t e s del PP, pel q u e fa al 
t e m a d e la l l e n g u a a 
l 'ensenyament. 
És en aquests m o m e n t s quan es 
fa necessàr ia u n a ref lexió s o b r e 
el q u e és i m p o r t a n t i el q u e és 
secundar i en e d u c a c i ó , s o b r e la 
"La història 
demostra que els 
canvis educatius 
que no 
aconsegueixen un 
ampli consens i la 
complicitat de la 
comunitat 
educativa i 
especialment dels 
docents i les 
famílies, per ben 
intencionats que 
siguin, fracassen." 
manera de fer pol í t ica educat iva i 
s o b r e la n e c e s s i t a t d e f e r 
p e d a g o g i a p o l í t i c a d e l f e t 
educat iu . 
L ' e d u c a c i ó és f o n a m e n t a l m e n t 
l ' instrument per formar els futurs 
c iutadans, és a dir, per est imular 
el d e s e n v o l u p a m e n t d e l e s 
c a p a c i t a t s d e l s m é s j o v e s a l 
s e r v e i d ' u n p r o j e c t e c í v i c 
compart i t i de cohesió social . Els 
governants han de ser conscients 
que no són ells exc lus ivament els 
qui han de decidir c o m ha de ser 
l 'educació. Per mol ta major ia que 
p u g u i ten i r un par t i t , el m o d e l s 
e d u c a t i u s s ó n p r o j e c t e s a l la rg 
termini i no poden estar subjectes 
a cont ínues sot ragades en funció 
d e l s i n t e r e s s o s p o l í t i c s m é s 
i m m e d i a t s d e l s g o v e r n a n t s d e 
c a d a m o m e n t . Per aquest mot iu 
la C o n s t i t u c i ó e s t a b l e i x la 
p a r t i c i p a c i ó de t o t s e ls s e c t o r s 
a f e c t a t s : f a m í l i e s , a l u m n e s , 
professionals de l 'ensenyament i 
ins t i tuc ions en la p lan i f icac ió de 
l 'educac ió . Els canv is e d u c a t i u s 
h a n d e s e r f e t s s e m p r e a m b 
a m p l i s c o n s e n s o s , d e s p r é s 
d ' a n à l i s i s a c u r a d e s i p r e c i s e s 
d e l s p r o b l e m e s i c e r c a n t 
solucions concretes . 
Norma lment són suf ic ients petits 
a j u s t s , c a n v i s p u n t u a l s p e r 
m a n t e n i r e l s e i x o s b à s i c s 
PISSARRA m a r ç / a b r i l 2004 
m a j o r i t à r i a m e n t c o n s e n s u a t s . 
P e r q u è , al f i n a l , c o m m o s t r a la 
pel· l ícula Ètre et avoir allò q u e és 
impor tant , al lò q u e rea lment pot 
s e r d e c i s i u p e r m i l l o r a r 
l ' e d u c a c i ó , n o s ó n e l s g r a n s 
c a n v i s l e g i s l a t i u s s i n ó la f e i n a 
dels profess iona ls de l 'educació, 
la m o t i v a c i ó d e l s m e s t r e s i 
professors , la col · laboració de les 
f a m í l i e s , l a i m p l i c a c i ó i 
c o m p r o m í s d e la s o c i e t a t , l a 
creació de c o n s e n s o s per fer de 
l 'educació u n a t a s c a c o m p a r t i d a 
p e r t o t s , l ' i n c r e m e n t d e la 
va loració social de la funció dels 
docents i la dotació dels recursos 
suf ic ients. 
L a h i s t ò r i a d e m o s t r a q u e e l s 
c a n v i s e d u c a t i u s q u e n o 
aconsegue ixen un ampli consens 
ii 
i la c o m p l i c i t a t de la c o m u n i t a t 
e d u c a t i v a i e s p e c i a l m e n t d e l s 
d o c e n t s i les f a m í l i e s , per b e n 
i n t e n c i o n a t s q u e s i g u i n , 
f r a c a s s e n . E ls g o v e r n a n t s h a n 
d ' a p r e n d r e q u e l ' e d u c a c i ó n o 
h a u r i a d e se r m a i un e s p a i d e 
c o n f r o n t a c i ó . Per a i x ò , d e s de l 
pr inc ip i de ls s i s t e m e s e d u c a t i u s 
m o d e r n s e x i s t e i x e n à m b i t s d e 
c o n c e r t a c i ó s o c i a l e n m a t è r i a 
educat iva i canals de part ic ipació 
de la comuni ta t en la planif icació 
d e l ' e d u c a c i ó . E n e l n o s t r e 
o r d e n a m e n t e d u c a t i u a c t u a l , el 
Consel l Escolar de l'Estat, de les 
comuni ta ts a u t ò n o m e s , o d'altres 
c o m e ls m u n i c i p a l s s ' h a n c r e a t 
a m b a q u e s t a f u n c i ó . L a 
i n t e r v e n c i ó de les a s s o c i a c i o n s 
d e p a r e s , d ' a l u m n e s i d e l s 
s i n d i c a t s d o c e n t s a l ' h o r a d e 
d i s s e n y a r la p o l í t i c a e d u c a t i v a 
t a m b é és fonamenta l i és un error 
greu de la L O C E q u e disminueix i 
la i n t e r v e n c i ó d e l s c o n s e l l s 
escolars dels cent res a l'hora de 
concer tar els projectes educat ius 
de c a d a e s c o l a 0 inst i tut . Si e ls 
g o v e r n a n t s es d e d i q u e n a f e r 
pol í t ica part id ista a m b l 'educació 
t a n s o l s a c o n s e g u i r a n c r e a r 
t e n s i o n s i p r o v o c a r 
e n f r o n t a m e n t s c o n t r a r i s a la 
c o h e s i ó s o c i a l q u e h a d e 
pre tendre l 'educació. Tal v e g a d a 
e s p o d r à d i r q u e f a n p o l í t i c a 
educat iva , però hauran deixat de 
f e r la p e d a g o g i a p o l í t i c a q u e 
necessi tar ia la nost ra educac ió . 
Bernat Sureda Garcia 


Política educativa, pedagogia política i consens

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2004_n0/115_p055.dir/Pissarra_2004_n0115_p055.pdf

Política educativa, pedagogia política i consens

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears