Silva, Fàtima

Biblioteca Digital de les Illes Balears

32 I L'educació que volem / ABRIL 2013 
EN EL CAMI DE 
LA SUPERACIÓ 
DEL DEUTE 
EN EDUCAClU 
Fát ima S i l va 
Professora, secretària de 
relacions internacionals de la 
Confederació Nacional dels 
Treballadors de l'Educació 
(CNTE) i vicepresidenta 
regional de la Internacional 
de l'Educació per a 
l'Amèrica Llatina (IEAL) 
La darrera dècada, que abraça l'experiència del govern democràtic i popular al Brasil, de primer amb Luiz Inácio da Silva (2003-2010) i ara amb la seva successora, Dilma Rousseff (2010-2014), ha estat marcada, principalment en l'esfera federal, per l'ampliació del dret a l'educació i pel diàleg 
social amb els educadors i la comunitat 
escolar. 
Amb tot l'estat brasiler encara ne-
cessita més inversions per a poder am-
pliar l'oferta educativa pública -sobre-
tot pel que fa a la primera infància i a 
l'ensenyament superior-, així com tam-
bé per a eradicar l'analfabetisme -hi ha 
14 milions d'analfabets literals i prop de 
28 milions d'analfabets funcionals-, per 
a valoritzar tots els treballadors de l'e-
ducació -especialment els de l'educa-
ció bàsica-, per a revertir la lògica neoli-
beral àmpliament emprada en els currí-
culums escolars i per a elevar la qualitat 
de l'ensenyament amb la regularització 
del flux escolar i la millora de les condi-
cions d'aprenentatge a totes les escoles 
del país. 
A pesar dels límits imposats pel Pac-
te Federatiu a l'actuació del govern cen-
tral en l'educació bàsica de primària i 
secundària -que concentra el major 
contingent d'estudiants en les xarxes 
estatals i municipals (41,1 milions l'any 
2012)-, l'Estat ha anat ampliant de ma-
El que es busca és empetitir la ciutadania, 
reduir-la a l'obediència acrítica. 
Modificacions en les idees i en les pràctiques 
que s'expliquen com a insignificants, no 
substancials, però són transcendentals i no 
seran transitòries, sinó permanents. 
ñera gradual, la seva participació en 
aquests nivells educatius, malgrat que 
el problema de la qualitat continua sent 
un repte per a les polítiques pedagògi-
ques i de finançament de l'educació. 
Pel que fa al finançament el govern 
de Lula aconseguíampliar del 3,9 fins al 
5,1 el percentatge de PIB nacional inver-
tit en l'educació pública, però el percen-
tatge encara és insuficient en vista del 
deute històric del país amb aquesta po-
lítica pública. 
A més del seu alt nivell d'analfabetis-
me, el Brasil té prop d'un 20% dels seus 
estudiants amb un desfasament edat-
any escolar. L'Estat atén només un 25% 
de les matrícules d'ensenyament supe-
rior, no obstant això, el Programa Uni-
versitat per a Tots (Prouni) ja ha conce-
dit més d'1,2 milions de beques a estu-
diants de pocs recursos econòmics en 
facultats privades. Aquesta associació 
pública i privada ha esdevingut la sorti-
da més habitual per a suplir els colls de 
botella de l'atenció pública educativa al 
Brasil, i CNTE i altres moviments que ac-
tuen a l'àrea d'educació consideren que 
['alternativa té límits, perquè no es per-
din de vista les inversions públiques a 
l'educació pública. 
L'any 2012, el Suprem Tribunal Fede-
ral considerà constitucional la Llei de 
Quotes Racials i Socials per a l'accés a la 
universitat pública, aprovada durant el 
govern de Lula Al Brasil, l'ensenyament 
superior públic és gratuït i les places 
són ocupades de manera majoritària 
per les classes més afavorides -que po-
sen els seus fills a les escoles privades 
de nivell elevat per a competir en mi-
llors condicions en la selectivitat de les 
universitats públiques, que a la vegada 
mantenen l'excel·lència de l'ensenya-
ment al país. Amb la nova llei, amb una 
durada de deu anys, un 50% de les pla-
ces a les universitats públiques passa-
ren a destinar-se a negres, indis i estu-
diants que van acabar l'ensenyament 
mitjà a l'escola pública. I aquesta és una 
altra important acció per a anivellar l'o-
portunitat entre races i classes socials 
en un país marcat per innombrables 
desigualtats. 
Veient les demandes educatives acu-
mulades, el moviment de l'educació 
aconseguíconvèncer la Cambra de Di-
putats, a mitjan 2012, per a aprovar l'in-
forme sobre el Pla Nacional d'Educació 
(PNE) amb una inversió mínima estima-
da en un 10% del PIB en l'educació pú-
blica, durant la propera dècada. En un 
primer moment el govern havia propo-
sat un 7% del PIB, llavors transigí fins a 
un 8,2% i finalment acceptà la proposta 
dels moviments socials. Ara el projecte 
del PNE es tramita en el Senat i el go-
vern defensa, amb el suport de la socie-
tat la destinació dels cànons del petroli 
de la capa pre-sal (nova riquesa natural 
descoberta recentment en el litoral 
brasiler) per al finançament de l'educa-
ció 
Tot i que la presidenta Dilma Rous-
seff ha defensat amb vigor la destinació 
dels recursos del petroli per a l'educa-
ció, el Congrés Nacional ja li ha infligit 
una gran derrota en rebutjar, al final de 
2012, un projecte de llei defensat pel go-
vern que destinava un 100% dels recur-
sos del petroli per a educació. Amb el 
suport de governadors i batlles, els di-
putats aprovaren un text que dóna àm-
plia llibertat als ens federats per a gas-
tar els recursos provinents dels cànons. 
El govern reaccionà amb el veto d'una 
part del projecte i la presentació d'una 
mesura provisional amb una redacció 
que no va agradar als moviments so-
cials. I el debat sobre aquesta qüestió 
crucial per al futur del país tornarà 
aparèixer l'any 2013 i exigirà una inten-
sa mobilització per tal d'assegurar una 
millor manera d'invertir les riqueses del 
petroli. 
El debat sobre el finançament de l'e-
ducació al Brasil va de banda a banda 
amb una mesura aprovada pel presi-
dent tula i aprovada pel Congrés l'any 
2009, que es refereix a l'aprovació de la 
59a esmena constitucional, que preveu 
universalitzar les matrícules a l'educa-
ció bàsica fins al 2016. Els principals dèfi-
cits de matrícules es concentraren a l'e-
ducació infantil -tot i que les escoletes 
no formen part de l'obligació constitu-
cional-, on només un 20% dels nins de 
0 a 3 anys van a escola, i en l'ensenya-
ment mitjà, que compta amb poc més 
de la meitat dels joves entre 15 i 17 anys 
matriculats en aquesta etapa de l'en-
senyament 
ta plataforma de la presidenta Dilma 
té previst construir sis mil noves escole-
tes fins al 2014 i el govern intenta fer 
viables més recursos per assolir aquest 
objectiu. En l'educació preescolar, la 
taxa d'atenció a la població entre 4 i 5 
anys és d'un 85%, i el país ha d'assolir 
l'objectiu de l'esmena 59 de manera 
conjunta amb l'ensenyament fonamen-
tal (de 7 a 14 anys), queja té un 97% d'u-
niversalització de les matrícules. Pel 
que fa a l'ensenyament mitjà, el govern 
federal n'estudia una nova reformulació 
amb els estats, que són els que com-
pleixen la prerrogativa constitucional 
d'oferir aquesta etapa de l'ensenya-
ment De moment cap proposta consis-
tent ha estat presentada, a pesar que 
l'Estatja hagi triplicat des de l'any 2006, 
la seva xarxa d'escoles tècniques i pro-
fessionals, que també ofereixen cursos 
tecnològics de nivell superior. 
En total, el sector públic atén un 86% 
de les matrícules a l'educació bàsica, 
però el país encara té 1,3 milions de nins 
1 joves entre 4 i 17 anys fora de l'escola, 
la majoria d'ells víctimes del treball in-
fantil; la inversió per càpita en el nivell 
bàsic és 5,5 vegades menor que la de 
les universitats públiques; la renda mit-
jana anual dels professionals del magis-
teri, que actuen a l'escola bàsica, corres-
pon a un 40% de les altres categories 
amb el mateix nivell d'escolarització; i 
les profundes desigualtats regionals 
agreugen encara més el problema de la 
qualitat de l'educació en el nostre país 
de dimensions continentals. 
Amb la intenció d'afrontar el proble-
ma de l'equitat l'any 2006, el president 
Lula envià al Congrés una proposta 
d'esmena constitucional (núm. 53) tot 
prevenint l'ampliació del Fons de Man-
teniment i Desenvolupament de l'En-
senyança Fonamental i de Valorització 
del Magisteri -fruit de la política neoli-
beral, que atenia només les matrícules 
de 7 a 14 anys- per a un fons de cober-
tura de tot l'Ensenyament Bàsic (Fun-
deb), que abraça tots els estudiants de 
o a 17 anys i els adults que no tingueren 
accés a l'escola primària i secundària a 
l'edat escaient 
Juntament amb el Fundeb, que passà a 
disposar de més de cinc mil milions de 
dòlars anuals com a complement 
federal als estats i municipis, es creà el 
salari base nacional del magisteri, amb 
l'objectiu d'igualar d'una manera 
mínima la remuneració inicial (i mitjana) 
del professorat lligant el salari base a la 
formació inicial, a la càrrega horària de 
treball i al pla de carrera dels 
educadors. 
A pesar que la concepció del salari 
base nacional és positiva, molts ges-
tors públics insisteixen a no complir-
la, i una de les lluites principals de la 
CNTE i dels seus sindicats afiliats, 
d'ençà de l'aprovació de la llei federal 
del salari base, l'any 2008, consisteix a 
exigir-ne el compliment efectiu a les 
administracions públiques estatals i 
municipals. Aquest any 2013, la CNTE ja 
ha convocat una vaga nacional en de-
fensa de la llei del salari base per al 
període del 24 al 26 d'abril, coincidint 
amb les activitats de la Setmana d'Ac-
ció Global pel Dret a l'Educació. 
El salari base del magisteri, malaura-
dament pateix la trista tradició brasile-
ra de desacatament a les lleis socials i, a 
més, dues vegades, grups de governa-
dors reivindicaren al Suprem Tribunal 
Federal la inconstitucionalitat de la llei 
federal, però foren derrotats en amb-
dós intents. Per la seva banda, la cate-
goria es manté compromesa en la seva 
lluita pels seus drets, i només l'any 2011, 
17 dels 27 estats de la federació desen-
cadenaren vagues i centenars de muni-
cipis també paralitzaren les activitats 
escolars amb la reivindicació del com-
pliment de la llei del salari base, que 
preveu encara la destinació com a mí-
nim d'un terç de la jornada del profes-
sorat per a les activitats fora de l'aula -
preparació de classes, correcció d'exà-
mens i tasques, reunions pedagògiques 
entre professionals i amb les famílies, 
formació permanent etc. 
Una altra qüestió sensible en el 
camp de l'educació i que mereix desta-
car-se es refereix al flux escolar, que és 
bastant irregular al Brasil En l'intent de 
millorarels indicadors socioeducatius, 
molts gestors públics han adoptat el 
sistema de cicles, però el confonen amb 
l'aprovació automàtica, i passen d'a-
questa manera a corroborar una pro-
posta pedagògica distinta de la que de-
sitgen els treballadors de l'educació, 
que defensen els cicles com a alternati-
va per a noves formes de treball amb 
els alumnes, d'organització dels espais i 
temps escolars i d'avaluació pedagògi-
ca. 
Un altre punt polèmic del país es re-
fereix a les matrius curriculars de les 
escoles i dels cursos de formació del 
professorat dirigides d'una manera 
àmplia cap a la visió de les competèn-
cies -herència del neoliberalisme i que 
els governs democràtics del país (i de la 
regió llatinoamericana) han tingut difi-
cultats d'afrontar de forma satisfactò-
ria. Els projectes educatius segueixen 
lligats a sistemes nacionals d'avaluació 
que, a la vegada, se sostenen en exà-
mens estandarditzats- amb el focus 
posat en continguts reduccionistes i 
que mesuren aptituds exclusivament 
per al mercat laboral En aquest sentit 
la CNTE està implicada en el projecte de 
la Internacional de l'Educació per a 
Amèrica llatina (IEAL), que preveu dis-
cutir nous models pedagògics per als 
països de la regió, a la llum de les seves 
realitats i de les perspectives de projec-
tes de societat per a un futur pròsper 
per a tothom, pautat en la integració re-
gional en la pau i en la felicitat 
Una iniciativa bastant positiva, adop-
tada d'ençà del govern de tula, és la re-
alització periòdica de conferències mu-
nicipals, estatals i nacionals d'educació, 
que són veritables fonts socials de polí-
tiques públiques per a l'educació. Es 
tracta d'una experiència enriquidora, 
sobretot des del punt de vista de la de-
mocràcia participativa en l'educació, 
que la CNTE recomana als països que 
encara no han adoptat aquesta alterna-
tiva de diàleg social, ta Conferència Na-
cional té lloc cada 4 anys i ve precedida 
d'etapes en els municipis i estats. Amb 
ella també s'ha creat el Fòrum Nacional 
i els Fòrums Estatals d'Educació, instàn-
cies que, a més d'organitzar les con-
ferències, promouen la inducció de polí-
tiques públiques de manera conjunta 
amb els òrgans de govern encarregats 
de la gestió educativa. 


El Brasil, en el camí de la superació del deute en Educació

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2013_n0/142_p032.dir/Pissarra_2013_n0142_p032.pdf

El Brasil, en el camí de la superació del deute en Educació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears