Valero i Martí, Gaspar

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Especial 100 
PISSARRA, CENT NÚMEROS 
Gaspar Valero i Martí, director d'El Mirall 
A rr ibar al número 100 d'un projecte que va començar c o m una iniciat iva edi tor ia l i l· lusio-nada i par t ic ipat iva és sempre mot iu d'alegria 
i de satisfacció, i més si es t racta d'una revista de les 
illes Balears d'alt cont ingut cu l tura l i educat iu . Però, 
fer balanç i per mi rar enre-
re sense recança, f ins f i tar 
els albel lons de la memò-
ria col· lectiva i conf i rmar 
que s 'ha recor regu t un 
l la rg camí i que s'han 
supera t mo l t s d 'entre-
bancs. És l'hora de revisar 
els object ius fundacionals 
i de con f i rmar que aquells 
moments d' i l · lusió novella s'han t rans format , gràcies 
a un trebal l cisel lat revista rere revista, mes rere mes 
i any rere any, en una experiència i en una maduresa 
que ha generat una altra etapa no exempta igual-
ment d' i l · lusió però, sens dubte, a m b un producte de 
més qual i tat . 
PISSARRA, la revista d 'ensenyament de les Illes, és 
un referent imprescindib le del món educat iu . Des de 
l'any 1977 sur t al carrer com a revista d ' in formació 
sindical i el 1983 es converteix en revista pedagògi-
ca. És, per tant una f i ta de la història de l'ensenya-
ment i una publ icació que es t roba sempre al dia en 
els grans debats educat ius, reivindicativa en la dig-
nif icació de l 'ensenyament i dels seus protagonistes, 
i d'alt interès com a revista d ' in formació específica i 
d'opinió. Exemples d'aquests trebal ls, segons la 
meva tr ia personal, serien la presentació de números 
monogràf ics sobre temes d'actual i tat o de discussió 
i de reflexió de polít ica educativa, entrevistes als 
actors de l'educació i la pedagogia, i la presentació 
de projectes de renovació pedagògica.. 
Però PISSARRA, a més d'una revista d'ensenyament 
és també és una peça a tenir en compte dins l'en-
granatge de la premsa periòdica de les illes Balears, 
modèl ica pel que fa a l'ús de a llengua catalana i per 
la defensa d'una manera clara i inequívoca de fer 
país. L'ús del català com a llengua de l'ensenyament 
i com a llengua dels mit jans de comunicació, la pro-
moció de la cultura illenca i dels Països Catalans, la 
defensa de ls valors p a t r i m o n i a l s h i s t o r i coa r t í s -
t ics i naturals, l ' impuls a la ident i tat nacional de les 
illes Balears, són aspectes def ini tor is i essencials 
que agermanen d u e s rev i s tes c o m PISSARRA i El 
M i ra l l . 
Però, no podem s imp lement fel ic i tar-nos per l'exis-
tència de revistes com les nostres i recordar els nos-
tres object ius ben panxa-contents. Convé guai tar 
fora dels àmbi ts més nostrats, amara ts de cul tura i 
de consciència de país, i recórrer l 'altra cara de la 
moneda: els amples deserts de la nostra societat 
ocupats per la des in formació, l 'alienació cu l tura l , el 
passot isme i, f ins i tot l 'autoodi per la nostra perso-
nal i tat col·lectiva. Una nota a considerar en la confi-
guració d'aquests paisatges asprívols és la constata-
ció de l 'hegemonia, per golejada, dels mi t jans de 
comunicació en castellà i de l'ús ambienta l del cas-
tellà cada vegada més extens. La consol idació de 
revistes com les nostres és una passa impor tan t en 
la normal i tzac ió de la l lengua i del país, però, no ens 
enganyem, el desaf iament es t roba a vèncer la deser-
t i tzació general i tzada que he apuntat . Una polít ica 
educativa contundent , una acció normal i tzadora 
decidida dels poders públ ics, i la consol idació de 
l'espai comunicat iu en català, hi tenen mo l t a dir, en 
aquesta lluita contra la sequera cu l tura l . 
Des d'El Miral l , revista germana de PISSARRA per 
tants de mot ius, no ens queda més que most rar la 
nostra satisfacció per aquesta f i ta assol ida i us de-
si t jam llarga vida en la reivindicació constant dels 
drets del món educat iu , de la cu l tura de les Illes i de 
la defensa de la llengua catalana, com també dels 
La consolidació de revistes 
com les nostres és una 
passa important en la 
normalització de la llengua 
i del pafs, però, no ens 
enganyem, el desafiament 
es troba a vèncer la 
desertització generalitzada 
valors patr imonials i ecològics. És clar que compar-
t im massa coses en comú, amb la nostra societat i 
amb la nostra cul tura com per no poder desenten-
dre'ns els uns dels a l t r e s . • 
28 PISSARRA 100 


Pissarra, cent números

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2000_n0/100_p028.dir/Pissarra_2000_n0100_p028.pdf

Pissarra, cent números

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears