Fullana i Puigserver, Pere

Biblioteca Digital de les Illes Balears

LA REALITAT MÉS 
IMMEDIATA A TRAVÉS DE 
LA GRAN ENCICLOPÈDIA DE 
MALLORCA 
E l projecte de la Gran Enciclopèdia de Mallor-ca es va iniciar el 1987, 
promogut per l 'empresari ma-
l lorquí Pere A. Serra Bauzà, 
president del Grup Serra, amb 
el suport inicial d 'un grup de 
periodistes que treballaven als 
diaris Ult ima Hora i Baleares. 
Ben aviat, el projecte es posà 
en mans del catedràtic de la 
Universitat de Madr id , el f i lò-
leg i poeta mal lorquí Miquel 
Dolç i Dolç que en va ser no-
ment director, i d 'un grup de 
professionals que consti tuïren 
el Consell de Direcció (Josep 
Mascaró Passarius, Llorenç 
Capel là, Gui l lem Frontera, 
Damià Ferrà-Ponç i Pere Serra 
Bauzà). Es contractà un grup 
de joves universitaris i es ver-
tebrà el cos de recerca i redac-
ció. Ja el desembre de 1988, 
se n'inicià la publ icació en 
fascicles de setze pàgines en 
el dominical Brisas, d 'Ul t ima 
Hora i Baleares. Des de lla-
vors, i de forma in interrompu-
da, l 'enciclopèdia s'ha anat 
pub l icant seguint aquest 
model , amb els avantat-
ges i inconvenients que 
té aquest sistema. Tot 
just el 30 novembre de 
1997 es conc lou la 
pub l icac ió del vo lum 
devuitè, el penúl t im. Aquest 
mateix t om ja inclou una part 
del suplement o apèndix que 
es tancarà a mi t jan vo lum 
denou. L'últ ima part del da-
rrer volum serà destinat a ín-
dex onomàst ic. L'obra tendra 
encara dos volums més desti-
nats a l 'At ies de la Gran 
Enciclopèdia de Mallorca, una 
obra que tendra dues parts 
d i ferenciades. D'una banda 
serà un recorregut per la geo-
graf ia i l lenca, mun ic ip i a 
munic ip i , i, de l'altra tendra la 
versió més moderni tzada del 
p lànol de Mal lorca (escala 
1 :25 .000) . En to ta l , seran 
setanta fascicles i setanta plà-
nols. 
La Gran Enciclopèdia de Ma-
llorca, com indica él seu nom, 
té un caràcter local, sense 
caure en l imitacions de caràc-
ter localista. Ara bé, l 'usuari 
pot trobar-hi resposta sobre 
qualsevol qüestió relacionada 
amb Mallorca. Va ser ideada, 
des de l ' inici, com una eina de 
consulta t radic ional , com un 
Pere Fullana 
Director de la GEM 
conjunt que abastàs totes les 
c iències (sobre to t les de 
caràcter humaníst ic, perquè 
eren les que estaven més tre-
ballades f ins aquell moment ) i 
to ts els aspectes de la vida 
cul tural , social, polít ica, eco-
nòmica de Mallorca. Havia de 
ser un referent clar, una obra 
de caràcter analít ic, ordenada 
a l fabè t icament . En aquest 
sentit, s'ha donat entrada als 
fets, als personatges i als 
aspectes més rellevants del 
present i del passat de Ma-
llorca o relacionats directa-
ment amb Mallorca. Ningú no 
pot defugir que la pr incipal 
f inal i tat d 'una enciclopèdia és 
servir de pr imer contacte amb 
una realitat que es vol estu-
diar, o senzi l lament conèixer 
superf ic ia lment o aprofundir-
hi. Per això, ha de ser fàcil de 
consu l ta , sobreto t perquè 
l'accés no sigui di f icul tós, sinó 
clar, f ins i tot per a no iniciats. 
Per això es va optar per l 'ordre 
alfabètic, i no pel temàt ic , 
amb les di f icul tats que això 
pugui tenir per als no iniciats i 
per a tots aquel ls que no 
saben mol t bé què cercar o a 
on cercar. En qualsevol cas, 
bona part d'aquesta qüestió 
es soluciona a través de la veu 
Mallorca. 
50 PISSARRA 89 
J a e n u n s e n t i t d i d à c t i c , la 
G E M é s u n a e i n a d e g r a n u t i l i -
t a t p e r c o n è i x e r l ' e n t o r n e n 
q u è v i v i m i la n o s t r a r e a l i t a t 
m é s i m m e d i a t a , t a n t s i s ' u t i -
l i t z a d e s d ' u n a p e r s p e c t i v a 
g e n e r a l p e r a n a r a l a c o n c r e -
c i ó , c o m s i e s p a r t e i x d ' a s p e c -
t e s c o n c r e t s i e s v o l a r r i b a r a 
t e n i r u n a v i s i ó g e n e r a l . P e r 
a i x ò , c a l p a r t i r d e l ' e s t r u c t u r a 
g e n e r a l d e la G E M q u e p o -
d r í e m r e s u m i r e n o n z e a p a r -
t a t s o g r u p s t e m à t i c s ( p o d r i e n 
s e r m é s , p e r ò p e r s i m p l i c a r -
h o , h o d e i x a m e n o n z e ) : b i o -
g r a f i e s , t o p o n í m i a , a s s o c i a -
c i o n s ( e n t i t a t s ) , a r t , c o s t u m a -
r i , f l o r a , f a u n a , e s t a b l i m e n t s , 
p r e m s a , p a t r i m o n i i a l t r e s . 
C a d a s c u n d ' a q u e s t s g r a n s t e -
m e s o a p a r t a t s e n s p o r t a r i a a 
a l t r e s , t a l m e n t c o m s i c e r c à s -
s i m e n u n a b a s e d e d a d e s 
i n t e r a c t i v a , o e n u n s i s t e m a d e 
x a r x a , d e t a l m a n e r a q u e a l 
l l a r g d e t o t a l ' o b r a t a m b é s ' h i 
p o d e n t r o b a r v e u s d e r e f e r è n -
c i a q u e r e m e t e n a a l t r e s v e u s 
m é s e x p l í c i t e s i e x p l i c a t i v e s . : 
B i o g r a f i e s : p o l í t i c s , e s c r i p -
t o r s , i n v e s t i g a d o r s , p r o f e s s i o -
n a l s , e c l e s i à s t i c s , e s p o r t i s t e s , 
a r t i s t e s e n g e n e r a l , . . . 
Toponímia: c i u t a t s , p o b l e s , 
l l o g a r e t s , b a r r i s , p o s s e s s i o n s , 
p r o p i e t a t s , i n d r e t s , p o u s , f o n t s , 
a l j u b s , m o l i n s . 
Assoc iac ions (en t i t a ts ) : e s -
p o r t i v e s , f i n a n c e r e s , r e l i g i o -
s e s , b e n è f i q u e s , s a n i t à r i e s , 
c u l t u r a l s , m u s i c a l s , p o l í t i q u e s . 
A r t : p i n t u r a , e s c u l t u r a , a r q u i -
t e c t u r a , c i n e m a , f o t o g r a f i a , 
m ú s i c a , t e a t r e , . . . 
C o s t u m a r i : f e s t e s , c e l e b r a -
c i o n s , g a s t r o n o m i a . . . 
Flora : a r b ú s t i c a , h e r b ò r i a , 
g r a m í n i a . . . 
Fauna: m a m í f e r s , r è p t i l s , p e i -
x o s . . . 
Establ iments: h o t e l s , b a r s , l l i -
b r e r i e s , b o t i g u e s , c e n t r e s cu l tu -
ra l s ( s a l e s d ' e x p o s i c i o n s , e t c . ) . . . 
Premsa: d i a r i s , s e t m a n a r i s , 
p r e m s a f o r a n a . . . 
P a t r i m o n i : e s g l é s i e s , c o n -
v e n t s , c a s a l s , p a l a u s . . . 
Alt res: g r e m i s , c o r p o r a c i o n s , 
f a m í l i e s , e m b a r c a c i o n s , 
A q u e s t a e s t r u c t u r a p a r t i c u l a -
r i t z a d a i a t o m i t z a d a é s i n c l o -
s a e n u n a e n t r a d a g e n e r a l , 
c o m é s a r a la v e u M a l l o r c a , e n 
la q u a l e s p o d e n t r o b a r t o t s 
e l s a s p e c t e s d e s e n v o l u p a t s , 
g a i r e b é d e f o r m a t e m à t i c a , d e 
g r a n u t i l i t a t d i d à c t i c a p e r a 
t o t s a q u e l l s q u e p r e t e n e n t e n i r 
u n a v i s i ó g e n e r a l i d e s d ' a q u í 
a n a r a l s a s p e c t e s p a r t i c u l a r s 
( o a la p a r t i c u l a r i t a t ) . L a v e u 
M a l l o r c a , d e f e t , e n g l o b a t o t s 
e l s a s p e c t e s h i s t ò r i c s , g e o g r à -
f i c s , c u l t u r a l s , a n t r o p o l ò g i c s i 
e c o n ò m i c s d ' i n t e r è s g e n e r a l . I 
u s p o s a m u n e x e m p l e d e 
c a r à c t e r d i d à c t i c , a n a l i t z a t 
d e s d e l e s d u e s p e r s p e c t i v e s , 
é s a d i r , d e s d ' u n a v i s i ó g e n e -
r a l a la c o n c r e c i ó , i v i c e v e r s a : 
A e s c o l a s ' e s t u d i a la l i t e r a t u r a 
d e l s e g l e X IX a l ' E s t a t e s p a n y o l . 
A l e s h o r e s e l / l a p r o f e s s o r / a 
p r o p o s a d ' e s c r i u r e u n b r e u r e -
s u m d ' u n e s c r i p t o r m a l l o r q u í 
d ' a q u e l l s e g l e s e n s e d o n a r - l o s 
c a p c a s t a d e p i s t a . H e m p a r t i t 
d ' u n a i d e a g e n e r a l p e r a i x ò , 
a n a m d i r e c t a m e n t a la v e u 
M a l l o r c a , a l ' a p a r t a t l i t e r a t u -
r a . E n a q u e s t c a p í t o l , h i p o -
d e m t r o b a r i n f o r m a c i ó s u f i -
c i e n t s o b r e c o r r e n t s i e s c r i p -
t o r s r e l l e v a n t s d e t o t e s l e s 
è p o q u e s . P e r a i x ò e n s c e n t r a -
r e n d i r e c t a m e n t e n e l p e r í o d e 
q u e e n s h a n e n c o m a n a t . Po -
d e m p r e n d r e n o t a d e l s n o m s i 
p o s t e r i o r m e n t c e r c a r - l o s d i -
r e c t a m e n t p e r o r d r e a l f a b è t i c . 
E n c a n v i , s i e s p a r t e i x d ' u n 
i n d i v i d u , d ' u n e l e m e n t c o n -
c r e t , e s p o t e l f e r e l m a t e i x i 
a n a r a c e r c a r - l o p r i m e r p e r 
o r d r e a l f a b è t i c i d e s p r é s f e r 
l ' e x e r c i c i d ' e s t u d i a r e l c o r r e n t 
e n e l q u a l e s t à i n s c r i t , l ' a s p e c -
t e m é s g e n e r a l q u e s o v i n t j a 
a p a r e i x a la v e u M a l l o r c a . 
E n q u a l s e v o l c a s , l ' e x e r c i c i 
q u e e s p o d r i a f e r , s e g u i n t l ' e -
x e m p l e d e la l i t e r a t u r a , é s a 
p a r t i r d e la i n f o r m a c i ó g e n e r a l 
q u e e s t é d e l s c o r r e n t s l i t e r a -
r i s d e l s e g l e X I X i d e l s e s c r i p -
t o r s m a l l o r q u i n s o v i n c u l a t s a 
M a l l o r c a , c e r c a r - n e a l g u n d e 
c o n c r e t q u e e s t i g u i d i r e c t a -
m e n t r e l a c i o n a t a m b l ' à m b i t 
l o c a l d e s d ' o n e s t r e b a l l a . P e r 
e x e m p l e c e r c a r u n e s c r i p t o r 
d e M o n t u ï r i d e l s e g l e X I X . E n 
a q u e s t c a s p o t s e r c o m p l i c a t , 
p e r q u è p o d r i a d o n a r - s e e l c a s 
q u e n o n ' h i h a g u é s c a p , p e r ò 
s e m p r e e l m é s s i m p l e é s 
m i r a r la v e u d e l p o b l e ( e n 
a q u e s t c a s M o n t u ï r i ) . E l s p o -
b l e s e s t a n d i v i d i t s e n q u a t r e 
a p a r t a t s ( g e o g r a f i a , h i s t ò r i a , 
e c o n o m i a i v i d a s o c i a l ) i 
p o d r i a d o n a r - s e e l c a s q u e e n 
la V i d a s o c i a l e s p a r l i d ' a q u e s t 
e s c r i p t o r . E n c a s c o n t r a r i , a l 
f i n a l d e la v e u s e m p r e h i h a 
u n a r e f e r è n c i a d i r e c t a a l s p e r -
s o n a t g e s m é s s i g n i f i c a t i u s d e 
la l o c a l i t a t . 
A m é s a m é s , la G E M o f e r e i x 
a l s p r o f e s s o r s , t a n t d ' e n s e n y a -
m e n t p r i m a r i , s e c u n d a r i c o m 
b a t x i l l e r a t , l a p o s s i b i l i t a t d e 
c o n f e c c i o n a r i t i n e r a r i s d i d à c -
t i c s r e l a c i o n a t s a m b q u a l s e v o l 
a s p e c t e . A i x í m a t e i x , e l f e t q u e 
s i g u i u n a o b r a i l · l u s t r a d a p e r -
m e t a l ' a l u m n e t e n i r u n c o n -
t a c t e m é s d i r e c t e a m b l e s p e r -
s o n e s , e l s i n d r e t s , o b j e c t e s . . . 
m é s p r ò x i m s . E l s r e q u a d r e s 
q u e s ' a d j u n t e n a l c o s t a t d ' a l -
g u n e s v e u s p e r m e t e n a r r o d o -
n i r e l s c o n t i n g u t s i o f e r i r la 
i n f o r m a c i ó d e s d ' u n a l t r e p u n t 
d e v i s t a , p o t s e r m é s l i t e r a r i o 
m é s d e s c r i p t i u . • 
La GEM va ser ideada, des de l' inici, com 
una eina de consulta tradicional, com un 
conjunt que abastés totes les ciències. 
P I S S A R R A 8 9 51 


La realitat més immediata a través de la Gran Enciclopèdia de Mallorca

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1998_n0/89_p050.dir/Pissarra_1998_n089_p050.pdf

La realitat més immediata a través de la Gran Enciclopèdia de Mallorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears