Saoner, Albert

Biblioteca Digital de les Illes Balears

dels tres vèrtexs, etc. Cal incentivar 
altres sistemes de pràctiques, com les 
pràctiques específiques (música, an-
glès, procés de lecto-escriptura, edu-
cació física, etc.). És una tendència, 
i a l'estat espanyol es feia durant la 
República, fer un any de Pràctiques 
després de tres anys de formació teò-
rica (o teòrico-pràctica). 
—Necessitat d'intervenir plenament 
en la selecció de mestres (proves de 
les oposicions, etc.). 
—Necessitat de relacionar la Formació 
inicial de mestres i la formació perma-
nent (post-graduats, investigació peda-
gògica dels professors de l'Escola, 
reciclatges, etc.) i de fer-les ambdues 
des de la Universitat (i aquí cal asse-
nyalar el desencert de la creació dels 
CEP's). 
—Necessitat de reduir el nombre 
d'assignatures per curs. 
—Conveniència d'establir relacions i 
intercanvis amb institucions educatives 
dels Països Catalans, d'Europa o d'al-
tres, tant per a la formació del pro-
fessorat com de l'alumnat de l'Escola 
Molts punts d'aquests (que no 
són tots els punts possibles), no són, 
ni de molt, nous a l'Escola Universi-
tària del Professorat d'EGB de les liles 
Balears, ja que individualment o bé 
com a directrius de l'equip actual de 
direcció (vegeu l'Annex) han estat 
assenyalats. El que sí que fóra nou, i 
útil per a la formació de mestres i 
retruc per a la nostra societat catala-
na, seria la posada en pràctica d'a-
quests punts i d'aquestes directrius. 
PISSARRA N° 42 
MAIG 1987 
ELS PROBLEMES 
DELS PNN 
DE LA UNIVERSITAT 
A la Universitat de les Illes Balears, com a pràcticament a quasi 
tota la resta, el personal docent i investigador es pot dividir, en pri-
mera instància, en dos grans grups, cada un dels quals admet ulte-
riors subdivisions. Els esmentats grups són els numeraris i els no nu-
meraris. Els primers han accedit al funcionariat mitjançant algun ti-
pus de concurs. Els segons són lligats per un contracte administra-
tiu. 
La proporció entre ambdós grups ha anat canviant amb el 
temps, en el sentit favorable al creixement relatiu dels primers. Però 
el nombre de "penenes" (P.N.N., personal no numerari), majoria 
aclaparadora fa uns anys, continua essent important. 
No és possible entrar en una història detallada del procés ge-
neral, ni de les seues múltiples causes, que va conduir aquest tipus 
d'estructura. Però en el moment en què ens apropam a una situació 
normalitzada en les categories del professorat, d'acord amb la Llei 
de Reforma Universitària, l'herència del passat presenta ara la fac-
tura d'uns aspectes greument problemàtics. 
En relació a certs barems i criteris aprovats-en la fundamenta-
do i justificació dels quals tampoc és possible, ni tal vegada útil, 
entrar en aquests moments-s'ha confeccionat unes plantilles "límit" 
de dotació pressupostària. D'acord amb aquestes plantilles, un cert 
nombre de professors resulten "sobrants". Quedi clar, no obstant, 
que no es tracta-en principi-de persones concretes sinó "abstractes", 
és a dir, de llocs de feina; el que l'esmentat lloc de feina sigui ocupat 
per una persona depèn d'un concurs. Però si no hi ha lloc no hi ha 
ni tan sols la possibilitat que cap persona no passi a ocupar-lo. 
Aquí hi ha almenys dues qüestions diverses implicades. En 
primer lloc, una qüestió acadèmica. Després, una qüestió laboral. 
aC 
UJ 
7-
o 
< 
PISSARRA N° 42 
MAIG 1987 
La qüestió resideix en el fet que, en alguns sectors universitaris 
(departaments o seccions) hi ha una discrepància entre les funcions 
docents que s'han vingut exercint i les que la plantilla considera 
com a futures. I la discrepància no ha esdevingut major degut a que 
la plantilla futura s'ha confeccionat segons criteris basats sobretot 
en la situació de fet precedent. No obstant, sí s'ha produït una di-
vergència, degut al major o menor pes atribuït als coeficients cor-
rectors. 
No es tracta, per tant, d'un contrast sorgit entre un model 
ideal i la situació de fet. Tal model no ha existit fins ara. Probable-
ment comenci a perfilar-se en el futur plantejament dels plans 
d'estudi. Però tampoc podrà ser, realment, un model pur, perquè els 
esmentats plans d'estudi es veuran condicionats per les plantilles 
existents que, a la vegada, depenen de les situacions fàctiques 
anteriors. 
En el supòsit que siguin correctes els criteris adoptats per a la 
confecció de les plantilles, les diferències denunciarien passats errors 
de planificació, que requeririen reajustament. Malgrat tot, resulta 
que l'esmentat reajustament passa per una dimensió personal de 
tipus laboral que té implicacions ètiques. Abans de referir-me a 
aquesta qüestió, m'agradaria deixar constància que el tema acadèmic, 
com es pot haver comprès, resta bastant de ser clar, carregat com és 
de condicionants històrics i "empírics". I això afegeix matisacions a 
la qüestió personal. 
El problema "laboral" estreba senzillament en que un nombre 
indeterminat de persones contractat per la Universitat, des de fa un 
nombre variable d'anys, pugui ésser acomiadat de cop i volta: jus-
tament el que va del 30 de Setembre a l'1 d'octubre d'enguany. 
Si es tractarà d'una eliminació personal, podrien discutir-se les 
raons que existiren per tal motiu. I podria ser una discusió llarga, on 
-per exemple- les al·legacions d'incompetència que algú pogués mane-
jar en algun cas harien d'explicar per què es fan valer ara i no temps 
enrere. Per ventura acabaríem entrant en una extensió de respon-
sabilitats. 
La qüestió resideix en que les esmentades persones no tendrien 
(i utilitzo el condicional perquè espero que la cosa tengui remei) ni 
tan sols l'oportunitat de concursar per a mostrar la seva eventual in-
competència. Perquè el que desapareix són llurs places. 
La desaparició de les places que, per entendre'ns, es tradueix 
en definitiva en assignatures o similars, ens remet de bell nou a la 
qüestió acadèmica, com ja s'ha manifestat. Llevat d'aquesta, el que 
resta és el fet d'un tractament injust aplicat a persones que-i això és 
l'important-no tenen cap responsabilitat ni una en les errors de pla-
nificació acadèmica que duen en aquests resultats. 
D'errors "tècnics" n'estam amb les mans plenes. Resoldre'ls 
requereix intel·ligència. I la seva abundància nacional (en tots els 
sentits de la paraula) propendeix a considerar-los amb serenitat i 
benevolència. 
Les equivocacions morals, almenys en principi, haurien de 
ser més difícils d'excusar. També perquè són més fàcils de remeiar. 
No es requereix intel·ligència. N'és suficient amb l'honestedat. 
HH 
LA UNIVERSIDAD 
DE LAS ISLAS 
BALEARES 
ANTE LA LEY 
DE 
REFORMA 
UNIVERSITARIA 
Nuestra universidad -como la mayoría de las uni-
versidades españolas- es el resultado de un proceso his-
tórico en el que facultades, departamentos y licenciatu-
ras fueron apareciendo gracias a la buena -o mala- vo-
luntad de quienes en su momento gozaban de una par-
cela de poder académico. La verdad es que el resultado 
no es todo lo disparatado que se podría pensar bajo tan 
azarosos criterios: se conoce que, en el fondo, hay algo 
así como una justicia divina capaz de aparecer en los 
momentos indicados. 
Yo soy una de esas ingenuas per-
sonas que creían que, gracias a la Ley 
de reforma universitaria ( L R U ) , todo 
lo caótico de las estructuras académi-
cas iba a entrar en una fase de raciona-
lización. Propósito de enmienda había, 
desde luego, y cabe suponer que no 
faltaba tampoco el dolor de corazón. 
Pero la verdad es que para el viaje que 
hemos conseguido sobraba con las al-
forjas miserables de antes. 


Els problemes dels PNNS de la universitat

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1987_n0/42_p027.dir/Pissarra_1987_n042_p027.pdf

Els problemes dels PNNS de la universitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears