Carrillo Flores, Isabel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

12 L'educació que volem / ABRIL 2013 
NO A L'EDUCACIO 
DE llCRISf0 
L'educació de la crisi que estan definint i normativitzant els 
governs de l'Estat i d'algunes comunitats autònomes en el nostre 
context planteja dubtes en relació amb el risc de destruir els 
pilars ètics d'una educació que, amb la conformació de la 
democràcia, projectava la pràctica del principi d'equitat com a 
expressió del dret a l'educació. 
EDUCACIÓ, UN DRET HUMA UNIVERSAL 
Isabel 
Carril lo 
Flores 
Doctora en Pedagogia 
i professora del 
Departament de 
Pedagogia de la 
Universitat de Vic 
Amb moltes dificultats, però amb les 
il·lusions de les persones que 
protagonitzen el dia a dia de les escoles i 
d'altres centres formatius, l'educació per 
a tothom havia començat a ser realitat. 
Pas a pas, reflexionant i aventurant-se a 
viure la innovació pedagògica, s'anava 
concretant el dret a l'educació amb la 
complicitat de la comunitat educativa, 
d'institucions i agents polítics, de les 
famílies i amb el suport d'una ciutadania 
cada vegada més conscienciada. 
És cert que els darrers anys els infor-
mes dels resultats PISA no ens han situat 
en un lloc destacable, encara que aques-
ta anàlisi és parcial. PISA avalua la com-
petència lectora, en matemàtica i en 
ciència. És a dir, únicament es mesuren 
coneixements fragmentats, però no la 
complexitat del procés formatiu. Tampoc 
no considera la globalitat del coneixe-
ment construït que integra els aprenen-
tatges ètics, les habilitats, actituds i va-
lors necessaris per a la convivència i un 
desenvolupament humà sostenible. 
Altres informes sobre fracàs escolar 0 
sobre l'estat de l'educació en l'àmbit es-
tatal 0 en les comunitats autònomes 
també mostren el camí que encara que-
da per fer. Així, per exemple, alerten que 
a Espanya les taxes de fracàs escolar se 
situen per sobre de la mitjana europea i 
dels països de l'OCDE. 
Diferències com l'origen social i l'em-
pobriment, els models de gènere, l'ètnia i 
la nacionalitat, les discapacitats, el terri-
tori -ciutat poble, barri...- on es viu, l'es-
tructura i la situació familiar..., afecten la 
vida escolar i el rendiment de l'alumnat 
Trets diferencials que incideixen en unes 
trajectòries formatives travessades per 
experiències d'absentisme, abandona-
ment, suspensos, repeticions, realització 
d'estudis no desitjats... Algunes diferèn-
cies, no de forma aïllada sinó interac-
tuant entre si, comporten desigualtats 
que els mateixos sistemes educatius, en 
el marc de les polítiques que estructuren 
i determinen les seves dinàmiques i con-
tinguts, s'encarreguen de produir i re-
produir. Ho fan a través de mecanismes 
com els filtres d'accés que ignoren les di-
ferències i són selectius; les condicions 
d'escolarització homogènies i/o segrega-
dores que actuen com a mecanismes de 
marginació, aitlament 0 invisibilització; i 
la ponderació dels resultats individuals 
d'acord a paràmetres de norma i jerar-
quia que potencien el risc d'exclusió. 
En contrast aquestes fotografies tam-
bé palesen que havíem avançant en la 
concepció i pràctica d'educacions plurals, 
atentes a la diversitat orientades a visibi-
litzar les inequitats. Alhora mostren que el 
clima de l'aula i el que de forma global es 
viu al centre i en l'entorn natural, físic i 
humà on s'ubica té una estreta relació 
amb els resultats educatius d'èxit de l'a-
lumnat que hi assisteix. 
S'havia avançat en projectes de ciu-
tats educadores, plans educatius d'en-
torn, comunitats d'aprenentatge.., entre 
moltes altres bones experiències. L'estat 
del benestar, que ens pensàvem que ha-
víem construït projectava una educació 
sense exclusions; una educació com a 
dret humà universal. Però la crisi global 
financera s'està utilitzant com a excusa 
per esborrar-lo, argumentant la seva ine-
ficàcia i inadequació per donar respostes 
en un context de crisi. Com alternativa es 
proposen polítiques que s'allunyen dels 
seus valors i de les seves pràctiques d'i-
gualtat d'oportunitats. 
EDUCACIÓ DEIA CRISI 
La crisi actual és també una crisi de 
l'educació, que no és nova, com ja es va 
posar de manifest en l'estudi de P.H. 
Coombs, La crisi mundial de l'educació, 
de 1968. En aquell moment ja es va 
evidenciar una crisi global de l'educació 
que no es corresponia amb les 
esperances que s'hi havien dipositat 
després de la Segona Guerra Mundial. 
Les expectatives no es concentraven 
únicament en el missatge que l'educació 
podia contribuir al desenvolupament 
econòmic, sinó que al mateix temps es 
plantejava la democratització de l'educa-
ció com a mitjà per millorar la qualitat de 
vida de les persones. Les declaracions a 
l'entorn del potencial transformador de 
l'educació havien portat a iniciar un pro-
cés expansiu dels sistemes educatius, vi-
sible en fets com la multiplicació de les 
matrícules de l'alumnat i l'augment ràpid 
dels pressupostos en educació. Però 
també es deia que si bé l'educació era un 
requisit necessari per l'avenç de la hu-
manitat vers un món més pacífic i just, 
això no significava que fos el remei mira-
culós per curar totes les malalties del 
món. 
La crisi (0 crisis en plural) és constant 
cíclica i té evidències i manifestacions di-
verses. La crisi és conflicte i és canvi. És 
conflicte i ruptura amb concepcions es-
tablertes; és revisió d'esquemes ideolò-
gics i de formes de vida. Es canvi, i els 
canvis formen part de la vida. Però, a 
més, el canvi no comporta necessària-
ment destrucció, sinó que pot ser cons-
tructor de millors societats pera tothom; 
societats d'equitats sense exclusions. 
La crisi que vivim no és un fenomen 
nou, com tampoc són noves les divergèn-
cies entre les aspiracions educatives de 
la població i la pobresa i el buit d'algunes 
de les polítiques anticrisi implantades en 
situacions de crisi. L'expressió "mesures 
anticrisi" s'ha divulgat ràpidament en el 
present forma part de les converses i hi 
convivim. Són mesures que en el nostre 
quotidià s'estan traduint pràcticament 
en una progressiva privatització dels ser-
veis públics, una descapitalització dels 
drets socials i un augment accelerat de 
L'educació que volem / ABRIL 2013 13 
l'empobri-
ment de la po-
blació. Les conse-
qüències són visibles 
en la precarització de la vida 
de determinats grups de població; per-
què hi ha una vulneració i negació dels 
drets socials; perquè es va trencant la 
cohesió social; i perquè evidentment 
n'hi ha d'altres que en aquest procés 
troben l'oportunitat d'engreixar més la 
seva riquesa. 
La ideologia del capitalisme del de-
sastre s'expandeix reforçat per titulars 
que generen por i paralització, de ma-
nera que s'acaba pensant que no hi ha 
altres opcions possibles, que les mesu-
res que s'adopten potser no són les mi-
llors, però estan justificades, són ne-
cessàries, i inevitables. És d'aquesta ma-
nera com pràcticament cada divendres 
el Consell de Ministres de l'actual go-
vern del Partit Popular ha servit per a 
donar llum verda a normatives que es 
van imposant de forma unilateral, fent 
ús de la seva majoria en el parlament 
sense que tinguem gaire temps per a 
saber què, el perquè, ni el com. 
Aquesta és una forma d'actuar que 
porta a empobrir la democràcia, no es-
coltant desvalorant i rebutjant la veu 
de les persones que dia a dia, amb el 
seu fer compromès, omplen de sentit 
ètic l'escola, perquè són educadores i 
educadors que creuen en el valor trans-
formador de l'educació des d'una pers-
pectiva de justícia social 
El que es busca és empetitir la 
ciutadania, reduir-la a l'obediència 
acrílica que accepta els canvis en la 
concepció i en la vivència del dret a 
l'educació. Modificacions en les idees i 
en les pràctiques que s'expliquen com a 
insignificants, no substancials. Però són 
transcendentals i no seran transitòries, 
sinó permanents. Però podria ser 
diferent 
Sense negar que vivim successives 
crisis i que en tota crisi quelcom canvia 
-creences, idees i models de vida que 
semblaven inamovibles-, també és evi-
dent que en aquests canvis sorgeix la 
possibilitat d'albirar un altre món i una 
altra educació. Una educació que per 
ser no hagi de negar la igualtat d'opor-
tunitats. Aquest és el repte que tenim 
davant polítiques que no donen valora 
l'educació i, consegüentment neguen el 
dret a l'educació. 
VALORS DE L'EDUCACIÓ EN LA CRISI 
Ens sorprenem ja que ràpidament es 
destrueixen drets humans i universals, 
com el dret a l'educació, que ens 
pensàvem que estaven arrelats i 
creixien forts, perquè la democràcia ho 
feia possible, i ho volíem. 
Ara, en el present de crisi que vivim, 
no podem deixar de creure en l'educa-
ció com a possibilitat És per tant neces-
sari desvelar el seu valor i revelar els 
seus valors. Això no significa ignorar 0 
no ser conscients que en el futur l'edu-
cacio 
continuarà 
vivint moments 
de crisi. Però lluny d'una 
concepció constant de desas-
tre, les crisis, els conflictes i els canvis 
que comporten, ens indiquen que ni la 
vida ni l'educació estan determinades. 
Que quan es desfà es pot tornar a fer, 
perquè aprendre, i aprendre a viure, 
forma part de la nostra existència com 
a éssers humans. 
Els missatges i el degoteig de mesu-
res anticrisi no ens han de fer caure en 
la desmoralització que paralitza. Ens 
demanen la no-indiferencia. Una posició 
ètica i política per una educació que, 
des de l'ara que vivim, s'endinsa en la 
memòria per construir el futur que de-
sitgem viure. 
L'educació que volem, i creiem que 
és possible, no és una educació privatit-
zada, ni mercantilitzada, ni subjecta a 
rànquings de competitivitat 
És una educació que ha de permetre 
viure plenament el dret a l'educació, una 
educació per a tothom sense exclusions. 
Una educació que per ser ens dema-
na un aprendre a fer ètic. Fer per des-
velar i revelar les seves virtuts. Fer tam-
bé per denunciar les pràctiques no jus-
tes, negadores de drets. Això significa 
diferents accions concretes del jo indivi-
dual i del nosaltres col·lectiu. 
Per una part, s'ha de prendre postu-
ra, que vol dir no restar en silenci, sinó 
evidenciar que en el present per garan-
tir el dret a l'educació com a projecció 
pel desenvolupament de societats hu-
manament democràtiques i equitatives, 
es necessita voluntat política. 
L'ESTAT DEL BENESTAR, 
QUE ENS PENSÀVEM QUE 
HAVÍEM CONSTRUÏT, 
PROJECTAVA UNA 
EDUCACIÓ SENSE 
EXCLUSIONS; UNA 
EDUCACIÓ COM A DRET 
HUMÀ UNIVERSAL 
LA IDEOLOGIA DEL 
CAPITALISME DEL 
DESASTRE S'EXPANDEIX 
REFORÇAT PER TITULARS 
QUE GENEREN PORI 
PARALITZACIÓ, DE 
MANERA QUE S'ACABA 
PENSANT QUE NO HI HA 
ALTERNATIVES 
Però la voluntat no és suficient i, per 
tant hem d'exigir dos moviments que 
s'han de donar de forma simultània i 
completa, amb plena consciència i con-
venciment En el nostre context actual 
aquests moviments es concreten a 
traslladar l'educació dels marges de les 
polítiques públiques al centre d'aques-
tes. Alhora s'ha de traduir el principi de 
l'educació per a tothom en obligació 
universal dels governs. És a dir, s'han de 
desenvolupar polítiques que no diluei-
xin el dret a l'educació, sinó que l'omplin 
de contingut i realitat 
Per una altra part, s'ha de ser cons-
cient de les dificultats que vivim, però 
sense abandonar viure la democràcia 
dia a dia. És la democràcia la que pot re-
forçar les exigències d'una educació 
per a la conscienciació que mostra els 
paranys dels fatalismes, perquè és una 
educació que desfà els nusos de les re-
signacions. 
Cal dir NO a l'educació de la crisi. SÍ 
al valor de l'educació en un context de 
crisi que ens mostra els valors d'una 
educació compromesa. Compromís 
que busca la formació de persones lliu-
res, que visquin la igualtat d'oportuni-
tats, i actuïn de forma solidària. Una 
educació que forma per oposar-se a la 
passivitat la subordinació, i els silencis 
imposats. Una educació responsable, 
amb veu de transformació, potenciado-
ra d'aprenentatges ètics i de valors de-
mocràtics que es construeixen a través 
de la vivència. 
La crisi del present ens demana can-
vis per recuperar el valor i els valors 
d'una educació democràtica, ciutadana 
i justa. 


No a l'educació de la crisi

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2013_n0/142_p012.dir/Pissarra_2013_n0142_p012.pdf

No a l'educació de la crisi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears