Tabares Carrasco, Esteban

Biblioteca Digital de les Illes Balears

1. La gestió política i social de la diversitat
Les persones immigrants són ja un component més i irrever-
sible de la nostra societat. Hem d'aprendre a veure'ns recí-
procament des de noves perspectives. Estem urgits a corregir
prejudicis i estereotips excloents i a adonar-nos que la nostra
societat serà cada dia més multiètnica i més multicultural.
La immigració és un fenomen pluridimensional que
actua sobre tots els elements que formen el cos social.
No és una exclusiva qüestió laboral, sinó que repercuteix
en l'ensenyament, l'habitatge, la cultura, la identitat
individual i social, en la convivència, en la nostra
concepció de la democràcia, en la vigència dels drets
humans, etc. La realitat palpable i inesquivable és que
les societats són cada dia més multiculturals i que van
naixent noves identitats encreuades, mestisses. La
qüestió de fons que emergeix d'aquesta realitat a manera
de desafiament és com teixir i posar en peu noves soli-
daritats que assegurin la cohesió social i que impedeixin
l'exclusió d'individus i d'amplis col·lectius ètnics com si
fossin ciutadans de segona categoria o de nivell inferior,
amb uns drets humans, socials i polítics restringits o
atorgats només en funció dels interessos de cada
conjuntura econòmica o política.
Acceptar amb totes les seves conseqüències el fet multi-
cultural hauria de suposar entrar en un procés a mig i
llarg termini per arribar a una profunda revisió dels
nostres conceptes culturals, jurídics i de convivència.
Revisió que suposaria necessàriament relativitzar, és a
dir, saber posar en relació la nostra cultura i qüestionar
alguns supòsits de la nostra identitat col·lectiva
considerats com a pilars gairebé eterns.
"Igualtat de drets i reconeixement
de la diversitat cultural són dues
exigències per a un futur que ja és
present."
"La immigració és avui una oportunitat decisiva de trans-
formació i enriquiment del contingut conceptual de
l'Estat de Dret i de la democràcia. La clau d'un i una altra
és la garantia i expansió dels drets humans, l'aprofundi-
ment en aquest element que és la condició de subjecte
de drets:  el dret a tenir drets. Doncs la immigració és la
línia divisòria on està en joc ara la nostra capacitat per
superar les actuals limitacions d'un model de ciutadania
nacional que constitueix cada cop més una barrera per al
desplegament d'aquesta línia expansiva de la legitimitat
dels drets. I el més important és advertir que no es tracta
només d'una exigència d'humanitat, d'una obertura cap
als qui no gaudeixen dels nostres privilegis, sinó de
coherència amb la lògica mateixa dels drets humans".1
Tenir en compte la multiculturalitat és un dels desafia-
ments del debat social en l'actualitat. No podem
preveure el que anirà ocorrent, però tampoc podem
creuar-nos de braços davant la gestió de la diversitat
cultural. Hem d'actuar per evitar l'arrelament de
conductes xenòfobes i per propiciar totes aquelles
iniciatives que permetin la trobada, el reconeixement i la
cohabitació en un territori concret. Una vertadera
trobada suposa almenys dues parts iguals en la relació.
Igualtat de drets i reconeixement de la diversitat cultural
són dues exigències per a un futur que ja és present. Un
present social que miri sempre cap a aquesta utopia
intercultural que formulem així: “Unir sense
confondre i distingir sense separar”.
2. Els/les mediadors/es interculturals
L'adaptació de la societat als col·lectius de cultures
diferents -i l'enriquiment humà recíproc gràcies a
PISSARRA abril / maig / juny 2006
36
IMMIGRACIÓ, CIUTADANIA, INTERCULTURALITAT*
Esteban Tabares Carrasco
Ousseynou Dieng (Associació Sevilla Acoge / Nigeria)e-mail': formacion@sevillaacoge.org
1 De Lucas, Javier (1998). El futuro de la ciudadanía en la UE: ¿es posible hablar de ciudadanía multicultural? En: Martín Díaz, E y de la Obra, S (eds.), Repensando la
ciudadanía. Sevilla. Fundación EL MONTE, p. 86.
Assistents a una ponència del FSIPE.
l'arribada d'aquests col·lectius- no succeirà de forma
automàtica, sinó que necessita, entre d'altres mesures, de
la formació d'agents o mediadors/es interculturals
capacitats per gestionar i facilitar els processos d'integra-
ció. Una integració que a “Sevilla Acoge” ens agrada
definir com “la trobada entre dues identitats que es
donen sentit mútuament en una relació social i en un
context a definir cada cop”.
Dins aquest àmbit de l'acció social és molt important
investigar la nova figura del mediador intercultural, els
seus rols i funcions. Encara que la mediació intercultural
és poc valorada en molts àmbits professionals i
acadèmics, i fins i tot negada com un espai específic
d'acció, no obstant això a “Sevilla Acoge” treballem per
la proposta de normalitzar la professió de mediador/a.
Per això falta dissenyar models de formació per profes-
sionalitzar públicament la funció de la mediació intercul-
tural. En un futur i a mitjà termini caldria pensar en una
titulació universitària, semblant a les actuals diplomatu-
res, però per ara això és encara un somni. Molts dels
mediadors/es que estan treballant no tenen cap titulació
(és el cas de la majoria dels mediadors immigrants, que
no poden homologar la titulació, del grau que sigui,
obtinguda en els seus països). Per això, alhora que es
normalitza la formació amb una titulació oficial, caldria
reconèixer la trajectòria dels que ja estan fent mediació,
cercant mecanismes perquè les experiències de certa
durada i avalades per professionals, entitats i col·lectius
d'immigrants puguin ser convalidades amb el títol
adequat.
"El mediador/a intercultural
facilita l'acostament i entesa
entre els professionals i les
persones immigrants."
2006 abril / maig / juny PISSARRA
37
Pancarta confederal dels STEs sobre la LOE.
Al costat d'aquest reconeixement de la formació, també
ha de ser reconeguda oficialment la professió de la
persona mediadora. Amb freqüència, és difícil
entendre i donar-los un lloc adequat, perquè no és
una capacitació reconeguda. Excepte la bona
voluntat de bastants professionals, que volen assumir
aquest nou espai d'acció social, és normal que es
relegui a papers secundaris els mediadors/es. 
És precís introduir un aprenentatge bàsic de la
dinàmica intercultural entre els professionals dels
serveis socials i entre els docents en el sistema
escolar. El mediador/a intercultural facilita l'acosta-
ment i entesa entre els professionals i les persones
immigrants. Però allò que és intercultural no pot ser
una qüestió exclusiva dels mediadors/es, sinó una
competència que ha de posseir tot professional
enfrontat a una societat multicultural i a usuaris
marcats per la diversitat.
La intervenció de bastants professionals que treballen
amb immigrants queda inoperant de vegades perquè
aquests no són conscients dels mecanismes culturals
que els condicionen, a ells i als usuaris. Les
evidències i els estereotips s'imposen amb freqüència,
dificultant una acció adequada. Proposem tres passes
essencials (seguint Cohen Emerique) necessaris per
realitzar el viratge epistemològic que suposa la
dinàmica intercultural:
Descentració: És un procés que permet prendre
consciència i distància dels propis referents socioculturals
(ètnics, professionals, familiars, de classe, etc.) per
arribar a una relativització dels punts de vista personals i
aconseguir una certa neutralitat cultural. Això no és
sinònim de negació de la identitat, sinó un reconeixe-
ment assumit d'aquesta que permet la relació amb l'altre
des d'un nivell semblant i sabent prendre distància d'un
mateix.
Entrar en el sistema de l'altre: Consisteix a
assumir una actitud d'obertura, un esforç personal de
curiositat per descobrir el que té sentit i valor per a
l'altre, per donar-li la paraula i l'oportunitat
d'expressar el significat de les seves actituds, les seves
idees, el seu estatus, les seves creences. L'objectiu és
comprendre el marc de referència de la persona, el
sistema de valors que guia els seus comportaments i
reaccions.
"...saben establir el pont entre les
persones, famílies o grups de
persones immigrants i la societat
d'arribada."
Negociació-mediació: És la fase de resolució de
problemes, quan s'arriba a la fase de la crisi, quan els
codis culturals presents, per la seva gran distància o per
la seva oposició, entren en conflicte i se sent l'amenaça
de la identitat. L'objectiu és aconseguir un acord mínim
que eviti la violència simbòlica, mitjançant la qual un
dels protagonistes imposa el seu codi a l'altre. La tècnica
de negociació-mediació cerca la creació de terrenys
comuns de reconeixement, normes noves, relacions
recreades.
Els/les mediadors/es interculturals saben establir el
pont entre les persones, famílies o grups de persones
immigrants i la societat d'arribada. Saben situar-se
molt bé entre ambdues cultures, dominen els dos
idiomes i comparteixen l'experiència del desarrela-
ment i de l'esforç d'adaptació a una nova realitat.
Utilitzen també la seva pròpia experiència intercultu-
ral, perquè han hagut de realitzar en ells mateixos
aquesta articulació entre dos o més codis culturals,
mitjançant una recerca de compromís i de negociació
interior. Ells/es poden afavorir un espai de diàleg i de
compromís entre la majoria i la minoria, únic camí
per evitar la violència simbòlica on un -generalment
de la majoria- imposa les seves normes i valors a
l'altre.
*Aquesta ponència ha estat resumida per l'autor a petició de Pissarra i la trobareu
completa en castellà a www.fsipe.org
PISSARRA abril / maig / juny 2006
38
Membres de la delegació de la USTEC-STEs de Catalunya.


Immigració, ciutadania, interculturalitat

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2006_n0/123_p036.dir/Pissarra_2006_n0123_p036.pdf

Immigració, ciutadania, interculturalitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears